Aquesta obra és també molt fluixeta, és com si fos una evolució del "Gichi Gichi Kid", encara que una mica millorada. Seguint en l'estela d'altres obres, però potser aquí una mica més, trobem referències al cinema i la cultura occidentasl. També referències a la pròpia obra de Maruo: com quan a la història de "El durmiente" la nena de la nina recorda molt a "La niña de las camelias": mateix vestit, llaç... (una "lolita" vaja) i l'home és com si fos "M, el vampiro de Düsseldorf", de Fritz Lang. Seguint amb el surrealisme alemany, en una altra vinyeta, surt el reflexe en un ull d'un noi de negre amb un ganivet a la mà, com si fos la criatura de "El gabinete del Dr. Caligari"
"El Planeta de los japos" és finalment una historia interessant, que explica què hagués passat si la guerra s'hagués decantat cap al cantó oposat: si les dues bombes atòmiques s'haguessin llençat als EUA, si la rendició incondicional hagués estat la de l'exèrcit nord-americà, si s'hagués executat al general Mc. Arthur, si la població civil hagués estat massacrada per les forces d'ocupació japoneses, etc. Es tracta d'una visió molt crítica de la realitat, que et fa pensar en les coses des d'un altre punt de vista.
Però en general és un llibre força fluix la veritat, dels pitjors de l'autor. Dues estrelles...