Cinc estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais a finals dels anys vuitanta. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l'Ada i en Santi teixiran, a partir d'aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, als anys dels grans anhels. Els protagonistes, però, entendran aviat que tan difícil és mantenir-se fidel a la vocació artística com renunciar-hi. I la vida, que cada vegada es torna més exigent, acabarà posant-los a prova.
A "Els vells amics" Sílvia Soler s'endinsa en l'apassionant aventura que suposa la recerca del sentit de la vida i ens mostra per què l'amistat és un valor que cal preservar per sempre.
No esperava que anès a agradar-me tant. Ha sigut una lectura calmada i que ha anat calant a poc a poc. Sense adonar-me'n he anat coneguent els cinc amics i fent-los meus. Al principi el tema de l'art, dels autors, dels colors m'agafava una mica indiferent però ha sigut un "petit obstacle" a superar i no m'ha dificultat la lectura gens ni mica. La veritat es que "no hi passa res", simplement passa la vida de cinc persones. I de les persones amb les que es creuen. Està ple de petites històries, anècdotes i vivències. De tal manera que les recordo com si me les haguès explicat un conegut de viva veu. Hi ha tres parts. La primera en la que anem coneixent la Lídia, el Marc, el Santi, l'Ada i el Mateu. I els seguim en els anys que segueixen el famós viatge a París. La segona part es quan s'ajunten totes les dificultats. I la tercera part es com es fa front a tot plegat (i en la que no he pogut evitar sentir-me un membre més i he sentit tal com se sentien ells). Pel que fa a l'estil de Sílvia Soler m'agrada perque es un català "molt català" (si m'ho permeteu) i que alhora no sona forçat. En molts llibres catalans m'he trobat amb un vocabulari que sona fals i diàlegs que fan com vergonya. He de dir que aquest llibre no m'ha donat aquesta impressió i ho agraeixo molt. Sens dubte, el recomano.
3.5. M'ha agradat la història. M'encanta llegir sobre l'amistat ja que per mi és una cosa importantíssima. M'agrada molt com avança aqiesta amistat al llarg dels anys. No podia acabar d'una altre manera i només vull remarcar que en Marc és un egoista i em fa ràbia veure com és defensat. L'epíleg és preciós!!!
2.5/5 No és una mala història, m'ha agradat però no m'ha enganxat com ho han fet altres llibres de la Sílvia Soler. Definitivament, penso que no és el llibre més potent d'aquesta escriptora.
El llibre consta de tres parts. Tres parts narrades de manera diferent, però sempre amb la relació entre aquests cinc amics que es van conèixer a la carrera de Belles Arts i que van forjar uns vincles profunds durant un viatge a París.
El teló de fons en el que es desenvolupa la història m'atreia molt. El món de l'art i l'amistat que creix amb un viatge com a punt de partida té quelcom romàntic i inspirador.
Podríem dir que, en certa manera, no hi ha cap història, no hi passa res de rellevant però, alhora, n'hi ha moltes d'històries, i hi passa de tot. És un recorregut per les experiències vitals d'aquestes cinc persones que s'han trobat i estimat. La novel·la ens desgrana les relacions que forgen entre ells, en capítols curts i de fàcil lectura en el que cada vegada tenim a dos personatges, que prenen el protagonisme i veiem quina es la relació que estableixen entre ells.
La segona part ja desencadena els obstacles que un es troba quan surt de la universitat i els somnis idíl·lics per fer front a la realitat i com, l'amistat intenta sobreviure i reinventar-se davant d'aquesta nova situació.
L'autora fa molt senzill que, en un moment o altre et puguis identificar amb els seus personatges. Recordes la vocació d'en Mateu per allò que vols convertir en l'eix central de la teva vida, la teva vocació; l'ambició de l'Ada, per superar-te cada dia, per esdevenir algú que deixi empremta; la placidesa i l'amor de la Lídia pels amics; el talent d'en Marc i la voluntat per escoltar els batecs que ressonen dins el pit i l'estabilitat i l'afecte per la família del Santi.
Es per això que tot i no ser una d'aquelles novel·les que marquen, sí que ens presenta un munt d'històries i sentiments, barrejats amb breus apunts d'història de l'art i reflexions filosòfiques, que no deixen indiferents. Per mi, la millor part és la primera, en la que ens endinsem a poc a poc en la vida de cadascun dels 5 amics, és també l'etapa més dolça, és clar. Però excepte un moment donat de la segona part, que se m'ha fet més feixuga, la lectura és ràpida i àgil i el llibre enganxa.
Un cant a l’ amistat de veritat, la que muta, cau i es redreça. La que passa per bons i mals monents. Un final esperat que es va filant en tota l’ obra. Perquè la veirtable amistat no és inmutable, creix amb nosaltres , persisteix en nosaltres si es de pedra picada. Som imperfectes, febles i de vegades ens mengem la vida i de vegades ens menja ella. Prosa escrita en varies persones, cadascu parlant de tots i de tot. M’ ha agradat molt l’ evolució de l’ argument lligat a les etapes de les vides dels peesonatjes , creixent amb ells. Una nostalgia de temps passats que els embolica i els llastre com un cel de plom. El temps passa, la vida es complica i descomplica però persistint l’ alè fresc de Paris.
