Com es comunicarien entre si uns éssers muts d’un altre planeta però força semblants als humans? Com es comunicarien la gent de la Terra amb aquests éssers intel·ligents? Com els influirien? Quin paper hi podria jugar la dansa? Hi hauria literatura o teatre en un planeta mut? Com els condicionaria una desproporció sexual en el nombre de naixements? Serien éssers més pacífics? Farien guerres? Quina seria la mentalitat dominant en un planeta d’aquestes característiques? Quines afinitats i diferències culturals i tecnològiques hi hauria amb la Terra?
Totes aquestes preguntes i moltes més es responen en la trama trepidant i original d’una novel·la ara reescrita però que en la seva primera versió ja va guanyar el Premi Juli Verne de ciència-ficció.
La publicació l'any passat d'aquest llibre, Planeta mut, s'ha de considerar una novetat a mitges, ja que en realitat es tracta d'una nova versió d'una altra novel·la, Els silencis d'Eslet, que Jordi Solé Camardons ja va publicar fa vint anys (i que va guanyar el Premi Juli Verne, val a dir). Malgrat aquesta puntualització, cal celebrar enormement l'aparició de qualsevol obra de gènere en la nostra llengua, en especial quan es tracta d'un producte tan cuidat i original com aquest. I a més, obra d'un escriptor que al llarg de molts anys ha demostrat el seu compromís amb el gènere, a partir de la seva tasca literària, assagística i fins i tot pedagògica (amb els seus seminaris sobre literatura especulativa i l'elaboració de propostes per apropar el gènere a als nostres estudiants de secundària).