What do you think?
Rate this book
Cuántica. Tu futuro en juego
El futuro será cuántico o no será. Este libro nos proporciona las claves para entender una ciencia que está transformando el mundo en que vivimos.
¿Estamos preparados para una era cuántica? Sin duda, el mañana que nos espera es apasionante. La cuántica nos permitirá hacer lo que sólo podíamos soñar. Nuestro reto, ahora es conocerlo. Disponer de las claves que nos facilita este libro, y es un auténtico regalo.
Si la Mecánica Cuántica da comodidad a nuestra vida, si utilizamos sus láseres, sus resonancias magnéticas, sus chips de ordenadores, ¿por qué no sabemos en qué ideas se fundamenta? ¿Por qué creemos que el esfuer- zo para comprenderlas debe ser enorme? Ahí, en un rincón de nuestro cerebro queda la duda. ¿Qué es la me- cánica cuántica? ¿Qué principios sigue? ¿Es una teoría incontestable? ¿Es una serie de reglas matemáticas? ¿Es un misterio que la humanidad está empezando a desvelar o es un saber cerrado, bien establecido?
José Ignacio Latorre propone una visita a la ciudad imagi- naria de Cuántica. Conoceremos sus leyes, tan peculiares que parecen imposibles. Además, descubriremos que la ciudad de Cuántica se halla en el umbral de una segunda revolución que nos llevará a la era de la tecnología cuánti- ca, y podemos estar seguros, va a cambiar el mundo. ¡Bienvenidos a la ciudad de Cuántica!
¿Estamos preparados para una era cuántica? Sin duda, el mañana que nos espera es apasionante. La cuántica nos permitirá hacer lo que sólo podíamos soñar. Nuestro reto, ahora es conocerlo. Disponer de las claves que nos facilita este libro, y es un auténtico regalo.
Si la Mecánica Cuántica da comodidad a nuestra vida, si utilizamos sus láseres, sus resonancias magnéticas, sus chips de ordenadores, ¿por qué no sabemos en qué ideas se fundamenta? ¿Por qué creemos que el esfuer- zo para comprenderlas debe ser enorme? Ahí, en un rincón de nuestro cerebro queda la duda. ¿Qué es la me- cánica cuántica? ¿Qué principios sigue? ¿Es una teoría incontestable? ¿Es una serie de reglas matemáticas? ¿Es un misterio que la humanidad está empezando a desvelar o es un saber cerrado, bien establecido?
José Ignacio Latorre propone una visita a la ciudad imagi- naria de Cuántica. Conoceremos sus leyes, tan peculiares que parecen imposibles. Además, descubriremos que la ciudad de Cuántica se halla en el umbral de una segunda revolución que nos llevará a la era de la tecnología cuánti- ca, y podemos estar seguros, va a cambiar el mundo. ¡Bienvenidos a la ciudad de Cuántica!
178 pages, Paperback
Published March 1, 2017
33 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
September 23, 2017
Bastante bien si lo que buscas son las aplicaciones cuánticas existentes y por existir que se hallan en la Tierra. Además de una grata, aunque breve explicación de ¿qué es la mecánica cuántica?
Olvida tus miedos a lecturas potencialmente complicadas y embárcate en un viaje por el mundo infinitesimal.
Olvida tus miedos a lecturas potencialmente complicadas y embárcate en un viaje por el mundo infinitesimal.
September 27, 2017
At points very interesting but it failed to drive it home. Adding the math would have helped. Can't recommend this one.
June 7, 2020
El físic nord-americà Richard Feynman va escriure a The Character of Physical Law (1967), considerada una obra mestra de la divulgació científica:
Hi va haver una època en què els diaris deien que només dotze homes comprenien la teoria de la relativitat. No crec que existís una època així. Podria haver existit una època en què tan sols un home comprengués aquesta teoria, abans de publicar-la, perquè fos l'únic que havia deduït que les coses podien ser així. Però tan bon punt els altres llegissin la publicació, probablement entendrien, d'una o altra manera, la teoria de la relativitat. Segurament van ser mes de dotze. D'altra banda, crec que puc afirmar sense risc d'equivocar-me que ningú no comprèn la mecànica quàntica.
Els investigadors que han de bregar amb la mecànica quàntica s’enfronten amb una matèria per a la qual han de seguir unes regles i aplicar uns mètodes de càlcul establerts pels pares fundadors de la teoria, sense entendre del tot per què funcionen aquests mètodes i què és el que realment signifiquen. Com molt bé expressava Feynman, a diferència del que passa amb la relativitat, són poques les persones que entenen la mecànica quàntica a nivell avançat (si n’hi ha cap!).
