يضم هذا الكتاب مغامرة سردية قائمة على تقديم نصوص خمسة مؤلفين روس من حقب مختلفة، تغطي الفترة من نهايات القرن التاسع عشر حتى القرن الحادي والعشرين. المؤلف القطلوني فرانثيسك سيريس يمارس لعبة تخيلية قائمة على اختراع هؤلاء المؤلفين ذوي الأساليب والموضوعات المختلفة، بحكم الحقبة التي ينتمي ليها كل منهم، وبالتبعية الخبرات والهواجس الحياتية المختلفة. المؤلف الذي يقدم نفسه كمشارك في إختيار هذه القصص وتقديمها للقارئ يكشف عن قدرة تخيلية ودراية بالتفاصيل اليومية الحياتية الصغيرة، التي يقدمها عبر سرد متقن مُقنع باختلاف المؤلفين الافتراضيين والأزمنة التي يعبرون عنها. قصص هذا الكتاب تتناول، بين موضوعات أخرى، أساطير روسية قديمة، وأيضًا مغامرات العلماء ورواد الفضاء الذين يخضع مصيرهم لإهمال ولا مبالاة البيروقراطية والعسف الذي مارسته الدولة السوفيتية على مواطنيها.
Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 22 de desembre de 1972) és un escriptor franjolí en llengua catalana establert a la Garrotxa. La seva obra literària inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) La pell de la frontera (2014) o La casa de foc (2020). Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. Col·labora habitualment al diari Ara i a altres mitjans de premsa escrita. Entre 2016 i 2021 fou director de la Residència Faber, a Olot. El juny del 2021 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull, del qual ja era director de l'Àrea de Creació des del desembre del 2018. Tot i això, mesos més tard renuncià al càrrec per motius personals i el 5 de novembre de 2021 es nomenà Pere Almeda com a director de la institució.
يبتكر الكاتب الكتالوني فرانسيسك سيريس خمس شخصيات لكُتاب من روسيا كُتاب افتراضيين يكتب بأسمائهم عن روسيا خلال عصور مختلفة في 21 قصة حكايات الناس في أزمان القياصرة, الثورة, الحروب, الاستبداد والكوراث قصص متنوعة تتناول شخصيات من مختلف الطبقات الاجتماعية والعلمية الحياة والعلاقات, الثقافة والأساطير, الأحداث التاريخية والتغيرات الفكرية والسياسية
Algo, no sabía qué, no me cuadraba desde el principio.
Es decir, yo compré el libro simplemente porque su título era Cuentos rusos, porque me gusta la literatura rusa, y ya está, no sabía más, aunque quizá fuera precisamente por eso último, al tener ya registradas tantas ediciones y traducciones de autores rusos, que empecé a sospechar o estar alerta.
Lo leí, y me gustó. Y aun así… Qué rara edición, me seguí diciendo a cada momento, ¿y qué había hecho de especial ese Francesc Serés como para que su nombre apareciera en la portada y no así el de la co-editora, co-antologadora y traductora Anastasia Maxímovna… (y por qué no Anastasía Maksímovna si era rusa)? ¿Y qué eran esas palabras en cursivas tan mal transliteradas, y por qué alguien que era rusa no colocaba los acentos de los apellidos donde correspondía? ¿Y además dice en el prólogo que se destruyeron estatuas de Lenin? ¿Cuándo, cómo o en qué parte de Rusia se destruyeron estatuas de Lenin? Pero bueno, si ella que es rusa lo dice, será cierto. Pero qué raro era todo eso.
En fin.
Es una antología de cuentos rusos, veinte en total, de cinco autores, que nos hablan de la vida, de la existencia a veces tan complicada (y algo extraña) en un país enorme donde siempre hace frío… aunque sólo aparenta serlo.
No lo del frío, claro, o lo de la enormidad del país, que son por todos bien conocidas, sino que, en realidad, para mi gran asombro, una vez me puse a buscar sobre Serés en Internet sin poder sacarme de la cabeza todas esas anomalías, resultó que los cinco “autores” de este libro son sólo uno, Francesc Serés, y la antología a través del periodo presoviético, soviético y postsoviético una colección propia de relatos que intentan capturar la complicadísima existencia en aquel país y su convulso siglo XX.
Es, pues, una antología ficticia, de mentiritas, los autores son solo heterónimos de Serés y hasta la supuesta antologadora, coeditora y traductora, Anastasia Maxímovna, es inventada.
Vaya, eso sí que no me lo esperaba, porque de veras que no se nota, o no en cuanto a la variedad o diferencia de estilos entre los supuestos autores si bien, si algo sabes de historia y cultura rusas, esa sensación de irrealidad que se sugiere (o se te siembra) desde el prólogo, en más de un momento se convierte en una simple incongruencia, un detalle que de plano no casa con la realidad rusa contemporánea, y que sin embargo se deja pasar considerando el carácter narrativo de lo que estás leyendo.
En fin.
Son veinte narraciones muy variadas que van desde el cotidiano día de hoy postsoviético, los largos años de la Rusia soviética hasta la Rusia presoviética de apenas antes que los rojos hicieran temblar al mundo.
Hay un poco de todo, incluido algo de ciencia ficción, si bien todos al final son pequeñas historias de vida simple en los que la gran Historia se ve apenas en el fondo, el simple marco en que por fuerza ha de pasar la vida, y, como en la vida, ni todo es felicidad ni todo son tristezas, cada uno lo pasa como mejor puede, un poco como le tocó, y es la peculiar cotidianidad en tan curiosas circunstancias lo que cuentan estos cuentos.
Como en toda buena narración, creo yo, consigue retratar la peculiaridad de forma tan honesta y acertada que la vuelve universal, identificable, empática, perdurable.
