What do you think?
Rate this book
La passió segons Renée Vivien
Un erudit francès al llarg dels anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels anys vuitanta, moguts per interessos ben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d'origen anglès i expressió francesa que va viure a París a principis del segle XX. Aquesta recerca es combina amb l'aparició de tot un seguit de personatges que la van conèixer i que rememoren la vida breu, però intensa de la protagonista. Així, per les pàgines de La passió segons Renée Vivien i en el marc bigarrat i apassionant de la Belle Époque, hi desfilen des d'un burgès lletraferit amb qui la poeta manté un idil·li epistolar en l'adolescència fins a la cambrera que la va servir tota la vida, passant, entre d'altres, per una baronessa emparentada amb la més alta banca jueva, una princesa turca, una coneguda transvestida descendent de Napoleó, cortesanes de luxe doblades d'escriptores i, sobretot, la famosa Amazona, inspiradora de Renée Vivien, però també Colette, Rémy de Gourmont, Radcliffe Hall i Djuna Barnes. A La passió segons Renée Vivien, novel·la que va guanyar el premi Carlemany 1994, Maria-Mercè Marçal recrea amb destresa i ofici la societat i l'atmosfera d'una època encisadora i cruel alhora, seductora i ambigua com cap altra.
- GenresFiction20th CenturyQueer
353 pages, Hardcover
First published January 1, 1994
10 people are currently reading
333 people want to read
About the author
Maria Mercè Marçal
46 books32 followersMaria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d'activista política, cultural i feminista, catalana.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 39 reviews
April 25, 2025
novel·la escrita per una poeta… una altra meravellosa peça de mitologia lesbiana, aquest cop de la meva estimada marçal que sempre encerta cada mot que utilitza!!! cap al final m’he perdut una mica amb tants personatges i punts de vista diferents, però val la pena llegir-lo ben sencer i detalladament (tot i que hagi tardat quasi un mes). tenim una genealogia valuosíssima en aquest país que cal valorar sempre.
April 4, 2021
L’enyor segons Maria-Mercè Marçal:
“Hi ha diverses menes d’enyor. Un enyor sense punxes, fet de certesa, que demana el tacte, una espatlla inequívoca on colgar l’esglai, la concavitat d’un cos on acoblar la concavitat del cos, a la nit, en el son. La balma de la mà per a la mà, la mirada palpable i la tessitura d’una veu. El relleu suau d’un rostre sota els dits extasiats. Demana tot això, que li es sostret per un atzar qualsevol, però que sap que li pertany, que ho posseeix, allà lluny, a dreta llei. És un enyor fet de confiança, d’aquella confiança que ve de la certesa.
Hi ha un altre enyor trasbalsat, travessat de fantasmes, que la presència podria conjurar i que l’absència desferma i atia. Aquest és l’enyor que ens encara a una culpa atàvica de la qual l’amor ens havia concedit el perdó. Sense els senyals rituals d’aquest perdó que l’actualitzin, una i una altra vegada, el dubte fa arrels i una tortura estranya reuneix botxí i víctima en una mateixa sang. El dolor és el preu d’un rescat il·lusori.
Hi ha també l’enyor que no s’anomena enyor. L’enyor negat que no reconeix la separació. Que converteix l’altre en una imatge interior que acompanya i nodreix, i es nodreix, endins d’endins. Vius perquè vius en mi. Allà lluny, tu, l’ésser de carn, tens només una existència fictícia, intrascendent.
Hi ha l’enyor d’allò que va ser i ja no és, d’allò que la memòria ha seleccionat i afaiçonat del que va ser, i ja no és.
Hi ha també aquest enyor, el més estèril: l’enyor del que hauria pogut ser i no fou. Del paradís perdut que mai no s’ha posseït.”
És un llibre amb passatges d’una intensitat i bellesa inconmensurables. Tot i que m’ha agradat força he de dir que a voltes resultava confús. Entenc que s’hagi volgut utilitzar el collage i presentar l’obra com un trenca-closques però penso que l’estructura hauria de ser presentada als lectors de manera més senzilla. Es presenten molts personatges diferents que es barregen durant tota l’obra i, per acabar-ho d’adobar, quasi tots tenen sobrenoms. Si la presentació no hagués estat tant caòtica hagués gaudit el llibre molt més.
“Hi ha diverses menes d’enyor. Un enyor sense punxes, fet de certesa, que demana el tacte, una espatlla inequívoca on colgar l’esglai, la concavitat d’un cos on acoblar la concavitat del cos, a la nit, en el son. La balma de la mà per a la mà, la mirada palpable i la tessitura d’una veu. El relleu suau d’un rostre sota els dits extasiats. Demana tot això, que li es sostret per un atzar qualsevol, però que sap que li pertany, que ho posseeix, allà lluny, a dreta llei. És un enyor fet de confiança, d’aquella confiança que ve de la certesa.
