Farishta

by Marc Pastor

Amb un punt de partida apassionant, girs argumentals imprevisibles i una imaginació pròpia dels mestres del thriller fantàstic, la nova novel·la de Marc Pastor conjuga intriga i aventura per atrapar el lector i mantenir-lo aferrat sense treva a les seves pàgines.

Acaba d’acomplir els divuit anys i la Farishta, desinhibida i valenta, ja ha trobat la feina de la seva vida. Som al 1993, i la companyia russa Iefremov-Strugatski l’ha contractada per atendre les famílies riques que viuen en un complex d’illes privat a la Polinèsia francesa, on se’ls ha garantit que podran educar els fills sense cap risc. En aquell aparent paradís coneixerà ben aviat l’amor. Però també, a poc a poc, es veurà atrapada en un seguit d’esdeveniments inquietants que posaran en dubte la veritable naturalesa de la seva feina i el fosc negoci dels poderosos que l’han contractada. Quina és la missió inconfessable d’aquelles famílies? Per què estan aïllades del món? De debò ho han sacrificat tot pels seus fills? En un clima de tensió creixent, amb la certesa de no poder confiar en ningú i amb el temor de tenir la vida en joc, a la Farishta només li queda una pregunta per respondre: és massa tard per escapar?

Genres: Science Fiction, Fantasy, Thriller

466 pages, Paperback

First published January 1, 2017

About the author

Marc Pastor (Barcelona, 1977) és criminòleg i un explorador culturalment dispers. Va combatre els nazis a Montecristo i va traçar el perfil criminal de la Vampira de Barcelona a La mala dona (Ara Mini, 2017), distingida amb el premi de novel·la negra Crims de Tinta. Amb L’any de la plaga va alertar sobre una imminent invasió d’ultracossos i amb Bioko (Amsterdam, 2013) ens va descobrir una manera de viatjar en el temps. Amb Farishta (Amsterdam, 2017), segueix teixint una teranyina d'històries on predomina la ciència ficció, l'aventura i les referències pop. Ha publicat relats en diverses antologies, i, tot i que es poden llegir per separat, les seves ficcions es complementen i conformen un univers propi i únic. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes, entre els quals hi ha l’anglès, l’alemany, el coreà, el turc, el txec o l’hongarès. Actualment treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra.

Marc Pastor (Barcelona, 1977) is a culturally dispersed criminologist. He fought against the Nazis in Montecristo (Proa, 2007) and traced the criminal profile of the Vampire of Barcelona in La mala dona (La Magrana, 2008), a history that earned the prestigious Crims de Tinta Prize For Thrillers. With the Plague Year (La Magrana, 2010) he warned about the impending invasion of the Body Snatchers. His work has been translated into English, German, Czech, Italian and French. Currently working as a forensic detective of the Mossos d'Esquadra.

Marc Pastor (Barcelona, 1977) es criminólogo y explorador culturalmente disperso. Combatió contra los nazis en Montecristo (Proa-2007) y trazó el perfil criminal de la Vampira de Barcelona en La mala mujer (RBA, 2009), historia que le valió el prestigioso premio de novela negra Crims de Tinta. Con El año de la plaga (RBA, 2010) dio la voz de alerta acerca de una inminente invasión de los ultracuerpos. Su obra ha sido traducida al inglés, alemán, checo, italiano y francés. Actualmente trabaja en la policía científica de los Mossos d'Esquadra.

Reviews

[El Biblionauta · Rating 5 out of 5]

Hi ha molt pocs autors de gènere fantàstic en llengua catalana capaços de convertir la publicació d’una novel·la en un autèntic esdeveniment mediàtic. Encara són menys els que són capaços de publicar de manera (quasi) simultània l’original català i la traducció al castellà. Marc Pastor és un d’aquests casos, per no dir el cas, i la seva última novel·la, Farishta (publicada en català a Amsterdam i en castellà a Catedral) l’exemple més recent. I això pocs dies després que s’hagi sabut que La mala dona (2010), segurament la seva novel·la més reconeguda i traduïda, es podrà llegir properament també en japonès. Del tot inaudit en el nostre panorama literari, sobretot perquè l’autor mai ha defugit l’etiqueta d’escriptor de gènere fantàstic o de ciència-ficció, denominacions de les quals molts autors i editorials fugen més que de la pesta, en un país que acostuma a associar massa sovint gènere fantàstic amb literatura infantil i juvenil.

