L'Eva té la seva primera entrevista després d'una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d'experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l'envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada. Amb un estil atrevit i precís, Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l'herència de Pere Calders, on la realitat i l'imaginari esdevenen còmplices. Les generacions espontànies és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i esbojarrada, extensible a una generació desesperada i flexible, que esdevé un decàleg d'estratègies per subsistir mentre perseguim la idea d'una vida convencional.
Mar Bosch Oliveras (Girona, maig de 1981) és una escriptora que viu a Vilablareix. És llicenciada en Filosofia i especialitzada en Periodisme Cultural per la Universitat de Girona. Va ser guanyadora del premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2012 amb la seva primera novel·la Bedlam: darrere les hores càlides, publicada per Empúries el 2013. El setembre de 2015 es fa càrrec del primer club de lectura de la seva població, especialitzat en autors locals i amb presència dels autors a les trobades. Després del seu segon llibre, dedicat a la ciutat de Girona, el juny del 2016 publica la novel·la Les generacions espontànies amb Edicions del Periscopi.
Llenguatge càlid que et permet imaginar molt bé el que hi ha escrit. El real i l'imaginari o, millor, el surrealista amb tocs de quotidianitat es barregen i fan que et sentis a gust amb la lectura. M'ha arrencat molts somriures, de fet. Penso que és un text especial amb el que no tothom simpatitzarà, però a mi m'ha agradat.
Està bé prendre aire, sí. Poder desfer-se una mica la cua i afluixar les espatlles. Com quan decideixes que no hi ha edat per baixar lliscant per un tobogan. O com quan deixes de reprimir-te les ganes de córrer carrer avall simplement perquè agraeixes aquell sol que escalfa però no crema.
Amb “Les generacions espontànies” m’ha passat una mica això. Ha estat relaxant llegir un llibre que et permet mantenir el somriure. Amb naturalitat es succeeixen escenes que en molts moments em van recordar despropòsits propis de l’Ignatius J. Reilly o, fins i tot, del bon soldat Svejk.
Salvant les distàncies, escenes que podrien mostrar-se crues davant del lector Mar Bosch les omple d’humor àcid i les transforma en un fris sovint esperpèntic on el fil argumental queda en segon terme, fins al punt que els capítols podrien llegir-se de forma aïllada i mantindrien tot el sentit.
Així doncs, preneu-lo com a divertimento. Llanceu-vos al tobogan, que diuen que les millors coses de la vida són les que ens despentinen.
"Les generacions espontànies" és una novel·la que descriu un univers molt especial. Se serveix d'un pretext quotidià - una noia que busca feina - per tal de deformar aquesta realitat a còpia d'introduir digressions contínues, reiterades, costumistes i, fins i tot, esperpèntiques (en certa manera a l'estil de Calders). Aquí rau el perquè de la meva valoració; en la construcció d'històries paral·leles o tangents al corrent central amb una narració plena de detalls i una comicitat que fa que tot el conjunt pugui ser vist com un gran fresc de les excentricitats del nostre temps.
Contenta d'haver tret encara un altre llibre de la biblioteca de Mar Bosch, que espera pacientment a la tauleta de nit :)
Estem davant d’un llibre la sinopsi de la qual se centra en una entrevista de treball que duu a terme Eva. Una dona mil·lenial que s’equivoca a l’hora d’enviar el seu CV i en comptes d’adjuntar un d’específic focalitzat en les aptituds que requereix el lloc de feina, envia un document amb totes les tasques laborals que ha realitzat al llarg de la seva vida laboral. Això provoca que l’empresari, un home burgès que ha heretat directament el negoci del seu pare, vegi encuriosit la gran quantitat de llocs de feina que ha ocupat la protagonista provocant que l’entri el desitgi entrevistar-la per saber-ne més d’aquestes experiències.
La veritat és que m’ha semblat un llibre divertit, irònic, sarcàstic que s’adapta molt a la realitat que visquem la generació mil·lenial qui ens veiem abocats a ocupar múltiples llocs de treball (i moltes vegades de forma simultània) per poder aconseguir obtenir una mínima estabilitat econòmica. Tot i que la història està portada a l’extrem, la veritat és que és fàcil poder empatitzar amb la protagonista, ja que estic segura que molts de nosaltres tenim un CV eixelebrades que deixaríem amb la boca oberta als nostres caps si sabessin de la gran quantitat de llocs de feina que hem hagut d’ocupar per arribar fins on estem ara.
