What do you think?
Rate this book
Te deix, amor, la mar com a penyora / Jo pos per testimoni les gavines
Aquest volum recull els dos llibres de relats amb què Carme Riera es va donar a conèixer i amb els quals va obtenir un èxit notable entre els lectors: Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) i Jo pos per testimoni les gavines (1977), publicats originalment per Editorial Laia. Aquests dos llibres conformen la primera etapa de l'escriptora com a narradora, en què es combinen a la perfecció els valors testimonials, subversius i de denúncia, amb una clara vocació poètica.
186 pages, Mass Market Paperback
First published July 1, 2014
13 people are currently reading
131 people want to read
About the author
Carme Riera
94 books48 followersCarme Riera pasó su infancia y adolescencia en Palma de Mallorca, hasta que en 1965 se fue a estudiar filología en la Universidad Autónoma de Barcelona, por la que se licenció en 1970. Después se convirtió en catedrática de literatura española de su alma máter; es especialista en el siglo de oro y dirige también talleres de escritura.
Publicó su primer libro, la recopilación de cuentos Te deix, amor, la mar com a penyora, en 1975 (el relato que le da título había ganado, en 1974 el premio Recull), seguido dos años después por otro del mismo género; su primera novela, Una primavera per a Domenico Guarini, recibió el Premio Prudenci Bertrana 1980 y salió a la venta al año siguiente.
Riera dice que escribe sus novelas y relatos en catalán (o mallorquín), y luego no los traduce sino que hace nuevas versiones en castellano; sin embargo, los ensayos los escribe en español.1
En abril de 2012 fue elegida miembro de número de la Real Academia Española, donde pasó a ocupar la silla n.2
Riera ha recibido numerosos premios por sus obras, que han sido traducidas a una decena de idiomas. Ha colaborado con diversas publicaciones, como el diario El País o las revistas Quimera y Serra d'Or, entre otras.
Publicó su primer libro, la recopilación de cuentos Te deix, amor, la mar com a penyora, en 1975 (el relato que le da título había ganado, en 1974 el premio Recull), seguido dos años después por otro del mismo género; su primera novela, Una primavera per a Domenico Guarini, recibió el Premio Prudenci Bertrana 1980 y salió a la venta al año siguiente.
Riera dice que escribe sus novelas y relatos en catalán (o mallorquín), y luego no los traduce sino que hace nuevas versiones en castellano; sin embargo, los ensayos los escribe en español.1
En abril de 2012 fue elegida miembro de número de la Real Academia Española, donde pasó a ocupar la silla n.2
Riera ha recibido numerosos premios por sus obras, que han sido traducidas a una decena de idiomas. Ha colaborado con diversas publicaciones, como el diario El País o las revistas Quimera y Serra d'Or, entre otras.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 23 of 23 reviews
February 10, 2022
“Si vostè no ha estimat ningú amb deliri, si el seu comportament coincideix sempre amb la seva ideologia i amb els seus sentiments, si mai no ha estat contradictòria, si no té tampoc ara contradiccions, pot riure’s de mi i dedicar el seu temps a llegir qualsevol diari enlloc d’aquestes ratlles sagnants.”
September 25, 2025
No sé ni per on començar per descriure aquesta joia de llibre de relats que són poemes que són fragments d'amor, d'enyor, de tendresa i de solitud. Hom pensa que ha llegit bona prosa fins que llegeix Carme Riera — delicat lirisme en cada paraula (hagués subratllat cada frase). Són tants els relats que calificaria d'excepcionals en tant que dins la seva singularitat, de trama i personatges, tracten de temes i sentiments universals, amb els quals el lector pot ressonar o, si més no, emocionar-se. Ara bé, el gran trasbals emocional va venir de la mà dels dos relats que posen títol als reculls... mai superaré la història de la Maria i la Marina 3. Tot i que aquests relats tampoc eclipsen d'altres excel·lents com "Que hi és, n'Àngela?", "Qui enviava les flors al na Glòria?", "Es nus, és buit" o "Unes flors". En definitiva, un tresor de la literatura catalana imprescindible, preciós i profund com ho és la mar (com a penyora) <3
___________________________________________
"Sona el timbre, llunyà, llunyaníssim. No el sents? Dorms? No vull insistir. Les meves paraules a caramulls, en eixams, en guarda, et fan companyia. Papallones d'incerts colors volen tan del teu rostre. Horabaixa seran mortes als peus del teu llit."
