What do you think?
Rate this book
Herba Negra
"Herba negra" explica les aventures d’un grup de joves que descobreixen una organització secreta que pretén acabar amb la civilització a partir d’una nova espècie de planta.
A partir d’una nova espècie d’herba, modificada al laboratori i que es comercialitza en forma de beguda, l’organització vol assolir el control de la societat. En una trepidant lluita contra rellotge en què res és el que sembla, els protagonistes hauran d’unir diferents pistes, com si es tractés d’un trencaclosques, per salvar el món i tot el que estimen.
A partir d’una nova espècie d’herba, modificada al laboratori i que es comercialitza en forma de beguda, l’organització vol assolir el control de la societat. En una trepidant lluita contra rellotge en què res és el que sembla, els protagonistes hauran d’unir diferents pistes, com si es tractés d’un trencaclosques, per salvar el món i tot el que estimen.
- GenresScience Fiction
328 pages, Paperback
First published November 23, 2016
About the author
Salvador Macip
65 books28 followersSalvador Macip, MD, is a doctor, researcher and writer who has been working in the field of oncological research since 1998. He spent almost ten years in New York. He is presently senior lecturer in the Department of Molecular and Cell Biology at the University of Leicester, United Kingdom where he leads a research group on cancer and aging. He is living with his wife and son. He has published novels, stories, reportage, popular science and children's books.
He is a member of the Association of Catalan Language Writers (AELC).
He is a member of the Association of Catalan Language Writers (AELC).
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 26 of 26 reviews
February 7, 2017
(3,5/5)
És un thriller de manual, amb un ritme ajustadíssim, bons diàlegs i un desenvolupament molt ben planificat. Dit d'una altra manera: és impossible parar de llegir-lo i des del punt de vista narratiu els seus dos autors són molt i molt hàbils. Desconec perquè l'han considerat juvenil, ja sigui els autors o els editors.
D'altra banda, tot i tenir molt bones idees, no t'acabes de desempallegar de la idea de que més o menys, d'una forma o altra, això ja ho havies llegit. Això no perjudica a la lectura, però potser sí al seu impacte.
Potser l'única cosa que qüestiono és l'estructura de capítols adjudicats a diferents punts de vista. No sé si respon a una necessitat pràctica, per a facilitar el treball a quatre mans, però la veritat és que em sembla una estratègia una mica gratuïta i limita una mica la veu del narrador sense donar un benefici clar.
M'ho he passat teta, això sí.
És un thriller de manual, amb un ritme ajustadíssim, bons diàlegs i un desenvolupament molt ben planificat. Dit d'una altra manera: és impossible parar de llegir-lo i des del punt de vista narratiu els seus dos autors són molt i molt hàbils. Desconec perquè l'han considerat juvenil, ja sigui els autors o els editors.
D'altra banda, tot i tenir molt bones idees, no t'acabes de desempallegar de la idea de que més o menys, d'una forma o altra, això ja ho havies llegit. Això no perjudica a la lectura, però potser sí al seu impacte.
Potser l'única cosa que qüestiono és l'estructura de capítols adjudicats a diferents punts de vista. No sé si respon a una necessitat pràctica, per a facilitar el treball a quatre mans, però la veritat és que em sembla una estratègia una mica gratuïta i limita una mica la veu del narrador sense donar un benefici clar.
M'ho he passat teta, això sí.
December 2, 2016
Ressenya original a: www.martasbookshelf.blogspot.com
RESSENYA SENSE SPOILERS:
Aquesta novel·la brilla per la seva originalitat, la seva manera tan delicada de trencar estereotips distòpics i de thrillers, i la seva prosa a quatre mans tan ben controlada. Mai abans havia llegit una novel·la on el dolent fos un vegetal, i quan vaig sentir que Fanbooks publicaria aquesta novel·la (guanyadora del Premi Ramón Muntaner 2016), la vaig voler immediatament. Normalment, trobem que un home de cabells blancs i ben vestit amb una mirada una mica boja, o una dona rossa amb un comportament enganyós, amenacen la societat, fan patir els ciutadans, els posen en contra del bàndol dels bons... Normalment, clar. Hi ha excepcions, com aquesta meravella de llibre, Herba Negra, on la dolenta no és cap altre que la planta que està de moda.
