What do you think?
Rate this book
La passejadora de gossos
A la València dels desnonaments i la corrupció, de la crisi i les obres faraòniques, hi viuen un director de banc, una notària tafanera, una mare sola a punt de perdre el pis, una intèrpret bonica i espavilada, una dona que pateix alzhèimer, un carter jubilat, un professor d’institut amb depressió, i Manela, una estudiant de Filosofia que passeja els gossos de tots ells. A través d’aquesta jove desenfadada i vital, que impregna de filosofia el seu món i que captiva el lector des de la primera pàgina, coneixerem tant la seua vida com la dels clients, i com s’entrecreuen per brodar un somriure en el tapís irònic de l’actualitat.
La novel·la, Premi Ciutat de València 2015, és una història de supervivents que lluiten cada dia per no perdre les ganes de viure. Un relat fresc, intel·ligent i ple de tendresa sobre la comunicació, l’amor i el desamor, l’amistat, la valentia, sobre com refer-se de les caigudes i mirar cap endavant, que destaca també per la riquesa del llenguatge i pel seu estil àgil i directe.
La novel·la, Premi Ciutat de València 2015, és una història de supervivents que lluiten cada dia per no perdre les ganes de viure. Un relat fresc, intel·ligent i ple de tendresa sobre la comunicació, l’amor i el desamor, l’amistat, la valentia, sobre com refer-se de les caigudes i mirar cap endavant, que destaca també per la riquesa del llenguatge i pel seu estil àgil i directe.
272 pages, Paperback
First published January 1, 2015
3 people are currently reading
53 people want to read
About the author
Francesc Bodí
7 books3 followersFrancesc Joan Bodí Beneyto (Agres, 1963), literàriament conegut com a Francesc Bodí o Francesc J. Bodí , és escriptor i professor de filosofia en la Universitat de València.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 17 of 17 reviews
September 26, 2021
Una novel·la perfecta si eres amant de la filosofia. Una mena de recopilació de vides que conflueixen en la sensible i atenta protagonista. Sense cap dubte, una lectura per deixar-se acaronar.
La història ens presenta a Manela, una estudiant de filosofia que passeja gossos per a guanyar un humil sou. Gràcies a ella, coneixem la seua vida, a més de la dels amos dels animals que es troben a càrrec seu. Temes tan fonamentals com l’amor, les dificultats que comporten la falta de diners, la depressió, la vellesa o la mort ballen en sintonia mostrant-nos la realitat d’una València en crisi.
La veu poètica que l’autor atorga a Manela m’ha enlluernat des del principi. El relat naix d’una fusió entre les idees filosòfiques dels grans pensadors i les metàfores que floreixen sense fi. L’art poètic que amaga cada frase resulta com filar un poema interminable.
Cada personatge té el seu passat, cosa que fa que connectes i empatitzes a la perfecció. Si haguera de destacar algú, feria menció especial al senyor Alegre. El desenvolupament d’aquest ancià fa que el cor senta la calor de l’afecte. L’únic personatge que no m’acaba d’agradar (un aspecte totalment personal) és Gonçal. No compartisc la seua visió sobre l’educació, que em resulta massa negativa i antiquada. A més, els textos sobre París em resultaven un poc densos.
Per altra banda, de vegades em donava la sensació que es presenta una imatge un poc estereotipada de les dones. La protagonista comenta de vegades les diferències quant a maneres d’actuar (entre altres trets) entre dones i homes, cosa que em resulta bàsicament un encasellament simplista. Estic segura que no era la intenció de l’autor, però a mi no m’ha convençut molt.
Així mateix, Manela ens parla directament als lectors. En tot moment és conscient que està transmetent les seues vivències, però no sabem si es tracta d’un diari o d’altre instrument. Potser és ací on està la gràcia, un misteri sense resoldre. És important comentar que no hi ha capítols, sinó que cada experiència es troba diferenciada per espais en la pàgina. Aquesta és una opció arriscada, però que funciona a la perfecció.
Un aspecte negatiu de la trama que m’agradaria ressaltar és la part final del llibre, just abans de l’epíleg. Els actes i la conversa que apareixen entre Manela i la seua parella em pareixen irreals i il·lògics. Crec que no és una situació natural i que no es podria donar realment.
Com a conclusió, és un llibre perfecte per a gaudir de la poesia que guarda el dia a dia i dels detalls de la normalitat.