La ressenya sencera en català a http://elbiblionauta.com/ca/2017/03/1...
La reseña completa también en español en http://elbiblionauta.com/es/2017/03/1...

[Mangrii · Rating 5 out of 5]

4,5 / 5

Farishta, una chica de origen afgano de apenas dieciocho años ha perdido todo. Acomodada en París en 1993, recibe una oferta de Monsieur Gireaux para trabajar en la empresa Yefremov-Strugatski. El trabajo consiste en acomodar a todas las familias que viven en un complejo de las islas Clarke, conocido como Complejo Sannikov. El buen sueldo, no tener ataduras y las buenas condiciones de trabajo hacen que Farishta se lance de cabeza a por ello. Pero no todo será un mar de rosas como parecía tras su llegada. Pronto surgirán las preguntas ¿Por qué viven estas familias aisladas en estas islas apartadas del mundo? ¿A qué se dedica la Yefremov-Strugatski? ¿Porque la han escogido a ella?

Farishta combina diferentes formas que adopta la narración. Un diario personal como hilo principal se va combinando con recortes de prensa, informes, mapas, dibujos infantiles, fotografías, postales, transcripciones de entrevistas, análisis clínicos o notas manuscritas. Una estructura narrativa muy dinámica que combina misterio, ciencia ficción, aventura y referencias culturales ideales para hacerte adicto a sus páginas. Pistas, engaños, trampas, misterios, secretos. Todo se da cita en el libro para conducirte por una gran historia.

El libro se sostiene sobre dos pilares muy fuertes. El primero es Farishta, nuestra protagonista. Carismática e interesante, su forma de narrar y escribir nos llevan en volandas desde las primeras páginas. El segundo es el misterio. La trama de ciencia ficción se va desvelando poco a poco. Tras un primer tercio más juvenil todo comienza a tomar un aire enrarecido. Empieza nuestra diversión. Las preguntas se suceden una tras otra. Por cada respuesta que obtenemos nos surgen otras tantas. Finalmente Marc consigue atar todo a la perfección y finiquitar una novela redonda.

Es lo primero que leo de Marc Pastor y voy a seguir muy pronto con su Corvoverso. Ya que Farishta está muy ligada con la novela Bioko (Planeta) y también directamente con el relato ЕфреМОВ-СТругацкий, publicado en la antología Cuentos del otro lado (Ediciones Nevsky)con traducción de Antonio Torrubia, estarán en mis próximas lecturas. Farishta es un libro que atrapa nada más comenzar, con una estupenda edición que combina tantos documentos (aunque con algunas erratas) a la que acompaña una banda sonora rockera clásica de excepción que podéis escuchar integra en Spotify.

Reseña más extensa: http://boywithletters.blogspot.com.es...

[Miquel Codony · Rating 4 out of 5]

Imprescindible per a aficionats a històries de viatges en el temps.

[Antonio Torrubia Rodríguez · Rating 5 out of 5]

"He salido de la cabaña. El océano refleja el brillo de las estrellas. Las islas son manchas negras, ausencias, piezas que faltan en el rompecabezas que nos rodea. El viento mece las copas de las palmeras y produce ese rumor de serpientes ebrias. En la playa, una bestia horrible me espera atenta: un cangrejo de los cocoteros. Grandes como pelotas de voleibol acorazadas, con unas pinzas que dan miedo, dándoles todo el aspecto de un extraterrestre desnortado. Me he quedado quieta y ha decidido que no era una amenaza, así que ha marchado hacia el bosque sin perderme de vista, a cámara lenta, las antenas fustigando el aire como un percusionista intranquilo, las patas dejando una constelación de hoyuelos en la arena. Los generadores, un bramido apagado en el almacén." - Farishta (1993)

