Sota el mateix cel

by Núria Pradas Andreu

"  Mira el cel; la lluna. I pensa que tots els homes, de qualsevol nació, de qualsevol exèrcit i bàndol, viuen sota el mateix cel. Miren la mateixa lluna". És l'any 1941, i Claire viu amb la seva mare al petit poblet de Cambes-en-Plaine, a la Baixa Normandia. El seu pare és un dels milers de francesos que ja no tornaran mai més a casa. La vida es fa difícil per a una jove amb ganes de menjar-se el món. I llavors arriben els alemanys. I, amb ells, Geert. El poble s'omple d'uniformes enemics. Els oficials es reparteixen per les cases del poble. Geert és enviat a la casa del mestre, la casa de Claire. De mica en mica, els dos joves deixen de mirar-se com a enemics i comencen a mirar-se com el que só un jove de divuit anys i una noia de setze. S'estimen de debò. Però el destí que els va unir en aquelles circumstàncies tan adverses, els tornarà a separar. Rússia ha declarat la guerra a Alemanya. Els soldats alemanys se'n van al front rus. Geert i Claire no tenen dret ni a un darrer adéu...

175 pages, Paperback

Published January 1, 2013

About the author

Núria Pradas Andreu (Barcelona, 1 de setembre de 1954) és una escriptora catalana. Va començar a escriure literatura infantil i juvenil de ficció i, posteriorment, ha escrit també narrativa per a adults.

Reviews

[Susanna · Rating 5 out of 5]

Aquest petit llibre és una joia. Es llegeix en uns estona, i és una història preciosa, tant bonica com amarga, com de vegades passa en la mereix realitat. Una història d'amor genuïna i autèntica, que vola deixant el món de banda sense preocupar-se (val la pena?) de que la realitat sempre acaba per aflorar i que els somnis meravellosos sempre acaben en un despertar... No sempre amable.
Preciós, commovedor, colpidor, autèntic. Una pinzellada sobre una història desconeguda i amagada entre milions d'històries passades. M'ha en-can-tat!

[Miriam Garrido · Rating 4 out of 5]

Anys enrere me'l vaig llegir i em va agradar. Se't fa curt (també s'ha de dir que no té moltes pàgines). El final és molt tràgic pel meu gust, ans la Núria és moolt bona escrivint!

[Andrea Yebra Mateo · Rating 4 out of 5]

3,5/5
💔

[Jordi Salazar · Rating 3 out of 5]

Una mica simple. Per passar l'estona.