What do you think?
Rate this book
El temps de les cireres
Després d’haver viscut durant dotze anys a França i Anglaterra, la Natàlia torna a la Barcelona dels anys setanta, on retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que enmig de la grisor de l’època busquen desesperadament el sentit de les seves vides. El temps de les cireres és una crònica que reflecteix la crisi de valors provocada pel resultat de la guerra, el franquisme, la repressió i la desintegració del pensament polític i ideològic que tot plegat provocà. És també el retrat de tres generacions d’una família a partir de la qual Montserrat Roig fa una mirada crítica a la burgesia catalana així com un magnífic retrat social de tota una època.
266 pages, Hardcover
First published January 1, 1977
117 people are currently reading
3476 people want to read
About the author
Montserrat Roig
56 books126 followersMontserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.
Novel·la
Ramona, adéu! (1972)
El temps de les cireres (1977)
L'hora violeta (1980)
L'òpera quotidiana (1985)
La veu melodiosa (1987)
No ficció
Els catalans als camps nazis (1977)
L'agulla daurada (1985)
L'autèntica història de Catalunya (1990)
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)
Novel·la
Ramona, adéu! (1972)
El temps de les cireres (1977)
L'hora violeta (1980)
L'òpera quotidiana (1985)
La veu melodiosa (1987)
No ficció
Els catalans als camps nazis (1977)
L'agulla daurada (1985)
L'autèntica història de Catalunya (1990)
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 204 reviews
March 19, 2017
Compré Tiempo de cerezas en 1995 en una librería de segunda mano en Jakarta. Yo viajaba, la guía Lonely Planet que era tu único mapa tu única brújula, te indicaba las librerías para viajeros que te podías encontrar en el camino, allí te dirigías a vender los libros que ya habías leído, para que no te pesasen en la mochila, y a comprar otros nuevos que te acompañasen en la siguiente etapa. Vendí la Lonely Planet de China (que ya no me servía para nada), y me llevé Tiempo de cerezas, de Montserrat Roig, el único libro en español que encontré en aquella librería de Indonesia.
Han pasado más de veinte años desde aquello y siempre he recordado que su lectura me produjo una honda impresión, sobre todo porque era una novela que hablaba de la Universidad en Barcelona durante la época de Franco, una Universidad comprometida con el cambio de régimen, con la llegada de la libertad: la ideología, las manifestaciones, las cargas de los grises, la cárcel, el compromiso… La Universidad que yo había recientemente terminado no tenía nada que ver con aquella, a nosotros sólo nos preocupaba la fiesta a la que íbamos a ir el próximo fin de semana, nada más. Tiempo de cerezas me abrió los ojos sobre una época de la que nadie nunca me había hablado, por la que nunca me había interesado… ¿Cómo había sido eso posible?, me preguntaba recriminándomelo, con un profundo remordimiento…
Y ahora, en 2017, he buscado Tiempo de cerezas en la biblioteca de mi ciudad (aquel ejemplar de entonces se quedó en otra librería de segunda mano en Australia), lo he vuelto a leer, y mi asombro ha sido aún mayor. Resulta que la lucha universitaria sobre la que yo creía que se basaba la novela sólo ocupa medio capítulo, apenas treinta páginas de las doscientas cincuenta que tiene la novela. Tanta impresión debió de ser aquella…, tan despistado estaba…, tan ignorante era…
Probablemente para luchar contra eso mismo estaba haciendo aquel viaje…
Y no me percaté entonces, o al menos no ha quedado en mi recuerdo, que el principal tema de Tiempo de cerezas es otro. La novela habla, por encima de todo, de la situación de la mujer en la España de la época. Procederé con el imposible y osado ejercicio de resumir la trama en una sola anécdota: Silvia es ama de casa, como todas sus amigas no trabaja porque sus maridos no les dejan, en una conversación al final de la novela el marido de Silvia dice lo siguiente: Silvia es mi mujer porque me necesita, sabe que sin mí no iría a ninguna parte. Tiempo de cerezas habla (entre otras muchas cosas) de los que detentaban el poder, y de sus sometidos… Espeluznante.
Una estupenda novela para comprender una época. Los libros que encontramos en el camino dirigen nuestros pasos.
https://pablomartincarbajal.wordpress...