[JaumeMuntane · Rating 5 out of 5]

Nota al JaumeMuntane del futur: Eps, has de buscar temps per rellegir i disfrutar de nou de "Farishta". Una obra rodona, esplèndida en el marc de l'univers narratiu de Marc Pastor. M'ha fascinat la conjugació perfecta d'aventura, misteris, ciència-ficció i referències culturals (especialment musicals dels anys 90, ideal en el meu cas). A més, trobo tot un encert la seva estructura narrativa, en forma de diari i amb inclusió de diferents documents (cartes, informes mèdics, postals, dibuixos infantils...). Recorda, però, que aquest llibre no és llegeix, es devora.

Nota al JaumeMuntane del present: Hauries de llegir de nou l'esplèndida "L'any de la plaga" abans que s'estreni la peli, no?

Nota als futurs lectors de "Farishta": Disfruteu-la! I recordeu que teniu banda sonora per acompanyar la lectura. La podeu trobar a:
https://sites.google.com/arallibres.c...
https://play.spotify.com/user/docmori...

[MarinaNiv · Rating 5 out of 5]

Quina ressenya tan difícil de fer! Sabeu aquells casos en què només pots dir "és boníssim, llegeix-lo!" i no pots argumentar amb cap detall de la trama? Aquestes són les recomanacions que a mi m'agraden, perquè fan que t'enfrontis a un llibre amb la ment verge.

És el meu primer llibre de Marc Pastor, així que no puc comparar. Però m'ha fet venir mooooltes ganes de llegir tota la resta. Perquè combina a la perfecció una trama enrevessada, intel·ligent i amb girs de guió propis de la ficció televisiva, amb una ambientació acuradíssima que encara em fa posar la pell de gallina.

I la música i les olors, brúixola i àncora... (sospir, i me'n vaig).

[Colton Walworth · Rating 4 out of 5]

Quin llibre. És l’any 1993 i Farishta, una dona de 18 anys viu en París, però ha trencat amb el seu xicot. A través la intervenció del seu oncle russa, és ofert la feina dels somnis dels molts: Anar a unes illes tropicals (Polinèsia Francesa) per quatre anys i guanyar un moltíssims diners per atendre les necessitats d’uns rics vivint asilats del món amb els seus fills molts joves. La feina no és gaire exigent i pot cardar, llegir, menjar i beure bo, escoltar música, mirar pel·lis i prendre el sol. Però potser alguna cosa estranya és passant en aquest lloc i aquesta dona nascuda en l’Afganistan i adoptat per uns pares russos (mort un parell d'anys abans) haurà de lluitar contra els dissenys d’una corporació molt poderosa...

Com altres novel·les de l'autor, el primer part del llibre és del realisme i és enmig de les coses quan la dosis del fantàstic arribar. És connectat amb els altres llibres de l'autor, però no és necessari d'haver llegit cap dels altres llibres per gaudir aquest llibre. L’autor té un estil que té enganxa i té la capacitat de parar trampes per sorprendre-te’n amb girs interessants. Aquest és un llibre que va sobre molt sobre si hi ha lliure albir i és sobre l’amor i que un és capaç de fer per l’amor. És un llibre interessant que m’ha agradat.

El llibre va rebre el Premi Ictineu per millor novel·la en català (ex aequo) (2018) però potser hauria d’haver rebut el primer per millor novel·la traduïda com a Víctor Negro va pencar molt fort per traduir-ho des del rus fins al català ;)

Moltes gràcies!