"Tancar els ulls amb la son suficient per al somiar-te un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l'oblit necessari on tants de cops t'he esperat. Però, digue'm, què en faré, de la tendresa, indomable, nítida, que em vessa al fons del mirall?"
"I jo em moria de la pretensió de mirar-me d'amor. I en el fons, molt endins de la pena, una certesa que m'ha acompanyat sempre em feia resistir: l'amor no mata, l'amor dóna vida."
___________________________________________
"Sona el timbre, llunyà, llunyaníssim. No el sents? Dorms? No vull insistir. Les meves paraules a caramulls, en eixams, en guarda, et fan companyia. Papallones d'incerts colors volen tan del teu rostre. Horabaixa seran mortes als peus del teu llit."
"Tancar els ulls amb la son suficient per al somiar-te un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l'oblit necessari on tants de cops t'he esperat. Però, digue'm, què en faré, de la tendresa, indomable, nítida, que em vessa al fons del mirall?"
"I jo em moria de la pretensió de mirar-me d'amor. I en el fons, molt endins de la pena, una certesa que m'ha acompanyat sempre em feia resistir: l'amor no mata, l'amor dóna vida."
July 8, 2021
La prosa de Carme Riera és vers; la musicalitat en cada frase, la bellesa en cada paraula. No sabia que es podia escriure tan bé. Per apreciar aquesta obra d'art no caldria ni tan sols entendre els relats, amb un paràgraf en tindries prou.
"Et prego que en aquell redós on l'aigua espià el nostre amor, llencin les meves despulles al fondal d'immensitat il·limitada. T'enyor, enyor la mar, la nostra. I te la deix, amor, com a penyora."
"Unes mans fredes ficant-les dins unes altres mans que les estrenyien... Recordava els dits contra els dits, entrecreuats, i el contacte tebi, dolç, d'una pell molt fina."
"Roses vermelles, com un miracle, sobre la mar blavíssima que ningú no ha tallat encara. Les he vistes, ho jur i pos per testimoni les gavines."
"Serpentines blanques embruten el trespol de la mar. Endevín un vaixell gris enfora. Tenc fred. No escriuré més."
"Et prego que en aquell redós on l'aigua espià el nostre amor, llencin les meves despulles al fondal d'immensitat il·limitada. T'enyor, enyor la mar, la nostra. I te la deix, amor, com a penyora."
"Unes mans fredes ficant-les dins unes altres mans que les estrenyien... Recordava els dits contra els dits, entrecreuats, i el contacte tebi, dolç, d'una pell molt fina."
"Roses vermelles, com un miracle, sobre la mar blavíssima que ningú no ha tallat encara. Les he vistes, ho jur i pos per testimoni les gavines."
"Serpentines blanques embruten el trespol de la mar. Endevín un vaixell gris enfora. Tenc fred. No escriuré més."
May 10, 2022
“per a tu l’amor és un assumpte sense cap importància (per a mi té la importància de no tenir-ne)”
July 4, 2022
M'esperava més després de llegir gavines. Penyora és una versió més pobra de l'obra següent. Almenys ela seua relats no m'han transmès tant. El relat homònim sí que m'ha agradat, ja que complementa la preciosa història homònima de gavines, la resta però cau fluix davant dels altres relats de gavina, més o menys al nivell de bisti de càrrega (segona part de gavines).
Ara que he llegit les dues obres tinc una sensació estranya, hi han relats que m'han captivat totalment i d'altres que no m'han agradat pràcticament gens.
Ara que he llegit les dues obres tinc una sensació estranya, hi han relats que m'han captivat totalment i d'altres que no m'han agradat pràcticament gens.
August 1, 2023
Que agredolç, quina manera més polida d'escriure fins i tot coses que no en són de polides. M'ha encantat, l'he llegit entre hora i hora a sa feina i només puc pensar en es gust que hauria estat llegir-lo a una caleta o sa platja, vora la mar 🤍
December 25, 2023
Estrany i delicat, un recull d'històries que descoloquen sense ser surrealistes. Te deix, amor, la mar com a penyora ja l'havia llegit i em va agradar moltíssim per com la Riera aconseguí encapsular l'amor prohibit de l'adolescència.
June 7, 2022
<333 <3<3
Mel vaig llegir fa uns estius i te deix amor... em va marcar heavy. Us podreu imaginar com mha deixat jo pos per testimoni, després de tants anys sense treurem la història de te deix del cap.... FORT!