Han pasado más de veinte años desde aquello y siempre he recordado que su lectura me produjo una honda impresión, sobre todo porque era una novela que hablaba de la Universidad en Barcelona durante la época de Franco, una Universidad comprometida con el cambio de régimen, con la llegada de la libertad: la ideología, las manifestaciones, las cargas de los grises, la cárcel, el compromiso… La Universidad que yo había recientemente terminado no tenía nada que ver con aquella, a nosotros sólo nos preocupaba la fiesta a la que íbamos a ir el próximo fin de semana, nada más. Tiempo de cerezas me abrió los ojos sobre una época de la que nadie nunca me había hablado, por la que nunca me había interesado… ¿Cómo había sido eso posible?, me preguntaba recriminándomelo, con un profundo remordimiento…
Y ahora, en 2017, he buscado Tiempo de cerezas en la biblioteca de mi ciudad (aquel ejemplar de entonces se quedó en otra librería de segunda mano en Australia), lo he vuelto a leer, y mi asombro ha sido aún mayor. Resulta que la lucha universitaria sobre la que yo creía que se basaba la novela sólo ocupa medio capítulo, apenas treinta páginas de las doscientas cincuenta que tiene la novela. Tanta impresión debió de ser aquella…, tan despistado estaba…, tan ignorante era…
Probablemente para luchar contra eso mismo estaba haciendo aquel viaje…
Y no me percaté entonces, o al menos no ha quedado en mi recuerdo, que el principal tema de Tiempo de cerezas es otro. La novela habla, por encima de todo, de la situación de la mujer en la España de la época. Procederé con el imposible y osado ejercicio de resumir la trama en una sola anécdota: Silvia es ama de casa, como todas sus amigas no trabaja porque sus maridos no les dejan, en una conversación al final de la novela el marido de Silvia dice lo siguiente: Silvia es mi mujer porque me necesita, sabe que sin mí no iría a ninguna parte. Tiempo de cerezas habla (entre otras muchas cosas) de los que detentaban el poder, y de sus sometidos… Espeluznante.
Una estupenda novela para comprender una época. Los libros que encontramos en el camino dirigen nuestros pasos.
https://pablomartincarbajal.wordpress...
December 20, 2025
llegir aquest llibre és una experiència cognitivament molt semblant al multiscreening (hshsshshs dir aquesta paraula se sent tant article d'el país del 2015 parlant de les "trabacaciones") perquè mare meua quantes narratives que fricandones i meloses totes elles però uffff hi ha punts que freguen la sobreestimulació fins al punt que he estat preparat d'anar al departament d'ensenyament de la generalilla de cataünya per demanar que me donin un acrònim de dèficit d'atenció o algo!!! montserrat roig per tu mirar tiktok mentre mires too hot to handle (la isla de les tentaciones per a les que no som prou espanyoles ni prou bassa basssiols es a dir charca charquez) i te passes una guasha per la cara seria bufar i fer ampolles!!!!
així com a moltes ens agradaria que la mercè sampietro i l'emma vilarasau fossin popudes en principal a la vida real però lo màxim que podem aspirar és vere-les en un culebrot noranter de la teletrès......hi ha el tema de l'entrevista de montserrat roig a mercè rodoreda......i de com rodoreda va "influir" roig (ho poso entre cometes perquè com em va dir el pau vidal per no dir-me subnormal, soc llec en la matèria)........jo us ho resumiria amb: mirall trencat és sex and the city i el temps de les cireres és girls. i dic que és girls perquè el llibre ens mostra a gent perdent la seua merda en rigorós directe constantment pels estrugulejos personals que al seu torn van lligats a un context polític i social tèrbol. en aquest sentit he de dir que molt bé montserrat roig erets una crack una fenòmena una mònstrua una artiste i altres lloances que m'agradaria sentir a la tel·le en comptes de "polifacètic" "eclèctic" i etc........ ara bé, la natàlia miralsirulo (la natàlia miralpeix), la protagonista, és més serena van der woodsen, perquè elle krisseja la troca hora greu fins al punt que li'n volen a la figa a casa, marxe dotze anys i torne a barcelona en pla súper misteriosa a tornar no a marejar la perdiu sinó a provocar-li diversos tca a la perdiu.
per cert que me picso a l'entrevista de roig a rodoreda, roig diu que "rodoreda té riure d'ocell" quan literalment en aquest llibre a la tia que té la vagi més bogi (toto de loca) li diu que té riure d'ocell 3275375 cops ahsfhsahfsahfhsafhafs jussà que warra
per cert a montserrat roig li hauria encantat lacau dilla i a drag race catalunya podrien fer com a drag race ñ que van fer la casa de bernarda alba però amb aquest llibre!!
i una cosa quin acomplexament perquè jo esmorzo civada amb nabius canyella i ginebre en el meu bol artesà de ceràmica en què hi figura la definició del DIEC d'aixada......però la Montserrat Roig devie esmorzar-se el diccionari directament. ella és el Gol D. Roger (referència otaka One Piece me perdoneu!!???? m'és igual si no ho feu) de la riquesa lèxica perquè la va atrapar tota i la va escampar als seus llibres........té lèxic per a parlar d'arquitectura de roba de plantes DE COCSES I MOTOS (!!!!!!!!!!) de tot!!!!!!
