Ramona, adios

by Montserrat Roig, Albert Ràfols Casamada (Illustrator)

Montserrat Roig’s first novel, Goodbye, Ramona (1972), is a powerhouse story told through the points of view of three generations of women from the same family. Opening with scenes of a pregnant woman looking for her husband after the bombing of Barcelona’s Coliseum, Goodbye, Ramona explores the role of family, women’s relationships with men, the influence the weight of history and events out of women’s control have on them, and the silence in which women live their lives. Sweeping and dynamic, the historical and social mosaic of late nineteenth- and early twentieth-century Spain is seen through the lives and experiences of these female characters.

Genres: Feminism, Historical Fiction, Classics, Spain, Spanish Literature, Fiction, Novels

238 pages, Paperback

First published January 1, 1972

About the author

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.

Novel·la
Ramona, adéu! (1972)
El temps de les cireres (1977)
L'hora violeta (1980)
L'òpera quotidiana (1985)
La veu melodiosa (1987)

No ficció
Els catalans als camps nazis (1977)
L'agulla daurada (1985)
L'autèntica història de Catalunya (1990)
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)

Reviews

[Lorena · Rating 4 out of 5]

Enfrente de la casa de mi adolescencia estaba el parque Montserrat Roig, pero hasta hace pocos años no sabía más de ella aparte de que era escritora y era catalana. Tuve la suerte de coincidir con una exposición sobre ella en el Centre de Cultura i Memòria del Born, que sembró la semillita para leerla, pero hasta ahora no había llegado a mis manos. Ya no la soltaré.

Ha sido inevitable leer esta novela con los referentes de Laforet y Rodoreda resonando como música de fondo, pero me ha gustado ver que lo que había en aquellas (la construcción de una subjetividad femenina en las relaciones más o menos conflictivas con los demás y con el entorno) aquí se multiplica por tres y se entreteje de una manera más evidente con la historia social y política. El modo en que esas tres Mundetas viven, sufren y aman está codificado por los avatares históricos que las atraviesan, así como por el legado que llevan inscrito en ellas, en el nombre que las engarza como eslabones de una misma genealogía. Yo no me llamo igual que mi madre ni que mi abuela, pero leyendo esta novela sí que he pensado en lo ignota que es para mí su vida emocional más profunda y cuánto habré heredado, sin saberlo, del aprendizaje amoroso que ellas llevan a cuestas. Tantas cosas que, como el parque Montserrat Roig, habrán estado ahí sin que yo les haya prestado la más mínima atención.

[Núria · Rating 4 out of 5]

"He viscut perseguint quimeres, il·lusions que solament existeixen a la meva ment"

Encara estic dubtant sobre si posar-li una cinquena estrelleta o no. No és un llibre perfecte, però és que m'ha agradat tant tot i els seus defectes. El principal és que explicar la història d'una universitària de finals dels anys 60 com si s'estigués explicant un melodarama pre-guerra-civil no acaba de lligar. Definitivament no lliga, però és que la resta m'ha agradat tant, és un d'aquells llibres que estimo malgrat les seves limitacions, sense saber ben bé per què.

La novel·la explica la història de tres dones de la mateixa família (àvia-mare-filla) que busquen l'amor i fracassen i han d'acabar vivint unes vides grises que no les satisfan. És el típic i tòpic de tota la vida (molt Mercè Rodoreda) però està tan ben explicat, d'una manera tan minuciosa i deliciosa. És una novel·la feta a retalls, amb profusió de detalls, cíclica, en què la Història en majúscula s'insereix d'una manera impecable en les històries personals (però recorrent a fets històrics que no són els gastats de sempre o si menys no no ho semblen, per la forma de tractar-los).

Més que una novel·la d'amor és una novel·la de frustració, en la que els personatges viuen de records adulterats pel pas del temps o de falses il·lusions que no corresponen amb la realitat. Totes les tres protagonistes es menysvaloren tant, encara que sigui de formes diferents, que fa que se t'encongeixi el cor. I tot està tan ben cuidat i les dones tenen un espai tan limitat per on moure's, fins i tot la néta, perquè no es tracta tant de que la societat patriarcal tenia (¿té?) oprimida la dona (blablabla) sinó que totes les persones veuen limitades les seves possibilitats, la majoria de vegades perquè són elles mateixes que se les limiten, per culpa d'un sentiment d'allò més comprensible, la covardia. I és tot tant perfecte en la seva imperfecció. I m'han entrat tantes ganes de llegir més de Montserrat Roig.

[lau · Rating 5 out of 5]

Fragmentos, muchos fragmentos, que componen una historia (léase con minúsculas) desde el peso anterior, desde la voz femenina relegada, que recorre la Barcelona del siglo XX (ese personaje estupendo) a partir de la perspectiva de les Mundetes, abuela, madre e hija: Mujer (ahora con mayúsculas, segundo personaje), árbol viejo, contradictorio, sumido en un desencanto natural, en la insatisfacción que la dirige, a veces tímida, otras con crudeza, hacia una anhelada liberación (política, emocional, sexual) donde «s’ajunten els anhels més primàries i obscurs amb la voluntat de reafirmar-se col·lectivament».