Doncs bé, el prestigiós físic de la Universitat de Columbia Brian B. Green gosa endinsar-se, a El universo elegante: supercuerdas, dimensiones ocultas y la búsqueda de la teoría final, en una complexa recerca sobre un dels principals reptes als quals s’encara actualment la física moderna: unificar la teoria general de la relativitat d'Einstein i la mecànica quàntica. I per aconseguir aquest objectiu, en aquesta obra publicada l’any 2000 fa una introducció a la teoria de cordes, l’única que –segons l’autor– ens aproxima a una solució que permet la unificació d’aquestes dues teories, que sovint entren en conflicte. En l’obra, Green fa una valoració global de la teoria amb un to netament divulgatiu, i també n’exposa alguna de les mancances.
El llibre està subdividit en cinc parts. L’autor destina les dues primeres parts del llibre a exposar el pla general de l’obra, amb una descripció de les propietats bàsiques de les partícules elementals i de les forces fonamentals de la natura (la gravetat, l'electromagnetisme, la força nuclear feble i la força nuclear forta). En la segona, sobre la base de les teories especial i general de la relativitat, així com de la mecànica quàntica no relativista i la teoria quàntica de camps, Green estableix el context històric que ha acabat desembocant en el naixement de la teoria de cordes. Segons aquesta teoria, la matèria i l'energia estarien formades, no ja per partícules subatòmiques (com ara els quarks, els electrons, els fotons o els gravitons), sinó per cordes vibrants, que serien els components primaris de l'univers; aquestes cordes vibrarien a diferents freqüències, i el tipus de vibració de les cordes definiria el tipus de partícula que componen. Les cordes requeririen almenys onze dimensions: les quatre de l'espai-temps d’Albert Einstein i, com a mínim, set dimensions més; l’univers estaria dins d'una gran membrana, que seria part d'un espai multidimensional encara més gran. En la tercera i la quarta parts del llibre, el físic americà argumenta els motius pels quals la teoria de cordes ha esdevingut el principal mitjà necessari per integrar el món probabilístic del model estàndard de la física de partícules amb la física newtoniana determinista del món macroscòpic, i ho fa sobre la base d’experiments mentals i altres recursos que permeten al lector no especialitzat entendre aquesta complexa teoria. La darrera part del llibre està dedicada a analitzar alguns dels descobriments recents vinculats a la teoria de supercordes, en què l’autor ha participat com a investigador destacat, i analitza les possibles perspectives futures de la teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything), una teoria que podria unificar o explicar amb un model simple totes les interaccions fonamentals de la natura.
El to de l’obra no és solament amè i divulgatiu, sinó que en algun moment arriba a ser fins i tot intrigant, fet particularment meritori a causa de la complexitat de la matèria. Ben segur, però, que la comprensió d’aquest llibre està a l’abast de qualsevol persona interessada per la física i pel coneixement en general, a diferència del que deia el prestigiós i carismàtic professor Richard Feynman, ara fa més de cinquanta anys, sobre la comprensió de la mecànica quàntica.
Hi va haver una època en què els diaris deien que només dotze homes comprenien la teoria de la relativitat. No crec que existís una època així. Podria haver existit una època en què tan sols un home comprengués aquesta teoria, abans de publicar-la, perquè fos l'únic que havia deduït que les coses podien ser així. Però tan bon punt els altres llegissin la publicació, probablement entendrien, d'una o altra manera, la teoria de la relativitat. Segurament van ser mes de dotze. D'altra banda, crec que puc afirmar sense risc d'equivocar-me que ningú no comprèn la mecànica quàntica.
Els investigadors que han de bregar amb la mecànica quàntica s’enfronten amb una matèria per a la qual han de seguir unes regles i aplicar uns mètodes de càlcul establerts pels pares fundadors de la teoria, sense entendre del tot per què funcionen aquests mètodes i què és el que realment signifiquen. Com molt bé expressava Feynman, a diferència del que passa amb la relativitat, són poques les persones que entenen la mecànica quàntica a nivell avançat (si n’hi ha cap!).