Mel vaig llegir fa uns estius i te deix amor... em va marcar heavy. Us podreu imaginar com mha deixat jo pos per testimoni, després de tants anys sense treurem la història de te deix del cap.... FORT!
July 5, 2022
Poesia en prosa.
Un recull de contes breus (la majoria en primera persona) on es parla de la situació de la dona a la segona meitat del segle XX.
No està gens malament.
3.5/5
Un recull de contes breus (la majoria en primera persona) on es parla de la situació de la dona a la segona meitat del segle XX.
No està gens malament.
3.5/5
July 17, 2025
precióos
March 6, 2023
Conjunt de narracions breus molt diverses. Ella enyora Mallorca, i jo també.
July 27, 2025
„Und ich lass dir als Pfand das Meer“ von Carme Riera, mareverlag, 21. Februar 2025, Gebundene Ausgabe: 112 Seiten, Sprache: Deutsch, Übersetzerin: Petra Zickmann, Nachwort: Kirsten Brandt, ISBN-13: 978-3866487383
„Weil ich aber deinen Namen und deine Adresse unbedingt vergessen wollte, schrieb ich an das Meer in der leisen Hoffnung, dass die Wellen meine Nachricht bis vor deine Haustür tragen würden.“ (Zitat Seite 33)
Thema und Inhalt
Dieser Erzählband aus der Serie „mare-Klassiker-klein“ beinhaltet sechs Erzählungen der bekannten katalanischen Schriftstellerin, die ersten fünf Texte sind 1975 in katalanischer Sprache erschienen, der letzte Text 1977. Die Grundthemen sind das Meer, Inseln und die damit verbundene Sehnsucht nach Weite und persönlicher Freiheit. Es sind Frauen, die am Ende des Franco-Regimes in einer von den Regeln des Patriarchats bestimmten Welt nach einem selbstbestimmten Leben nach den eigenen Vorstellungen suchen. Es sind kurze Erzählungen, die ohne Einleitungen sofort in die Situation führen und da in ihnen auch immer das Schweigen und der Tod als einzige Möglichkeit, frei zu sein, als Thema präsent sind, lassen sie Platz für Interpretationen.
Gestaltung
Dieses Büchlein im Format 10.3 x 1.5 x 15.8 cm ist gebunden, mit Lesebändchen, und ist ebenso ansprechend und wertig gestaltet, wie der dazugehörende Schuber.
Auch der inhaltliche Aufbau ist durchdacht, am Beginn steht die titelgebende Erzählung. „Ich habe Sehnsucht nach dir, Sehnsucht nach dem Meer. Und lasse es dir, mein Liebling, als Pfand.“ (Zitat Seite 41) Den Abschluss bildet die sechste Erzählung, die eine Ergänzung der ersten Erzählung ist, eine andere mögliche Variante, eine andere Sichtweise und so umschließen diese beiden Erzählungen gleichsam die anderen Geschichten. Was sie eint, ist das in unterschiedlichen Formen immer präsente Thema Meer. Im Anhang finden wir ein erklärendes, vertiefendes Nachwort von Kirsten Brandt und die Viten.
Fazit
Es sind beeindruckende, intensive Erzählungen über Sehnsüchte, die leidenschaftliche Liebe zwischen zwei Frauen. Eingebettet sind diese Geschichten in Schilderungen der Natur, des Meeres, der einsamen Stände, der Weite des Himmels der Insel Mallorca. Als Gegenteil dazu steht die Enge in den Straßen von Barcelona. Faszinierend, wie es Carme Riera gelingt, mit wenigen Worten über so viele Facetten von Situationen, Gefühlen und Handlungen zu schreiben.
„Weil ich aber deinen Namen und deine Adresse unbedingt vergessen wollte, schrieb ich an das Meer in der leisen Hoffnung, dass die Wellen meine Nachricht bis vor deine Haustür tragen würden.“ (Zitat Seite 33)
Thema und Inhalt
Dieser Erzählband aus der Serie „mare-Klassiker-klein“ beinhaltet sechs Erzählungen der bekannten katalanischen Schriftstellerin, die ersten fünf Texte sind 1975 in katalanischer Sprache erschienen, der letzte Text 1977. Die Grundthemen sind das Meer, Inseln und die damit verbundene Sehnsucht nach Weite und persönlicher Freiheit. Es sind Frauen, die am Ende des Franco-Regimes in einer von den Regeln des Patriarchats bestimmten Welt nach einem selbstbestimmten Leben nach den eigenen Vorstellungen suchen. Es sind kurze Erzählungen, die ohne Einleitungen sofort in die Situation führen und da in ihnen auch immer das Schweigen und der Tod als einzige Möglichkeit, frei zu sein, als Thema präsent sind, lassen sie Platz für Interpretationen.