Trobem un misteri biològic, botànic i diferent. Mai m'ha agradat la botànica, i llegir aquesta novel·la m'ha fet venir tantes esgarrifances i calfreds, que ara sí que puc dir que no m'agrada gens. No exagero! La nit després d'haver-la acabat, vaig somiar amb plantes i al·lucinacions, i no em va fer gens de gràcia.
Els personatges són totalment fascinants. Potser l'Eva, la protagonista, és la que menys m'ha agradat, però tot i així la trobo interessant. La seva història, a més a més, crec que té encara molt a oferir. El Salva, el noi rarot sense un sol pèl que vol escapar del centre psiquiàtric al principi de la novel·la, és un personatge fantàstic, el meu preferit. Té una trama personal molt forta que et fa dubtar al llarg de tota la història, i no sabeus les ganes que tinc de saber algunes coses sobre ell que m'he quedat amb ganes de saber. L'Eli, el company de pis de l'Eva, és d'allò més divertit i dinàmic. És un personatge que es fa estimar, amb uns girs al seu fil argumental que em van deixar de pedra. A més a més, el fet de ser bloguer em va fer sentir més propera a ell. Per no parlar d'en Set, el gatet que m'ha robat el cor. En general, es pot dir que Herba Negra està plena de personatges misteriosos dels quals mai no et pots acabar de fiar, i els quals et faran patir i estimar.
Un dels aspectes que més m'han agradat d'aquesta novel·la és l'espai on es desenvolupen els fets. Acostumada a llegir històries americanes, Nova York com a protagonista, em va semblar estrany però preciós llegir descripcions de la meva terra. Tenir Catalunya com a espai em va apropar moltíssim a la història, i això ho valoro molt positivament.
Parlem del temps intern de la novel·la. Tot i que trobo que és molt curt, que hi ha fets potser una mica precipitats i ràpids, crec que els esdeveniments requereixen aquesta velocitat. El pols s'accelera en llegir moltes de les situacions en què es troben els personatges. A més, aquesta velocitat tan impossible d'assolir llegides només unes poques pàgines de llibre, ho fan tot més esbojarrat i increïble que, al cap i a la fi, és l'adjectiu que més encaixa amb aquest llibre.
En aquesta novel·la, Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón han fet un treball excel·lent. Tenen una prosa molt maca i especial, d'aquestes que fa ràbia haver de deixar el llibre a la tauleta de nit per anar a dormir, o qualsevol altra activitat vital que no requereixi portar un llibre a la mà. El que més m'ha sorprès és la seva homogeneïtat. Si no m'haguessin dit que Macip Garzón eren dos autors des del començament, mai ho hauria esbrinat. En cap moment es veuen salts d'estil, es mantenen firmes a la mateixa línia argumental, lligada amb una coherència impecable típica de novel·les escrites per només un autor. Entre aquesta coordinació d'escriptors i la bona trama amb una idea que encara es pot treballar molt, creieu que hi haurà una segona part? A mi m'encantaria llegir més i saber què passa amb certs fils que han quedat solts.
En conclusió, Herba Negra és una novel·la addictiva i diferent per tots aquells lectors que busquen lectures fora de les novetats idèntiques que es vénen en massa. Aquesta és una novel·la per gaudir de l'originalitat.
RESSENYA SENSE SPOILERS:
Aquesta novel·la brilla per la seva originalitat, la seva manera tan delicada de trencar estereotips distòpics i de thrillers, i la seva prosa a quatre mans tan ben controlada. Mai abans havia llegit una novel·la on el dolent fos un vegetal, i quan vaig sentir que Fanbooks publicaria aquesta novel·la (guanyadora del Premi Ramón Muntaner 2016), la vaig voler immediatament. Normalment, trobem que un home de cabells blancs i ben vestit amb una mirada una mica boja, o una dona rossa amb un comportament enganyós, amenacen la societat, fan patir els ciutadans, els posen en contra del bàndol dels bons... Normalment, clar. Hi ha excepcions, com aquesta meravella de llibre, Herba Negra, on la dolenta no és cap altre que la planta que està de moda.