Hi ha un altre enyor trasbalsat, travessat de fantasmes, que la presència podria conjurar i que l’absència desferma i atia. Aquest és l’enyor que ens encara a una culpa atàvica de la qual l’amor ens havia concedit el perdó. Sense els senyals rituals d’aquest perdó que l’actualitzin, una i una altra vegada, el dubte fa arrels i una tortura estranya reuneix botxí i víctima en una mateixa sang. El dolor és el preu d’un rescat il·lusori.
Hi ha també l’enyor que no s’anomena enyor. L’enyor negat que no reconeix la separació. Que converteix l’altre en una imatge interior que acompanya i nodreix, i es nodreix, endins d’endins. Vius perquè vius en mi. Allà lluny, tu, l’ésser de carn, tens només una existència fictícia, intrascendent.
Hi ha l’enyor d’allò que va ser i ja no és, d’allò que la memòria ha seleccionat i afaiçonat del que va ser, i ja no és.
Hi ha també aquest enyor, el més estèril: l’enyor del que hauria pogut ser i no fou. Del paradís perdut que mai no s’ha posseït.”
És un llibre amb passatges d’una intensitat i bellesa inconmensurables. Tot i que m’ha agradat força he de dir que a voltes resultava confús. Entenc que s’hagi volgut utilitzar el collage i presentar l’obra com un trenca-closques però penso que l’estructura hauria de ser presentada als lectors de manera més senzilla. Es presenten molts personatges diferents que es barregen durant tota l’obra i, per acabar-ho d’adobar, quasi tots tenen sobrenoms. Si la presentació no hagués estat tant caòtica hagués gaudit el llibre molt més.
April 22, 2021
M'ha costat molts intents, però agraeixo haver fet l'esforç de seguir-ho intentant, perquè és segurament el millor llibre que he llegit mai. Feia temps que no plorava llegint.
És un llibre molt dens, però com més t'hi endinses més s'obra. Les referències creuades, les traduccions, la recerca...
Màgic, una joia que no puc esperar a rellegir. Amb raó només va escriure una novel·la, això no es pot fer dues vegades.
És un llibre molt dens, però com més t'hi endinses més s'obra. Les referències creuades, les traduccions, la recerca...
Màgic, una joia que no puc esperar a rellegir. Amb raó només va escriure una novel·la, això no es pot fer dues vegades.
October 17, 2025
《He enterrat la meva angoixa en la seva abraçada. I en els confins del plaer, ella ha sanglotat》
Tots els poetes haurien d'estar obligats a escriure almenys un llibre a la seva vida
La Maria-Mercè Marçal teoritza sobre l'amor com no he vist mai fer-ho a ningú... ella realment era experta en l'amor el desig l'enveja les ruptures l'enyor... la passió
Per últim: 0 dubtes que si aquest llibre no estigués ambientat a frança sinó a Catalunya, i enlloc d'amor lèsbic parlés d'una dona hetero, seria considerat de mes millors obres de la literatura catalana del segle xx
Tots els poetes haurien d'estar obligats a escriure almenys un llibre a la seva vida
La Maria-Mercè Marçal teoritza sobre l'amor com no he vist mai fer-ho a ningú... ella realment era experta en l'amor el desig l'enveja les ruptures l'enyor... la passió
Per últim: 0 dubtes que si aquest llibre no estigués ambientat a frança sinó a Catalunya, i enlloc d'amor lèsbic parlés d'una dona hetero, seria considerat de mes millors obres de la literatura catalana del segle xx
July 2, 2024
Un vocabulari infinit i el to cordial q enmarca la novela en el segle passat, maquíssim. Múltiples personatges i paisatges que reconstrueixen la vida i la personalitat de Renée Vivien, des de la seva proximitat o des de les ganes quasi malaltisses de conèixer-la i resseguir els camins de la seva vida. Un amor devot, feudal en paraules de Marçal, on m’hi he reconegut empatitzant amb la protagonista al desitjar una Amazona volàtil i volupte que s’escola i s’esvaeix.
Read
March 18, 2021"La revolta encarnada, he dit més amunt. ¿És l'excés del concepte que s'apodera del cos, allò que el converteix en vida sofrent, en passió? És només l'esforç ingent i fallit del cos per coincidir punt per punt amb la paraula, cobrir amb vida, matèria, segons, minuts i hores tota la seva extensió immaterial, fora del temos? ¿És el cos, doncs, tenallat en la presió de l'ànima, desconjuntat en el poltre de tortura de l'ànima?