pd. me fa molta gràcia que la montserrat roig també esmenti l'Elena Francis, el consultori radiofònic franquista que espentejava Carmen Mola perquè se dirigie a dones però el portaven TRES SENYORS (no sé quants ben bé, de fet, però no eren pubilles de cuixa forta, sinó hereus de colló balder!!! i parlaven d'amor i de sexe i de matrimoni.......és a dir, ELENA FRANCIS ERA EL SOMEVA FRANQUISTA AHHHHHHHHH
pd2. Elena Francis sone a nom inventat que podríem fer passar per una santa i la Rosalía te'n farie un cançó en urdu swahili i aranès dient "consejos vendesssssss que pa' ti no tienes" amb les t pronunciades així a l'andalusa amb aquell esclafit d ela llengua
així com a moltes ens agradaria que la mercè sampietro i l'emma vilarasau fossin popudes en principal a la vida real però lo màxim que podem aspirar és vere-les en un culebrot noranter de la teletrès......hi ha el tema de l'entrevista de montserrat roig a mercè rodoreda......i de com rodoreda va "influir" roig (ho poso entre cometes perquè com em va dir el pau vidal per no dir-me subnormal, soc llec en la matèria)........jo us ho resumiria amb: mirall trencat és sex and the city i el temps de les cireres és girls. i dic que és girls perquè el llibre ens mostra a gent perdent la seua merda en rigorós directe constantment pels estrugulejos personals que al seu torn van lligats a un context polític i social tèrbol. en aquest sentit he de dir que molt bé montserrat roig erets una crack una fenòmena una mònstrua una artiste i altres lloances que m'agradaria sentir a la tel·le en comptes de "polifacètic" "eclèctic" i etc........ ara bé, la natàlia miralsirulo (la natàlia miralpeix), la protagonista, és més serena van der woodsen, perquè elle krisseja la troca hora greu fins al punt que li'n volen a la figa a casa, marxe dotze anys i torne a barcelona en pla súper misteriosa a tornar no a marejar la perdiu sinó a provocar-li diversos tca a la perdiu.
per cert que me picso a l'entrevista de roig a rodoreda, roig diu que "rodoreda té riure d'ocell" quan literalment en aquest llibre a la tia que té la vagi més bogi (toto de loca) li diu que té riure d'ocell 3275375 cops ahsfhsahfsahfhsafhafs jussà que warra
per cert a montserrat roig li hauria encantat lacau dilla i a drag race catalunya podrien fer com a drag race ñ que van fer la casa de bernarda alba però amb aquest llibre!!
i una cosa quin acomplexament perquè jo esmorzo civada amb nabius canyella i ginebre en el meu bol artesà de ceràmica en què hi figura la definició del DIEC d'aixada......però la Montserrat Roig devie esmorzar-se el diccionari directament. ella és el Gol D. Roger (referència otaka One Piece me perdoneu!!???? m'és igual si no ho feu) de la riquesa lèxica perquè la va atrapar tota i la va escampar als seus llibres........té lèxic per a parlar d'arquitectura de roba de plantes DE COCSES I MOTOS (!!!!!!!!!!) de tot!!!!!!
pd. me fa molta gràcia que la montserrat roig també esmenti l'Elena Francis, el consultori radiofònic franquista que espentejava Carmen Mola perquè se dirigie a dones però el portaven TRES SENYORS (no sé quants ben bé, de fet, però no eren pubilles de cuixa forta, sinó hereus de colló balder!!! i parlaven d'amor i de sexe i de matrimoni.......és a dir, ELENA FRANCIS ERA EL SOMEVA FRANQUISTA AHHHHHHHHH
pd2. Elena Francis sone a nom inventat que podríem fer passar per una santa i la Rosalía te'n farie un cançó en urdu swahili i aranès dient "consejos vendesssssss que pa' ti no tienes" amb les t pronunciades així a l'andalusa amb aquell esclafit d ela llengua
September 1, 2024
3.5 stars
This wasn't what I expected - it's far more downbeat than the title and blurb promises though Roig's mastery of juggling perspectives and chronological jumps is impressive. Opening in 1974 when Natalia returns to Barcelona following a twelve year self-imposed exile in Paris and London, it deals, as so much Spanish literature does, with life under the Francoist regime.
I expected something more akin to Nada by Carmen Laforet but Roig takes her own direction here. Plunging us into the lives of Natalia's friends and family, where 3rd person narrative jostles with insertions with 1st person from a variety of characters (the latter italicised in the Daunt edition), this can be a bit bewildering at times. We shift rapidly between Natalia's past with its student rebellions and personal messiness to her present return and the concerns of her aging family.
There is especially a contrast between the various women in the family with a focus on Natalia's sister-in-law, Sylvia, who is trying to be more conformist than Natalia herself. And there are some experiences that almost feel like obligatory set-pieces in the lives of twentieth century women .
There is something fresh about the prose but the Proust-like theme of memorialisation (name-checked in the text) feels like it holds the narrative back more than I had expected. In the end, it was the literary technique that was more of a standout for me than the story itself.
... and he dreamed of the time of cherries , the springtime of joy. The poet knew the time of cherries would come with its own share of heartache... but he wished for it anyway.
This wasn't what I expected - it's far more downbeat than the title and blurb promises though Roig's mastery of juggling perspectives and chronological jumps is impressive. Opening in 1974 when Natalia returns to Barcelona following a twelve year self-imposed exile in Paris and London, it deals, as so much Spanish literature does, with life under the Francoist regime.