Gestaltung
Dieses Büchlein im Format 10.3 x 1.5 x 15.8 cm ist gebunden, mit Lesebändchen, und ist ebenso ansprechend und wertig gestaltet, wie der dazugehörende Schuber.
Auch der inhaltliche Aufbau ist durchdacht, am Beginn steht die titelgebende Erzählung. „Ich habe Sehnsucht nach dir, Sehnsucht nach dem Meer. Und lasse es dir, mein Liebling, als Pfand.“ (Zitat Seite 41) Den Abschluss bildet die sechste Erzählung, die eine Ergänzung der ersten Erzählung ist, eine andere mögliche Variante, eine andere Sichtweise und so umschließen diese beiden Erzählungen gleichsam die anderen Geschichten. Was sie eint, ist das in unterschiedlichen Formen immer präsente Thema Meer. Im Anhang finden wir ein erklärendes, vertiefendes Nachwort von Kirsten Brandt und die Viten.
Fazit
Es sind beeindruckende, intensive Erzählungen über Sehnsüchte, die leidenschaftliche Liebe zwischen zwei Frauen. Eingebettet sind diese Geschichten in Schilderungen der Natur, des Meeres, der einsamen Stände, der Weite des Himmels der Insel Mallorca. Als Gegenteil dazu steht die Enge in den Straßen von Barcelona. Faszinierend, wie es Carme Riera gelingt, mit wenigen Worten über so viele Facetten von Situationen, Gefühlen und Handlungen zu schreiben.
January 5, 2025
Recomendación y préstamo de Marta Peracaula.
El relato como género me deja frío, de forma inversamente proporcional a la extensión de cada uno de los textos. Tengo siempre la sensación, sobre todo si son especialmente breves, de que me pide mucho y me deja poco. Con todo, hay en esta antología (opera prima de Riera) piezas maravillosas, como la que le da título o «Qui enviava flors a na Glòria». Habrá que dar el salto a sus novelas, en su momento.
El relato como género me deja frío, de forma inversamente proporcional a la extensión de cada uno de los textos. Tengo siempre la sensación, sobre todo si son especialmente breves, de que me pide mucho y me deja poco. Con todo, hay en esta antología (opera prima de Riera) piezas maravillosas, como la que le da título o «Qui enviava flors a na Glòria». Habrá que dar el salto a sus novelas, en su momento.
July 30, 2025
Molt guapo i molt ben narrat. Molt xulo llegir un llibre q passa entre mallorca i bcn mentre vaig tant a ses dues bandes. Tambe molt fort pensar en ses descripcions q fa de sa ciutat de palma de tan sols fa uns anys i lo canviat q esta tot a la vegada q pots saber exactament quins carrers descriu
May 15, 2022
A ver el libro no está mal la verdad, ha sido bastante intrigante y me ha entretenido a ratos. El problema es que es un poco liante porque va mezclando distintas historias y demás.
July 17, 2022
És un llibre que em vaig acabar rapidissim i recordo que em va meravellar, tot i que ara no recordo massa la trama. M'el tornaria a llegir.
July 25, 2022
3'5/5
N'hi ha de molt bons i de no tan bons. M'han agradat:
Te banyaré i te trauré defora
Es nus, es buit
De jove embellia
N'hi ha de molt bons i de no tan bons. M'han agradat:
Te banyaré i te trauré defora
Es nus, es buit
De jove embellia
August 9, 2023
Tenia moltes ganes de llegir-lo i no decepciona. Preciós i emotiu, sobretot sa primera història.
September 10, 2024
Imprescindible. El vaig llegir el 1986, per primera vegada, i ara el rellegeixo i retrobo tota la sensibiltiat, la poesia i la bellesa que ja vaig trobar-hi aleshores. Altament recomanable.
November 18, 2024
Una passada la primera historia, la resta m'han resultat massa feixugues.
June 17, 2025
Un llibre bonic, ben escrit, ple de poesia. Carme Riera tenia un gran domini de la paraula escrita, i et condueix a l’història dolçament.
August 29, 2025
Molt bon llibre, per disfrutar-lo amb calma.
Read
January 28, 2024complicat de vegades, però molt senzill, quotidià i humil. enamorat del mallorquí!
Displaying 1 - 23 of 23 reviews