Trobem un misteri biològic, botànic i diferent. Mai m'ha agradat la botànica, i llegir aquesta novel·la m'ha fet venir tantes esgarrifances i calfreds, que ara sí que puc dir que no m'agrada gens. No exagero! La nit després d'haver-la acabat, vaig somiar amb plantes i al·lucinacions, i no em va fer gens de gràcia.
Els personatges són totalment fascinants. Potser l'Eva, la protagonista, és la que menys m'ha agradat, però tot i així la trobo interessant. La seva història, a més a més, crec que té encara molt a oferir. El Salva, el noi rarot sense un sol pèl que vol escapar del centre psiquiàtric al principi de la novel·la, és un personatge fantàstic, el meu preferit. Té una trama personal molt forta que et fa dubtar al llarg de tota la història, i no sabeus les ganes que tinc de saber algunes coses sobre ell que m'he quedat amb ganes de saber. L'Eli, el company de pis de l'Eva, és d'allò més divertit i dinàmic. És un personatge que es fa estimar, amb uns girs al seu fil argumental que em van deixar de pedra. A més a més, el fet de ser bloguer em va fer sentir més propera a ell. Per no parlar d'en Set, el gatet que m'ha robat el cor. En general, es pot dir que Herba Negra està plena de personatges misteriosos dels quals mai no et pots acabar de fiar, i els quals et faran patir i estimar.
Un dels aspectes que més m'han agradat d'aquesta novel·la és l'espai on es desenvolupen els fets. Acostumada a llegir històries americanes, Nova York com a protagonista, em va semblar estrany però preciós llegir descripcions de la meva terra. Tenir Catalunya com a espai em va apropar moltíssim a la història, i això ho valoro molt positivament.
Parlem del temps intern de la novel·la. Tot i que trobo que és molt curt, que hi ha fets potser una mica precipitats i ràpids, crec que els esdeveniments requereixen aquesta velocitat. El pols s'accelera en llegir moltes de les situacions en què es troben els personatges. A més, aquesta velocitat tan impossible d'assolir llegides només unes poques pàgines de llibre, ho fan tot més esbojarrat i increïble que, al cap i a la fi, és l'adjectiu que més encaixa amb aquest llibre.
En aquesta novel·la, Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón han fet un treball excel·lent. Tenen una prosa molt maca i especial, d'aquestes que fa ràbia haver de deixar el llibre a la tauleta de nit per anar a dormir, o qualsevol altra activitat vital que no requereixi portar un llibre a la mà. El que més m'ha sorprès és la seva homogeneïtat. Si no m'haguessin dit que Macip Garzón eren dos autors des del començament, mai ho hauria esbrinat. En cap moment es veuen salts d'estil, es mantenen firmes a la mateixa línia argumental, lligada amb una coherència impecable típica de novel·les escrites per només un autor. Entre aquesta coordinació d'escriptors i la bona trama amb una idea que encara es pot treballar molt, creieu que hi haurà una segona part? A mi m'encantaria llegir més i saber què passa amb certs fils que han quedat solts.
En conclusió, Herba Negra és una novel·la addictiva i diferent per tots aquells lectors que busquen lectures fora de les novetats idèntiques que es vénen en massa. Aquesta és una novel·la per gaudir de l'originalitat.
August 4, 2024
deNo m'agrada posar review dolentes, però cagon deu com merdes heu publicat aixo????
Comencem:
Primer de tot, hi ha un concepte meravellós que es diu SHOW DON'T TELL. Io k c loqa, mireu-vos-el O ALGO.
Narrador? Wtf, els canvis de personatges son inutils, podrieu haverho fet tot en un mateix narrador i shgues fet mes entender
Llenguatge? La barreja entre Victor Català, Fabra i un quillo de baix llobregat no funciona gens. Tete wtf??? vocabulari super culta i formal al text i dialegs de merda amb to col·loquial que no enganxen ni amb cola
To: no es una obra de teatre, gracies, no cap que els personatges em diguin què està passant
Personatges: Colega us heu tret un titol d'arquitectura? pq tremendes parets de personatges us heu marcat, és que ni la.prota té una motivació real
Trama: de uno o dos girs de trama bons a una basura sense sentit final. Tota la.trama es 100% irrellevant, els protagonistes son irrellevants, res té cap sentit
Explicacions: No hi ha acompanyament del lector en explicacions, els personatges saben mes o menys en funcio del que es necessita, incoherencia total
Amorios: Cap mena de sentit, cap. Banyes? personatge amb TID? Follen i no hi ha diferencia en cap relació? però es diu que sí. 0 sentit
Per ultim: Sou uns putos BOOMERS, sou un senyoros de merda, tan de bo em poguessin tornar els diners per aquesta basura que heu fet imprimir. El malo maloso es un nazi, literalment nazi, amb el mateix concepte de raça aria 2.0 i usar la paraula MARICONADES PER REFEREIR-SE A NO TENIR VALOR O AER AFEMINAT IGUAL ES UNA MICA, NO SE, HOMOFOB, EH, DIC JO, CRACKS.
