Cavalls salvatges

by Jordi Cussà Balaguer

L’Àlex Oscà arriba a l’edat atrotinada de quaranta anys reclòs en una casa de Malanyeu (Alt Berguedà). El precedeixen moltes batalles que no s’han explicat mai des d’on hauria tocat explicar- les, i entoma el repte. Trenant i reformulant històries viscudes per ell i la seva tropa de «pringats» més o menys estimats, anirà emergint davant nostre la realitat dels anys vermells de la droga viscuts a la Catalunya sense focus. Ja veurem si se’n surt, el Lex. Vet aquí una obra mítica. Carregada de música, èpica, amor i, és clar, misèries. La primera novel·la de Jordi Cussà va causar un impacte formidable que encara ressona. L’autor es va mostrar incansable en la relectura de la seva obra més emblemàtica, i, tot i haver-la regirat ja de cap a peus una vegada, encara hi va fixar una altra revisió important durant els últims anys de la seva vida; és la que recollim en aquesta nova edició.

«I tot l’incomptable conglomerat de la nostra galàxia no era sinó una molècula regular dins el cos desmesurat de l’univers.»

Aquest és el vintè títol de la col·lecció «Narratives»: talent i llibertat creativa per fer créixer la nostra literatura. Amb Comanegra també ha publicat El primer emperador i la reina Lluna (2020) i Les muses (2022).

Genres: Comics, Spanish Literature

368 pages, Paperback

First published January 1, 2000

Reviews

[Xavier · Rating 5 out of 5]

Està clar q estem davant d’un clàssic contemporani de la literatura catalana.
Una obra amb una gran ambició literària sobre un tema poc tocat en la nostra literatura, el món de la drogaddicció dels 80 i 90 al nostre país, explicada des dels propis protagonistes.
Vaig poder copsar-ne la tragèdia i el q representava l’assot de la SIDA mentre feia la residència de la meva especialitat mèdica a Can Ruti. Ens mancava fer-ne matèria literària. Cussà ho ha fet amb gran mestratge.
Magnífic!
Moltes ganes de llegir més Cussà !!!

[Katrina · Rating 5 out of 5]

Las comparaciones son odiosas pero no puedo evitar plasmar lo que tengo grabado 𝘢 𝘫𝘪𝘦𝘳𝘳𝘰 en la mente desde las primeras páginas: pa mí "Caballos salvajes" ha supuesto algo así como el "Trainspotting" ibérico. Vas a encontrar la cruda realidad de la droga sin tapujos, muestra las consecuencias que conlleva el simple hecho de tocar algunas de ellas y el abusar de cualquiera de las demás. No es una especie de diario o crónica, es más bien un puzzle. Cussà te va dando las piezas temporales y personales para que seas tú quien poco a poco vaya completándolo. Como lectora, podría haber cogido un tablero de corcho y llenarlo de chinchetas e hilos, como sale en las pelis cuando investigan un caso complejo. A lo The Wire.
Libro muy recomendado (yo ya he pillado dos ejemplares, el segundo para regalar).