Tanmateix, he de confessar que l’última part de la història se m’ha fet feixuga, perquè sincerament no li he vist al sentit dins de la temàtica del llibre, per mi la novel·la finalitzaria en la resolució de l’empresari i tot el contingut que ve després em sobra bastant.
Recomanació: Sí❤ És un llibre perfecte per desconnectar, ja que la seva lectura és fàcil, àgil i segur que se t’escapen unes quantes rialles. A més, a partir de l’humor és capaç de descriure una realitat que vivíem la gran majoria dels mil·lenials i és la necessitat que d’ocupar llocs de feina precaris fins a aconseguir la feina dels nostres somnis o alguna que se n’assembli.
"Un estil que mescla el costumisme, el surrealisme i el realisme màgic, regat, per tant, d'una desbordada imaginació", diu el crític de l'Ara a les primera pàgines del llibre. Com a lector, reivindico el dret a forjar-me una impressió pròpia del text, sense necessitats d'enganys ni subterfugis. Fresc? Si. Estiuenc? també. Imaginatiu? Molt. Però em sembla massa agosarat etiquetar el llibre de la mar Bosch d'aquesta manera. Des del carinyo
Aquest Nadal em vaig autoregalar la subscripció al club Medusa. Les generacions espontànies de Mar Bosch ha sigut el llibre de gener.
La teoria de la generació espontània, també coneguda com a abiogènesi o autogènesi, va ser una idea molt estesa en el passat, segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inerta. Avui dia es considera una teoria científica obsoleta. Louis Pasteur va ser un dels que va rebatre la teoria.
La protagonista, Eva, per circumstàncies de la vida, sempre s'ha trobat a soles en aquest món, circumstància que remarca amb conformitat ("l'única cosa que importa és que estic ací, que cuejo"), però sense romantitzar la solitud. Estar sola i sense treball en aquest món actual, pareix que no són flors i violes. A través d'una entrevista de treball molt interessant, apareix una Eva sincera i unes experiències que, a través d'un humor cru, fan reflexionar de com funciona aquest món actual.
La realitat és que l'he devorat. Si poguera fer alguna crítica negativa és que el llibre és massa curt i crec que una segona part seria meravellosa. Què passa amb Eva?
És una paròdia ràpida, un llibre "d'estiu", fresquet i divertit sobre l'experiència de cercar un treball digne i desitjat, però donant-li tot el protagonisme a la humilitat, a la veritat i a l'essència que hi ha en cadascun de nosaltres. Una lliçó potser de no perdre ni la dignitat ni la personalitat ni els ideals davant d'una situació desesperada.
Tres estrelles, he llegit molt poc Calders, diuen que s’hi assembla, molt ben escrit i moltes taules, però si treus l’humor i les exageracions, i l’excentricitat dels personatges, queda ben poca cosa.
Fresc, divertit, amb capes i capes de material de reflexió amagades sota un humor àcid sublim. El que necessitava per recobrar l'hàbit de lectura amb el nou any i un encert encertadíssim per un club de lectura.
M'ha costat una mica, no he entès aquest humor. L'he acabat de llegir perquè és curt i fàcil de llegir i la segona part m'ha enganxat una mica més però no el recomano, no hi he connectat. Potser no era el meu moment.
Prou bé. Divertit i fresc. Però el contingut pesa poc, un cop de vent se l'emporta fàcilment de la memòria. M'agradat més la primera part que la segona.
M’ha encantat per trencar el bloqueig lector :) és graciós i entretingut i també fa pensar… m’encanta la lleugeresa que desprèn, com si la literatura pogués ser menys seriosa i això la fes millor.
PDS Una dona es prepara una entrevista de feina i quan hi arriba tot es desmunta per la seva incontinència verbal … li explica tota la seva vida i treballs que ha fet fins i tot els menys pensat
Ácido divertido y muy lúcido. Realmente una grata sorpresa (ya que fue encuentro, no una búsqueda -cayó en mis manos por casualidad-)? @edicions del periscopi @marboscholiveras