Jo vull donar suport a la literatura en català, però es que me nheu tret les ganes.
Edit:
De les.últimes 100 pagines approx (tercer llibre) unes 30 son el dolent dolentos explicant pq és dolent. M'ha semblat un intent barat de Huxley a un món feliç que no ha acabat de quallar.
Em sap greu posar tan a parir un llibre que de segur que s'ha fet amb mil ganes, però de veritat que més el llegia més l'odiava. L'he acabat només per poder fer una ressenya amb coneixement de causa. Llegiu una mica de Bel Olid abans de tornar a publicar sinus plau
Comencem:
Primer de tot, hi ha un concepte meravellós que es diu SHOW DON'T TELL. Io k c loqa, mireu-vos-el O ALGO.
Narrador? Wtf, els canvis de personatges son inutils, podrieu haverho fet tot en un mateix narrador i shgues fet mes entender
Llenguatge? La barreja entre Victor Català, Fabra i un quillo de baix llobregat no funciona gens. Tete wtf??? vocabulari super culta i formal al text i dialegs de merda amb to col·loquial que no enganxen ni amb cola
To: no es una obra de teatre, gracies, no cap que els personatges em diguin què està passant
Personatges: Colega us heu tret un titol d'arquitectura? pq tremendes parets de personatges us heu marcat, és que ni la.prota té una motivació real
Trama: de uno o dos girs de trama bons a una basura sense sentit final. Tota la.trama es 100% irrellevant, els protagonistes son irrellevants, res té cap sentit
Explicacions: No hi ha acompanyament del lector en explicacions, els personatges saben mes o menys en funcio del que es necessita, incoherencia total
Amorios: Cap mena de sentit, cap. Banyes? personatge amb TID? Follen i no hi ha diferencia en cap relació? però es diu que sí. 0 sentit
Per ultim: Sou uns putos BOOMERS, sou un senyoros de merda, tan de bo em poguessin tornar els diners per aquesta basura que heu fet imprimir. El malo maloso es un nazi, literalment nazi, amb el mateix concepte de raça aria 2.0 i usar la paraula MARICONADES PER REFEREIR-SE A NO TENIR VALOR O AER AFEMINAT IGUAL ES UNA MICA, NO SE, HOMOFOB, EH, DIC JO, CRACKS.
Jo vull donar suport a la literatura en català, però es que me nheu tret les ganes.
Edit:
De les.últimes 100 pagines approx (tercer llibre) unes 30 son el dolent dolentos explicant pq és dolent. M'ha semblat un intent barat de Huxley a un món feliç que no ha acabat de quallar.
Em sap greu posar tan a parir un llibre que de segur que s'ha fet amb mil ganes, però de veritat que més el llegia més l'odiava. L'he acabat només per poder fer una ressenya amb coneixement de causa. Llegiu una mica de Bel Olid abans de tornar a publicar sinus plau
This entire review has been hidden because of spoilers.
Read
January 14, 2017Tots els ingredients de la ciència ficció clàssica i dels llibres d'aventures que ens agradava llegir de joves. Un ritme trepidant que t'obliga a començar cada capítol amb urgència. Molt encertades les veus dels personatges i l'ambient opressiu (proper a la també magnífica "Ullals" co-escrita per un dels membres del tàndem Macip-Garzon), així com la definició dels ambients, propers i reconeixibles.
Distopia i joves, sí, però en cap cas una "distopia juvenil" més, feta amb fòrmula.