O, a la inversa, és que el seu cos de dona parla un obscur llenguatge sense codi establert, sense possible dimensió simbòlica. Dolor, doncs, de l'ànima interrogada des del cos sense resposta possible. dolor de la mancança sense termes:... els poemes, la literatra, ¿en foren, llavors, a penes traduccions altament imperfectes a la llengua dominant, a la llengua de l'altre?"
O, a la inversa, és que el seu cos de dona parla un obscur llenguatge sense codi establert, sense possible dimensió simbòlica. Dolor, doncs, de l'ànima interrogada des del cos sense resposta possible. dolor de la mancança sense termes:... els poemes, la literatra, ¿en foren, llavors, a penes traduccions altament imperfectes a la llengua dominant, a la llengua de l'altre?"
April 23, 2025
(4'5)
bua m'han entrat moltes ganes de llegir-m'ho tot d'ella. perfecta.
i aquest llibre, uf, quina meravella.
bua m'han entrat moltes ganes de llegir-m'ho tot d'ella. perfecta.
i aquest llibre, uf, quina meravella.
January 14, 2025
Hi ha lectures que arriben per colpir-te en el moment necessari, aquesta n’és una.
Omple un buit fonamental dins la literatura catalana, la veu de dones que estimen dones. Em quedo extasiada del seu descobriment, trasbalsada de totes les preguntes que em deixa, sobre la pròpia estima per les dones; però sobretot enrabiada, perquè és fàcil comprendre i assenyalar què fa que aquesta obra mestra romangui en un pla secundari dins del canon de la literatura catalana contemporània.
Omple un buit fonamental dins la literatura catalana, la veu de dones que estimen dones. Em quedo extasiada del seu descobriment, trasbalsada de totes les preguntes que em deixa, sobre la pròpia estima per les dones; però sobretot enrabiada, perquè és fàcil comprendre i assenyalar què fa que aquesta obra mestra romangui en un pla secundari dins del canon de la literatura catalana contemporània.
Read
October 9, 2018 Forse siamo così spietati con i libri altrui perché sappiamo di essere faccia a faccia con noi stessi?
Abbandonato, ma lo ricorderò con affetto.
Dopo aver letto "Il puro e l'impuro" di Colette mi sono interessato a uno dei personaggi, Renée Vivien, poetessa parnassiana queer and proud che avrebbe ispirato Riyoko Ikeda per la creazione della sua Hana no Saint-Juste. Morta a 32 anni quasi di propria volontà, la Vivien ha avuto una vita interessante, e mi sarebbe piaciuto approfondire l'argomento. Così trovo questo volume, una fiction sulla ricostruzione della sua biografia, fra carte, lettere, fotografie, testimonianze di amanti, amici, conoscenti.
L'autrice (o la traduttrice) sa scrivere.
Ma ama il cattivo gusto, e lo prende sul serio.
Troppo, troppo! Ogni emozione un patema, ogni frase definitiva, ogni situazione un ossimoro. Il paesaggio umano è colpito da un grave caso di Boldini: tutto è nebbia, tranne la femme. In tutto questo florilegio verbale ho visto morire la Vivien almeno un paio di volte, e non me n'è importato granché, perché la voce narrante ha vampirizzato il mondo interiore della protagonista e le ha rubato la presenza, rendendo la sua scomparsa per metà inutile e per metà impossibile.
Capisco il progetto, ricostruire il passare del tempo con uno stile carico, simile a quello di fine '800. Ma scrivere bene un libro dallo stile citazionista è doppiamente difficile, perché il lettore appartiene a questo millennio, e si merita un libro che lo prenda sul serio. Doveva essere un esperimento alla Virginia Woolf? Forse. Forse non sono il lettore adatto. Ad ogni modo, riconosco il talento dell'autrice (o traduttrice, o entrambe).
Abbandonato, ma lo ricorderò con affetto.
Dopo aver letto "Il puro e l'impuro" di Colette mi sono interessato a uno dei personaggi, Renée Vivien, poetessa parnassiana queer and proud che avrebbe ispirato Riyoko Ikeda per la creazione della sua Hana no Saint-Juste. Morta a 32 anni quasi di propria volontà, la Vivien ha avuto una vita interessante, e mi sarebbe piaciuto approfondire l'argomento. Così trovo questo volume, una fiction sulla ricostruzione della sua biografia, fra carte, lettere, fotografie, testimonianze di amanti, amici, conoscenti.
L'autrice (o la traduttrice) sa scrivere.