[Azumi · Rating 3 out of 5]

Aún tengo que acabar de digerir la novela porque aún me está dando vueltas por la cabeza la historia... Fui a ciegas con este libro, no sabía lo que me iba a encontrar y me ha sorprendido. Empieza con un misterio y poco a poco se va convirtiendo en ciencia ficción y en viajes en el tiempo. Me ha recordado un poco a la serie Lost, tanto porque transcurre en unas islas paradisíacas como por los giros repentinos de la trama que en lugar de resolverte dudas te crean más.
Hablando de los viajes en el tiempo yo los he encontrado bastante enrevesados y complicados, y me he quedado con la sensación de haberme perdido cosas.
Así y todo el libro ha conseguido mantener mi interés en todo momento.

[Alexander Páez · Rating 5 out of 5]

4,6/5

Que NO-VE-LÓN. Así es como se escribe. No sabéis la suerte que tenemos de que Marc Pastor exista. Y todavía más, de que toda su obra original esté escrita en catalán.

Pronto reseña completa en el blog y en Neo Nostromo.

[fonz · Rating 2 out of 5]

Ojocuidao, spoilers.

No me ha gustado la verdad, no sé si por deméritos del texto o porque este libro y yo somos incompatibles. Al principio hubo un pequeño problema de expectativas, yo es que leo "complejo residencial de una gran corporación situado en unas islas del Pacífico donde viven unos millonarios aislados" y lo primero que me viene a la cabeza es un cruce entre "Playa Terminal" y "Super Cannes" (así tenemos algunos la cabeza). Y en vez de J.G. Ballard lo que he recibido ha sido J.J. Abrams. Pero bueno, no es culpa de la novela y no tiene más importancia, las expectativas son sólo eso, expectativas y estoy acostumbrado que al Universo le importe poco lo que yo espere de él. Aunque si hubiera tenido más claro que se trata de una novela TAN inspirada en la Edad de Oro de las series, probablemente no me hubiera acercado a este libro, la verdad.

Pero una vez iniciada la lectura, me he enfrentado a diversos obstáculos que me han impedido disfrutar de ella. Primero, el formato elegido, un diario personal de Farishta, protagonista de la historia, acompañado de fotos y documentos, una especie de dossier recuperado de los archivos de una gran corporación del futuro. Como concepto mola, pero es muy complicado de llevar a cabo y limita muchísimo el desarrollo de la historia, tanto en lo argumental como en lo formal. El personaje de Farishta es un Frankenstein que no me acaba de funcionar. Como es la voz Farishta la que nos tiene que contar la historia, a menudo se superpone Pastor por encima de la suya propia o se tienen que emplear recursos como insertos de informes o extractos de diarios de otras personas cuando la novela pide otros puntos de vista, o simplemente se ha de abusar del diálogo para proporcionarnos información. Farishta se nos presenta como una persona poco leída aunque muy inteligente, pero que emplea una serie de figuras literarias y descripciones impropias de una muchacha de 18 años con pocas lecturas (recuerdo ahora mismo cosas como "silencio visigodo") y que abusa demasiado de un sarcasmo que a mí me ha chirriado muchísimo. Tampoco es un personaje muy interesante, a pesar de ser una muchacha afgana huérfana de guerra, que se ha educado en la Unión Soviética, se comporta y piensa como una joven occidental normal de clase media con las hormonas revolucionadas, a la que se le notan muchísimo los hilos de los que tira Pastor y cuyo conflicto o trauma no impregna su conducta, permanece estanco y sólo sale a la superficie de vez en cuando como recuerdo o motivación para sus reflexiones. Creo que entiendo lo que quería hacer Pastor, una muchacha normal con la que el público lector pueda empatizar fácilmente porque sufrirá un proceso de aprendizaje con un final muy chungo, pero el resultado a mí no me ha funcionado en absoluto, simplemente el pasado de Farishta no tiene relevancia en el subtexto de la novela, sólo en lo argumental.