Un llibre intel·ligent que no tracta al lector jove com si fos un ignorant. Un llibre que no pretén entrar al circuit de lectures obligatòries dels instituts, que és narració pura i no pretén ser un simple vehicle de la "transmissió de valors" amb que persegueixen als autors de literatura juvenil els actuals guardians de la moral (sense que això vulgui dir que no hi hagi valors, que n'hi ha, i molts).
En definitiva, un llibre molt recomanable que ens fa esperar amb candeletes la propera producció del monstre de quatre mans Macip-Garzon (i que també ens fa mirar-nos amb altres ulls la planta que tenim al test del costat... espera, no ha crescut una mica des que he començat a escriure això...)
Distopia i joves, sí, però en cap cas una "distopia juvenil" més, feta amb fòrmula.
Un llibre intel·ligent que no tracta al lector jove com si fos un ignorant. Un llibre que no pretén entrar al circuit de lectures obligatòries dels instituts, que és narració pura i no pretén ser un simple vehicle de la "transmissió de valors" amb que persegueixen als autors de literatura juvenil els actuals guardians de la moral (sense que això vulgui dir que no hi hagi valors, que n'hi ha, i molts).
En definitiva, un llibre molt recomanable que ens fa esperar amb candeletes la propera producció del monstre de quatre mans Macip-Garzon (i que també ens fa mirar-nos amb altres ulls la planta que tenim al test del costat... espera, no ha crescut una mica des que he començat a escriure això...)
November 10, 2021
Entretinguda novel·la young adult del tàndem Macip Garzón. Tot i que entre els seus referents més evidents (reconeguts, entre d'altres, als agraïments), podem trobar els trífids de Wyndham o els body snatchers de Finney, a les seves pàgines hi ha més acció i aventures que ciència-ficció.
January 13, 2024
3.8*
Una aventura trepidant homenatge a clàssics com El dia dels trífids, The body snatchers o la més actual, L'any de la plaga, malgrat que a mí el que m'ha vingut més al cap és el videojoc The last of us. Una història que enganxa i uns personatges que es fan estimar.
Una aventura trepidant homenatge a clàssics com El dia dels trífids, The body snatchers o la més actual, L'any de la plaga, malgrat que a mí el que m'ha vingut més al cap és el videojoc The last of us. Una història que enganxa i uns personatges que es fan estimar.
August 18, 2024
Bon llibre, el vaig llegir per un treball de classe, però tot i estar obligat a llegir-lo vaig acabar gaudint de la seva lectura.
October 5, 2022
📖📚Eva y Eli visitan amenudo a Mariona en hospital que sufre de un trastorno alimenticio. En una de esas visitas Eva se da cuenta que hay un chico tirado en medio de la calle, no sabe si es un peligro o no, solo sabe que tiene que ayudarlo. Pero pronto vuelve al lugar donde Hans quiere que esté. O eso parece. Es entonces, que Eva se apresura , no sabe cómo a ayudar en lo que sea a ese chico que a priori parece indefenso.
✨A partir de aquí, se enredan en un gran embrollo de que l'Artemisa se ha puesto de moda.
🪧Los personajes están bien definidos, Eli, es un homosexual sin pelos en la lengua, Eva, es una chica que sufrido mucho, y La Mariona es un personaje que no profundizan demasiado.
¿Creerán al chico? Es verdad... ¿Qué el mundo se acaba? Parecen paranoias psiquiátricas pero detrás de todo esto, en un thriller apocaliptico se encuentran extractos de una nueva forma de pensar y de actuar. ¿Todo vale para el ser humano?
Descúbrelo leyendo HERBA NEGRA.
Lectura en catalán y que es posible que esté en castellano.
🍵REFLEXIONES
El personaje de salva está tan bien logrado que casi podría ser real. La idea de ofrecer un romance, aventura, misterio y hasta ciencia me ha gustado mucho. Por eso hecho de que no todo tiene que ser empalagoso o horroroso. Me refiero al género, no a al adjetivo.
En definitiva, HERBA NEGRA, O «Hierba negra» en castellano. Ofrece acción, místerio, romance y amistad. Pero una amistad con la que se es leal. Luego está la parte que a todos nos interesa, de qué va. Pero si os lo cuento. No lo leéis 😆
Dato: la obra está escrita a dos manos. Y recibió el premio Ramón Muntaner 2016
Aún quedan joyas por descubrir.
