En Roger és un crack jugant a bàsquet; li agrada sortir i passar-s'ho bé amb els amics i les amigues. Però un dia descobreix que alguna cosa estranya li xucla tota l'energia. S'està tot el dia escarxofat al sofà, ja no va amb bicicleta ni encistella cap pilota. Alguna cosa li passa. Per tal d'esbrinar aquest misteri, va de metge en metge, fins que, finalment, li diagnostiquen una malaltia que té un nom ben estrany: Hodgkin. Unes cèl·lules dolentes han envaït el seu cos i les ha de combatre. Ha de preparar l'estratègia i ha de lluitar-hi en contra amb saviesa i seguretat. És un cavaller disposat per a la guerra, i per això emularà el su heroi, el Tirant lo Blanc. La batalla serà dura, però ell no estarà sol; en aquesta cavalleria l'acompanyaran el Carles, el seu millor amic, i l'Ona, la seva Carmesina. Convertit en el valerós i intrèpid cavaller Roger lo Pelat, passarà per moments molt durs, perdrà tots els cabells, però gaudirà també de moments molt bons, en els quals hi haurà amistat, aventures i amor.
Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967) és una escriptora valenciana que s'identifica com a catalana. Després d'un període com a analista de sistemes, va començar la seva trajectòria literària el 1998. Ha escrit principalment novel·les juvenils o infantils des d'un enfocament pedagògic, entre elles, són destacables Marina, L'últim vaixell i Et recorde, Amanda. Ha guanyat diversos premis, entre els quals el premi Barcanova de literatura juvenil el 2007 i el premi Samaruc el 2015.
Amb la història que conta, hauria pogut ser un llibre molt bo. Això és l'únic bo del llibre: el que hauria pogut ser i no és. Pel que fa als defectes, està tan carregat de locucions i frases fetes que arriba a enfarfegar, les converses són les més inversemblants que he llegit mai, i, per si tot això no fos prou, l'autora fa el desdoblament de gènere: en comptes de parlar una autora, pareix que parla un polític.