La història ens presenta a Manela, una estudiant de filosofia que passeja gossos per a guanyar un humil sou. Gràcies a ella, coneixem la seua vida, a més de la dels amos dels animals que es troben a càrrec seu. Temes tan fonamentals com l’amor, les dificultats que comporten la falta de diners, la depressió, la vellesa o la mort ballen en sintonia mostrant-nos la realitat d’una València en crisi.
La veu poètica que l’autor atorga a Manela m’ha enlluernat des del principi. El relat naix d’una fusió entre les idees filosòfiques dels grans pensadors i les metàfores que floreixen sense fi. L’art poètic que amaga cada frase resulta com filar un poema interminable.
Cada personatge té el seu passat, cosa que fa que connectes i empatitzes a la perfecció. Si haguera de destacar algú, feria menció especial al senyor Alegre. El desenvolupament d’aquest ancià fa que el cor senta la calor de l’afecte. L’únic personatge que no m’acaba d’agradar (un aspecte totalment personal) és Gonçal. No compartisc la seua visió sobre l’educació, que em resulta massa negativa i antiquada. A més, els textos sobre París em resultaven un poc densos.
Per altra banda, de vegades em donava la sensació que es presenta una imatge un poc estereotipada de les dones. La protagonista comenta de vegades les diferències quant a maneres d’actuar (entre altres trets) entre dones i homes, cosa que em resulta bàsicament un encasellament simplista. Estic segura que no era la intenció de l’autor, però a mi no m’ha convençut molt.
Així mateix, Manela ens parla directament als lectors. En tot moment és conscient que està transmetent les seues vivències, però no sabem si es tracta d’un diari o d’altre instrument. Potser és ací on està la gràcia, un misteri sense resoldre. És important comentar que no hi ha capítols, sinó que cada experiència es troba diferenciada per espais en la pàgina. Aquesta és una opció arriscada, però que funciona a la perfecció.
Un aspecte negatiu de la trama que m’agradaria ressaltar és la part final del llibre, just abans de l’epíleg. Els actes i la conversa que apareixen entre Manela i la seua parella em pareixen irreals i il·lògics. Crec que no és una situació natural i que no es podria donar realment.
Com a conclusió, és un llibre perfecte per a gaudir de la poesia que guarda el dia a dia i dels detalls de la normalitat.
Read
October 30, 2024me ha costado la vida leermelo q terror
Read
October 7, 2024que asco de libro
November 4, 2024
Ferran n verdad t entiendo un poco
November 27, 2022
M’encanta com escriu Francesc Bodí. Gaudisc de cada paraula, de cada frase, de cada paràgraf. Les seues novel·les són literatura en majúscules perquè sap estructurar com pocs el llenguatge, el lèxic, les metàfores per construir uns personatges de carn i ossos, com nosaltres. Els fem nostres i empatitzem amb els seus sentiments, emocions, alegries, misèries, preocupacions, dubtes….
En la novel·la “la passejadora de gossos”, Francesc Bodí no té la profunditat de “ l’infidel” i la genialitat de “L’unica veritat” però és una molt bona novel·la. Com diu Enric Balaguer “….És d’admirar la manera en què l’autor aborda qüestions de tota mena: amb referents filosòfics i psicològics, però amb un correlat d’ingredients sensitius i emotius. Els símils i les imatges de Bodí són d’una eficàcia expressiva absoluta. La passejadora de gossos és una novel·la sobre l’amor, la tendresa i la bondat de la vida. I sobre el lent aprenentatge de l’existència. Un cant a la força dels sentiments i a la irradiació penetrant i transformadora de les emocions positives….”
En la novel·la “la passejadora de gossos”, Francesc Bodí no té la profunditat de “ l’infidel” i la genialitat de “L’unica veritat” però és una molt bona novel·la. Com diu Enric Balaguer “….És d’admirar la manera en què l’autor aborda qüestions de tota mena: amb referents filosòfics i psicològics, però amb un correlat d’ingredients sensitius i emotius. Els símils i les imatges de Bodí són d’una eficàcia expressiva absoluta. La passejadora de gossos és una novel·la sobre l’amor, la tendresa i la bondat de la vida. I sobre el lent aprenentatge de l’existència. Un cant a la força dels sentiments i a la irradiació penetrant i transformadora de les emocions positives….”
April 24, 2021
Es un buen libro y recomiendo leerlo en valenciano, aunque advierto que hay bastantes expresiones y vocabulario que son susceptibles de consultar en el diccionario o traductor.
