Tot és a punt: les platges, els xiringuitos, els hotels i els barrils de cervesa. Enguany, però, hi ha alguna cosa diferent i inesperada que ronda la mar, distorsionant lleugerament una temporada d’estiu que comença d’esma. Algú hi veurà una ombra amenaçadora; altres, la manifestació terrible d’un misteri local secular. Per a l’emigrant que torna al seu poble encara s’ha de veure si esdevindrà una nova esperança o una condemna definitiva.
El dia de l'escórpora és una revisió mediterrània del mite fílmic de Tiburón, on s'aborda, en una narració trepidant i simbòlica, la fascinació dels homes -inexplicable, sent com són animals de terra ferma- per la cosa marítima.
Es tracta d'una novel·la de platja tal i com indica l'autor. Hi ha moments divertits, interessants i brillants, però en general trobo que es perd en una prosa massa atapeïda de adjectius i referències que enlenteixen el ritme i generen interrupcions constants (hi ha un abús del capítol curt de 3-4 pàgines). És per tot això que queda suspesa.
Quantes vegades s'ha de repetir una història perquè es torni paròdia? De veritat, que m'ho expliquin. El primer cop que ens enfrontem al terror som tot ignorància. Un camp abonat per sembrar-hi les llavors més bordes. El coratge neix de la consciència. No ens passa pel cap que el que ens glaça la sang ja deu haver estat somatitzat per desenes de generacions anteriors. La cultura - l'amor - és navegar per rutes explorades i el combat és contra el temps.
Crec que té una puntuació molt baixa aqui a goodreads (ara mateix 3.33). És una sàtira corrosiva i s'ha de ser persona de llegir aquest tipus de llibres, això sí. Alhora, fa por de ser tan proper a la realitat i té un punt polític que he gaudit. En aquest sentit, és guai que no sigui panfletari però sigui polític. Crec que un dels punts forts és el llenguatge, al contrari del que pensa l'altra persona que ha inclòs una ressenya del llibre.