Esta novela de aprendizaje (porque aprende uno, más que nada) tiene un huequito incondicional en mi corazón. Cinco estrellas a pesar de algunos problemas que a nadie deberían importarle porque esta señora es un referente y no hemos venido a Goodreads a ser objetivos, bla, bla, bla. El barrio pa ti, guapa. Besitos.

[Anna · Rating 4 out of 5]

Llegir Montserrat Roig em feia respecte. I si no m'agradava? Un referent com ella, en molts aspectes... Però, per sort, puc dir que 'Ramona, adéu' m'ha sorprès, enganxat i interessat. El plantejament de la història m'ha agradat molt, el fet de conèixer tres protagonistes d'èpoques diferents, totes provinents de la mateixa família. Destacaria especialment el protagonisme que tenen en la història Barcelona i (el barri de) Gràcia. Llegir sobre un lloc que coneixes, tant en el sentit geogràfic com històric, sempre agrada i fa que sentis la narració molt més propera. És un d'aquells llibres que quan l'acabes saps que rellegiràs algun dia.

L'únic però: al principi no aconseguia situar bé les protagonistes en el temps i em feia una mica d'embolic. Cal llegir-lo amb atenció.

[Beatriz · Rating 4 out of 5]

cuando decía Julieta que un nombre no cambiaba la esencia de lo que contenía no hablaba de esas herencias que recaen sobre quien no elige y confluyen de alguna manera en un árbol genealógico lleno de nudos y raíces. Eso es lo que ocurre en la primera novela de #montserratroig #ramonaadios donde la historia gira en torno al cambio de época, el paso al siglo XX y sus tres protagonistas, sus tres Ramonas, sus Mundetas. Si bien dicen que la abuela es la semilla que alberga en su interior a la madre y a su vez a su propia nieta como si de la famosa historia del hilo rojo se tratase, la primera de todas trajo consigo un ansia de revolución, contenida por los tiempos, que traspasó de alguna manera a su hija que sin saberlo ésta también aportaría su granito de arena para movilizar lo que ocurría en la Barcelona de posguerra y como, casi desde una perspectiva privilegiada, pudo ver los aciertos y errores de su madre y los suyos propios para que influyesen en la educación de la tercera Ramona, una Mundeta universitaria y contestaria, de mecha corta y mucho impulso pero con sentido de la lealtad y de si misma, consciente de la generación que la precede y del patriarcado que gobierna en la calle, en las casas y la ciudad que tiene ante sus ojos. una ciudad que vive y se agita soportando el nuevo siglo.
Montserrat Roig retrata de manera única y exquisita la Barcelona del siglo XX, una Barcelona en guerra, llena de bombas, de familias desmembradas, de amores furtivos, de idas y venidas, de tres mujeres sobreviviendo en una ciudad que parece aglutinar todo lo que contiene.

[Saskia van Rumt · Rating 2 out of 5]

Ik had wel zin in dit boek. Drie generaties vrouwen in roerige tijden in Spanje. Historische romans zijn mijn lievelings tenslotte.

Maar het was niet wat ik gehoopt had. Zowel op inhoud, schrijfstijl als indeling. Het boek kent geen hoofdstukken en titels. Ik had de helft van de tijd geen idee over welke vrouw ik las, vooral de eerste 125 pagina’s. Er worden geen “quotes” gebruikt. Het was soms gokken of iemand iets dacht of dat het naar iemand geschreeuwd werd.

Wat ik er wel heb uitgehaald is dat alle drie de vrouwen last hadden van de mannen in hun leven en in hun tijd. Afhankelijk, tikje onderdrukt en niet erg geliefd. Zeer benieuwd wat de rest van de boekenclub over het boek gaat zeggen deze week.

[maria cot · Rating 5 out of 5]

m'ha encantat! un dia més confonent-me amb els salts temporals i qui és qui però tot i així m'ha encantat. gràcies laia :)

[zoe arenós · Rating 4 out of 5]

ha sigut dolç retrobar-me amb els personatges del temps de les cireres i els que encara no coneixia. un cop més, fantàstica la montserrat roig!

[Raquel · Rating 5 out of 5]

Un llibre que recordo que em va encantar. Un relat de tres dones de la mateixa familia que representen diferents generacions i que tenen vides molt diferents. És molt entretingut anar veient com s'entrellaçen les seves històries i la influència que té cada una d'elles a la vida de les altres. A més mencionen Sant Cugat i Valldoreix. El que si que recordo es que cada capítol fa referència a una dona diferent i de vegades costa saber de quina parla, jo al principi em vaig fer un lio perque pensava que eren totes la mateixa.

