Cartes de l'escriptor a la seva filla amb síndrome de Down. Un text excepcional sobre la condició humana i el respecte a la diferència. Traduït al castellà, anglès, alemany, italià, neerlandès, brasiler, japonès, txec. En català: 38a edició.
Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927-2023) fou un escriptor polifacètic que compta amb un públic ampli i fidel. La seva creació literària, amb una vuitantena de llibres publicats, abasta des de la novel·la, la crònica de viatges, passant per les obres d'interès cívic, els llibres reportatge, els volums de memòries i el gruix ingent d'articles periodístics publicats durant més de 20 anys als diaris Avui i El Periódico. En ple franquisme és un dels impulsors del moviment de la Nova Cançó, i un dels fundadors dels Setze Jutges. A partir de 1990 comença a publicar la seva Obra Completa a edicions La Campana, segell del qual és cofundador. Té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el castellà, l'èuscar, l'hebreu, l'italià, el japonès, el neerlandès, el portuguès i el txec. La seva trajectòria ha estat amplament guardonada, amb premis com el Joanot Martorell (1953) per la seva primera novel·la Com ganivets o flames (1954), el Víctor Català (1958) per Variétés (1959), el Premi Nacional de Cultura (1995) en la modalitat de periodisme escrit, o el Lletra d'Or (2006) pel llibre de viatges A peu per Mallorca (2005). L'any 2002, als seus 75 anys, rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria. El 2015, se li atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
Llibre amb frases molt profundes escrites per un pare el qual plasma l'amor que té cap a la seva filla Olga. És un llibre molt profund, però a la vegada, m'ha semblat un llibre força monòton... M'ha deixat amb un sabor agredolç de boca, ja que per parts m'ha agradat molt, i d'altres creia que faltava alguna cosa...
Escrit tendre i personal d'un pare (en aquest cas J.M Espinàs) que escriu cartes a la seva filla Olga, amb síndrome de Down. Està bé, però com algú ja ha dit més avall, es fa bastant monòton. (A banda de l'obsolet llenguatge emprat, clar, però això ja és a causa de la data en que es va escriure)
Judul aslinya "El Teu Nom és Olga" terbitan Spanyol. Aku dapet versi bahasa Inggrisnya di toko buku loak langganan waktu di Bandung. Isinya adalah kumpulan surat seorang ayah untuk anak perempuannya yang terlahir Down Sydnrome, yang diberi nama Olga. . Awal terbit, tahun 1989, setelah putrinya itu pun berusia 28 tahun, adalah masa dimana hal-hal seperti ini masih belum diterima dengan baik oleh para orang tua, informasi masih sangat terbatas, sehingga buku ini bisa jadi sangat menyentuh untuk banyak orang. . Alih-alih malu dan mengucilkan anaknya sendiri, beruntungnya Olga, dia punya kedua orang tua yang suportif, terus berusaha agar anaknya bisa tetap tumbuh cerdas dan bahagia, sambil belajar banyak tentang kehidupan melalui hari-hari yang mereka lewati, yang akhirnya dicurahkan dalam setiap surat yang ditulis sang ayah. . Penyebab Down Syndrome sendiri adalah karena kelebihan kromosom sehingga terjadi kelainan. Tidak melulu keturunan, tapi bisa juga karena berbagai faktor lain. "Menarik bukan, Olga? Karena kelebihan adalah yang justru menjadi sumber kekuranganmu". Probabilitas terjadinya kelainan ini di dunia adalah sekitar 1:1000. Dan yang menarik di kisah ini adalah, orang tuanya tidak lantas mengetes diri mereka berdua karena tidak ingin bertendesi mencari tahu siapa salah satu yang paling bertanggung jawab atas apa yang terjadi, dan lalu memiiki rasa menyalahkan atas keadaan. Mereka justru lebih memilih untuk menerima dan berjanji untuk bekerjasama membesarkan putrinya itu. . Saat membaca, aku jadi terbayang bagaimana rasanya para calon orang tua yang sedang menunggu kelahiran anak mereka. Pantas saja jika ada masa dimana sudah tidak terlalu peduli lagi apa jenis kelamin sang jabang bayi, laki-laki atau perempuan, karena yang jauh lebih penting adalah bisa terlahir "sempurna" dan sehat seperti selayaknya.
Este libro es tan necesario como atemporal, es un canto a la vida. Es una normalización y humanización de las personas con cualquier tipo de diversidad funcional, porque más allá de su pronóstico, son seres humanos, seres de luz, tan imprescindibles para la sociedad como las personas normotípicas. Me ha encantado. Gracias Josep Maria Espinàs por enseñarnos una Olga tan humana, sensible y bondadosa.
Em va agradar molt. Un llibre senzill, sense pretensions. Ens apropa al món d’una persona amb síndrome de Down des de la visió del pare. Me’l vaig llegir d’una tirada.
Un llibre per reflexionar sobre com ens relacionem, sobre el que cataloguem com a persones "normals", sobre el fet de ser diferent, escrit per un dels millors escriptors del país. Lectura obligada.
L'autor detalla a diferents cartes com és n'Olga, la seva filla amb la Síndrome de Down, llibre adequat per conèixer detalls sobre aquesta deficiència des d'un punt de vista paternal i no mèdic.