Tots els cavalls

by Antònia Vicens

ANTÒNIA VICENS I PICORNELL (Santanyí, 1941) ha destacat com a novel·lista amb obres essencials com 39° a l’ombra (Premi Sant Jordi 1967), Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 l’evolució del seu procés d’escriptura desemboca en Lovely, un poemari que esdevé la revelació d’una veu singular, impactant, demolidora, que converteix l’autora en una de les grans veus poètiques del nostre segle. Sota el paraigua el crit (Lleonard Muntaner, 2013) i Fred als ulls (Cafè Central, 2015) la confirmen com un dels esdeveniments lírics essencials del nostre temps i ara, amb Tots els cavalls, la força que alhora trinxa i emociona el lector esdevé epifania on el gest més cru de la paraula és capaç de fer-nos empassar l’experiència amarga de la pèrdua, del dolor, de la mort amb un vel de bellesa verbal que endolceix sense sucres ni mel, que esgarrapa i fereix fent tremir de plaer.

El cel pot cabre dins un bassal
l’infern pot ser
un llit amb els llençols
de seda.

Genres: Poetry

57 pages, Paperback

First published January 15, 2020

About the author

Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 27 de març de 1941) és una escriptora mallorquina autora de novel·les, contes i reculls poètics.

Reviews

[〰️ Alba 〰️ · Rating 3 out of 5]

M’han semblat poemes tristos, neguitosos, foscos i ràpids.

[Alícia · Rating 3 out of 5]

no puc dir que ho hagi entès tot.

"Desprès de l'èxtasi queden les camises
els calcetins també les habitacions
plenes de veus però no puc
dir als homes que recullen
les escombraries".

[Marta Moreno · Rating 2 out of 5]

N’estic completament farta perquè és per un treball de s’universitat 😔

[Mireia · Rating 4 out of 5]

És francament bell veure la evolució d’Antònia Vicens, des de "Lovely”, "Sota el paraigua el crit" i “Fred als ulls”.

La nina que corre cap a mi som jo faig el gest
de retenir-la suspesa
en un alè de llum però
l'amiga em clava les
seves ungles llarguíssimes tan
sols ets la dona sordmuda dins el cotxet
de nadó que
una vella empeny
drecera al cementiri.

En un principi Diable em va dir et duré al meu refugi
el taulell és tan llarg que hi caben les ampolles i les copes
necessàries per donar beure
a tots els condemnats però si et pintes els llavis
t'arrabassaran les dents tanta set
d'amor com hi ha.

[Oscar · Rating 3 out of 5]

“El cel pot cabre dins un bassal”