El otro problema que he tenido con la novela es su desarrollo. Se trata de un libro muy largo, 540 páginas nada menos, quizá por influencia de las series televisivas y su narrativa distendida. Arranca con unas 180 páginas de presentación y planteamiento, donde básicamente Farishta va de isla en isla hablando con los habitantes del complejo que nos darán alguna pista sobre lo que realmente ocurre allí, contándonos sus escarceos amorosos con Melville y sus extensas reflexiones sobre lo que ha hablado, lo que ha visto, lo que siente, lo que ha sentido, lo que ha hecho y lo que va hacer a continuación. A partir de la 180 se va desentrañando la madeja del misterio, pero cuando piensas que va a pasar algo más que diálogos, la tónica continua igual, Farishta ha decidido huir de la isla, pero los preparativos le llevan otras doscientas y pico páginas de conversaciones, donde nos enteramos de la complicada trama de viajes en el tiempo y corporaciones malvadas porque los personajes se lo cuentan unos a otros en los omnipresentes diálogos, no porque Farishta o el lector lo vayan descubriendo por si mismos a través de la acción. Finalmente hay ciento y pocas páginas de resolución en la que si, ya los personajes actúan en vez de hablar, pero yo ya venía desfondado de cien páginas atrás, siguiendo a unos personajes que no me importaban en absoluto contándome una trama de agentes secretos de corporaciones del futuro que no despertaba mi interés. Que el misterio de la novela tenga dos o tres explicaciones en falso tampoco ayuda, cuando al final se descubre el verdadero pastel, la verdad es que me ha dado un poco igual. Lo siento por el autor, que intuyo se ha metido gran currada tanto en documentación como para cuadrar los espinosos viajes en el tiempo, para que luego venga un mindundi y eche su trabajo por tierra.

[Maria · Rating 5 out of 5]

Ha sigut una tortura haver d’allargar aquest llibre gairebé un mes. És d’aquelles novel·les que si la comences un divendres a la tarda —i el cap de setmana no tens res a fer—, el diumenge estàs ja fent la ressenya. Així que em vaig haver d’obligar a només agafar-lo els dijous a la nit per llegir 100 pàgines i tornar-lo a tancar fins la setmana següent.

I això que en un principi no em va enganxar gaire i la Farishta no em queia massa bé. Pues menos mal. Perquè la història t’atrapa abans de que te n’adonis, i el post-it que marca quan has d’acabar de llegir sempre arriba abans del que voldries.

Que no és un llibre per dosificar, no. I no és precisament una lectura lleugera un cop et dones compte de que tots els detalls —que semblaven gratuïts quan els llegies— tenen sentit, que totes les preguntes que et vas fent al llarg del llibre s’acaben responent tard o d’hora. Que la catifa és verda per un motiu (spoiler: a Farishta no hi ha catifes verdes, que jo recordi).

Ara és quan toca deixar de fer de fangirl i dir de què va el llibre, que és justament el que no faré. A mi no m’agrada fer spoilers (ja en faig prou de no intencionats), i trobo que part de la gràcia del llibre és que el lector vagi descobrint on s’ha ficat poc a poc. Jo vaig agafar Farishta sense saber què m’hi trobaria ni quin tipus d’història seria. I em vaig trobar amb una història que cada poques pàgines em sorprenia, una historia que a hores d’ara no sabria molt bé com etiquetar. És d’aquelles meravelles que no encaixen exactament en cap de les lleixes de la teva llibreria mental —on ordenes les obres per gènere, o potser per les emocions que t’han fet despertar, i tu la posaries a tots els prestatges i alhora a cap— però que d’alguna manera troba un raconet al teu cor de lector exigent que cada cop es sorprèn menys, i s’hi queda.

He tornat a fer de fangirl, ho sé. I ho tornaria a fer. Perquè si li trobo algun defecte al llibre és que jo hauria volgut més història i un altre final (tot i sabent que més pàgines i/o un final diferent l’haurien espatllat), i perquè el paper és massa dèbil o el llom massa rígid i sense voler he arrencat un tros de la última pàgina al passar-la. Òbviament, aquest accident li ha afegit un dramatisme al final que gairebé no suporto.

