Un drac assola València i tots els pobles que reguen els camps amb l’aigua del Túria. Qui serà el valent que li plante cara? Així comença aquest recull que arreplega huit de les llegendes valencianes més conegudes i sorprenents, que ens parlen del miracle de Morella, les bruixes de Planes, l’illa de Benidorm o la delicada de Gandia, entre altres.
A ver, yo me lo he leído como curiosidad. Estoy viendo que es una lectura obligatoria en las escuelas, y si lo lees desde la perspectiva de leyenda de su época, bien, no le puedes pedir más (mayormente religioso, alguna leyenda demasiado larga, descripciones que se hacen pesadas...) pero si me obligan a leer eso con 12-14 años mando el libro a hacer puñetas.
Lectura obligatòria a l’escola per a alguns dels meus nebots i nebodes. I he entés per què diuen que no els agrada: batalles i violències continuades explicada com a gestes heroiques que s’han d’admirar, dones en paper secundaris i o bledes o bruixes, sense cap decisió pròpia (i vinga a remarcar el seu paper a la vida com a mares i com de desgraciades són si no tenen marit i fills), exaltació del catolicisme i el cristianisme com si tots els lectors hagueren de combregar amb això (algú ha pensat que tenim aules multiculturals i famílies atees?)... No hi ha cap element que a xiquets o xiquetes de 11-12 anys actuals els puga interpelar de manera directa.
En ocasions, a més, principis i descripcions massa llargues i desenllaços sobtats, com si calguera acabar el capítol encara que no quede ben tancat. Molt descompensat.
Els temes son els que són (llegendes), sí, però explicats així a ells i elles no els han agradat. A mi tampoc.