✨A partir de aquí, se enredan en un gran embrollo de que l'Artemisa se ha puesto de moda.
🪧Los personajes están bien definidos, Eli, es un homosexual sin pelos en la lengua, Eva, es una chica que sufrido mucho, y La Mariona es un personaje que no profundizan demasiado.
¿Creerán al chico? Es verdad... ¿Qué el mundo se acaba? Parecen paranoias psiquiátricas pero detrás de todo esto, en un thriller apocaliptico se encuentran extractos de una nueva forma de pensar y de actuar. ¿Todo vale para el ser humano?
Descúbrelo leyendo HERBA NEGRA.
Lectura en catalán y que es posible que esté en castellano.
🍵REFLEXIONES
El personaje de salva está tan bien logrado que casi podría ser real. La idea de ofrecer un romance, aventura, misterio y hasta ciencia me ha gustado mucho. Por eso hecho de que no todo tiene que ser empalagoso o horroroso. Me refiero al género, no a al adjetivo.
En definitiva, HERBA NEGRA, O «Hierba negra» en castellano. Ofrece acción, místerio, romance y amistad. Pero una amistad con la que se es leal. Luego está la parte que a todos nos interesa, de qué va. Pero si os lo cuento. No lo leéis 😆
Dato: la obra está escrita a dos manos. Y recibió el premio Ramón Muntaner 2016
Aún quedan joyas por descubrir.
December 24, 2017
Aquesta és una història conservadora i previsible, amb una premisa molt interessant que, precisament per aquest motiu, crec que demana més riscos. Els autors s'han servit de recursos de manual i de figures arquetípiques per elaborar una trama ben executada però que no trenca amb cap esquema. L'Eva, la protagonista, és un personatge complex, de la que anem descubrint més capes, al principi soterrades, a mesura que avança la trama. La història combina contínuament els 3 diferents nivells de conflicte possibles: el conflicte extern (evitar la fi del món), el personal (amb els diferents personatges que van apareixent) i un d'intern (l'Eva passa de ser una persona ingènua a perdre la inocència i a ser una persona independent, fet que converteix en part la novel•la en una reflexió sobre la maduresa). L'ambientació i l'atmosfera estan molt ben treballades, al nivell dels millors treballs del gènere. Alguns diàlegs del Hans són una mica inverosímils i et treuen per moments de la narració. A més a més crec que el clímax és massa llarg i repetitu, relantitzant innecessàriament el desenllaç d'una història, d'altra banda, amb un ritme trepidant. Però, malgrat això, una història interessant i ben narrada, combinada amb la bona escriptura del Salvador i del Ricard, converteixen Males Herbes un una lectura entretinguda i satisfactòria.
August 25, 2021
I em deixen així??🤯
M'ha agradat molt.😁
.
Confesso que a la primera pàgina estava maleït els escriptors 🤫 perquè no entenia on estava i no sabia s'hi eren dues noies o si hi havia un tercer personatge, però a la pàgina i mitja ja m'havia trobat.🤭
.
És trepidant, en constant acció, des del punt de vista dels personatges, que amb les seves reflexions et fan entrar a l'aventura, dubtar.
I quan sembla que comences a quadrar coses, més dubtes, i ara a qui crec? I ara què faran? I m'agrada molt com ho van resolent tot els personatges, que són genials❤
.
Tota aquesta història podria estar passant ara mateix i que no ho sabéssim.😱
.
Lectura emocionant que recomano a tothom amb ganes d'intriga i ciència-ficció.
M'ha agradat molt.😁
.
Confesso que a la primera pàgina estava maleït els escriptors 🤫 perquè no entenia on estava i no sabia s'hi eren dues noies o si hi havia un tercer personatge, però a la pàgina i mitja ja m'havia trobat.🤭
.
És trepidant, en constant acció, des del punt de vista dels personatges, que amb les seves reflexions et fan entrar a l'aventura, dubtar.
I quan sembla que comences a quadrar coses, més dubtes, i ara a qui crec? I ara què faran? I m'agrada molt com ho van resolent tot els personatges, que són genials❤
.
Tota aquesta història podria estar passant ara mateix i que no ho sabéssim.😱
.
Lectura emocionant que recomano a tothom amb ganes d'intriga i ciència-ficció.
