Amor de cans. Maria-Antònia Oliver ens narra l’enfrontament i la descomposió d’una família mallorquina de diverses germanes, les Gamundines. Una història plena de zones bosques, de mesquineses, de misèries. La novel·la exhibeix un clar domini dels registres lingüístics i de les expressions populars, una rica presentació de situacions i personatges i un indiscutible to poètic, sobretot pel que fa a la personalitat d’una de les germanes, N’Àngela, la boja, que es converteix en la conciencia de la família. Amor de cans evoluciona cap a un clímax final on la novel·la pren un important valor simbòlic, atès que la història de les Gamundines significa no sols un desarrelament dels personatges, sinó també el de bona part de la societat mallorquina. Maria-Antònia Oliver, nascuda a Manacor, és autora dels reculls de narracions Figues d’un altre paner , Vegetal i Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades , del llibre Les Illes i de les novel·les Cròniques d’un mig estiu, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà , El vaixell d’iràs i no tornaràs , Punt d’arròs , Crineres de foc , Estudi en lila , Antípodes –de les quals les dues darreres han estat traduïdes a l’anglès, a l’alemany, al francès i al portuguès- i El sol que fa l’ànec . La seva darrera novel·la Joana E. , ha estat traduïda a l’italià. També és autora de l’obra de teatre Negroni de Ginebra . Ha escrit guions per a la ràdio i la televisió.
Maria Antònia Oliver Cabrer fou una destacada escriptora mallorquina en llengua catalana, resident a Barcelona des del 1969. Éra principalment coneguda per la producció novel·lística i de narrativa breu, però també conreà la traducció (al català i castellà), l'assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i el guió. El 2016, quan ja tenia 46 anys de publicacions i un nombre de premis que n'avalaven la trajectòria, guanyà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
“sentir-te part de tot això i que, en sentir-t'hi, saps que ets de qualque lloc, que no has nascut per generació espontània, i que les teves arrels estan ligades a altres arrels, i això et dóna una seguretat, i potser també un temor...” M’ho he passat tant bé!! Menudo culebrón, d’aquests que sembla q no passi res i que passi massa alhora. M’encanta una bona història del declive de una familia burguesa. El riure com a mostra d’honestedat i sentiments reprimits, la descripció deliciosa que fa del feixisme, els personatges femenins tan estereotípics pero complicats i terribles… i l’Àngela!! Sa millor!! Només em faltava que fos lesbiana. Una lectura boníssima per començar l’any, m’ha semblat xulissima.