Les històries de Jenn Díaz esclaten en la quotidianitat més prò una nena que se separa de la seva mare com ho faria d'un amant, l'adolescent que viu el primer amor i la primera mort alhora, la mare sola davant el nen amb por, la noia que no entén la germana que ja no viu a casa, una festa d'aniversari, la nòvia secreta del pare... D'aquests personatges familiars, l'escriptora en capta els instants on es produeix una ruptura, una ferida, una il·luminació. Amb una escriptura a cau d'orella, fa un mapa de les relacions de família, l'herència emocional que salta de generació en generació, la incomunicació diària i també la inseguretat davant d'una vida que de vegades ofereix massa camins. Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Jenn Díaz (Barcelona, 1988) es autora de "Belfondo" (Principal de los Libros), "El duelo y la fiesta" (Principal de los Libros), "Mujer sin hijo" (Jot Down Books), "Es un decir" (Lumen) y "Mare i filla" (Ara Llibres), su primera novela escrita en catalán, traducida al castellano como "Madre e hija" (Destino). Colabora con Jot Down, Granite&Rainbow, La Tribu de Frida, y es columnista en El Periódico. Su primer libro, "Belfondo", ha sido traducido al italiano por la editorial La Línea.
Un raig de sentiments, pensaments que surten tal com ragen. Lectura molt ràpida i entretinguda, plena de detallets bonics. Millor història i per golejada: "El fàstic".
"Jenn Díaz publica la seva segona novel·la en català, un recull de contes guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2016. Amb un títol molt suggeridor Díaz ens presenta setze històries impregnades de veus molt femenines que ens fan viatjar per vides caòtiques, inestables i imperfectes. Un nen que no entén el món dels adults, la pèrdua de rumb en la vida d’una noia, un canvi de ciutat per una parella, la mort d’un veí... Ens trobem davant de relats amb grans dosis de realitat. Des de les primeres línies de cada conte, Díaz dibuixa l’univers del personatge i submergeix el lector en experiències més aviat familiars. Tot i que podríem pensar que es tracta d’un recull de contes inconnexos, Vida familiar és un retrat de les relacions humanes. La nova novel·la de Díaz explora més mons dels que explorava en la seva primera novel·la en català, Mare i filla (Amsterdam, 2016). De totes maneres, aquestes dues novel·les guarden una similitud en la veu majoritàriament femenina, una escriptura hereva de narradores com Mercè Rodoreda, Carson McCullers o Natalia Ginzburg, veus molt pròximes a l’autoficció. Díaz reconeix que escrivint els contes és quan més ha parlat d’ella mateixa. Un exercici d’introspecció per donar llum a Vida familiar. De ben segur que l’autora no deixarà de créixer, literàriament parlant, com ha anat fent fins ara, buscant el seu lloc en la literatura catalana." Raquel Fernández Roura
Me sabe mal decirlo porque aprecio a Jenn y todo lo que he leído de ella me ha gustado aunque en esta ocasión no ha sido así. No he disfrutado de la lectura salvo en algún relato puntual como ha sido el que da inicio al libro o el del asco (fàstic)... Me ha costado congeniar con las historias contadas y con sus personajes y mantener el interés en lo que se narraba.
Relatos de la vida, sin más. Es tal cual un día a día nuestro, con personajes que todos tenemos a nuestro alrededor y con los que es imposible no identificarse.
La belleza de lo pequeño, el encanto de lo normal.