"𝘌𝘳𝘢 𝘶𝘯𝘢 𝘦𝘴𝘱𝘦𝘤𝘪𝘦 𝘥𝘦 𝘳𝘶𝘦𝘥𝘢 𝘥𝘰𝘭𝘰𝘳𝘰𝘴𝘢 𝘺 𝘦𝘴𝘵𝘶́𝘱𝘪𝘥𝘢 𝘱𝘰𝘳 𝘪𝘨𝘶𝘢𝘭: 𝘯𝘰𝘴 𝘤𝘰𝘮𝘪́𝘢𝘮𝘰𝘴 𝘦𝘭 𝘮𝘰𝘯𝘰 𝘦𝘯 𝘰𝘤𝘩𝘰 𝘥𝘪́𝘢𝘴 𝘤𝘰𝘯 𝘷𝘦𝘪𝘯𝘵𝘦 𝘱𝘢𝘴𝘵𝘪𝘭𝘭𝘢𝘴 𝘺 𝘶𝘯 𝘣𝘶𝘦𝘯 𝘦𝘴𝘧𝘶𝘦𝘳𝘻𝘰 𝘥𝘦 𝘷𝘰𝘭𝘶𝘯𝘵𝘢𝘥, 𝘯𝘰𝘴 𝘱𝘰𝘳𝘵𝘢́𝘣𝘢𝘮𝘰𝘴 𝘣𝘪𝘦𝘯 𝘥𝘦 𝘷𝘦𝘳𝘥𝘢𝘥 𝘥𝘶𝘳𝘢𝘯𝘵𝘦 𝘶𝘯𝘢𝘴 𝘤𝘶𝘢𝘯𝘵𝘢𝘴 𝘱𝘰𝘤𝘢𝘴 𝘴𝘦𝘮𝘢𝘯𝘢𝘴 𝘺, 𝘥𝘦𝘴𝘱𝘶𝘦́𝘴, 𝘤𝘰𝘯 𝘶𝘯𝘢 𝘦𝘹𝘤𝘶𝘴𝘢 𝘶 𝘰𝘵𝘳𝘢, 𝘧𝘶𝘦𝘳𝘢 𝘱𝘰𝘳 𝘥𝘦𝘣𝘪𝘭𝘪𝘥𝘢𝘥 𝘮𝘪́𝘢 𝘱𝘰𝘳 𝘥𝘦𝘳𝘳𝘶𝘮𝘣𝘦 𝘥𝘦 𝘦𝘭𝘭𝘢, 𝘷𝘰𝘭𝘷𝘪́𝘢𝘮𝘰𝘴 𝘢 𝘦𝘮𝘱𝘦𝘻𝘢𝘳. 𝘈𝘭 𝘤𝘢𝘣𝘰 𝘥𝘦 𝘶𝘯𝘢𝘴 𝘤𝘶𝘢𝘯𝘵𝘢𝘴, 𝘱𝘰𝘤𝘢𝘴, 𝘴𝘦𝘮𝘢𝘯𝘢𝘴 𝘮𝘢́𝘴, 𝘦𝘴𝘵𝘢́𝘣𝘢𝘮𝘰𝘴 𝘢𝘭 𝘣𝘰𝘳𝘥𝘦 𝘰 𝘥𝘦𝘯𝘵𝘳𝘰 𝘥𝘦𝘭 𝘤𝘰𝘯𝘴𝘶𝘮𝘰 𝘥𝘪𝘢𝘳𝘪𝘰 𝘥𝘦 𝘯𝘶𝘦𝘷𝘰, 𝘺 𝘣𝘶𝘴𝘤𝘢́𝘣𝘢𝘮𝘰𝘴 𝘷𝘦𝘪𝘯𝘵𝘦 𝘱𝘢𝘴𝘵𝘪𝘭𝘭𝘢𝘴 𝘺 𝘰𝘵𝘳𝘰 𝘦𝘴𝘧𝘶𝘦𝘳𝘻𝘰 𝘥𝘦 𝘷𝘰𝘭𝘶𝘯𝘵𝘢𝘥. 𝘙𝘶𝘦𝘥𝘢 𝘲𝘶𝘦 𝘳𝘶𝘦𝘥𝘢"


Reseña completa y más info en https://denmeunpapelillo.net/caballos...

[Jara · Rating 4 out of 5]

Cavalls salvatges és un laberint d’història recent, vital i personal del país. A estones m’he enganxat molt, altres, m’he perdut, però l’escriptura és una delícia, això sí. Ideal per qualsevol que vulgui mirar de cara les vides que es van perdre, fa no tant.

Llibre germà del de Juarma, “Al final siempre ganan los monstruos”

[Adrián Ciutat · Rating 5 out of 5]

4.5
Inolvidable

[Jordi · Rating 4 out of 5]

Una mica massa calidoscòpic i laberíntic en certs moments. Malgrat això, l'escriptura fa que connectis amb les rondalles d'una bona colla de ionquis ben nostrats i els retalls d'unes vides condemnades per l'heroïna. Malauradament aquests cavalls encara cavalquen, però amb unes altres selles.

[SocElQueLlegeixo · Rating 5 out of 5]

Quina bestiesa! M'ha passat per sobre com un tren de mercaderies. Impressionant el què i sobretot el com.

[SergiFàbregas · Rating 5 out of 5]

Trobo que totes les lloances són justes.

«Jo vaig començar dient que volia plegar veles: anar-me’n a qualsevol illa quinze dies, o si calia quinze mesos, i després buscar una altra manera de navegar. Intentar una nova brúixola, buscar un esquitx de feina i reaprendre a caminar sense les drogues. […] Que la festa era, havia estat i seria, sempre infinita, i que el trosset de veritat que perseguíem, pitjant fins baix l’accelerador de la nostra existència intranscendent com si fóssim folls, no el podríem sintetitzar mai, si mai no aconseguíem materialitzar el moment de frenar i parar.»

[Pau · Rating 3 out of 5]

Un bon retrat de com els cavalls salvatges es van desbocar i van cavalcar per catalunya; i encara cavalquen amb unes altres selles però són els mateixos cavalls, no sé si tan salvatges. Està ben escrit però m'han sobrat peces de tant de puzzle que se m'ha fet pesat i reiteratiu.