Doncs bé, el prestigiós físic de la Universitat de Columbia Brian B. Green gosa endinsar-se, a El universo elegante: supercuerdas, dimensiones ocultas y la búsqueda de la teoría final, en una complexa recerca sobre un dels principals reptes als quals s’encara actualment la física moderna: unificar la teoria general de la relativitat d'Einstein i la mecànica quàntica. I per aconseguir aquest objectiu, en aquesta obra publicada l’any 2000 fa una introducció a la teoria de cordes, l’única que –segons l’autor– ens aproxima a una solució que permet la unificació d’aquestes dues teories, que sovint entren en conflicte. En l’obra, Green fa una valoració global de la teoria amb un to netament divulgatiu, i també n’exposa alguna de les mancances.
El llibre està subdividit en cinc parts. L’autor destina les dues primeres parts del llibre a exposar el pla general de l’obra, amb una descripció de les propietats bàsiques de les partícules elementals i de les forces fonamentals de la natura (la gravetat, l'electromagnetisme, la força nuclear feble i la força nuclear forta). En la segona, sobre la base de les teories especial i general de la relativitat, així com de la mecànica quàntica no relativista i la teoria quàntica de camps, Green estableix el context històric que ha acabat desembocant en el naixement de la teoria de cordes. Segons aquesta teoria, la matèria i l'energia estarien formades, no ja per partícules subatòmiques (com ara els quarks, els electrons, els fotons o els gravitons), sinó per cordes vibrants, que serien els components primaris de l'univers; aquestes cordes vibrarien a diferents freqüències, i el tipus de vibració de les cordes definiria el tipus de partícula que componen. Les cordes requeririen almenys onze dimensions: les quatre de l'espai-temps d’Albert Einstein i, com a mínim, set dimensions més; l’univers estaria dins d'una gran membrana, que seria part d'un espai multidimensional encara més gran. En la tercera i la quarta parts del llibre, el físic americà argumenta els motius pels quals la teoria de cordes ha esdevingut el principal mitjà necessari per integrar el món probabilístic del model estàndard de la física de partícules amb la física newtoniana determinista del món macroscòpic, i ho fa sobre la base d’experiments mentals i altres recursos que permeten al lector no especialitzat entendre aquesta complexa teoria. La darrera part del llibre està dedicada a analitzar alguns dels descobriments recents vinculats a la teoria de supercordes, en què l’autor ha participat com a investigador destacat, i analitza les possibles perspectives futures de la teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything), una teoria que podria unificar o explicar amb un model simple totes les interaccions fonamentals de la natura.
El to de l’obra no és solament amè i divulgatiu, sinó que en algun moment arriba a ser fins i tot intrigant, fet particularment meritori a causa de la complexitat de la matèria. Ben segur, però, que la comprensió d’aquest llibre està a l’abast de qualsevol persona interessada per la física i pel coneixement en general, a diferència del que deia el prestigiós i carismàtic professor Richard Feynman, ara fa més de cinquanta anys, sobre la comprensió de la mecànica quàntica.
February 26, 2017
Fantástico ejercicio de explicar qué es la Mecánica Cuántica y qué ha supuesto en su primer siglo de existencia y cómo esta ha ayudado a transformar la concepción del mundo en el que vivimos, así como las tecnologías que ha traído consigo.
Pero lo más importante es la parte que se dedica a explicar los trascendentales cambios que se avecinan en el incipiente futuro cuántico en el que nos adentramos, y cómo este va a transformar la civilización. Se acerca una "guerra fría cuántica" que definirá nuestro proceso civilizatorio, para bien o para mal.
Un apunte final. El autor adopta una postura deontológica excepcional, al recordarnos la necesidad de entender que la ciencia se construye con postulados, que permiten realizar un nuevo constructo científico de forma progresiva, descartando y aceptando nuevos axiomas. Lo contrario es condenar a la sociedad a la tiranía de los prejuicios, que hacen que nuestro mundo sea un lugar más feo y lúgubre.
¿Estamos preparados para el cambio cuántico?
Pero lo más importante es la parte que se dedica a explicar los trascendentales cambios que se avecinan en el incipiente futuro cuántico en el que nos adentramos, y cómo este va a transformar la civilización. Se acerca una "guerra fría cuántica" que definirá nuestro proceso civilizatorio, para bien o para mal.
Un apunte final. El autor adopta una postura deontológica excepcional, al recordarnos la necesidad de entender que la ciencia se construye con postulados, que permiten realizar un nuevo constructo científico de forma progresiva, descartando y aceptando nuevos axiomas. Lo contrario es condenar a la sociedad a la tiranía de los prejuicios, que hacen que nuestro mundo sea un lugar más feo y lúgubre.
¿Estamos preparados para el cambio cuántico?
Displaying 1 - 4 of 4 reviews