I expected something more akin to Nada by Carmen Laforet but Roig takes her own direction here. Plunging us into the lives of Natalia's friends and family, where 3rd person narrative jostles with insertions with 1st person from a variety of characters (the latter italicised in the Daunt edition), this can be a bit bewildering at times. We shift rapidly between Natalia's past with its student rebellions and personal messiness to her present return and the concerns of her aging family.
There is especially a contrast between the various women in the family with a focus on Natalia's sister-in-law, Sylvia, who is trying to be more conformist than Natalia herself. And there are some experiences that almost feel like obligatory set-pieces in the lives of twentieth century women .
There is something fresh about the prose but the Proust-like theme of memorialisation (name-checked in the text) feels like it holds the narrative back more than I had expected. In the end, it was the literary technique that was more of a standout for me than the story itself.
July 24, 2024
Qué construcción de personajes y qué descripción de esa ciudad en ese momento. Este libro parece estar escrito con la lucidez que da el paso del tiempo, es decir, como si la autora supiera lo que iba a pasar después y hubiera tenido veinte años para reflexionar sobre el sentido de todo aquello. Pero es un libro escrito en marcha, que descifra lo que acaba de pasar. Qué cosas, ¿no? Para mí, el ritmo a veces es un poco desigual y la estructura resulta, por momentos, poco hilvanada, pero a Montserrat Roig no parece importarle en absoluto. Quizás debería aprender a que a mí tampoco me importara tanto.
February 17, 2014
En aquesta novel·la, Montserrat Roig fa gala d'un superb domini de la narració, entreteixint les fragmentàries històries d'uns complexos personatges que constituixen un microcosmos representatiu d'una classe social en plena decadència en la seva elitista mediocritat. Tot un exercici d'estil i de composició que mereix figurar dins del millor de la seva època. La sensibilitat de la narració de fets culminants es combina amb la crua bellesa de les descripcions de les relacions sexuals, resultant esplèndids els capítols de presentació de la Sílvia i el Lluís, així com les trames Patrícia-Esteve-Gonçal (amb un magnífic ús del resum com a tècnica), Natàlia-Emilio (amb una sessió de maquillatge d'allò més sensual) i Joan-Judit (complexa relació amb derivacions inaudites).
August 23, 2024
l'altre dia pensava, necessito llegir un llibre d'aquells que no pots deixar anar ni un segon, que t'absorbeixen, i el temps de les cireres ha complert aquesta comesa. quin plaer perdre's en les paraules de la montserrat roig, de grat m'hi hauria quedat una estoneta més
November 26, 2020
La primera vegada que llegeixo Montserrat Roig i ho he gaudit molt. Visca Catalunya!!!!!
May 1, 2024
No he podido parar de leer en todo el día. Al principio, no dejaba de pensar en mi abuela, en su casa, en esos pañuelos y esas sábanas bordadas a mano, en la cubertería de plata, la vajilla «buena» para los invitados y las ocasiones especiales, en cómo al casarte te regalaban todo el menaje, en que mi propia madre me dijo, cuando me fui de casa, que era su función «proporcionarme todo el ajuar».
Luego, no he podido dejar de pensar en que esta era la vida de nuestras abuelas. La mía, tal vez de las más afortunadas, casada con un hombre bueno y en un matrimonio enamorado y, aun así,... la de veces que me contó que ella era buenísima en matemáticas, que su padre la llamaba para hacer las cuentas de la finca con tan solo 7 años de lo bien que se le daban, y que qué pena le daba, que la tuvieron que sacar del colegio para que ayudase en el campo.
En fin, me voy por las ramas. Montserrat expone en este libro muchas cosas de la posguerra, pero sobre todo la situación de las mujeres de la época. Y a mí me ha encantado acompañarlas en sus día a día, verlas criticarse (y entender de dónde viene todo esto), verlas descubrirse, y he sufrido con ellas y por ellas. Y, por si fuera poco, su pluma es muy bonita.
Además, la historia y las familias y los apellidos y las relaciones me han hecho pensar también en los libros de La amiga estupenda de Elena Ferrante e incluso, a veces, en Cien años de soledad... el porqué no lo sé muy bien, ya que leí este libro hace más de 15 años y solo recuerdo la sensación.
Luego, no he podido dejar de pensar en que esta era la vida de nuestras abuelas. La mía, tal vez de las más afortunadas, casada con un hombre bueno y en un matrimonio enamorado y, aun así,... la de veces que me contó que ella era buenísima en matemáticas, que su padre la llamaba para hacer las cuentas de la finca con tan solo 7 años de lo bien que se le daban, y que qué pena le daba, que la tuvieron que sacar del colegio para que ayudase en el campo.
En fin, me voy por las ramas. Montserrat expone en este libro muchas cosas de la posguerra, pero sobre todo la situación de las mujeres de la época. Y a mí me ha encantado acompañarlas en sus día a día, verlas criticarse (y entender de dónde viene todo esto), verlas descubrirse, y he sufrido con ellas y por ellas. Y, por si fuera poco, su pluma es muy bonita.
