El tubercle és una obra que indaga en les profunditats, tant tel·lúriques com espirituals, per aconseguir una proposta mística, radical, arriscada i plena d'epifanies que sorprendran al lector per la seva fonda capacitat de sorpresa. A través d'aquests poemes, que funcionen com perles de saviesa, l'autora demostra la força indòmita que la caracteritza, erigint-se com una de les veus incontestables de la poesia catalana actual. Aquest llibre, a més d'un viatge a l'ànima, és també la segona part de la trilogia Arrel Trinitat, integrada per Molsa, El tubercle i Altres semidéus. Epíleg d'Antònia Vicens i il·lustracions de Lara Costafreda.
La natura hi és present i també m’ha semblat que parla de la memòria, del que va succeir al passat. A vegades el passat queda enterrat, com un tubercle, a voltes hi és sempre present. Els dos poemes que més m’han agradat han sigut els següents:
Fascinació Un poema no és una certesa, sinó la mentida de la veritat.
Epígraf Saps quan fas una cosa prohibida? Doncs allò et persegueix i ets allò i ets la persecució mateixa.