Mar i cel

by Àngel Guimerà

Saïd és el capità d’un vaixell de pirates, que han fet presoners un grup de cristians després d’assaltar-ne la nau. Saïd està ferit després d’abordar i capturar un vaixell cristià, i ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia és la Blanca. Agraït per la cura, Saïd atorga a la Blanca més privilegis que a la resta de presoners i amb el temps s’enamora d'’ella i ella d'ell però saben que el seu amor no serà ben vist per ningú. Una revolta al vaixell allibera els musulmans presoners i el pare de la Blanca intenta matar en Saïd en saber que estan enamorats. La Blanca el protegeix posant-se pel mig i es ferida pel seu propi pare. En Sad agafa la Blanca i salta amb ella al mar per morir perquè la mort és l’única manera de poder estar junts.

Genres: Classics, Plays, Romance, Theatre, School, Drama, Adventure

142 pages, Paperback

First published January 1, 1973

About the author

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix.
Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on es va adaptar ràpidament. Fou una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estigué dedicada al teatre. Ben aviat va aconseguir reconeixement internacional (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del segle xix, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, i destaca en el seu currículum María-Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista

Reviews

[mou]

“So, so, so, so, so, so good
Good, good
So, so, so good
So, so, so good
So, so, so good
So good
Mmm, so good” -la rosalía (sobre mar i cel)

[Emi]

Després d'anar al teatre a veure el musical encara tenia més ganes de llegir l'obra original.

L’obra està ambientada 20 anys després de l’expulsió dels moriscos d’Espanya. El protagonista és en Saïd, capità d’un vaixell pirata que ha fet presoners uns espanyols i va camí de l’Alger per vendre’ls com a esclaus. Entre els presoners viatja Blanca, una noia diferent de les altres de la que s’enamora perdudament i ella li correspon tot i les diferències que els separen.

El musical no deixa de ser una adaptació i, per tant, hi ha coses que són diferents, algunes s'entenen millor a l'original i algunes escenes tenen més força veient-les a escena (no puc treure'm del cap la cançó "No estàs sola". De tota manera, m'he quedat amb ganes de tornar a llegir-lo, l'edició que vaig trobar era molt antiga i no resultava fàcil distingir entre els diàlegs i les anotacions per l’actor (s’ajuntava tot en la mateixa línia), així que en algunes parts m’he fet un embolic amb tot plegat.
Quan el torni a llegir, faré una ressenya en condicions.

[mar]

la meva nova personalitat

[Joana]

Una de les meves obsessions a banda dels llibres són els musicals... i òbviament he mamat Mar i cel des dels 6 anys. Ja cantava amb passió «Les veles s’inflaran» abans d’entendre ni tan sols què volien dir la meitat de les paraules de la cançó jajajaja

És per això que, quan vaig veure de pura casualitat als stories d'ig de la @apricotscrazythoughts (gràcies!) que es publicava un còmic adaptant tal qual el diàleg i les cançons del musical, vaig saber que l’havia de llegir tant sí com no.

Aquest còmic serà les delícies de tots els fans de Mar i cel, i una nova manera de gaudir d’una història que tots ens sabem de memòria. No el llegireu: el cantareu. És inevitable.

M’agrada molt la manera com la il·lustradora, Coralí Espuña, ha jugat amb els colors, els primers plans (que, inevitablement, al teatre no es poden fer), les metàfores... Pell de gallina, de veritat. La caracterització dels personatges sol ser una mescla dels diferents actors i actrius que els han interpretat al llarg de les dècades, però també beu d’altres referències que no tenen a veure amb el musical directament i que s’expliquen breument a les pàgines finals, cosa que m’ha semblat interessantíssima.

De veritat, si us agrada Mar i cel, feu-vos aquest autorregal. És una petita joia.

[Llibres__ Ari]

La trama i l’ambientació m’han agradat molt, no m’ha costat gens imaginar-me un escenari com el que apareix a les pel·lícules de “Piratas del Caribe”🏴‍☠️

Ha sigut la primera vegada que he llegit el guió d’una obra de teatre i al principi creia que seria molt més complicat del que ha sigut, l’Àngel escriu d’un amanera molt àgil on veus les idees i pensaments de tots els personatges🎭 També ha facilitat la lectura el fet que ho llegíssim a classe i cadascú interpretés una figura.