Además, la historia y las familias y los apellidos y las relaciones me han hecho pensar también en los libros de La amiga estupenda de Elena Ferrante e incluso, a veces, en Cien años de soledad... el porqué no lo sé muy bien, ya que leí este libro hace más de 15 años y solo recuerdo la sensación.
April 25, 2025
setembre 2023: pel tr. és fantàstic! la montserrat roig és la millor, aquesta història de la barcelona dels anys 70 et permet entrar ben bé a la ciutat i la seva gent. amb aquesta novel·la es veu clarament la influència que tenia rodoreda a roig, la manera d'escriure, la psicologia dels personatges (sobretot els femenins)... en fi, un relat transgressor i molt amè de llegir.
abril 2025: és perfecte, pell de gallina. el tros que parla de la universitat... puto espectacular. a més, a mi em passa una cosa i és que tinc fomo d'aquestes coses de militància i evidentment tinc fomo d'aquella època també (que llavors ho penso bé i em passa eh)
abril 2025: és perfecte, pell de gallina. el tros que parla de la universitat... puto espectacular. a més, a mi em passa una cosa i és que tinc fomo d'aquestes coses de militància i evidentment tinc fomo d'aquella època també (que llavors ho penso bé i em passa eh)
July 28, 2022
Un llibre que et porta, amb una excel·lent tècnica narrativa. L’autora aconsegueix retratar a la perfecció la barcelona burgesa de l’època franquista a partir del plecs, dels detalls en les coses quotidianes que succeeixen a la ciutat comtal, dels pensaments polítics i ideològics que s’entrecreuen, i dels matisos que subtilment van definint els personatges, tots a cavall entre la resignació per la pèrdua conscient del sentit de les seves vides i aquesta tentativa de fugir cadascú del seu jo interior. Un jo i un nosaltres desesperançat que l’únic que aconsegueix és seguir la inèrcia d’un present que els sentencia al fet que tot segueix igual.
August 22, 2024
m'ha agradat molt llegir aquest llibre (que tracta molt l'atmosfera política i social a Barcelona del final del franquisme entre, sobretot, les classes altes) després d'Homenatge a Catalunya (que tracta del principi de la Guerra Civial a Barcelona)
June 13, 2025
(4.5) Primero, un besito al prólogo de Lara Moreno, que te contagia el cariño por la novela antes de haberla leído. Y después, he vuelto a las primeras páginas y me he dado cuenta de que la leería otra vez, de seguido. El estilo no es fácil de seguir al principio, requiere atención y paciencia, hasta pronto descubrir lo maravillosamente que la autora desgrana cada personaje.
Su comentario acerca del anclaje al pasado, los roles de género, la cuestión del hogar y la huida, el sentimiento nacional, la mentalidad de quien es rico y de quien cree serlo, la esperanza de cambiar un mundo que nos engaña haciéndonos creer que avanza… todo estupendo. Mi única pega es que al final le dé tanto peso a Joan, cuando durante el libro se detiene más tiempo en otros personajes; él no me importaba demasiado y hubiera preferido cerrar acompañada de cualquiera de las mujeres, por ejemplo. Pero por lo general una voz inteligente y sutil en su crítica (me gusta cuando se es feminista demostrando, sin decir) que volveré a leer.
“Yo también creía que esta ciudad se hundía, pero fuera he entendido que la ciudad la llevamos dentro”.
Su comentario acerca del anclaje al pasado, los roles de género, la cuestión del hogar y la huida, el sentimiento nacional, la mentalidad de quien es rico y de quien cree serlo, la esperanza de cambiar un mundo que nos engaña haciéndonos creer que avanza… todo estupendo. Mi única pega es que al final le dé tanto peso a Joan, cuando durante el libro se detiene más tiempo en otros personajes; él no me importaba demasiado y hubiera preferido cerrar acompañada de cualquiera de las mujeres, por ejemplo. Pero por lo general una voz inteligente y sutil en su crítica (me gusta cuando se es feminista demostrando, sin decir) que volveré a leer.
“Yo también creía que esta ciudad se hundía, pero fuera he entendido que la ciudad la llevamos dentro”.
July 12, 2015
[2.5] M'estimo molt la Montserrat Roig però aquest cop m'ha decebut una mica... he trobat la novel.la molt llunyana (sí, es va publicar al 1977 però no fa tant, si fa no fa), fins i tot obsoleta, com si l'estil em grinyolés; valoro l'exercici literari i he captat el missatge que transmet però no m'hi pogut capficar del tot en cap moment; aquesta mena de fals monòleg interior és esgotador, ha fet de la lectura un sobreesforç i ha entorpit el ritme amb un estil que abusa de les anàfores i les enumeracions, com si l'autora hagués supeditat l'estil a la història que narra que, de fet, és massa interessant com a distreure el lector amb un estil que sembla (vist avui dia) pretensiós. Tot plegat, una decepció.
November 17, 2020
La verdad es que me ha entretenido mucho, una buena visión de un período difícil de nuestra historia.