Algunos me gustaron más que otros, claro, uno que otro me gustó de veras y hasta los hubo que me hicieron sonreír, aliviada, reasegurada, reconfortada, matizando la tristeza que hay en otros. Porque los hay que son muy tristes.
“La prenda”, de Ola Yevguéviena, “La culpa”, de Vera-Margarita Abansiérev, “El hombre más solo del mundo” de Vitali Kroptkin, “La campesina y el mecánico” de Aleksandr Vólkov, y los cortos “Los jinetes” y “El camino que hay en medio del bosque” de Iósif Bergchenko son los que más me han gustado, y sin duda voy mejor a recordar al pasar el tiempo.
I was shocked at first when I found out that the Russian authors weren't real. Then I was impressed by how well the author captured so many different times of Russian history and the country's attitudes. The stories are beautiful and deep. I particularly liked "El camino ruso".
pel cole. al principi estava totalment en contra d'haver-me de llegir aquest llibre, ja us ho diré. però mira, tot i que a vegades els contes no m'hagin agradat perquè un cop ja he entrat dins de la història ja s'ha acabat (que crec que també és una mica la gràcia dels contes), n'hi ha que m'han agradat força. i bueno parlar de la urss sempre està bé, encara que més aviat en siguin les penúries.
tres estrelles i mitja. hi han alguns que mhan agradat moltíssim (la penyora, per exemple), i hi ha altres que no m'han agradat o que se m'han fet molt llargs. però bé en general!
Els primers contes se’m van fer molt feixucs, però a mesura que he anat llegint m’he acabat enganxant. Té un fons increïble i molts contes aconsegueixen fer-te sentir la història com si fos teva.
Quasi tots els contes m'han agradat molt. El llenguatge de Serés és deliciós i precís, hi he gaudit. I l'exercici d'inventar metaficcions vàries per tal de representar una realitat és una filigrana amb un resultat força bo, tot i que no sé fins a quin punt representa la realitat russa. Però és això, una ficció, no un documental.
Quan vaig trobar aquest llibre a la biblioteca vaig pensar que Serés havia triat i fet traduïr cinc escriptors russos......
Només un gran narrador, algú que domini la llengua i tots els recursos que requereix escriure contes, pot crear cinc heterònims i fer-los tan creïbles.
Eventhough these short stories were translated initially to Catalan before being translated into English they have not lost their sense of Russianess. A very interesting set of stories which has left me a lot to think about.
Andrei Fiodòrovitx Rausch: "En democràcia s'ha de servir a l'elector; sota una dictadura, també" o "Sense fred no pot haver-hi comunisme". Amb l'lelector es referia a la persona que col.locava en el càrrec al comissari, al funcionari o al supervisor, no pas al ciutadà; amb el fred, a Sibèria. "Déu pot ser gran, perà Russia ho és més." (Davant del mar d'Aral)
La nostra granja era una de les més productives, i de tant en tant ens arribaven cartes animant-nos a fer encara més llet, i encara més, i cartells amb nens i nenes que bebien llet, i d'altres exhortant-nos a la resistència, les dones érem el coixí dels guerrers, se'ns deia. Hi havia cartells per tot arreu: "Les dones recolzen el front", "Dona: el teu marit en necessita", "Menjar cap al front", "Herois i heroïnes russos!", etc. Cada vegada que venia un enginyer a veure com anaven les màquines, ens en portava un munt./ El cartell era un muntatge fet a partir del monument de l'exposició de París. L'estàtua de Rabochy i la Kolkozsnitsa, el mecànic i la pagesa que aixequen el martell i la falç. En lletres vermelles posava "Junts per sempre, vencerem". (La pagesa y el mecànic)
Una acertada selección de cuentos de escritoras y escritores rusos, ofrecidos en un orden temporal inverso, que permite descubrir las raíces de un pueblo fascinante (muchos pueblos en realidad), habitante de una geografía inabarcable. Como siempre que leo a buenos cuentistas, extraigo tantas conexiones con lo universal que no puedo más que minimizar las diferencias que la Historia nos ha querido vender sobre Rusia. Al mismo tiempo me maravillo con la resiliencia de sus gentes y sus circunstancias únicas. Me costaría señalar a un autor o un cuento en concreto, pues todos me han parecido muy buenos, pero la mordacidad de Vitali Kroptkin (1932 - 1977) me ha resultado especialmente alimenticia en estos tiempos; y doblemente relevante el cuento que cierra la selección, La última cena de Serguéi Aleksandr, escrito por Iósif Bergchenko, pues nos habla de ciertos sucesos acontecidos sobre un difícil estado de cuarentena, una situación muy similar a la que yo me encuentro, como lector, al concluir este libro, debido a cierta pandemia mundial. En resumen, cuentos que nos hablan de «Rusia desde Rusia», como avanza el texto de su contraportada, sin complejos ni dramatismos.
Un exercici enlluernador. La suplantació que fa de les escriptores/escriptors russos l'he trobat genial. Hi ha contes millor que d'altres, però l'he gaudit molt. Enhorabona.
algún cuento me ha gustado más que otro, he de decir, pero el libro en general es un concepto muy interesante cuando ves que, el autor, juega con ponernos en un contexto ficticio de pies a cabeza
"In the end, it really does not matter if Francesc Serés wrote them or not: [Russian Stories] communicate[s] a history of one sector of our global society—Russia—and as such they are worthy of our attention while providing two hours of entertaining reading." - Janet Mary Livesey, University of Oklahoma
This book was reviewed in the September 2014 issue of World Literature Today. Read the full review by visiting our website: http://bit.ly/1B0sObf