Un últim punt, abans de marxar molt dignament a arreglar la destrossa que he fet a l’última pàgina (que sospito que no té solució): quins personatges tan ben fets. No només perquè la història de la Farishta m’hagi atrapat tot i no caure’m bé ella, sinó perquè a més hagi pogut empatitzar amb un personatge com l’Aleksei Dudikov.

I aquí ho deixo, que acabaré fent spoilers.

[Vampisaurus · Rating 5 out of 5]

Imprescindible, hacía tiempo que un libro no me sorprendía tanto. Recomiendo que aprovechéis los días libres que tengáis para leerlo porque no podréis dejar de hacer otra cosa (o acabaréis leyendo hasta por la calle poniendo en peligro vuestra integridad física como me ha pasado a mí pero no os importará en absoluto porque solo querréis leer más y más).
Historia y personajes de 10. Es el primer libro que leo de Marc Pastor, no será el último.

[Clara · Rating 5 out of 5]

Un llibre fantástic, rodó, amb un personatges que t'atrapen des d'un bon prinicpi i que es queden amb tu després d'haver-lo acabat de llegir.
S'ha convertit en un dels meus llibres preferits de Marc Pastor.
Això si, un avís: més val que tingueu una mica de temps, perquè la història es d'aquelles que enganxen tant que quan aixeques el cap de les seves pàgines t'adones que les hores han volat.

[Xavi · Rating 4 out of 5]

8'5-9
He d'acabar d'assentar les idees, però és un llibre molt ben escrit i organitzat, que agradarà als amants del gènere i a lectors més generalistes. Li pronostico un bon Sant Jordi.
http://dreamsofelvex.blogspot.com/201...

[Anna · Rating 5 out of 5]

M'ha enganxat moltíssim, m'agrada molt com està escrit. Molt recomanable! Me n'alegro que el gènere fantàstic en català compti amb figures com la de Marc Pastor.

[Diego García Campos · Rating 5 out of 5]

4.5 / 5
No es perfecta, y podría haberme resultado más satisfactoria (opinión personal!), pero hacía AÑOS que no tenía tantas ganas de seguir leyendo cuando no podía hacerlo.

[Nandes · Rating 5 out of 5]

4,5/5

Quina sorpresa més gran... No m'esperava que m'agradés tant aquest llibre, ni tant sols quan portava dues-centes pàgines llegint-lo.
El plantejament inicial i fins ben bé la meitat del llibre he estat dubtant sobre si m'agradaria o no, la lectura és àgil i addictiva, però la trama no em convencia del tot...
A partir de la meitat del llibre la cosa es posa més interessant, la concepció del temps és un tema que em flipa i l'autor s'ho curra.
Però el què m'ha agradat més és el final. Qualsevol altre final no estaria a l'alçada d'aquest, un gran encert. Si el voleu saber, llegiu-lo.
Només li poso un però i per això no li poso les 5 estrelles completes. No el puc dir per no aixafar guitarres, però m'agradaria comentar-li a l'autor i potser m'haig de menjar les meves paraules. :)

[Edgar Cotes Argelich · Rating 5 out of 5]

Se'm fa inevitable parlar d'aquesta novel·la sense comparar-la amb la sèrie Lost. No només per la clara referència al famós ós polar, sinó per l'efecte que et produeix la lectura. Sents tota estona aquesta sensació d'inseguretat, d'incomprensió, de no saber el que està passant en tot moment. I això és una cosa que poques novel·les m'han fet sentir. El final, malgrat que et deixa una mica amb aquesta sensació d'inseguretat, és brillant i et deixa donant-hi voltes i voltes a tot plegat, encaixant les peces del trencaclosques que t'han anat donat al llarg de la novel·la. Tu mateix tries les que creus que encaixen, tu mateix et creus la teva versió de la història, la teva veritat i les teves conclusions.
M'he identificat molt amb el personatge protagonista, aquesta Farishta que comença innocent i que lluita per entendre el món que l'envolta i ha d'acabar madurant, prenent les seves pròpies decisions com a adulta que és, malgrat que no se'n senti encara.
I encara s'ha d'elogiar més a l'autor si tenim en compte el panorama del gènere fantàstic a Catalunya: un tipus de literatura encara no-normalitzat, una literatura que només és de segona o tercera, que no pot arribar a la qualitat literària d'altres gèneres. L'autor, però, amb Farishta demostra amb escreix que això només és una mentida rotunda, que es pot fer bona literatura barrejant viatges en el temps, illes misterioses i plagues futuristes que desafien la vida de la humanitat sencera.