Recomendable.
Recomendable.
July 10, 2025
This is a book for anyone interested in Catalan history both political and social. When the main character, Natalia, left twelve years before, she left a city in the grip of Civil War. Through flashbacks, we see her involvement with a student demonstration that ends up in a terrifying police station stay. She escaped the stifling atmosphere of her family and city but now she has returned.
There are many voices in this book. We hear from her aunt, her father, her sister-in-law. Each character reveals aspects of life in Barcelona at this time.
As Wendy Erskine says in the foreword, this is about women and repression and finding freedom in different ways. But time and again we see Natalia as an observer, a photographer slightly outside of the world watching.
There are many voices in this book. We hear from her aunt, her father, her sister-in-law. Each character reveals aspects of life in Barcelona at this time.
As Wendy Erskine says in the foreword, this is about women and repression and finding freedom in different ways. But time and again we see Natalia as an observer, a photographer slightly outside of the world watching.
May 30, 2025
montserrat roig mi perfecta🫠
June 16, 2025
I lived and breathed walking the past and present (or what was the present in this book) streets of Barcelona. Touching account of growing up during a time of change and turmoil, and how its always as painful even if the context of the time may be different. Sometimes a bit disconjoined, with many characters going back and forth, this book was still moving in a quiet way. Special shoutout to flashbacks to the spanish civil war and the consequent (albeit unsuccesfull) resistance that continued untill the end of dictatorship. Also the first book translated from catalan that ive read. Will read more from Montserrat
March 6, 2020
4,5
Gairebé 30 anys han hagut de passar per descobrir Montserrat Roig. Quin greu que menystinguem així escriptor(e)s que ens expliquen d’on venim d’una manera tan pulcra. No pretén res, res de res. Tan sols descriu uns personatges que són víctimes d’un temps i van mostrant llur trencadíssa a mesura que els coneixem millor. S’encavalquen les històries pausadament, com un dibuix que traç a traç va guanyant resolució. La foscor i l’anhel de llibertat que viu dins dels personatges durant el franquisme i la “transició”.
Gairebé 30 anys han hagut de passar per descobrir Montserrat Roig. Quin greu que menystinguem així escriptor(e)s que ens expliquen d’on venim d’una manera tan pulcra. No pretén res, res de res. Tan sols descriu uns personatges que són víctimes d’un temps i van mostrant llur trencadíssa a mesura que els coneixem millor. S’encavalquen les històries pausadament, com un dibuix que traç a traç va guanyant resolució. La foscor i l’anhel de llibertat que viu dins dels personatges durant el franquisme i la “transició”.
May 9, 2020
Una novel·la molt molt barcelonina que retrata molt aquesta època tardofranquista, plena de canvis i contradiccions, una època que sembla cansada i pansida, però on tothom vol sortir de les cotilles socials i polítiques del moment. Una història que ens parla de llibertat, de la "normalitat", de les expectatives i les imposicions, dels vincles familiars, a través d'uns personatges profunds, perduts i contradictoris. Sense grans pretensions i amb molta senzillesa, Monterrat Roig va escriure un dels millors llibres de la literatura catalana que he llegit mai.
September 14, 2020
M'ha agradat molt tornar-l'ho a llegir!. Feia molts anys.... M'ha tornat a agradar, un plaer llegir-lo. Amb la perspectiva dels anys veus mes coses, ulls deferents. Es genial la narració, com presenta els personatjes I els vas descobrint i com a traves de la historia de la Natalià i la seva familia veus detalls cotidians de l'epoca i d'altres tant tenebrosos....!!
October 21, 2024
“Él sabía que después del combate habría una represión terrible y cantaba al tiempo de las cerezas, a la primavera de la felicidad. El poeta no ignoraba que en el tiempo de las cerezas también habría penas de amor, pero aun así anhelaba su llegada. Y yo también quiero que llegue nuestro tiempo de las cerezas. Y la miró de una manera que ella no olvidaría nunca.”
El 2 de marzo de 1974, Salvador Puig Antich fue ejecutado por el régimen franquista mediante garrote vil. Cuando Natàlia escucha esta noticia en Londres, justo antes de regresar a España después de 12 años fuera, algo cambia dentro de ella. Las cosas no pueden seguir como entonces.
Volver. Volver a casa. ¿A casa? ¿Sigue siendo tu casa el país que dejaste después de doce años? Natàlia Miralpeix emprende el regreso a su país, del que huyó hace 12 años, una España convulsa, prohibitiva, censurada, aterradora y gris.
“Tiempo de cerezas” es un libro escrito desde la valentía, por una mujer valiente, y protagonizado por una mujer también valiente. Un libro que vio la luz solo dos años después de que el régimen franquista llegase a su fin, publicándose en una España todavía convulsa, insegura y machista.
Este libro tenía todos los ingredientes para convertirse en un 10 para mí, y sin embargo no ha sido así. Y aunque la mayoría de temáticas que trata, sus personajes, el escenario de una Barcelona que empezaba a despegar y a rebelarse contra la dictadura, ha habido algo que no me ha terminado de encantar.