March 25, 2017
L’any passat, quantitativament parlant, no va ser un gran any per al gènere fantàstic en llengua catalana. Si el 2015 havien aparegut un bon grapat de novel·les de gènere, 2016, en canvi, en va veure aparèixer unes quantes menys. Una de les més interessants (ha guanyat fa poc el nostre Premi Imperdible a la millor novel·la en llengua catalana publicada el 2016), a més, es va fer esperar fins a les acaballes. Només tres mesos després d’haver-se endut el Premi Ramon Muntaner a la millor novel·la juvenil, el 23 de novembre va sortir al mercat aquesta Herba negra, la primera col·laboració entre dos autors avesats a escriure per als lectors més joves, Ricard Ruiz Garzón i Salvador Macip.
La ressenya sencera a http://elbiblionauta.com/ca/2017/03/2...
La ressenya sencera a http://elbiblionauta.com/ca/2017/03/2...
January 29, 2026
Sempre és una alegria trobar-te llibres catalans que estan per sobre de la mtijana. Especialment si són del duet Macip i Garzon. Dos autors que normalment l'encerten sempre quan publiquen llibres per adolescents.
Aquí tenim una distòpia futurista al voltant de l'enginyeria genètica botànica, que barreja capitols curts, amb format blog, varis personatges, un bon gir argumental, nazis i un climax ple d'acció.
Un títol més que recomanable per a tota biblioteca escolar i juvenil.
Aquí tenim una distòpia futurista al voltant de l'enginyeria genètica botànica, que barreja capitols curts, amb format blog, varis personatges, un bon gir argumental, nazis i un climax ple d'acció.
Un títol més que recomanable per a tota biblioteca escolar i juvenil.
August 4, 2017
Sens dubte un llibre que es mareix el reconeixament que ha tingut. Trapidant i amb una molt bona trama.
La meva ressenya completa aquí
La meva ressenya completa aquí
July 7, 2021
2020
Me leí el libro muy rápido. No lo recuerdo mucho, pero sé que me gustó mucho
Me leí el libro muy rápido. No lo recuerdo mucho, pero sé que me gustó mucho
June 24, 2025
Bona opció per recomanar a alumnat d’ESO com a lectura autònoma. Enganxa i els pot fomentar el gust per la lectura.
June 30, 2025
Final trist
February 12, 2017
El llibre sorprèn. La història que es planteja aquí és senzilla i a la vegada té un rerefons força complicat. Jo no el qualificaria de llibre juvenil com he vist en alguns llocs, crec que és una història per a tothom.
November 27, 2016
Un llibre magnífic que et llegeixes amb un sospir. Escrit amb un estil amè, molt encertat, el llibre t'atrapa com ho fa aquesta terrible herba negra en la història. Els autors, però, no acaben aquí. Escriuen un llibre que va més lluny que la simple lectura per entreteniment. És un llibre de múltiples lectures, que es pot veure com una gran reflexió (i crítica) de la relació de l'ésser humà amb la naturalesa, amb certs tocs bíblics i un posicionament clar a favor de la llibertat sexual. Hi ha personatges, com l'Eli o l'Eva, que enamoren. Potser el que m'ha fallat és que el ritme i el final se m'ha fet un pèl massa dinàmic, però és només preferència personal de lectures suposo.
Els autors han fet una bona feina. neixen nous brots a la literatura catalana. Una novel·la que no us podeu perdre!
Els autors han fet una bona feina. neixen nous brots a la literatura catalana. Una novel·la que no us podeu perdre!
February 7, 2017
Una mezcla entre Los genocidas y Disch y L'any de la plaga, de Marc Pastor. Una novela amena, más thriller que de ciencia ficción, con bastante acción, intriga, cómo se forjan amistades y las relaciones entre un grupo de adolescentes, con un desenlace interesante e inesperado.
February 3, 2017
Ressenya en català:
http://www.elkraken.com/Ressenyes_Cat...
Reseña en castellano:
http://www.elkraken.com/Esp/H-esp/R-H...
http://www.elkraken.com/Ressenyes_Cat...
Reseña en castellano:
http://www.elkraken.com/Esp/H-esp/R-H...
August 21, 2018
Ressenya en català: https://secretsdetinta.wordpress.com/...
Displaying 1 - 26 of 26 reviews