El argumento de esta historia es único y universal a la vez: ella y él lo meditan, ella y él lo hacen, ella y él esperan, ella y él desesperan, ella tiene el Bebé (él mira) y el Bebé cambia por completo las vidas de ella y de él.
Además de los protagonistas, el escritor hace entrar en escena a algunos actores secundarios dibujados con un humor espléndido: «Artistas veteranos, como los padres y los suegros, invitados a bordar el papel de abuelos. Extras de lujo, como el ginecólogo o el pediatra. Y figurantes, como los vecinos, el farmacéutico, los otros papás y mamás o los amigos-sin-hijos-ni-ganas, que completan la compañía artística liderada por el Bebé».
En estas páginas, el reconocido periodista Carles Capdevila acredita no únicamente una penetrante y divertida capacidad de observación, sino también una admirable aptitud para convertir una serie de situaciones vividas —de cerca o de lejos— por prácticamente todo el mundo en una creación literaria de sugerente calidad.
Carles Capdevila i Plandiura (Els Hostalets de Balenyà, Osona, 13 d'agost de 1965 - Barcelona, 1 de juny de 2017) fou un periodista i guionista català, director del diari Ara durant cinc anys fins al 28 de novembre de 2015 i a partir d'aquesta data director-fundador. Va presentar i dirigir el programa Eduqueu les criatures a Catalunya Ràdio i el programa Qui els va parir a TV3. Va ser subdirector del programa Malalts de tele. Va dirigir la secció Alguna pregunta més, dins d'El matí de Catalunya Ràdio. Va rebre el premi Pere Quart d'humor i sàtira el 1999 pel llibre Criatura i companyia i el 2016 el Premi Nacional de Comunicació. Va morir l'1 de juny de 2017 després d'una llarga lluita contra el càncer que li va fer reorientar les seves prioritats periodístiques per dedicar-les a revaloritzar els professionals que es dediquen a tenir cura de les persones.
La lectura d'aquest llibre m'ha deixat amb una sensació agredolça. Per un costat com a pare de bessones de 3 anys i mig m'he vist més d'un cop identificat en les coses que explica l'autor, alleujat en alguns moments quan el que comenta a mi no m'ha passat i moltes vegades he rigut a cor que vols amb algunes de les ocurrències. Però durant tot el llibre no he pogut evitar pensar en la prematura mort de l'autor, en com la seva paternitat ha estat malauradament truncada i en els 4 fills i la dona que han quedat sols, i això m'he entristit molt.
Un llibre amb el que fàcilment et sents identificat/da. No he pogut gaudir molt de la part humorística perquè em feia molta pena llegir sobre l'experiència tendra com a pare de l'autor (creador d'APM!) sabent que tràgicament ha faltat.