«C'era una cornice, e dei limiti che implicitamente avevano accettato e il loro sangue vi sbatteva contro [...].» p.33
«[...] una pena antica che il segreto ha fermentato.» p. 42
Ma ama il cattivo gusto, e lo prende sul serio.
«La strana durezza di quello sguardo contrastava con la leggiadria del corpo e la finezza dei tratti, e si intonava a un sorriso che il carminio pretendeva definire senza ottenere nient'altro che risaltarne l'enigma.» p.44
Troppo, troppo! Ogni emozione un patema, ogni frase definitiva, ogni situazione un ossimoro. Il paesaggio umano è colpito da un grave caso di Boldini: tutto è nebbia, tranne la femme. In tutto questo florilegio verbale ho visto morire la Vivien almeno un paio di volte, e non me n'è importato granché, perché la voce narrante ha vampirizzato il mondo interiore della protagonista e le ha rubato la presenza, rendendo la sua scomparsa per metà inutile e per metà impossibile.
Capisco il progetto, ricostruire il passare del tempo con uno stile carico, simile a quello di fine '800. Ma scrivere bene un libro dallo stile citazionista è doppiamente difficile, perché il lettore appartiene a questo millennio, e si merita un libro che lo prenda sul serio. Doveva essere un esperimento alla Virginia Woolf? Forse. Forse non sono il lettore adatto. Ad ogni modo, riconosco il talento dell'autrice (o traduttrice, o entrambe).
January 9, 2024
Una decepció. Un llibre que venia precedit per una aura de "gairebé millor llibre escrit en llengua catalana" es converteix en una història confosa i molt embrollada.
El fet de que l'escriptora fos una poetesa no justifica la utilització d'un vocabulari tan pretenciós. No es tracta d'utilitzar mots rebuscats o desconeguts si no d'emprar la paraula justa. Denota una enorme riquesa de llenguatge, sí, però és molt més exhibicionista que no pas pràctica. La riquesa del vocabulari ha d'aportar matissos, color i profunditat i no pas confusió.
Un llibre llarg que es fa molt pesat i que tempta a deixar-lo abandonat en moltes ocasions. Al final et dóna igual el que li passi als personatges, només vols que s'acabi.
El fet de que l'escriptora fos una poetesa no justifica la utilització d'un vocabulari tan pretenciós. No es tracta d'utilitzar mots rebuscats o desconeguts si no d'emprar la paraula justa. Denota una enorme riquesa de llenguatge, sí, però és molt més exhibicionista que no pas pràctica. La riquesa del vocabulari ha d'aportar matissos, color i profunditat i no pas confusió.
Un llibre llarg que es fa molt pesat i que tempta a deixar-lo abandonat en moltes ocasions. Al final et dóna igual el que li passi als personatges, només vols que s'acabi.
September 7, 2025
Aquest és un llibre que t'envolta i t'enfonsa. De vegades pot fer-se feixuc (cap a la meitat o un poc després m'estava perdent un poc amb els personatges), però val totalment la pena tirar endavant i googlejar els personatges que desconeguis (per sort estic bastant puesta en l'elit de lesbianes d'aquesta època i ja les coneixia a quasi totes; de fet, tenc la qüestió de si la relació de Robin i Nora a El bosc de la nit de Djuna Barnes estarà basada en Natalie, Pauline i la baronessa).
L'estructura, l'ús de la literatura per fer literatura, són totalment excel•lents: trobam una espècie de "biografia" de Renée Vivien a través de diversos punts de vista de gent que la va conèixer o que simplement està interessada en ella. Això aporta confusió però també em dona la sensació que és la única manera veritable d'haver tractat el tema. No tan sols trobam testimonis i punts de vista complexos i fins i tot contradictoris, sinó que també tenim una gran diversitat de mitjans i bots temporals: cartes, vivències narrades com en una novel•la típica, trossos de diaris personals, llibretes d'anotacions... fins i tot un darrer capítol que està fet a partir de cites de la poetessa, totes mesclades. Aquesta obra és totalment original i imaginativa, una veritable carta d'amor a la literatura. De fet, aquesta obsessió i glorificació per una figura literària, que sempre ens allunya de l'imatge real (si és que qualque persona en té una), m'han fet recordar les meves obres preferides de'n Henry James, que tant toca el tema des d'un punt de vista, però, quasi exclusivament masculí. Aquesta "inversió" ha estat molt interessant i reivindicativa. Tota la reflexió filosòfica i literària sobre el desig m'ha recordat a un altre llibre que va ser cabdal per a mi: Eros the Bittersweet de n'Anne Carson, que explora el desig segons la lírica grega antiga i tracta, òbviament, l'amor sàfic (a més, Carson és una gran traductora de Safo).
