Max és un rodamón que viu al carrer amb el seu gos i passa la nit en un caixer automàtic davant del balcó de Noemí, dona callada i solitària que arrossega un terrible fantasma del passat. Noemí té un veí gairebé desconegut, Ivan, un jove malcarat que no li ofereix gaire confiança. Quan un altre vagabund és assassinat dins del caixer que Max freqüenta, ell es converteix en el principal sospitós. Però Noemí es resisteix a acceptar-ho i decideix actuar, mentre les vides dels tres personatges s’entrecreuen insospitadament.
Anna Maria Villalonga Fernández (Barcelona, 16 d'abril de 1959) és una escriptora catalana, crítica de literatura i cinema, traductora, investigadora i professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. Dirigeix el festival Tiana Negra.
Una novel•la on els personatges brillen molt, molt ben definits, però en canvi la història em grinyola, m'ha semblat molt típica, en alguns fragments òbvia fins i tot. El final però et dona bones vibracions.
Una història de caire intimista i fosc on els més inspirats o lúgubres instints es mostren en una narració amable i ben escrita. Un relat on veiem com portem les nostres febleses del dia a dia, amb un final que ens deixa a tots amb l'interrogant obert de com és de justa la justícia humana.
Segona novel·la de l’escriptora Anna Maria Villalonga publicada també per l’editorial Llibres del Delicte —la primera va ser La dona de gris—, i que ens mostra de manera realista com es pot fer crítica social i remoure consciències amb la ficció gràcies a una anàlisi que, encara que dins de la faula, sap transformar en opinió els problemes socials actuals a les grans ciutats. Problemes no tan sols presents sinó molt més reals i força allunyats de les diverses faunes que corren dins de la novel·la negra en disposar d’una crítica social autèntica que poc o res té a veure amb el món de la ficció de moda.
Descriu una història amb tres personatges. Un sense sostre, una nooa que sent culpa pel passat del seu pare i un noi obsessiu que només sent ira per tothom i especialment pels sense sostre, immigrats etc...club de lecturA
Molt fluix, per no dir dolent. Per aquells que només busquin una història lineal. Cap mena de gust en el llenguatge. Planer. Per aquells que busquin periodisme en comptes de literatura.
A pesar de que la historia me ha gustado, el estilo con el que está narrada no me ha convencido. Demasiada retórica, muy formal, muy frío. Me ha faltado un poco de pasión en el texto, más aún teniendo en cuenta la temática.