[Miquel · Rating 5 out of 5]

Farishta és la paternitat com a soroll de fons, però per sobre i trobem un thriller hipnòtic, dels que has de devorar les pàgines compulsivament, amb una obsesció que ultimament només ma produït David Peace. No és maco, no és agradable i et fot un parell d'hòsties allà on fa pupa. Però és pura droga, pur mecanisme narratiu, fa creïble la situació i els seus protagonistes, és  empatia pura i dura. Per acabar dir que també trobo que és el llibre mes polit de l'autor els seus mecanismes narratius estan més rodats i això es nota.

ressenya completa a:
http://demicosimicas.blogspot.com.es/...

[Ricard · Rating 5 out of 5]

A estones se m'ha fet molt densa, però el resultat és molt positiu.

[Anna · Rating 5 out of 5]

Feia temps que tenia el ritme de lectura parat. Res com una novel.la d'en Marc Pastor per recuperar les ganes d'engolir llibres.
'Farishta' enganxa com una bossa de pipes i per mi confirma la progressió ascendent de l'autor. Intriga, gird inesperats i lliçó teòrico-pràctica de viatges en el temps que m'han fet explotar el cap.
Ara.... crec començo a necessitar una guia d'aquest l'univers literari . La meva memòria de peix fa que em perdi amb les connexions.

[Ruben · Rating 5 out of 5]

Enigmes i intriga molt ben lligats, sempre amb la sensació que algú o altre (o tots) t'estan prenent el pèl.
Com sempre, apareixen referències a altres llibres, aquest cop amb més subtilitat i no tant amb calçador com en el cas de Bioko, per exemple.

[Alex Santalo · Rating 5 out of 5]

M'ha encantat aquest nou episodi del Corvovers. Un altre gènere que l'amic Pastor es fot a la butxaca.
Enganxat des del principi i amb ganes de descobrir-hi les connexions amb la resta de les novel·les que et fan gaudir-la en dos nivells. El de la mateixa novel·la i el del corvovers

[Maria Bonet · Rating 5 out of 5]

M'ha agradat molt. Em vaig quedar enganxada des del primer moment, per sort el vaig estar guardant des de Sant Jordi fins ara que sabia que tindria temps de llegir-lo sense impediments.
Hi ha hagut moments en què he tingut la sensació de que em perdia, sobretot quan en Valjean li explica a la Farishta algunes "normes" de funcionament dels salts en el temps, però no ha sigut massa important, el fet de que jo no entengués massa bé com funcionava algun aspecte dels viatges no ha sigut un problema.
Em va semblar molt més difícil de seguir Bioko, en alguns moments em costava saber on era i tot, però a Farishta no m'ha passat cap cop.
Un cop acabada em fa pensar una mica en els llibres de "Tria la teva aventura" que llegia quan era petita. En aquest no es permet al lector escollir què fara la Farishta o en Manse o nigú en cap moment, però un cop acabat el llibre el meu cap és lliure de pensar què hauria passat si en determinat capítol la Farishta hagués fet o dit una altra cosa i quines haurien sigut les conseqüències, la novel·la ja explica algunes de les solucions a les meves opcions diferents i això dóna encara més peu a que jo imagini les altres.

[Ferran d'Armengol · Rating 4 out of 5]

Una història trepidant que no et deixarà indiferent, amb un final que et pot agradar o el pots odiar, segons com t'agafi el dia, però la lectura, el camí, o allò que t'hi ha dut no et decebrà.

