Eberhard Mock és un agent de la secció antivici de la policia de Breslau en el període que es veu implicat professional i personalment en l’assassinat de dues prostitutes.
Professionalment, puix el capità de la secció criminal no s’enganya quan creu que el policia que millor coneix el sector del “treball més antic del món” en la ciutat és l’home indicat per a un cas com eixe.
I personalment perquè Eberhard Mock és un home amb la infatigable determinació de lluitar contra els malnascuts que s’aprofiten dels desfavorits i els més febles com si és tractassen d’objectes que poden trencar i xafar.
Adreçats per un heroi com este, la violència i el sexe es mostren d’una manera sense dubte explícita (el primer més que el segon). La resta de personatges tampoc tenen pèls en la llengua i formen part d’un prisma ben divers on inclús els més moralistes, expressen sense gens de vergonya certes opinions, no estranyes en l’època, que apleguen a provocar el rebuig del públic actual.
Aixina com unes coses no s’amaguen, cal destacar l’excepció que suposa la que anomenarem “la gran incògnita” del passat de l'heroi, pel que sembla impossible de resoldre sense llegir un altre llibre de la saga. Cosa que no tinc res clar si faré.
Llavors, és que no t’ha agradat, Víctor?
Xe que encara no has vist les estreletes? Per descomptat que sí!
En general la lectura ha sigut molt àgil i satisfactòria. En tot moment esdevenen fets que contribueixen al desenvolupament de la trama i mos espenten cap a la seua resolució.
Krajewski mai sacrifica el ritme de l’acció per difondre divagacions personals o gustos propis. Si parla dels plataners de l’avinguda Adamczyk, ho fa per contar que l'ombra dels arbres protegeix de la calor i del sol certs personatges i no perquè a l’autor li agrade la botànica.
L’única excepció (per ficar una), són algunes frases en llatí (el senyor Krajewski és mestre d’eixa llengua a la universitat de Wroklaw), que a falta d’uns peus de pàgina explicatius trobats a faltar, fan poc més que confondre al lector mitjà.
Per últim, la resolució de la intriga inicial i central, almenys en el punt d’inflexió on es deixa vore per primera volta, em va semblar massa fàcil i forçada, però la sensació final no és per a res mala.
Amb altres novel·les, el lector pot arribar a sentir-se despagat o inclús enganyat, però en el cas d’esta obra i tenint en compte la lectura en la seua totalitat, puc dir sense cap dubte que vaig gaudir de l’obra.