D'altra banda, també el tema de la genealogia lèsbica m'ha tocat molt. La manera en què Sara T. viu el seu desamor a través de l'obra i la cerca de Renée, i la seva genial reflexió final sobre com investigar Renée ha estat, també, cercar l'amor, el seu amor, un amor intergeneracional que, com tots els amors, mostra les seves carències quant més temps i obsessió li dediques. En aquesta separació, però, en l'abisme recentment trobat de la diferència, no hi ha una ruptura inassolible, sinó una nova individualitat i sentit del col•lectiu. Somiar amb Renée Vivien i el seu idil•li sàfic (ja, de per sí, un impossible) és un parèntesi de la realitat (es menciona breument, i es fa dolorosament patent durant tota l'obra, que aquestes dones eren immensament riques; crec que la majoria de les lesbianes que llegim aquest llibre, així com l'autora escriguent-lo, som fortament conscients que, no obstant la sexualitat compartida, esteim móns a part); que, tanmateix, i gràcies a la forma poètica, ens serveix com a mantra o com a pregària (com comenta el vell Salomon, que recita els versos com un capellà que cita escriptura) en contra de la sol•litud que, crec, moltes hem sentit, de forma que s'estén l'eco de "algú s'enrecordarà de nosaltres".
Sens dubte una obra originalíssima i essencial de la literatura catalana contemporània.
L'estructura, l'ús de la literatura per fer literatura, són totalment excel•lents: trobam una espècie de "biografia" de Renée Vivien a través de diversos punts de vista de gent que la va conèixer o que simplement està interessada en ella. Això aporta confusió però també em dona la sensació que és la única manera veritable d'haver tractat el tema. No tan sols trobam testimonis i punts de vista complexos i fins i tot contradictoris, sinó que també tenim una gran diversitat de mitjans i bots temporals: cartes, vivències narrades com en una novel•la típica, trossos de diaris personals, llibretes d'anotacions... fins i tot un darrer capítol que està fet a partir de cites de la poetessa, totes mesclades. Aquesta obra és totalment original i imaginativa, una veritable carta d'amor a la literatura. De fet, aquesta obsessió i glorificació per una figura literària, que sempre ens allunya de l'imatge real (si és que qualque persona en té una), m'han fet recordar les meves obres preferides de'n Henry James, que tant toca el tema des d'un punt de vista, però, quasi exclusivament masculí. Aquesta "inversió" ha estat molt interessant i reivindicativa. Tota la reflexió filosòfica i literària sobre el desig m'ha recordat a un altre llibre que va ser cabdal per a mi: Eros the Bittersweet de n'Anne Carson, que explora el desig segons la lírica grega antiga i tracta, òbviament, l'amor sàfic (a més, Carson és una gran traductora de Safo).
D'altra banda, també el tema de la genealogia lèsbica m'ha tocat molt. La manera en què Sara T. viu el seu desamor a través de l'obra i la cerca de Renée, i la seva genial reflexió final sobre com investigar Renée ha estat, també, cercar l'amor, el seu amor, un amor intergeneracional que, com tots els amors, mostra les seves carències quant més temps i obsessió li dediques. En aquesta separació, però, en l'abisme recentment trobat de la diferència, no hi ha una ruptura inassolible, sinó una nova individualitat i sentit del col•lectiu. Somiar amb Renée Vivien i el seu idil•li sàfic (ja, de per sí, un impossible) és un parèntesi de la realitat (es menciona breument, i es fa dolorosament patent durant tota l'obra, que aquestes dones eren immensament riques; crec que la majoria de les lesbianes que llegim aquest llibre, així com l'autora escriguent-lo, som fortament conscients que, no obstant la sexualitat compartida, esteim móns a part); que, tanmateix, i gràcies a la forma poètica, ens serveix com a mantra o com a pregària (com comenta el vell Salomon, que recita els versos com un capellà que cita escriptura) en contra de la sol•litud que, crec, moltes hem sentit, de forma que s'estén l'eco de "algú s'enrecordarà de nosaltres".
Sens dubte una obra originalíssima i essencial de la literatura catalana contemporània.
August 5, 2023
It feels like this novel is cleverly acknowledging that you can never truly know authors by presenting Renee Vivien (feels too informal to call her Pauline!!) through so many other perspectives and lenses, none of which are presented as a superior "truth" to the others, they're all simply present as an attempt to patchwork together an understanding of a person. Just as her texts are open to multiple interpretations, so too is the resounding legacy of both artist and woman.
This was increased through the use of different names for recurring figures. Readers more rooted in the circles of this time will probably understand much more quickly which figures are being referenced with each nickname but, for me, it resulted in quite an engaging blurring of the narrative as I muddled names out and unspooled the history of so many entangled relationships.