[Joan Roure · Rating 4 out of 5]

4,5

[Alberto · Rating 5 out of 5]

Escoltat a Audible. Cavalls salvatges no és només un document d’època amb trets autobiogràfics, és una reflexió sobre la fragilitat, la dependència, la necessitat de pertinença i la recerca d’una sortida quan tot sembla tancat. La seva força rau en la capacitat de convertir el dolor en literatura (i que ben escrita) i la literatura en una forma de resistència.
És una obra que demana coratge, però que et recompensa amb una intensitat emocional i una bellesa inesperada.
Segur que continuaré llegint l'autor; el següent serà Formentera Lady, que és una continuació d'aquest.

[Raúl Xusto · Rating 4 out of 5]

Rondalles ionkis. Un llibre que m'ha encantat per la complexitat dels seus personatges, crec que és el seu gran mèrit, la manera com el llibre et porta a la ment de cadascú d'ells. A més, cada capítol es pot llegir com un conte, al final s'ajunta el trencaclosques.

[mar · Rating 5 out of 5]

a vegades un llibre m'ha agradat tant que no sé què dir-ne perquè no hi farà justícia, increïble narraciópersonatgeshistòriamúsica jordi cussà gràcies ens veiem a l'infern

[Panotxa · Rating 2 out of 5]

Per fi l'he acabat! Sóc lliureeeeeeeeeee com un cavall salvatge

[Natàlia Tomàs Anguera]

L’he deixat per la meitat. Està ben escrit, però les històries que explica m’han deixat d’interessar.

[Odonata · Rating 2 out of 5]

Fortíssim com la primera meitat del llibre m'ha semblat completament infumable i, en canvi la segona meitat del llibre m'ha flipat. No sabria dir si val la pena llegir 150 pàgines d'avorriment absolut per 150 pàgines de puta fantasia.
A destacar el terriblement mal escrits que estaven els punts de vista femenins al llibre (per no parlar del masclista que és tot plegat), completament inversemblants. De fet, les vivències de les dones estan tant mal escrites que acabes pensant que l'autor només les ha posat al llibre per poder-se fer una palla entre capítols.

[Laia Guardiola · Rating 3 out of 5]

Sempre he pensat que m'hagués agradat viure la joventut als 80 i per la gent que pensi així, aquest llibre és un regal. Narra la història propia d'un berguedà i els seus amics de joventut. He de dir que cap al final se m'ha fet una mica llarg perquè costava ordenar les seqüències que l'autor escriu desordenades, igual que les memòries borroses marcades per les drogues o, com n'hi diuen al llibre, el burro, la mantega, el cavall.

[Clara Bricu · Rating 5 out of 5]

M'ha semblat sublim. Un puzzle trepidant que has d'anar muntant al ritme que els diferents personatges, construïts de forma brillant, te'n van entregant les peces. En format carta, diari personal..., coneixes des de la primera persona cada individu entenent-ne la relació amb la resta de personatges, així com també amb l'heroïna, clar fil conductor de la narració. No puc fer res més que recomanar-vos-el.

[Jesukowski · Rating 3 out of 5]

La historia de un grupo de amigos desde mediados de los 70 hasta principios de los 2000.
Cuando son jóvenes quieren divertirse y empiezan a tomar drogas de todo tipo. Desde marihuana, ácidos, cocaína y la estrella de la época, la heroína.
Al principio todo es diversión pero según pasa el tiempo viene los problemas. Sobredosis, deudas, cárcel, problemas mentales, sida...
La historia se sitúa en Cataluña sobre todo, aunque también en Formentera, Madrid y Amsterdam.
Está escrita en capítulos en los que cada uno es de un miembro del grupo de amigos. Todos en primera persona, sin orden cronológico y no sabes quién es el o la protagonista hasta haber leído un buen tramo, por lo que a veces es muy confuso.
Me ha gustado el lenguaje que usa el autor pero no la forma en que está escrito el libro. Hay capítulos que no aportan casi nada a la historia y al final se me ha hecho un poco bola.
Me ha recordado una mezcla de Historias del Kronen y Requiem por un sueño pero con menos nivel.

[Fidelix Castro · Rating 5 out of 5]

Con unas ganas enormes de seguir con Formentera Lady. Si los libros de Juarma son una especie de literatura adolescente quinqui, esto ya me parece la parte para adultos. Ojalá no hubiera tanta obsesión con el sexo por parte de los personajes masculinos, ni una psicología tan masculina para los personajes femeninos. Pero quitando esto, la belleza de todas las historias aquí reunidas a modo de recuerdos es apabullante. Una estructura laberíntica y desordenada, como quien revisita, saltando de uno a otro, momentos importantes de su vida. Retrato de una generación que quiso domar al burro, pero que hay que ser muy burro para intentarlo.
Esperemos que todos aquellos que murieron a coces, pudieran reencarnarse en caballos salvajes.

