Després de la guerra, i en un petit indret del País Valencià, cinc homes són salvatgement executats una nit i soterrats en una fossa comuna. Ningú no en sap el parador concret dels cossos fins que setanta anys després l’arqueòloga Júlia Ardid i el seu jove equip intentaran descobrir on són els cadàvers i qui els va matar per tal de fer justícia i treure’n a la llum les restes d’uns homes assassinats.
A les extremes dificultats d’iniciar l’excavació s’hi afegiran coaccions de tota mena: des de polítics interessats en mirar cap a l’altra banda i eclesiàstics que no els interessa massa saber d’on venim. I és que ja se sap: tot mort té una història al darrera que potser no interessa massa desvetllar ni desenterrar. I molt més quan resulta que la fossa no conté només els cadàvers dels cinc homes. Hi ha una sorpresa terrible amagada sota terra que ho canviarà tot.
Les exhumacions de la Guerra Civil desenterren molt més que ossos: desperten rancúnies i pors que mai no van marxar. Una novel·la negra de reparació on el passat s'entrellaça amb el present. Perquè la memòria només té sentit si ens dona eines per afrontar el futur.
Continuo llegint, de quan en quan, algun llibre de la col·lecció Crims.cat, em serveix per “desengreixar” d’altres lectures més feixuges. Si no vaig mal errat aquest serà el vuitè que llegeixo i a la meva biblioteca encara en tinc uns quants pendents.
Aquesta és la segona obra que llegeixo de l'autor, fa un temps vaig llegir “Àngels de la mort” sobre un assassí serial que em va semblar intrigant i original.
"Els ossos soterrats" és una obra de misteri i intriga, una novel·la que manté la tensió i el suspens a través de la investigació d'uns fets del passat que es van descobrint progressivament.
Predominen els capítols curts i un ritme narratiu ràpid, que facilita la lectura i manté l'interès, a la qual cosa cal sumar-hi que l’obra combina el present, amb el descobriment de la fosa i els cossos, i el passat, amb els fets que es van desencadenar després de l'execució dels cinc homes, de manera que anem reconstruint els fets de mica en mica.
L'autor separa perfectament tots dos ambients, i a més els dóna un enfocament diferent. El passat està envoltat per una atmosfera fosca i inquietant, amb una sensació de misteri, secret i tensió. Mentre que en el present, i més enllà del misteri, l'obra tracta temes com ara la memòria històrica, la violència, les conseqüències dels conflictes del passat i el poder.
Sense entrar de forma individual amb els personatges, en general són realistes: amb comportaments i conflictes humans; i complexos: amb decisions condicionades pel passat. A més, ens serveixen per mostrar diferents maneres d'afrontar el passat: recordar-ho, amagar-ho o intentar descobrir-ho. Però tots són importants per reconstruir els fets i transmetre el missatge central de la novel·la: la necessitat de recuperar la veritat i la memòria del passat.
M'ha semblat una història valenta, una novel·la que parla de temes molt rellevants, entre d'altres: la manca de memòria històrica; el silenci i l'oblit impostos; la impunitat dels responsables; el patiment de les víctimes i les seves famílies; la por com a mecanisme de control i la dificultat de reconstruir la veritat. Tot plegat envoltat d'un misteri que t'atrapa des del primer moment.
Coses que m'agraden del llibre: 🖋 Les crítiques socials i històriques. 🖋 La combinació de novel·la negra i memòria històrica.
Coses que no m'agraden tant: 🖍 És una història dura, amb violència, assessinats i molt patiment.
Frases que m’han cridat l’atenció: ✍🏻 Volien espantar-lo, necessitaven el seu terror per sentir-se poderosos. ✍🏻 Que collons saben a Brussel.les del que passa en el meu poble? ✍🏻 Per als becaris quedaven, evidentment, les feines que ningú no volia fer. Era el preu de ser els passerells i el peatge que calia pagar pels crèdits universitaris. ✍🏻 Havia hagut de renunciar a tantes coses i havien passat una època tan terrible que una certa rutina i poder menjar els apropava a la felicitat. ✍🏻 Galar, parlar de diners i follar, la santíssima trinitat dels homes de negocis valencians. ✍🏻 Les croades en aquest país deixen moltes víctimes i mai no es guanyem. ✍🏻 Quan les coses començaven malament tenien tendència a empitjorar. ✍🏻 No es pot ser feliç quan el verí de la ràbia nos en el teu cor. ✍🏻 Tothom defugia les converses sobre aquella època, com si callant es pogueren oblidar les absències i les penúries. ✍🏻 Els poderosos estaven per damunt de tot, de qualsevol llei, de qualsevol sistema. Ells feien el que volien i si algú se'ls enfrontava ho tenía malament. ✍🏻 Si em doneu diners per a ser alcalde us els tornaré en forma d'ajudes i d'exempcions. ✍🏻 La curiositat és una malaltia que no deixa mai satisfet.
L'he llegit en el Club de lectura de Novel·la Negra i m'ha agradat molt. Bon llibre de novel·la negra ambientada en dos temps, la postguerra i un present que a molts ens sona molt real. La trama t'enganxa i l'autor sap afegir bons girs de guió per mantenir el lector ben atent.
M’ha sorprès molt, no pensava que m’agrades tant. Des del principi enganxa molt i no pots deixar-lo, la història està molt ben narrada i et manté ben intrigat des del primer minut. Molt recomanable
Conta la història d’una arqueòloga que intenta desenterrar víctimes del feixisme i de tot l’entramat polític, empresarial i mediàtic que s’hi resisteix. Però també parla de com de malament ho varen passar els perdedors i, especialment, les dones a qui els mataren el company.
També s’endinsa en com funciona avui dia el caciquisme a la política municipal.
Realment cada cop que he llegit a Vilaplana m’ha quedat una sensació dessoladora. És complicat d’explicar: retrata el món que vivim i no l’edulcora (prostitució, malalties terrorífiques), fixa la mirada en vides complicades que intenten tenir esperança en un món que les tortura i, quan sembla que tot acaba bé, sempre hi ha alguna cosa que te deixa aquest regust amarg i dur.
Pot semblar que és un llibre dur i cruu, però a jo m’ha agradat molt, està molt ben escrit i la història s’entrellaça i flueix molt bé.