Suffice to say, I really enjoyed the construction of this novel alongside the beautifully poetic writing. I am sure it will be one I think about for a while!
This was increased through the use of different names for recurring figures. Readers more rooted in the circles of this time will probably understand much more quickly which figures are being referenced with each nickname but, for me, it resulted in quite an engaging blurring of the narrative as I muddled names out and unspooled the history of so many entangled relationships.
Suffice to say, I really enjoyed the construction of this novel alongside the beautifully poetic writing. I am sure it will be one I think about for a while!
September 24, 2025
serien 4.5⭐️, només perquè és un llibre difícil de llegir. no per la temàtica (és un collage de la vida i mort de la primera poeta en escriure obertament del seu amor per a les dones després de Safo) sinó perquè segons quin personatge agafa el torn de paraula la prosa es torna tan enrevessada que costa seguir el fil de la història.
soc conscient que aquesta és part de la gràcia de la novel·la però em deixava sovint amb la sensació de que se m'escapaven molts detalls. estic molt temptada de tornar-lo a començar i reprendre el repte de comprensió lectora. molts altres capítols, però, m'han canviat la vida de tan preciosos i reals.
quines ties, tant la pauline com la mm marçal són dues bèsties.
soc conscient que aquesta és part de la gràcia de la novel·la però em deixava sovint amb la sensació de que se m'escapaven molts detalls. estic molt temptada de tornar-lo a començar i reprendre el repte de comprensió lectora. molts altres capítols, però, m'han canviat la vida de tan preciosos i reals.
quines ties, tant la pauline com la mm marçal són dues bèsties.
January 30, 2023
took me a while to wade through but very moved by this. very interesting form - each part of renée's biography makes her seem like an unreachable hollow centrepiece. last three chapters were excellent. especially enjoyed all the sections from the imagined perspectives of her maids.
July 5, 2025
«El record és bell com un palau destruït, deia Renée. No és, però, la bellesa d'allò que sols és ja vestigi o runa el que em fa girar els ulls cap a aquells dies. No és la nostàlgia sense remei per allò que ja és definitivament perdut.
És, ben al contrari, la sensació qui sap si il·lusòria de tornar a la vida per uns instants a allò que va existir plenament, a allò que va posseir la rara i intensa perfecció d'una rosa de Saadi. I que com ella va ser també la mestressa d'un sol dia.»
És, ben al contrari, la sensació qui sap si il·lusòria de tornar a la vida per uns instants a allò que va existir plenament, a allò que va posseir la rara i intensa perfecció d'una rosa de Saadi. I que com ella va ser també la mestressa d'un sol dia.»
September 10, 2025
5 estrelles per la riquesa i espectacularitat del català utiliza, no tant per la historia que explica.
July 26, 2025
he de reconéixer, al marge de la meua opinió respecte de la novel·la, que té una complexitat enorme. en l'únic treball escrit en prosa, maria-mercè marçal ens conta la vida de renée vivien i amb quina tècnica. d'una forma indirecta i complexa, mitjançant diversos personatges, ens conta com va ser la vida i la mort d'aquest personatge, que està basat en una de les primeres poetesses obertament sàfiques (almenys, en el món occidental). però l'autora esmicola les seues relacions interpersonals, la poesia, el dolor i la passió d'aquesta dona en forma de trencaclosques. mai no segueix una línia temporal clara, sinó que els fets s'alternen en dades i segons qui els conta. de fet, ens construeix una visió molt contradictòria i, a voltes, feble de la renée vivien. entenc per què aquesta novel·la ha estat tan premiada, tot i que la meua opinió és molt diferent. he trobat el llibre massa lent, complex i caòtic. crec que n'hi ha massa, de personatges i que és molt senzill perdre's en les seues pàgines. crec que menys pàgines haurien estat molt bé. també pense que es nota moltíssim la vocació de poetessa de marçal per quant la narrativa és massa abstracta i literària. les paraules i les construccions que fa dificulten seguir la història i, moltes vegades, comprendre-la. m'ha costat moltíssim trobar la motivació i llegir-la. crec que funciona millor com poetessa, no pas com narradora.
December 31, 2021
De les novel•les més ben escrites que he llegit, sento que tardaré un temps en poder trobar les paraules adequades per a parlar d’ella. Em frustrava una mica la confusió i la quantitat de noms i personatges que hi apareixen, però m’hi he acabat trobant i gaudint-ho molt.
