Te deix, amor, la mar com a penyora / Jo pos per testimoni les gavines

by Carme Riera

Aquest volum recull els dos llibres de relats amb què Carme Riera es va donar a conèixer i amb els quals va obtenir un èxit notable entre els lectors: Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) i Jo pos per testimoni les gavines (1977), publicats originalment per Editorial Laia. Aquests dos llibres conformen la primera etapa de l'escriptora com a narradora, en què es combinen a la perfecció els valors testimonials, subversius i de denúncia, amb una clara vocació poètica.

186 pages, Mass Market Paperback

First published July 1, 2014

About the author

Carme Riera i Guilera (Palma, 12 de gener de 1948) és una catedràtica de literatura espanyola i escriptora mallorquina en llengua catalana. Es donà a conèixer l'any 1975 amb la publicació del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, considerat un best-seller de la literatura catalana.[1] Va ser escollida membre de la Real Academia Española a l'abril de 2012.

Reviews

[melisucre]

“Si vostè no ha estimat ningú amb deliri, si el seu comportament coincideix sempre amb la seva ideologia i amb els seus sentiments, si mai no ha estat contradictòria, si no té tampoc ara contradiccions, pot riure’s de mi i dedicar el seu temps a llegir qualsevol diari enlloc d’aquestes ratlles sagnants.”

[Mar Ferri]

Molt lleugeret, i bonic de llegir. L'accent salat i el col·loquialisme mallorquí sempre és un plus

[Carla Caro]

No sé ni per on començar per descriure aquesta joia de llibre de relats que són poemes que són fragments d'amor, d'enyor, de tendresa i de solitud. Hom pensa que ha llegit bona prosa fins que llegeix Carme Riera — delicat lirisme en cada paraula (hagués subratllat cada frase). Són tants els relats que calificaria d'excepcionals en tant que dins la seva singularitat, de trama i personatges, tracten de temes i sentiments universals, amb els quals el lector pot ressonar o, si més no, emocionar-se. Ara bé, el gran trasbals emocional va venir de la mà dels dos relats que posen títol als reculls... mai superaré la història de la Maria i la Marina 3. Tot i que aquests relats tampoc eclipsen d'altres excel·lents com "Que hi és, n'Àngela?", "Qui enviava les flors al na Glòria?", "Es nus, és buit" o "Unes flors". En definitiva, un tresor de la literatura catalana imprescindible, preciós i profund com ho és la mar (com a penyora) <3

___________________________________________

"Sona el timbre, llunyà, llunyaníssim. No el sents? Dorms? No vull insistir. Les meves paraules a caramulls, en eixams, en guarda, et fan companyia. Papallones d'incerts colors volen tan del teu rostre. Horabaixa seran mortes als peus del teu llit."

"Tancar els ulls amb la son suficient per al somiar-te un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l'oblit necessari on tants de cops t'he esperat. Però, digue'm, què en faré, de la tendresa, indomable, nítida, que em vessa al fons del mirall?"

"I jo em moria de la pretensió de mirar-me d'amor. I en el fons, molt endins de la pena, una certesa que m'ha acompanyat sempre em feia resistir: l'amor no mata, l'amor dóna vida."

[Sofia]

La prosa de Carme Riera és vers; la musicalitat en cada frase, la bellesa en cada paraula. No sabia que es podia escriure tan bé. Per apreciar aquesta obra d'art no caldria ni tan sols entendre els relats, amb un paràgraf en tindries prou.

"Et prego que en aquell redós on l'aigua espià el nostre amor, llencin les meves despulles al fondal d'immensitat il·limitada. T'enyor, enyor la mar, la nostra. I te la deix, amor, com a penyora."

"Unes mans fredes ficant-les dins unes altres mans que les estrenyien... Recordava els dits contra els dits, entrecreuats, i el contacte tebi, dolç, d'una pell molt fina."

"Roses vermelles, com un miracle, sobre la mar blavíssima que ningú no ha tallat encara. Les he vistes, ho jur i pos per testimoni les gavines."

"Serpentines blanques embruten el trespol de la mar. Endevín un vaixell gris enfora. Tenc fred. No escriuré més."