Ressenya completa a Instagram @llibres__

[Albert Tapias Planas]

M’encanta

[Natàlia]

Un clàssic dramatúrgic de teatre en català i pare d’una de les meves obres teatrals favorites; esclar que l’havia de llegir!!
Tot i això, és evident que el musical es guanya el meu cor (bàsicament perquè les cançons d’Albert Guinovart són insuperables).
Ara sí, com a dona del segle XXI fan de la romantasy, val a dir que això ha estat un descobriment total!
Vull dir, Guimerà és pràcticament el pare dels enemies to lovers, forbidden love, i un llarg etc. (impaktada).
Frases com “Deixeu-me morir per vos” o “Dona’m un món per entregar-lo a ella” ens porten a pensar que Saïd és l’estàndard!
Al final del dia, I’m just a girl…

[Magda Ferrer]

Llibre genial, desperta emoció i expectació.
Els temes centrals de l'obra són el racisme, la intolerància, l'amor prohibit i la lluita per la llibertat. A més, l'obre combina elements històrics reals, com l'expulsió dels moriscos, amb una història fictícia.
És una obra atemporal i totalment vigent en els nostres temps.
L'obra està estructurada en tres actes, un què presenta el conflicte cultural i personal, un nus on sorgeix la història d'amor, i un desenllaç tràgic.
M'agradat força!

[vicks]

júlia dijo que es el ''romeo y julieta'' de cataluña y no mintió !!! ese final??? hola???? yo al padre le arrastro de las barbas, os lo juro.

[Maria Herondale]

Lo he tenido que leer para el instituto y es la segunda vez que lo leo y lo he disfrutado tanto como la primera vez. Siento que la pluma de Guimerà es una pasada, cautivadora e ntrigante, sabiendo describir perfectamente las escenas y los personajes.
Blanca i Saïd tienen una historia muy interesante: es un amor prohibido. Ella es una captiva cristiana y él es su captor, un pirata musulmán. A pesar de las diferencias entre ellos, se acaban enamorando.
Además, cuando entiendes el título es muy interesante y está muy bien pensado.
Al ser una obra de teatro se lee muy rápido y se te pasan las páginas volando. También me he visto el musical, que está muy bien representado.
Considero que no es un libro para todo el mundo pero que a mi me ha gustado mucho. Eso sí, al principio cuesta entender la historia y con tantos personages, te pierdes. Pero al final, lo acabas disfrutando.

[Erlin]

8/10 L’adaptació en còmic de Mar i Cel d’Àngel Guimerà aconsegueix traslladar amb èxit la força dramàtica de l’obra original al llenguatge visual. La història d’amor impossible entre en Saïd i la Blanca està plasmat de manera clara i emotiva, fent-la més accessible al lector. Artísticament és preciosa: el dibuix, l’ús del color i la composició de les vinyetes reforcen l’atmosfera tràgica i poètica del relat. A més, el missatge sobre el conflicte, la intolerància i la convivència entre cultures resulta molt vigent i rellevant. És una adaptació atractiva i rellevant d’un clàssic de la literatura catalana.

[Marina]

Crec que potser no s'ha acabat de trobar el punt adaptant aquest gran musical a novel·la gràfica, amb alguns canvis d'escena molt brusc i algunes cançons que semblen massa cançons i per qui no es sàpiga la lletra de memòria es pot fer una mica estranya la fluïdesa d'aquestes parts.
Però per la resta, un 10/10, estimo el musical i estimo les novel·les gràfiques i sé que la tornaré a llegir quan trobi a faltar el musical. Intentaré no cantar internament les lletres de les cançons cada vegada, però suposarà un gran esforç (la lectura es fa més lenta, però així també tens més temps per a veure els dibuixos preciosos).

[Mai]

2,5 El vaig llegir després de mirar el musical xq era una necessitat vital. Òbviament el musical guanya moltíssim amb les cançons i els canvis que s'han fet. No se, el llibre no es dolent, però m'ha passat com amb el musical el primer cop, que se m'ha fet una miqueeeta lent. A més es nota q es antic i q no estic acostumada a llegir coses clàssiques. Però està bé. No el tornaria a llegir però ha estat bé per passar l'estona.

[Lucía Mira]

"Dóna'm un món per entregar-lo a ella"

The most romantic shit ever, com m'ha agradat déu meu

[mar]

ets una bona noia que es fixe en el noi incorrecte.
diem que sí a portar la contrària
i apropar-nos a altres cultures
ganes de veure el musical

[Júlia]

tinc ganes d veure el musical jeje

[Paula Martín]

Me ha gustado mucho, una lectura muy ligera, que a pesar de estar en catalán antiguo, se entiende muy bien y ayuda a comprender como era la sociedad en el siglo XVII. En realidad es triste porque viendo la de racismo que hay todavía, parece que mucho no hemos evolucionado...

[Ivet]

THIS IS SOOOOO GOOOOODDD OMG

the og enemies to lovers, forbidden romance, he falls first, lotss of jelousy, misunderstood villan… it has everythinggg

I was screaming for the entire duration of the book

Àngel Guiemerà et superes

[Kazu]

Es un llibre que encara que està en valencià antic es molt fàcil de llegir. La història de pirates i amor enganxa des del principi.