M’ha fet pensar en Foc pàlid, per com funciona, i en Proust, sobretot en veu d’Amedée o Charles. Són estos homes, que persegueixen la idea de Renée, els que l’observen amb nostàlgia fantàstica. Les dones, les seues amants, parlen de Pauline, la persona real; amb igual fascinació, però amb infinitament major coneixement de causa.
M’agradaria haver llegit més literatura catalana per a poder ser més categòric, però sento que hi deu haver ben poques obres a l’alçada d’aquesta. La recuperaré en uns anys i estic segur que em donarà encara més del que m’ha donat ara.
M’ha fet pensar en Foc pàlid, per com funciona, i en Proust, sobretot en veu d’Amedée o Charles. Són estos homes, que persegueixen la idea de Renée, els que l’observen amb nostàlgia fantàstica. Les dones, les seues amants, parlen de Pauline, la persona real; amb igual fascinació, però amb infinitament major coneixement de causa.
M’agradaria haver llegit més literatura catalana per a poder ser més categòric, però sento que hi deu haver ben poques obres a l’alçada d’aquesta. La recuperaré en uns anys i estic segur que em donarà encara més del que m’ha donat ara.
March 29, 2024
"Si algú parla de mi, sens dubte mentirà".
Magnífica única novel·la de Maria Mercè Marçal !!! Han passat moltes coses en la meva vida des de que la Cris em va dir "mira Berta, et deixo el meu llibre preferit així ens coneixem més", però aquest relat m'ha acompanyat en tot i en portaré un trosset amb mi.
Meravellosa la feina de recerca que ha de fer una guionista abans d'explicar una història, he pogut provar que es tracta d'un fet, al que vull dedicar la vida, sincerament.
Em fascinen les històries narrades a partir de diversos punts de vista, com una mateixa història pot canviar segons la poètica i la decisió de qui la relati.
Últimament em fixo molt en l'impacte que deixa cada persona en la vida dels altres. El record i com aquest pot construïr relats, fins i tot.
Gràcies Cris, quines ganes de compartir París juntes !
Magnífica única novel·la de Maria Mercè Marçal !!! Han passat moltes coses en la meva vida des de que la Cris em va dir "mira Berta, et deixo el meu llibre preferit així ens coneixem més", però aquest relat m'ha acompanyat en tot i en portaré un trosset amb mi.
Meravellosa la feina de recerca que ha de fer una guionista abans d'explicar una història, he pogut provar que es tracta d'un fet, al que vull dedicar la vida, sincerament.
Em fascinen les històries narrades a partir de diversos punts de vista, com una mateixa història pot canviar segons la poètica i la decisió de qui la relati.
Últimament em fixo molt en l'impacte que deixa cada persona en la vida dels altres. El record i com aquest pot construïr relats, fins i tot.
Gràcies Cris, quines ganes de compartir París juntes !
May 6, 2022
Quina genialitat. M'he hagut de contenir per no subratllar-lo sencer.
"Em va semblar com si parlés de mi, de nosaltres, de totes les dones que es migraven i es migren rere els murs i les gelosies de fusta, en aquelles ribes del Bòsfor. De l'ombra que ofega el seu riure encongit, de la seva mort vivent, dels líquens que rovellen i devoren els seus cors." (229)
"Mentre jo em debatia en una efervescència informe, ella se'm presentava davant meu armada amb la força de la paraula que ordena i dóna forma. La seva ànima era, en darrer terme, la bellesa dels seus versos. I en l'encís d'aquest mirall jo hi cercava els trets ignorats del meu esperit." (237)
"Em va semblar com si parlés de mi, de nosaltres, de totes les dones que es migraven i es migren rere els murs i les gelosies de fusta, en aquelles ribes del Bòsfor. De l'ombra que ofega el seu riure encongit, de la seva mort vivent, dels líquens que rovellen i devoren els seus cors." (229)
"Mentre jo em debatia en una efervescència informe, ella se'm presentava davant meu armada amb la força de la paraula que ordena i dóna forma. La seva ànima era, en darrer terme, la bellesa dels seus versos. I en l'encís d'aquest mirall jo hi cercava els trets ignorats del meu esperit." (237)
March 26, 2020
Este libro cuenta la vida de la poetisa Pauline Mary Train (Renée Vivien) desde las diferentes personas que la conocieron a lo largo de su vida.
Pero recomiendo tener el móvil a mano cuando se lea, porque empiezan a salir muchos personajes con las que la protagonista tuvo una relación, o antiguas y posteriores parejas de sus intereses amorosos: mujeres lesbianas casadas y solteras, mujeres bisexuales, cortesanas heterosexuales, etc.
A veces, la lectura se ha hecho un poco pesada, pero he aprendido mucho de ella y de los demás personajes. Antes de leer el libro no sabía nada de Renée Vivien.
