Aquest assaig proposa una conversa imaginària entre Khadim Ndiaye i Cheikh Anta Diop, un dels grans intel·lectuals senegalesos del segle XX. A través d’aquest diàleg, Ndiaye repassa i sintetitza de manera accessible les idees de Diop sobre com el Senegal pot encarar el futur sense perdre de vista les ferides, encara obertes, del seu passat colonial.
Vaig llegir el llibre per preparar el meu viatge al Senegal, i en aquest sentit m’ha estat útil i enriquidor. Les explicacions sobre la configuració política i cultural del país, i sobre com el colonialisme francès va modelar la societat senegalesa, m’han semblat reveladores. M’ha interessat veure com la lluita per recuperar una identitat pròpia (lingüística, històrica i cultural) és un eix central en el debat intel·lectual del país. Algunes reflexions em van ressonar de manera inesperada: la descripció de les polítiques d’assimilació i la imposició lingüística em va recordar molt a la història del català a Catalunya. Aquesta connexió m’ha ajudat a entendre millor no només el Senegal, sinó també com aquests processos d’opressió i resistència es repeteixen en contextos molt diferents.
Ara bé, el recurs estilístic del diàleg no m’ha acabat de convèncer. M’ha semblat artificial i amb un punt massa alliçonador, cosa que m’ha distanciat de la lectura. Tot i així, el contingut que s’hi exposa és valuós, sobretot si es vol una introducció clara i sintètica al pensament de Cheikh Anta Diop.