Planeta mut

by Jordi Solé Camardons

Com es comunicarien entre si uns éssers muts d’un altre planeta però força semblants als humans? Com es comunicarien la gent de la Terra amb aquests éssers intel·ligents? Com els influirien? Quin paper hi podria jugar la dansa? Hi hauria literatura o teatre en un planeta mut? Com els condicionaria una desproporció sexual en el nombre de naixements? Serien éssers més pacífics? Farien guerres? Quina seria la mentalitat dominant en un planeta d’aquestes característiques? Quines afinitats i diferències culturals i tecnològiques hi hauria amb la Terra?

Totes aquestes preguntes i moltes més es responen en la trama trepidant i original d’una novel·la ara reescrita però que en la seva primera versió ja va guanyar el Premi Juli Verne de ciència-ficció.

166 pages, Paperback

First published January 1, 1996

Reviews

[Ferran d'Armengol]

Una petita relectura en diagonal del llibre «Els silencis d'Eslet» de 1996, obra del mateix autor, et pot mostrar perquè calia aquesta revisió i nova publicació que podríem anomenar segona edició, però el canvi de títol no ho fa possible, potser.
He de dir que la veu narrativa m'ha causat algun dubte en la lectura d'aquest relat, i que potser els títols dels capítols no sempre acaben de fer entendre'n el motiu, no tots els pensaments inscrits en la majoria d'ells ajuda a una visió diferent o dual, del capítol concret. Les cites són algunes delicioses i altres més conceptuals que obren diverses opcions de comprensió.
Sent un retirat vell dansaire amb més de vint-i-cinc anys d'escenaris diversos, m'ha fet peça que, en aquest planeta imaginat i el seu món descrit, la dansa fos un dels sistemes de comunicació més importants entre els seus habitants, uns humanoides semblants als humans, però diferents. Sempre es fa difícil imaginar coses que desconeixem, i més complicat és descriure-les.
La nota podria ser 3'5, però no guanya punts malgrat la bina feina de crear una societat diferent de la nostra, convertint aquest relat en una mena d'assaig sobre les possibilitats de la bigàmia, o el trimoni que descriu.
Sé que és una obra discutida per alguns sectors de la cifi clàssica, però obres com aquesta són necessàries en la nostra llengua, malgrat tinguin poca parròquia que la defensi.

[El Biblionauta]

La publicació l'any passat d'aquest llibre, Planeta mut, s'ha de considerar una novetat a mitges, ja que en realitat es tracta d'una nova versió d'una altra novel·la, Els silencis d'Eslet, que Jordi Solé Camardons ja va publicar fa vint anys (i que va guanyar el Premi Juli Verne, val a dir). Malgrat aquesta puntualització, cal celebrar enormement l'aparició de qualsevol obra de gènere en la nostra llengua, en especial quan es tracta d'un producte tan cuidat i original com aquest. I a més, obra d'un escriptor que al llarg de molts anys ha demostrat el seu compromís amb el gènere, a partir de la seva tasca literària, assagística i fins i tot pedagògica (amb els seus seminaris sobre literatura especulativa i l'elaboració de propostes per apropar el gènere a als nostres estudiants de secundària).

Pots llegir la ressenya completa a http://elbiblionauta.com/ca/2017/01/2...