[cpernias]

conclusió que he tret del llibre: no m’han estimat mai (??

[luana r]

“per a tu l’amor és un assumpte sense cap importància (per a mi té la importància de no tenir-ne)”

[Alícia]

Conjunt de narracions breus molt diverses. Ella enyora Mallorca, i jo també.

[Roger Prat]

M'esperava més després de llegir gavines. Penyora és una versió més pobra de l'obra següent. Almenys ela seua relats no m'han transmès tant. El relat homònim sí que m'ha agradat, ja que complementa la preciosa història homònima de gavines, la resta però cau fluix davant dels altres relats de gavina, més o menys al nivell de bisti de càrrega (segona part de gavines).

Ara que he llegit les dues obres tinc una sensació estranya, hi han relats que m'han captivat totalment i d'altres que no m'han agradat pràcticament gens.

[Irene Estebanez Santos]

Increíble primer relat curt (el millor sense dubtes), pero n'hi ha més que també són molt bonics. M'ha agradat molt lo desubicada que comences cada relat i te va guiant fins a algo que té sentit. A mi m'han tornat les ganes de mar, sal i Mallorca. No ho posa a la bibliografia però espere que la Carme haja tingut experiències lesbianes, la intensitat la pràctica prou bé 🫡

[elviraa]

Que agredolç, quina manera més polida d'escriure fins i tot coses que no en són de polides. M'ha encantat, l'he llegit entre hora i hora a sa feina i només puc pensar en es gust que hauria estat llegir-lo a una caleta o sa platja, vora la mar 🤍

[Irene]

Estrany i delicat, un recull d'històries que descoloquen sense ser surrealistes. Te deix, amor, la mar com a penyora ja l'havia llegit i em va agradar moltíssim per com la Riera aconseguí encapsular l'amor prohibit de l'adolescència.

[Alícia Lara]

"Em semblava que res no tornaria a ésser allò que era després que tu ho haguessis mirat. Perquè totes les coses, fins i tot les més insignificants, portarien, per sempre més, la marca del teu estigma."

[Ariadna]

<333 <3<3
Mel vaig llegir fa uns estius i te deix amor... em va marcar heavy. Us podreu imaginar com mha deixat jo pos per testimoni, després de tants anys sense treurem la història de te deix del cap.... FORT!

[Aarón]

Poesia en prosa.

Un recull de contes breus (la majoria en primera persona) on es parla de la situació de la dona a la segona meitat del segle XX.

No està gens malament.

3.5/5

[Marta Ninou]

precióos

[Núria Pascual]

El primer relat, m'ha agradat molt. La resta no es la he trobat tan interessants.

[Javier Such]

La primera de les històries és preciosa. Després hi han algunes millores i altres que passen més desapercebudes, si bé cap arriba al nivell de la primera. En alguns moments m'ha costat seguir alguna de les històries pel mallorquí i els col•loquialismes.

[Raquel]

És un llibre que em vaig acabar rapidissim i recordo que em va meravellar, tot i que ara no recordo massa la trama. M'el tornaria a llegir.

[mos]

„Und ich lass dir als Pfand das Meer“ von Carme Riera, mareverlag, 21. Februar 2025, Gebundene Ausgabe: ‎112 Seiten, Sprache: Deutsch, Übersetzerin: Petra Zickmann, Nachwort: Kirsten Brandt, ISBN-13: 978-3866487383

„Weil ich aber deinen Namen und deine Adresse unbedingt vergessen wollte, schrieb ich an das Meer in der leisen Hoffnung, dass die Wellen meine Nachricht bis vor deine Haustür tragen würden.“ (Zitat Seite 33)

Thema und Inhalt
Dieser Erzählband aus der Serie „mare-Klassiker-klein“ beinhaltet sechs Erzählungen der bekannten katalanischen Schriftstellerin, die ersten fünf Texte sind 1975 in katalanischer Sprache erschienen, der letzte Text 1977. Die Grundthemen sind das Meer, Inseln und die damit verbundene Sehnsucht nach Weite und persönlicher Freiheit. Es sind Frauen, die am Ende des Franco-Regimes in einer von den Regeln des Patriarchats bestimmten Welt nach einem selbstbestimmten Leben nach den eigenen Vorstellungen suchen. Es sind kurze Erzählungen, die ohne Einleitungen sofort in die Situation führen und da in ihnen auch immer das Schweigen und der Tod als einzige Möglichkeit, frei zu sein, als Thema präsent sind, lassen sie Platz für Interpretationen.