En general el libro me ha gustado, es muy original, el autor consigue que empatices con los personajes (que no son pocos) y te traslada a todos los lugares y momentos que retrata. Como pega, hay veces que la parte filosófica me resultaba un tanto molesta, lo único que quería hacer era leer y no pensar pero eso también lo convierte en un libro muy especial e interesante.
En general el libro me ha gustado, es muy original, el autor consigue que empatices con los personajes (que no son pocos) y te traslada a todos los lugares y momentos que retrata. Como pega, hay veces que la parte filosófica me resultaba un tanto molesta, lo único que quería hacer era leer y no pensar pero eso también lo convierte en un libro muy especial e interesante.
December 19, 2022
El fil conductor de passejar gossos i la metàfora del codonyar em semblen un puntasso i molt originals, però moltes de les reflexions filosòfiques em pareixen inserides amb calçador.
Ferran se m'ha fet insuportable, quin conyasso de personaaaa i de filòleg, ufff. Manel en canvi, un deu, potser perquè el tema de la bufanda m'ha recordat a la Taylor? Potser.
I bueeeno, se m'ha fet una lectura repetitiva, que perfectament saltant pàgines no es perd absolutambet res de la trama, i el final mooolt predecible (però sorprenement concís per al que és l'obra en general)
Ferran se m'ha fet insuportable, quin conyasso de personaaaa i de filòleg, ufff. Manel en canvi, un deu, potser perquè el tema de la bufanda m'ha recordat a la Taylor? Potser.
I bueeeno, se m'ha fet una lectura repetitiva, que perfectament saltant pàgines no es perd absolutambet res de la trama, i el final mooolt predecible (però sorprenement concís per al que és l'obra en general)
September 21, 2020
Excelente libro narrado en primera persona por una joven estudiante de filosofía que gana un dinero extra paseando perros. Los problemas de los amos, de alguna forma terminan siendo también suyos y trata desde el realismo y la frescura temas sociales tan importantes como la discapacidad, el alzhéimer, los deshaucios, las separaciones matrimoniales y el amor a cualquier edad.
May 20, 2024
Molt per dir però no ho podia llegir
Em costava obrir ho i arribada a página 70, notava que la manera de parlar la narradora em feia incòmode perquè la va escriure un home. N'hi ha molts tòpics de hòmens/dones, situacions poc versemblants i no podia deixar de la idea que eixos personatges no són reals.
Lo bueno, quan escribe de la filosofía o entra en una rapsodia descriptiva, sí m'agradava
Em costava obrir ho i arribada a página 70, notava que la manera de parlar la narradora em feia incòmode perquè la va escriure un home. N'hi ha molts tòpics de hòmens/dones, situacions poc versemblants i no podia deixar de la idea que eixos personatges no són reals.
Lo bueno, quan escribe de la filosofía o entra en una rapsodia descriptiva, sí m'agradava
August 17, 2022
3.75
M’ha agradat molt que, tot i haver-hi tants personatges, conecuerem prou detalls de cadascún. A més, les reflexions sobre el llenguatge m’han encantat.
Amb tot, he trobat que hi havia línies narratives o que m’interesaven o disquisicions massa llargues
M’ha agradat molt que, tot i haver-hi tants personatges, conecuerem prou detalls de cadascún. A més, les reflexions sobre el llenguatge m’han encantat.
Amb tot, he trobat que hi havia línies narratives o que m’interesaven o disquisicions massa llargues
Read
December 16, 2021read this for class and didn't like it :/
the plot is good and it had potential but the way it was written...
the plot is good and it had potential but the way it was written...
April 25, 2023
M'ha agradat molt. És molt tendre, i per a algú que estima la literatura i els gossos, com jo, és imprescindible.
September 1, 2023
cada personaje tiene algo especial y eso te hace conectar con sus historias un montón
January 4, 2025
Recorregut interessant sobre la societat valenciana dels 2000 i... des de punts de vista totalment diferents, amb un únic fil conductor, la passejadora.
January 30, 2025
m’ha agradar com està escrit. és un poc dens, pero està molt guay el matisos de filosofia que n’hi ha.
finalment: tots van de poètic però són infidels.
finalment: tots van de poètic però són infidels.
December 7, 2025
És un llibre un poc tediós, però té bona història. La trama no és massa densa, però el personatge principal està molt ben desenvolupat.
June 13, 2024
L'Amelie del Aldi.
Displaying 1 - 17 of 17 reviews