Udzu és un viatge iniciàtic a través d’una ciutat transfigurada, el relat del noi que ha fugit de casa per acabar arrossegant el cadàver sense òrgans del seu únic amic. Quan encara era viu li va prometre que l’enterraria. Ara la promesa s’ha convertit en una condemna. Per complir la seva paraula, el protagonista i narrador d’aquesta història s’endinsarà en una metròpolis desolada, poblada per lladres d’òrgans i éssers estranys, habitants d’una època i un espai incerts. Udzu és un recorregut vital i simbòlic que ens recorda algunes de les millors aventures dibuixades per Moebius.
El personatge viu que acompanya el mort és un tòpic literari perfectament establert i conegut: Orfeu i Eurídice, Enees i el seu pare… De la mateixa que els viatges iniciàtics en els quals el jove ha de trobar el seu camí una vegada ha quedat sol són un altre motiu de la literatura occidental. Encara hi podem afegir els autors que intenten homenatjar alguna persona estimada a través de la literatura i superar-ne les conseqüències de la mort, com pot ser el cas d’un recull de relats ressenyats no fa molt de Jordi Nopca, titulats Puja a casa. Amb Udzu, Roger Coch s’enfronta a la pèrdua de l’avi i en fa una reelaboració literària seguint les tradicions que s’han esmentat.
“Aquesta ciutat serà el meu cementiri.” Així comença aquesta novel.la. T’atrapa i ja no et deixa anar. La mort. Aquest és el tema central d’una història fosca, a estones desagradable, però que mostra el dolor, el patiment d’una manera sublim. Si bé és cert que conèixer els detalls que envolten la novel.la m’ha ajudat (sobretot al principi), cal dir que l’autor mica en mica ens va donant pinzellades a través d’una història narrada a dos/tres temps. He de dir que les històries d’autoconeixement m’agraden i molt, i el final d’aquesta novel.la, per a mi, un encert.
Una lectura que m'ha deixat impressions contradictòries, amb un final inesperat, tal i com avançava la narració. Un relat que m'ha obligat a llegir-me'l de cap a peus, sense fer en cap moment lectura diagonal per avançar. Sembla fàcil escriure, però aquest llibre demostra que cal alguna cosa més que la simple ordenació de mots.