[Albs]

Com m'agrada un bon "enemies to lovers"

[Ferran d'Armengol]

Acurada edició en format de còmic reproduint l'obra de teatre de Dagoll Dagom

[Nina]

És una meravella poder reviure l’obra a través del còmic 💛 (els globus de diàleg encaixen a la perfecció amb la música!)

[Alejandro Donaire Salvador]

Potser no és necessàriament el tipus de teatre que m'agrada llegir, però estic molt segur que m'agradaria veure-ho (sí, sé que actualment a Barcelona es pot).

I faig aquesta diferència, entre llegir i veure, ja que sento que el teatre d'Àngel Guimerà, almenys Mar i Cel, és un teatre fet per representar-lo, per sentir-lo, per donar-li vida. En canvi, altres tipus de teatre, com el de Jean-Paul Sartre, semblen escrits també per ser llegits.

En aquest sentit, Mar i Cel l'he sentit a vegades gairebé com un llibre d'instruccions per als actors o directors, cosa que li ha tret una mica de màgia a aquesta història. Història que, personalment, trobo molt bonica i emocionant, tot i conceptes que es repetien potser massa sovint, com el de les creences religioses, o algunes escenes una mica forçades.

[Josep Maria Zapater Mestre]

Vaig veure fa uns anys el musical de Dagoll Dagom. Vaig gaudir i em vaig emocionar. Ara per curiositat he volgut reviure l’experència i he llegit aquesta obra. Com en la majoria dels clàssics de literatura cal una lectura crítica i consultar bibliografia per poder captar l’essència i el context del temps quan va ser escrita. Val la pena l’esforç.

[Júlia]

Havia llegit el text adaptat fa uns anys i estic molt agraïda de haver llegit ara l'original. He gaudit molt de llegir aquesta història d'amor carregada de reivindicació. Enamorada completament de com Guimerà a expresat l'amor tan pasional que tant en Saïd com Blanca es proclamen.

[Anna Giribet]

Saïd t’estimo

[Júlia Baltasar i Gómez]

pfff increible, en molts aspectes impressiona més que l'obra tot i que no tinguis un vaixell gegant als morros perquè et sents com si estiguessis tu al vaixell. qui soc jo per fer una crítica a guimerà, però bueno. per un treball que podia ser de qualsevol cosa i em sembla que he triat bé. estic molt i molt contentaa!!!!! (a més ahir vaig anar a veure l'aranya i estic molt en mood guimerà)

[1mabesis]

cada obra que em llig de Guimerà és millor que l’anterior

[Maria Fernandez]

M’ha atrapat des de la primera pàgina i gairebé l’he llegit d’una tirada. Sentia una mena de FOMO veient tothom parlant del musical… i ara m’en penedeixo de no haver-hi anat. És una llàstima que ja hagin abaixat el teló. Una història que m’ha colpit, amb una narrativa preciosa i un final que et deixa el cor en un puny. No sé com he pogut trigar tant a descobrir aquesta meravella.

[Jordi]

4/5 ⭐

Fa un parell de dies vaig anar a la biblioteca i vaig veure tres llibres d'Àngel Guimerà junts i com que sóc un friqui vaig dir "tu, me'ls pillo i me'ls llegeixo ara que hi ha vacances de Nadal". Aquest és el primer dels tres que he llegit.

Havia escoltat a parlar de Mar i Cel pel musical de Dagoll Dagom però mai l'he vist així que no sabia massa de què anava, només tenia al cap els tòpics literaris guimeranians de "personatge protagonista marginat", "dona que encarna la puresa" i "triangle amorós". Best believe que tots aquests tòpics també surten aquí però què guai com els compagina i com els elabora al llarg de l'obra.

En Saïd és una mica subnormal però bueno my boy is traumatized així que li perdonem tot 🙏🏼 la Blanca és rara de collons però no m'ha caigut malament i això que la meva experiència amb personatges femenins guimeranians és bastant dolenta (Marta a Terra Baixa i Munda a Sol, Solet quines persones més pesades per favor). En general una obra molt en la línia del que fa Àngel Guimerà i això ens encanta però el que m'ha agradat sobretot és el final tan catastròfic dels personatges... Buah com m'encanta un drama que acaba fatal a l'estil Romeu i Julieta... my favourite genre fr

El simbolisme de Mar i Cel és súper divertit d'analitzar i cada vegada que apareixia en Joanot naixia un gatet 🙏🏼 he's a ray of sunshine el millor personatge de l'obra només espero que Jesucrist nostre senyor el perdoni per fer-se passar per morisc si és que ell en realitat ho feia amb bona voluntat jo hagués fet el mateix 🙏🏼