[Adrià · Rating 5 out of 5]

"No has de tenir cap por de la mort: no recordes que a la propera reencarnació seràs un cavall salvatge?"

calidoscòpica, policromàtica, efervescent: una vida confusa en una alternància frenètica de ressaques monos i col·locades, tràgic i a la vegada meravellosament executat

[Carla · Rating 5 out of 5]

un llibre increïble, amb una sintaxi i una gramàtica brutals i que sabent que és l'opera prima de l'autor encara ho fa més magnífic. llibrebrutalincreïble si se'm permet

[Víctor Juan abelló · Rating 4 out of 5]

Una història de sexe, drogues i rock and roll. Tal qual, sobretot amb mooolta droga i una banda sonora espectacular. Un retrat d’uns anys molt durs al nostre país escrit per una veu que té coneixement “del tema” i que et captiva amb el seu estil.
El caos narratiu i de personatges et desconcerta al principi, no saps a quin espai temporal ets ni qui parla en cada moment, quan t’hi acostumes es genial perquè tot plegat t’impregna d’aquest ambient alternatiu, amb un impressionant mosaic de personatges, de llocs i d’històries memorables.
Jordi Cussà (allà on sigui) és un dels millors escriptors en la nostra llengua.

[Jordi Sunyer Gomà · Rating 5 out of 5]

És molt bo perquè és d'aquells llibres que t'obren un món sencer des de tots els prismes. Té ritme, té visió, té fondària, té la conservació d'un món concret que fa de mirall a tots els altres móns possibles, té un llenguatge propi i té pòsit. És universal perquè és profundament local i nacional, que és la única manera de ser universal, és clar.

Cussà és un dels poetes que construeixen país (juntament amb alguns quans noms de la filosofia, la història i l'assaig). N'he sentit a parlar d'ell com si fos un restaurant de carretera que només aquells més gormands en coneixen l'existència. A diferència dels restaurants que volen protegir de les turistades al Cussà se'l reivindicava amb la pena del tant de bo fos més conegut. Sí, tant de bo. Tot i això, a mi em sembla que és la posició que ell mateix va voler adoptar per conservar la seva posició d'escriptor lliure. Un ja us ho fareu, ja em llegireu i ja us en penedireu. Es reivindica com el cavall salvatge de la nostra literatura contemporània narrant-nos una generació perduda i devastada com qui ens narra a tots nosaltres fills d'una història i literatura que ha anat perdent tots els noms fins que algú decideix tornar-los a narrar per explicar que, efectivament, hem existit, ens han volgut oblidar i alguns hem sobreviscut i vivim per explicar-ho.

[Rosa Maria · Rating 5 out of 5]

In a highly descriptive and evocative style, the author presents the raw and hard reality of
drug addiction in the eighties. A masterful piece of social history through a powerful fusion of fiction and fact that depicts real characters in real and extreme situations.
A shocking yet brilliant and very moving account of what drove a wasted generation.

[Dani Morell · Rating 3 out of 5]

La veu de Cussà és poderosa en un llibre on tots els personatges semblen ser una part d'ell mateix. No es pot negar que escrivia bé, però confesso que algunes giragonses i jocs lingüístics m'han grinyolat. La novel·la és tan coral que t'hi pots perdre. Incòmoda i colpidora.

[Roger Martínez · Rating 5 out of 5]

Una meravella. Em sap greu haver-lo descobert tard.

[Els Book Hunters · Rating 3 out of 5]

Existeix un món que no veiem, que és entre nosaltres, però ens és invisible. O potser no el volem veure. Els personatges de "Cavalls salvatges" van viure en una Catalunya irreconeixible a la dècada dels anys 80 i principis dels 90. Irreconeixible, perquè la drogoaddicció, els tràfic, els excessos de tota mena i el sexe àvid i estripat són la normalitat d'un cor de veus testimoni d'una realitat. Potser no la nostra, però igual de fidedigna.

L'Àlex Oscà és un ionqui declarat que ara escriu les seves memòries retirat en una masia del Berguedà. Addicte recurrent a l'heroïna, seropositiu, i amb una llarga trajectòria de negocis foscos i disbauxa, plasma les vivències del seu cercle d'amistats des que va començar tot. No és l'únic protagonista, una sèrie de personatges ens narren les seves experiències en primera persona per construir una novel·la coral, colpidora i incòmoda. Addicció, malaltia, violència, mort. No, no és una pel·lícula de Hollywood, és pura vida.