Me ha gustado mucho. Con una sencillez preciosa, la autora retrata la cotidianidad de una forma que me recuerda a veces a La sal de la vida de Anna Gavalda. Creo que cualquiera pueda sentirse identificado con este libro porque es como la vida misma: una serie de personas que se hacen amigas en su época de estudiantes y, según crecen, van viendo cómo pasa la vida por su relación y la pone a prueba. Familia, parejas, hijos, unos que consiguen su sueño de adolescente y otros no, las grietas, los altibajos, la distancia... y cómo todo parece volver a ser lo que era cuando se reúnen, aunque cada vez sea menos. Además, el epílogo es precioso.
París els va canviar la vida. Els va unir amb una amistat que els va durar per sempre. Sense quasi coneixeds, en Marc, la Lídia, en Mateu, l’Ada i en Santi fan un viatge que els unirà tota la vida. Pero els anys no passen de la mateixa manera per a tothom, de la mateixa manera que la vida no sempre esdevé com l'haviem planejada ni és om voldríem. Un llibre sobre l'amistat i sobre la vida. Sobre com de difícil i exigent pot arribar a ser.
És una novel·la fàcil i còmoda de llegir que gira al voltant de cinc amics i la seva evolució al llarg de vint anys, les vicissituds que passen i les relacions que estableixen, entre ells i amb persones de fora del grup. Amb un estil més narratiu que de diàleg, a vegades sembla més un manual d'autoajuda que una història de ficció. Entretinguda.
"Els vells amics" és un llibre de personatges. En aquest cas, cinc. Cinc amics que es coneixen només aterrar a la carrera de Belles Arts i que plegats fan un viatge a París. Allà es construirà la base d'una amistat que perdura més de vint anys. La novel·la navega entre els somnis de ser grans pintors i les realitats: tots els amics tindran les seves llums, però també les seves ombres que aniran teixint una personalitat forta en cadascú d'ells.
Hi trobarem de tot, l'etern artista, bohemi i sense lligams. La nena rebel que vol deixar enrere el seu passat i viu a l'ombra de tot. La parella d'amics que acaba sent parella de vida i que veuran com, a la fi, tot pot trencar-se. Inclús, l'artista que deixa enrere els seus somnis perquè guanyi la vida planera. Ja ho deia, una novel·la de personatges.
El llibre està estructurat en tres parts, narrades de forma molt diferent. Poder la primera és la més dinàmica, i la tercera la que més arriba. En el fons, es tracta la vida des de les ulleres d'un grup unit, més enllà dels anys, de les vivències i les pors.
aquet llibre és com un raig de sol de primavera que dus esperant tot s'hivern. m'ha encantat! just sa lectura que cercava, calmada pero que t'enganxi, m'ha sorprès. m'ha encantat es realisme que te, es matisos, com van evolucionant ses relacions entre es grup i com recondueixen es seus camins es protagonistes segons es cops que els hi dona sa vida, com s'autora abraça sa foscor de sa vida sense que aço opaci sa llum, es çs des temps, es tema de s'ambició artística i diferents maneres de viurer-la, enfora des tòpics positivistes i somiadors.
Sobretot, m'ha enamorat lo ben escrita que està, feta amb un tacte i una delicadesa... unes descripcions plenes de sensibilitat que t'endinsen, arrosagan-te es amb es cinc sentits a través de metàfores i sensestesies, tan ben escrit que casi és com si fos poesía en alguns moments
Una novela que, en mi opinión, va de más a menos. Está dividida en tres partes: la primera me pareció original, bien redactada y muy interesante, con un excelente perfilado de los personajes en su juventud. Después el relato sigue las peripecias vitales del grupo de cinco amigos a través del tiempo, pero pierde tensión e interés (el cierre, de hecho, me ha resultado bastante precipitado), y creo que el tono general de la obra se diluye. Es una reflexión interesante sobre la amistad, los lazos afectivos, la sinceridad, las expectativas y el paso del tiempo; pero no creo que me vaya a dejar un poso significativo a largo plazo.
Sempre m'agraden els llibres de l'autora però aquest segurament, l'oblidi ràpid. Em dona la sensació que està escrit amb presses però pel que sé de l'autora, no crec que treballi així. Però és que sembla que passi per tot com de puntetes. A la meitat del llibre només pensava: aquí no passa res, portem mig llibre amb la presentació dels personatges. Després sembla una telenovel·la i cap al final potser és quan més m'ha agradat. Es llegeix bé i ràpid però no té més.
La veritat que al començament em costava bastant enganxar-me al fil, però després ho vaig gaudir més.
M'agrada com la Sílvia reflecteix la realitat de la vida, les amistats de joves fins adults i també els inconvenients que ens trobem pel camí com a adults.
Llibre fàcil però feixuc de llegir. La història millora conforme avança el llibre i just quan comença a enganxar, s’acaba. M’agrada el llibre, la història i com està plantejada, però m’ha costat també connectar.
Al principi no t’enganxa pero despres entens molt be el que significa la vida quan els somnis encara son possibles i com els aconteixements et canvien quasi tot. Interessant els coneixements sobre diferents pintors conegut i la seva fatalitat
Crec que és un llibre molt ben escrit, de fàcil lectura. Els personatges i el fil conductor de la novel.la trobo que estan molt ben tràmats. Simplement, em va enganxar.
És una història de 5 amics al llarg d'uns trenta anys aproximadament on es recalca el valor de l'amistat i la recerca del sentit de la vida i l'acompliment de les ambicions i somnis juvenils. M'ha entretingut, però no m'ha encantat. Fàcil de llegir.
Al començament , m'ha costat. La seva prosa és més feixuga que en llibres més actuals de la Sílvia Soler. Cap a la tercera part, el desenllaç és quan ha començat a enganxar-me.