Els ossos soterrats

by Silvestre Vilaplana

Després de la guerra, i en un petit indret del País Valencià, cinc homes són salvatgement executats una nit i soterrats en una fossa comuna. Ningú no en sap el parador concret dels cossos fins que setanta anys després l’arqueòloga Júlia Ardid i el seu jove equip intentaran descobrir on són els cadàvers i qui els va matar per tal de fer justícia i treure’n a la llum les restes d’uns homes assassinats.

A les extremes dificultats d’iniciar l’excavació s’hi afegiran coaccions de tota mena: des de polítics interessats en mirar cap a l’altra banda i eclesiàstics que no els interessa massa saber d’on venim. I és que ja se sap: tot mort té una història al darrera que potser no interessa massa desvetllar ni desenterrar. I molt més quan resulta que la fossa no conté només els cadàvers dels cinc homes. Hi ha una sorpresa terrible amagada sota terra que ho canviarà tot.

270 pages, Paperback

Published January 1, 2016

About the author

Silvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, 1969) is a Valencian writer who has cultivated the genres of poetry, the novel and the narrative.

Reviews

[KiM · Rating 4 out of 5]

L'he llegit en el Club de lectura de Novel·la Negra i m'ha agradat molt. Bon llibre de novel·la negra ambientada en dos temps, la postguerra i un present que a molts ens sona molt real. La trama t'enganxa i l'autor sap afegir bons girs de guió per mantenir el lector ben atent.

[Gemma Masramon · Rating 5 out of 5]

M’ha sorprès molt, no pensava que m’agrades tant.
Des del principi enganxa molt i no pots deixar-lo, la història està molt ben narrada i et manté ben intrigat des del primer minut. Molt recomanable

[Xavier · Rating 4 out of 5]

Una novel·la que m'ha sobtat !. Una trama molt ben trenada, que t'atrapa i ben resolta.
La recomano !

[Pere J. Garcia Munar · Rating 5 out of 5]

Conta la història d’una arqueòloga que intenta desenterrar víctimes del feixisme i de tot l’entramat polític, empresarial i mediàtic que s’hi resisteix. Però també parla de com de malament ho varen passar els perdedors i, especialment, les dones a qui els mataren el company.

També s’endinsa en com funciona avui dia el caciquisme a la política municipal.

Realment cada cop que he llegit a Vilaplana m’ha quedat una sensació dessoladora. És complicat d’explicar: retrata el món que vivim i no l’edulcora (prostitució, malalties terrorífiques), fixa la mirada en vides complicades que intenten tenir esperança en un món que les tortura i, quan sembla que tot acaba bé, sempre hi ha alguna cosa que te deixa aquest regust amarg i dur.

Pot semblar que és un llibre dur i cruu, però a jo m’ha agradat molt, està molt ben escrit i la història s’entrellaça i flueix molt bé.