Aquesta és una novel·la testimonial, Cussà va viure tot allò. Però no només. És un crit desesperat, un "no ho vull, però no ho puc evitar". Una descripció dels estralls de la droga, un poder superior a la voluntat humana. I amistat, i amor, i bellesa enmig de la devastació.

Costa una mica agafar el fil pels constants canvis d'escenari, de temps i de veu, però mica en mica se centra. Personalment, em desagraden els temes que tracta, sempre he estat molt anti-drogues. Però "Cavalls" és tan... versemblant. Angoixa i desespera. I sobretot, Cussà fa màgia amb les paraules, fa exactament el que li dona la gana amb el llenguatge. Té una escriptura sublim i una gran cultura musical. Admiració absoluta per la seva lletra, cap enveja per la seva vida. Quin patir.

(SERGI)

[Pau Guillén · Rating 2 out of 5]

M'ha decebut. La temàtica és interessant i entretinguda, però no he acabat d'entrar en l'estructura formal i narrativa plantejada per l'autor. No he entés l'eufòria que hi ha en aquest llibre.

El següent fragment m'ha semblat prou bo:

Lluny, molt lluny, dels somnis d'amor i de sexe i de les utopies d'escollir jorn a jorn les albes i els capvespres. Llunymoltlluny de tot el que de jove havia imaginat que seria la meva vida quan pogués decidir-la sola.
Sóc bàsicament, una sofrença íntima i punxeguda, perquè sóc, si fa o no fa, la radiografia del que esperava ser.
Sóc, sense més metàfores, la contradicció entre voler viure lliure, i comprar i vendre i prendre heroïna cada dia. No cal sinó afegir que és un esqueix devastador que s'emporta tot el goig de l'existència. Fins i tot el de la droga. I si és cert que l'heroïnaaddicció dura per sempre,
sóc un cadàver que accepta aquesta malaltia com a mortalla i AMsterdam com a sepulcre.

[Franc Camps Febrer · Rating 5 out of 5]

Una absoluta joia, sorprenent, complexa i amb una riquesa de llenguatge i un coratge que la converteixen en el que hauria hagut de ser un clàssic des del moment de la seva primera publicació, a finals dels 90.

Es tracta d'una novel.la coral, que retrata les peripècies d'una sèrie de persones de la Catalunya interior en els anys de l'heroïna i el SIDA. Ho fa com només es pot fer bé: sense jutjar, amb moments hilarants i eufòrics combinats amb la tragèdia i la falta de sentit que formen un conjunt coherent i intens com les vides que l'autor coneix de primera mà.

Menció a part en mereix la forma, un ritme frenètic i molt sòlid, ple d'experiments i petits acudits que no distrauen i en general reforcen l'abundància expressiva i apuntalen la filosofia que regeix la cosmovisió dels personatges retratats.

Així doncs, una joia que, ara que s'ha recuperat, espero que poguem col.locar en el lloc que mereix en la història de la literatura catalana.

[Benllegits · Rating 4 out of 5]

Cussà és un escriptor que un dia va ser ionqui, i Cavalls Salvatges, una novel·la sobre l'addicció a l'heroïna entre els 80 i els 90 a casa nostra. Una realitat duríssima amb unes conseqüències terribles de la que poc es parlava. Per fer-nos una idea, tal com diu el mateix autor, a Catalunya no hi havia cap poble de més de 500 habitants en el que no hi hagués com a mínim 2 ionquis. Per tant, a banda d'oferir el seu testimoni, el que fa és retratar a una generació que ell mateix denominava com "la generació dels pringats" (joves nascuts als 60 que van viure l'apogeu de l'heroïna i el sorgiment de la sida) i, una realitat que, queda clar, transcendia els límits de la plaça Reial de Barcelona.

Així, a través del seu alter ego "Alex Oscà", però també de molts altres personatges ficticis, Cussà configura una novel·la coral on els diferents narradors expliquen múltiples vivències "salvatges" i destins vitals alternatius que serien perfectament intercanviables (sensellarisme, desaparicions, presó, dolor, sida, mort...). Tot, sense un gram de sentimentalisme.

Ara bé, aquest text m'ha partit el cor en diverses ocasions. D'una banda, hi trobem un gran homenatge a totes les víctimes (supervivents, morts, amics i familiars). De l'altra, es pot llegir com un mecanisme de l'escriptor per espolsar el gran sentiment de culpa que li resta després de 10 anys com a heroïnòman.

BRUTAL ❤️‍🩹