[Leona Lecturopata · Rating 5 out of 5]

Decir que me ha entusiasmado esta novela es quedarme, muy, muy corta. Me ha enganchado desde el principio, me ha robado horas de sueño y me ha obsesionado desde que la joven Farishta entró en mi vida. Ya conocía la Yefremov-Strugatski de un relato titulado de la misma manera ("Eфремов Cтругацкий") incluido en la antología Cuentos desde el Otro Lado: Antología de nueva literatura extraña , así que intuía por donde iba a tirar la historia, pero me he quedado corta en todo y me ha sorprendido página tras página.

[Eloi Puig · Rating 5 out of 5]

Ressenya en català:

http://www.elkraken.com/Ressenyes_Cat...

Reseña en castellano:

http://www.elkraken.com/Esp/F-esp/R-F...

[Liv Bennett · Rating 4 out of 5]

Creo que hace más de una semana que leí Farishta y ha tenido que pasar ese tiempo para sentarme delante del ordenador y poder hacer una... ¿reseña? más o menos digna.

Termine el libro casi en taquicardia porque el final fue adictivo, trepidante y las piezas de todo lo que Marc Pastor ha ido soltando durante toda la novela empezaban a encajar y, qué os voy a contar... ¡MOLA MUCHO! Tuve la suerte de formar parte de una clase magistral donde el autor nos contó pinceladas muy interesantes del Corvoverso, de como tenía estructurado ese universo y su planteamiento que no pude evitar la emoción de querer leerme todos los libros de este autor.

Volviendo a Farishta, pero, el inicio se me hizo bastante lento, la presentación de las familias a veces se me hacía un tanto cargante, a veces tal vez algo gratuito. Farishta, una chica afgana adoptada por una pareja rusa, se nos presenta como una chica lista, pero poco leída. Y el formato de la novela, en forma de diario escrito por nuestra protagonista, a veces pecaba de un vocabulario muy culto que no sé yo hasta qué punto una chica de dieciocho años bastante hormonada utilizaría. No le quito crédito a que Marc Pastor tiene un estilo que me ha encantado, pero a veces veía más la mano del autor que la de Farishta.

A parte de eso, tanto la protagonista como los secundarios (Manse, las familias de las islas, etc) están muy bien construidos, muy redondos y con una evolución muy notoria.

Una lectura que seguro se me va a hacer difícil de sacar de la cabeza.

[Natàlia · Rating 3 out of 5]

Mi reseña completa: http://perdida-entrelibross.blogspot....

[Txe Polon · Rating 3 out of 5]

La novel·la relata una història que t'atrapa i fa que te la llegeixis pràcticament d'una tirada, però més enllà de la trama hi ha un gran però: la veu narrativa de la protagonista. Aquesta constant veu en primera persona que escriu un diari no resulta encertada, ja que la construcció del personatge no és suficientment sòlida com perquè t'interessi tot el que li passa pel cap. Aquesta limitació al seu punt de vista fa que la novel·la no sigui ni tot l'ambigua ni tot l'inquietant que pretenia ser. M'hauria resultat molt més interessant una narrador omniscient que tendís a focalitzar en el seu personatge, però que alhora de tant en tant en pugués sortir. D'altra banda, a mi personalment em sembla molt poc versemblant que es tracti d'una veu femenina, ja que no hi deixo d'intuir un narrador clarament masculí (i no entro aquí en narratives de gènere), aliè a la psicologia pròpia del personatge. De totes maneres, el ritme és àgil (sobretot gràcies als diàlegs, malgrat que a vegades cansen una mica, ja que sempre s'intenten reproduir literalment, prescidint d'altres tècniques narratives), es llegeix bé (tot i que s'hagués agraït menys palla en alguns moments) i crea un univers coherent (potser la mort que hi ha al principi del llibre contradiu les lleis sobre la mort programada, però també pot ser que sigui una de les excepcions, tot i que no s'explica).