Gestaltung
Dieses Büchlein im Format 10.3 x 1.5 x 15.8 cm ist gebunden, mit Lesebändchen, und ist ebenso ansprechend und wertig gestaltet, wie der dazugehörende Schuber.
Auch der inhaltliche Aufbau ist durchdacht, am Beginn steht die titelgebende Erzählung. „Ich habe Sehnsucht nach dir, Sehnsucht nach dem Meer. Und lasse es dir, mein Liebling, als Pfand.“ (Zitat Seite 41) Den Abschluss bildet die sechste Erzählung, die eine Ergänzung der ersten Erzählung ist, eine andere mögliche Variante, eine andere Sichtweise und so umschließen diese beiden Erzählungen gleichsam die anderen Geschichten. Was sie eint, ist das in unterschiedlichen Formen immer präsente Thema Meer. Im Anhang finden wir ein erklärendes, vertiefendes Nachwort von Kirsten Brandt und die Viten.

Fazit
Es sind beeindruckende, intensive Erzählungen über Sehnsüchte, die leidenschaftliche Liebe zwischen zwei Frauen. Eingebettet sind diese Geschichten in Schilderungen der Natur, des Meeres, der einsamen Stände, der Weite des Himmels der Insel Mallorca. Als Gegenteil dazu steht die Enge in den Straßen von Barcelona. Faszinierend, wie es Carme Riera gelingt, mit wenigen Worten über so viele Facetten von Situationen, Gefühlen und Handlungen zu schreiben.

[Juan González]

Recomendación y préstamo de Marta Peracaula.
El relato como género me deja frío, de forma inversamente proporcional a la extensión de cada uno de los textos. Tengo siempre la sensación, sobre todo si son especialmente breves, de que me pide mucho y me deja poco. Con todo, hay en esta antología (opera prima de Riera) piezas maravillosas, como la que le da título o «Qui enviava flors a na Glòria». Habrá que dar el salto a sus novelas, en su momento.

[Eva Artigues Martínez]

Molt guapo i molt ben narrat. Molt xulo llegir un llibre q passa entre mallorca i bcn mentre vaig tant a ses dues bandes. Tambe molt fort pensar en ses descripcions q fa de sa ciutat de palma de tan sols fa uns anys i lo canviat q esta tot a la vegada q pots saber exactament quins carrers descriu

[Eva]

sabia que seria fort, no sabia que tant. estic contenta d’haber caigut en el clitxé de la carme riera, mooolt agust. el recomano moltissim. llibre de platja i d’allò que t’asseques després de la dutxa amb un petit cigarro. molt bé!!

[Juan Loves Books]

A ver el libro no está mal la verdad, ha sido bastante intrigante y me ha entretenido a ratos. El problema es que es un poco liante porque va mezclando distintas historias y demás.

[Liz]

3'5/5
N'hi ha de molt bons i de no tan bons. M'han agradat:
Te banyaré i te trauré defora
Es nus, es buit
De jove embellia

[Ju]

Tenia moltes ganes de llegir-lo i no decepciona. Preciós i emotiu, sobretot sa primera història.

[JOAN BASSETS]

Imprescindible. El vaig llegir el 1986, per primera vegada, i ara el rellegeixo i retrobo tota la sensibiltiat, la poesia i la bellesa que ja vaig trobar-hi aleshores. Altament recomanable.

[Elo]

Una passada la primera historia, la resta m'han resultat massa feixugues.

[Nuria]

Un llibre bonic, ben escrit, ple de poesia. Carme Riera tenia un gran domini de la paraula escrita, i et condueix a l’història dolçament.

[Joan Balasch]

Molt bon llibre, per disfrutar-lo amb calma.

[Caneco]

Aquest llibre és una carta d’amor a la mar.