Si bien parece que la historia girará en torno a Natàlia, su vuelta a España, los motivos por los que se fue… Aparecen en escena personajes de su círculo familiar, en una serie de flashbacks que por momentos me han hecho desconectar y perder el hilo que me interesaba: el personaje de Natàlia.
Sin embargo me ha fascinado como esta escrito, los temas que trata y como los trata y enfrenta, sin tapujos, y más teniendo en cuenta cuando y por quien fue escrito.
El 2 de marzo de 1974, Salvador Puig Antich fue ejecutado por el régimen franquista mediante garrote vil. Cuando Natàlia escucha esta noticia en Londres, justo antes de regresar a España después de 12 años fuera, algo cambia dentro de ella. Las cosas no pueden seguir como entonces.
Volver. Volver a casa. ¿A casa? ¿Sigue siendo tu casa el país que dejaste después de doce años? Natàlia Miralpeix emprende el regreso a su país, del que huyó hace 12 años, una España convulsa, prohibitiva, censurada, aterradora y gris.
“Tiempo de cerezas” es un libro escrito desde la valentía, por una mujer valiente, y protagonizado por una mujer también valiente. Un libro que vio la luz solo dos años después de que el régimen franquista llegase a su fin, publicándose en una España todavía convulsa, insegura y machista.
Este libro tenía todos los ingredientes para convertirse en un 10 para mí, y sin embargo no ha sido así. Y aunque la mayoría de temáticas que trata, sus personajes, el escenario de una Barcelona que empezaba a despegar y a rebelarse contra la dictadura, ha habido algo que no me ha terminado de encantar.
Si bien parece que la historia girará en torno a Natàlia, su vuelta a España, los motivos por los que se fue… Aparecen en escena personajes de su círculo familiar, en una serie de flashbacks que por momentos me han hecho desconectar y perder el hilo que me interesaba: el personaje de Natàlia.
Sin embargo me ha fascinado como esta escrito, los temas que trata y como los trata y enfrenta, sin tapujos, y más teniendo en cuenta cuando y por quien fue escrito.
October 8, 2025
rellegint Roig que al final per això m'he ficat en aquest màster. Quina sort que Roig existís abans que nosaltres i poder-la tenir de referent.
April 25, 2025
Amaia, Rosalía y Montserrat Roig… las tres esperando a que llegue el temps de les cireres!!! Sakura girls
May 30, 2025
Per mi, aquest llibre és realment un 10. Mai m’havia trobat amb una prosa tan exquisida, plena de detalls, de records. M’ha semblat absolutament preciós. Oh Montserrat Roig, the woman that you are…
December 20, 2017
No sé com s'ho fa la Montserrat Roig però aconsegueix utilitzar un estil complex, que podria haver anat molt malament. Necessite llegir més coses d'esta autora.
Este llibre segueix la vida d'una família de classe "alta" catalana. Veiem poc a poc com la decadència s'ha anat assentant en les seues vides i en la seua forma de vida. Quan comença la història, tenim la sensació de què anem a seguir solament a la Natàlia però això no acaba sent així. Seguim a tota la seua família. Encara que sí que és veritat que s'utilitza la seua tornada per introduir els altres personatges i les històries del passat. Podria semblar en un principi que no podrà aprofundir en les personalitats de cadascun dels personatges, però no és així. Tots els personatges tenen la seua oportunitat de ser protagonistes.
Pense que hi ha una caracterització molt interessant dels personatges, ja que els veiem des de la perspectiva dels seus familiars però també de la seua mateixa. La manera en què la Montserrat Roig narra és molt similar a la dels modernistes però també és veritat que escriu d'una manera molt personal. Hi ha coses interessants que crec que s'han de mencionar: la manca d'ús dels signes de puntuació per introduir les intervencions/els diàlegs, la mescla de fets passats i presents. Eixes dues coses podrien haver eixit molt malament i podrien haver fet que la història fóra difícil d'entendre, però no és així. És evident que té una capacitat especial per fer que eixos moments siguen comprensibles pel lector. Sap com fer una narració fluïda i propera.
M'he quedat fascinada amb aquesta dona i les seues capacitats narratives.
Este llibre segueix la vida d'una família de classe "alta" catalana. Veiem poc a poc com la decadència s'ha anat assentant en les seues vides i en la seua forma de vida. Quan comença la història, tenim la sensació de què anem a seguir solament a la Natàlia però això no acaba sent així. Seguim a tota la seua família. Encara que sí que és veritat que s'utilitza la seua tornada per introduir els altres personatges i les històries del passat. Podria semblar en un principi que no podrà aprofundir en les personalitats de cadascun dels personatges, però no és així. Tots els personatges tenen la seua oportunitat de ser protagonistes.