Pero recomiendo tener el móvil a mano cuando se lea, porque empiezan a salir muchos personajes con las que la protagonista tuvo una relación, o antiguas y posteriores parejas de sus intereses amorosos: mujeres lesbianas casadas y solteras, mujeres bisexuales, cortesanas heterosexuales, etc.
A veces, la lectura se ha hecho un poco pesada, pero he aprendido mucho de ella y de los demás personajes. Antes de leer el libro no sabía nada de Renée Vivien.
April 26, 2022
Allò que cval dir d'aquestaa novel·la magnífica és que més enllá de l'interès per l'atzarosa vida de la primera escriptora contemporània en reconixer obertament la seva homosexualitat, és que ens trobem amb una obra de gran alçada literària escrita en forma d’una prosa poètica molt bella i amb una riquesa de recursos expressius i lèxic superlatius. Al nivell dels nostres millors escriptors/es.
Sens dubte una obra cabdal de la literatura catalana que caldria que fos més coneguda, reconeguda i elogiada.
N'he gaudit molt ! Us la recomano !
Sens dubte una obra cabdal de la literatura catalana que caldria que fos més coneguda, reconeguda i elogiada.
N'he gaudit molt ! Us la recomano !
April 12, 2025
Tot i que al principi m'ha costat perquè em perdia amb els personatges i em confonia amb els diferents punts de vista, ha valgut moooolt la pena intentar-ho i arribar al final.
M'ha encantat conèixer a Renée Vivien per mitjà de M M Marçal, «primera autora després de Safo que ha cantat de forma inequívoca i oberta l'amor per una altra dona. Així, el seu non destaca amb llum pròpia en una tradició certament existent, però subterrània i afectada de forma especial per la invisibilitat i el silenci».
M'ha encantat conèixer a Renée Vivien per mitjà de M M Marçal, «primera autora després de Safo que ha cantat de forma inequívoca i oberta l'amor per una altra dona. Així, el seu non destaca amb llum pròpia en una tradició certament existent, però subterrània i afectada de forma especial per la invisibilitat i el silenci».
December 12, 2025
Me'l va regalar la Francina l'any 2012 quan érem nòvies, se'l va trobar a una llibreria de segona mà i era un dels seus llibres preferits. La nostra relació va començar amb cartes i trobades com del segle passat. Tornar a la passió ha sigut preciós, com reviure aquell primer amor entre les passions de Renée. M'ha fet gràcia que l'any 2012 tots els noms que s'anomenen a la novel·la em semblaven desconeguts i ara coneixia a la majoria. Un dia hauríem de fer un chart internacional històric de lesbianes haha perquè hi ha molta teca.
November 28, 2019
3,5 com a mitjana de 2 i 5 estrelles. Fluctua molt segons el personatge que parla de Renée. En aquesta obra polifònica tothom descriu la seva veritat sobre la vida de la poetessa. M’encanta com ho fan Amédée, Kerimée i Marie, me’ls imagino ben bé. La resta de veus beuen massa de la descripció, la reflexió feixuga o la poesia. I jo que no sóc gaire dat (encara?) a la poesia, veig aquesta novel·la de MMM (única entre poemaris) totalment impregnada de versos. La pàtina lèsbica ho cobreix tot.
July 13, 2022
És una llàstima que aquest llibre no tingui més reconeixement. Pel tema, per com ho tracta, perquè fa un retrat del París de la Belle Époque molt acurat i de moltes dones amb molt de talent i que tractaven de ser lliures en un món que no era gaire amables amb elles. I després la vida en sí de Renée Vivien, poeta, escriptora, homosexual sense ocultar-se...
November 27, 2018
Es un libro bello pero, que requiere dedicación para poder captar todas sus imágenes y esencias.
Me han encantado las historias de amores y desamores y los tiempos en que se viven y se encuentran.
Se puede acompañar de la lectura de "París era mujer".
Me han encantado las historias de amores y desamores y los tiempos en que se viven y se encuentran.
Se puede acompañar de la lectura de "París era mujer".
February 15, 2023
M'haguera agradat que la narració, en algun punt, ens apropara del tot a la protagonista i que no ho fera de forma tan indirecta, però supose que eixa era la idea, acabar sense tindre clar del tot qui va ser Renée Vivien.
May 13, 2024
One of the best literary tributes to Renée Vivien that I have ever come across – so grateful to the translators for having made it accessible to a non-Catalan-speaker, even if the translation itself is a bit dense and doesn't always do justice to the French elements in the text...
February 24, 2021
Em va canviar la vida, literalment.
Displaying 1 - 30 of 39 reviews