La cremallera

by Martí Sales Sariola

La cremallera és un poema narratiu que canta la ciutat i els seus exploradors, l’amor que tot ho pot i l’aventura de perdre’s. És un viatge fulgurant al moll de l’os de l’altra cara de Barcelona i un encanteri esgaripat des de dalt de tot de la Muntanya Pelada. És un portal interdimensional i una operació a cor obert. És una crida a la revolta i la història abreviada del tèxtil. Són dos amants capbussant-se als rius de l’infern. És la crònica local del diluvi universal i un tràveling per la nit artificial: una elegia lisèrgica en octosíl·labs.
Aquesta edició inclou també el llibre Huckleberry Finn, primer llibre de poemes de Martí Sales, publicat originalment l'any 2007, i recentment editat en anglès als estats units.

Genres: Poetry

120 pages, Paperback

Published November 1, 2016

About the author

Nascut a Barcelona el 1979, Martí Sales és escriptor i traductor. Llicenciat en Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sales va ser veu i guitarra d’Els Surfing Sirles i ha estat al darrere d’altres projectes musicals com Convergència i Unió. Ha publicat Huckleberry Finn (premi Vila de Lloseta 2005; Editorial Moll, 2006), Dies feliços a la presó (Editorial Empúries, 2007), Ara és el moment (Amsterdam, 2012) i ha traduït Jim Dodge, Kurt Vonnegut, Harold Pinter i John Fante. Va dirigir el Festival Internacional de Poesia de Barcelona entre el 2010 i el 2012, i ha coordinat exposicions com Jo em rebel·lo, nosaltres existim a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac (2013-2014).

Reviews

[Jordi Sellarès · Rating 3 out of 5]

Sobretot la primera part, el poema-torrent narratiu titulat La cremallera, voreja el 4. És una autèntica passejada lisèrgica per la ciutat de Barcelona, pels seus budells, catacumbes i racons obscurs. Un torrent lingüístic que es llegeix molt millor tot caminant pels carrers d'aquesta dolorosa ciutat.

La segona part del volum, "Hucklberry Finn" té passatges sublims alternats amb d'altres que m'han deixat una mica més fred.

La veritat és que per un profà com jo és la mar de difícil puntuar i comentar poesia!

[mar · Rating 5 out of 5]

do you ever read someone and wonder what is going on inside their head???? martí sales en aquesta re-edició de les seves primeres obres demostra un cop més que està tocat del bolet i ho fa de la forma més exquisida possible. cada hisòria té un fil, que potser penja del mateix cabdell, però va en direcció desconeguda; metaescriptura, sarnalona, anticapitalisme, són alguns dels elements que no hi falten (n'hi ha molts més i probablement molts d'altres que no hagi entès). la part final em va costar d'entendre però tot i així xulíssim -- disclaimer l'hem llegit juntis amb el pau i això sempre esbiaixa

[Olivia Basora]

El primer poema de Barcelona em sembla interessant, però massa curt per a que la idea pugui ser lo maca que podria, queda una mica coix, falta un noseqe. Penso que la llargada supliria la debilitat poètica que veig en aquest tipu de poesia de paraulotes i poc sentiment, paraules coquetes que només es miren la seva forma i s'obliden del que signifiquen. Una mica més llarg per a que me l'acabi de creure.

La segona part és obra de juventit i es nota en la poca consciència del lector, de fer-se comprensible (no sé si això és bo o dolent, potser, com sempre, en excès fa mal). En tot cas, a tots els poemes hi trobo una o dues idees que em fliiiipen, grans idees que son a un poema que no els fa justícia.

Hi ha una fredor general, sobretot als de juventut, que em costa una mica personalment en poesía. I amb fredor no vull dir racionalisme, matematicitat de la llengua ni experimentació literària, caracteristiques que tiren cap a la forma que no contingut, però no necessariament aporten fredor. És un noseque que li falta.

[Marina · Rating 4 out of 5]

la cremallera i el viatge a ca l'octosíl•lab m'ha encantat, molt. Huckleberry era both més abstracte (potser poc cohesiu?) i més personal, i tot i que alguns trossos m'han agradat molt, altres m'han passat per sobre el cap

[mariona · Rating 4 out of 5]

“El món de les canonades és cec i només hi compten el tacte i l’orella. Tot és fosc i ressona, i jo, quan ressono, concomito, i si concomito mi sento meglio.”

No és el meu tipus de literatura, però m’ha sorprès gratament.
“La cremallera” tampoc em va deixar bocabadada, però crec que em va acabar molant perquè la lectura va ser una experiència ben viva. I “Huckleberry Finn” ha estat una mica de tot. Fragments estupendus i altres que, fins i tot, m’han fet riure. Direm que en general m’ha agradat bastant, tot i que hi ha més d’un tros que no he entès o directament no hi he entrat.

Com a resum diria que entenc que li agradi bastant al meu pare (i tampoc sé exactament què significa dir això).

[pauix · Rating 4 out of 5]

El poema de "La cremallera" (i el paratext de "Spinning Jenny") m'ha semblat genial i amb un ritme increïble.
La segona part ("Hucleberry Finn"), tot i tenir conceptes i fragments molt interessants, sento que li falta agafar força i tocar terra.

"el desfici és desig vetat,
el desig que fa girar el món,
el desig no complert, desig-
gasolina que tot ho crema,
una ofrena que es marcirà
i la celebraran les mosques;
si el desig fos universalment
correspost, el món, tot sencer,
s'aturaria i sortiríem
disparats cap al buit còsmic."