Pense que hi ha una caracterització molt interessant dels personatges, ja que els veiem des de la perspectiva dels seus familiars però també de la seua mateixa. La manera en què la Montserrat Roig narra és molt similar a la dels modernistes però també és veritat que escriu d'una manera molt personal. Hi ha coses interessants que crec que s'han de mencionar: la manca d'ús dels signes de puntuació per introduir les intervencions/els diàlegs, la mescla de fets passats i presents. Eixes dues coses podrien haver eixit molt malament i podrien haver fet que la història fóra difícil d'entendre, però no és així. És evident que té una capacitat especial per fer que eixos moments siguen comprensibles pel lector. Sap com fer una narració fluïda i propera.
M'he quedat fascinada amb aquesta dona i les seues capacitats narratives.
February 6, 2021
Un imprescindible de la literatura catalana. El llibre repassa la història dels diferents components d'una família benestant de la Barcelona de la transició al llarg de tres generacions. Unes generacions marcades per canvis profunds en la manera de ser i de viure, que els fan aliens els uns als altres. És també un àvid retrat de la societat catalana de l'època.
Però per sobre de tot és un llibre feminista, escrit per una dona i que tracta principalment les vides de dones dins d'una societat que no les deixava ser, sentir o fer.
Però per sobre de tot és un llibre feminista, escrit per una dona i que tracta principalment les vides de dones dins d'una societat que no les deixava ser, sentir o fer.
November 10, 2023
Vaig trobar-lo a la llibreria de la mama (en una edició xulíssima) i sense tenir cap mena d’idea del relat, m’ha acabat agradant molt molt. L’he llegit a poc a poc i he plorat bastant, no perquè sigui especialment tràgic sinó perquè m’ha semblat una escriptura super bonica. Gràcies Montserrat Roig.
October 1, 2022
«Saps, Encarna, la Dorita era una xava, una bagassa que es pensava que conquistaria el món perquè movia el cul mentre ballava una rumba, ¿tu creus que es conquista el món movent el cul?, i l'Encarna, dona, depèn si el saps remenar o no, és tot un art, això de remenar el cul, no es pensi, com es fa, així?»
Acabo aquesta novel·la feliç d'haver-la acabat. Encara que l'estructura de la història (formada pels diferents punts de vista dels personatges) em sembli bona idea, l'argument no m'ha resultat gens interessant i, de vegades, acabava fent-se força pesat. Montserrat Roig ens presenta la vida i els fets que han marcat els membres d'una família burgesa barcelonina, marcada per esdeveniments històrics com la guerra civil i el franquisme o l'assassinat de Puig Antich.
El problema, o potser la intenció de l'autora, és que sents els personatges molt llunyans (potser per la seva situació acomodada), la qual cosa fa que no siguis capaç d'empatitzar amb ells. Alguns d'ells m'han semblat, fins i tot, odiosos.
Amb una història no gaire atractiva i uns personatges complexos, però també odiosos, no gaudia de la lectura i tenia més ganes d'acabar la novel·la que de saber què succeiria els personatges.
En definitiva, no recomano El temps de les cireres perquè, personalment, no esperava que fos així i, d'aquesta manera, m'ha decebut bastant.
Acabo aquesta novel·la feliç d'haver-la acabat. Encara que l'estructura de la història (formada pels diferents punts de vista dels personatges) em sembli bona idea, l'argument no m'ha resultat gens interessant i, de vegades, acabava fent-se força pesat. Montserrat Roig ens presenta la vida i els fets que han marcat els membres d'una família burgesa barcelonina, marcada per esdeveniments històrics com la guerra civil i el franquisme o l'assassinat de Puig Antich.
El problema, o potser la intenció de l'autora, és que sents els personatges molt llunyans (potser per la seva situació acomodada), la qual cosa fa que no siguis capaç d'empatitzar amb ells. Alguns d'ells m'han semblat, fins i tot, odiosos.
Amb una història no gaire atractiva i uns personatges complexos, però també odiosos, no gaudia de la lectura i tenia més ganes d'acabar la novel·la que de saber què succeiria els personatges.
En definitiva, no recomano El temps de les cireres perquè, personalment, no esperava que fos així i, d'aquesta manera, m'ha decebut bastant.
February 14, 2025
ive been meaning to read this for years and finally finally tracked down a copy
feels extremely contemporary, especially roig's depictions of the way political identity shifts through generations and comes with a certain level of societal blindness no matter who you are. also in this book there is a tupperware party that turns into a vessel for exploring catholic repression and ritual so that rocked.
feels extremely contemporary, especially roig's depictions of the way political identity shifts through generations and comes with a certain level of societal blindness no matter who you are. also in this book there is a tupperware party that turns into a vessel for exploring catholic repression and ritual so that rocked.
August 21, 2024
Primer llibre que em llegeixo de Montserrat Roig i favoritíssim: com descriu la Barcelona franquista, que genera viure en aquest l'ambient als protagonistes i amb el pas dels anys les diferents decisions que prenen els per sortir-ne.
I com va intruint poc a poc i contruint les relacions entre personatges *chef kiss*
I com va intruint poc a poc i contruint les relacions entre personatges *chef kiss*
Displaying 1 - 30 of 204 reviews