[Ellie · Rating 4 out of 5]

A worthwhile read if you're interested in the changing (or unchanging) role of women in (middle-class) Catalan society through the twentieth century. Montserrat Roig weaves together three narratives from the perspective of a grandmother, mother & daughter from the same family, all called Ramona (or Mundeta for short). All three strands of the novel refer to or feature revolutionary or anarchist events from Catalan history. These are depicted very much as men's games and take a back seat to the romantic lives of the three Ramonas, who are frustrated constantly by the failure of men to understand them and also by the traditionalist-leaning expectations of the women around them.

Particularly towards the beginning the novel jumps back and forth between stream of consciousness-recollections of conversations and the actual narrative events which makes it hard work to get into at first. It's easy to get confused between some of the peripheral characters, and also by some of the events if you're not up to speed with twentieth-century Catalan/Spanish history. Nevertheless there are some excellent descriptive passages in this love letter to Barcelona and at just under 200 pages it's a quick read.

[emma · Rating 5 out of 5]

La meva primera novel·la de Roig!

M'ha agradat molt, és clar. A més de la part feminista que és òbvia "Un home és lliure, pot triar el seu camí. Una dona no hi té res a fer, al món.", m'ha interessat moltíssim la relació entre les tres generacions. Les tres Barcelones i les tres Mundetes. Les relacions mare i filla, el fet que mares i àvies han tingut vides tan completes com les nostres... També cap a l'altra banda, l'evidència que tu vius una vida i després la teva filla en viu una altra i així sempre i res s'atura i les coses que són molt grosses després no són tan importants i les que no semblen tan importants perquè no són tan nostres són les més grosses... No ho estic articulant gaire bé, però si ho voleu ben articulat doncs llegiu el llibre.

"Els fills són com un mirall. En ells veus la teva fi. La seva presència te n'adverteix contínuament."

Confesso que al principi em va costar entrar en la dinàmica de la narració, que va i ve, però un cop m'he ubicat amb els tres moments temporals l'he gaudit molt i m'ha passat molt de pressa! Ha aconseguit l'efecte que buscava, crec, entrellaçar les històries, etc. No cal comentar la prosa, absolutament exquisida.

[Joost · Rating 3 out of 5]

Zeker niet onaardig maar ik sta (nog) niet te springen voor de andere twee delen van de trilogie. Karakters waren soms vrij oppervlakkig en moeilijk van elkaar te onderscheiden (100% van de Catalaanse boeken die ik dit jaar heb gelezen hadden het probleem dat karakters niet of nauwelijks van elkaar te onderscheiden waren). Historisch gezien ook niet helemaal waar ik op gehoopt had. De historische ontwikkelingen zijn vooral op de achtergrond aanwezig. Desondanks erg geamuseerd door de sfeer van Barcelona die meestal succesvol in het boek geschetst wordt. Hoewel ik er niet bij was rond de eeuwenwisseling, de jaren 30 of de jaren 60, toch soms een klein feestje van herkenning. Bovenal interessant om deze perioden met de ogen van drie generaties vrouwen in Barcelona te lezen.

Overigens zijn alle Catalaanse reviews van dit boek lovend, maar zijn de Nederlandse reviews erg zuinig. Daarmee wil ik niks zeggen.

Groeten allemaal.

[Mireia Ruiz Vigatà · Rating 5 out of 5]

La historia de tres dones barcelonines incapaçes, cada una a la seva manera, d'estimar. Àvia, mare i filla. Me'l va recomanar la meva mare, perquè sap que visc enamorada de Barcelona i de l'amor.
En aspectes generals em sento molt Mundeta àvia, buscant les passions en històries quasi imaginàries i sense contentar-me amb el bon amor matrimonial. Ara, però, estic en una "era" més Mundeta filla. Itentant ser moderna i acceptar l'amor líquid del segle xxi i, altre cop, fracasant.

Ets un excellent personatge de novel•la: contradictoria, esnob, ambigua.
I la teva família, plena de Madames Bovarys d'escassa imaginació, de Pilars Prims angoixades, de Regentes casolanes, és un arsenal literari de primera.

[Júlia · Rating 5 out of 5]

Quin goig. És el primer cop que llegeixo res de Montserrat Roig i ara em sap greu haver-la descobert tan tard (sé que aquest llibre m'hauria marcat molt quatre o cinc anys enrere, quan al cap hi tenia altres coses). Li poso cinc estrelles perquè feia molt, molt de temps que no em trobava amb una prosa tan descarnada, centellejant i evocadora com la de l'autora. Possiblement vendria l'ànima al diable per tenir ni que fos una petita part del domini de la llengua catalana que Roig demostrà en Ramona, adéu; que fou, per cert la seva primera novel·la.

[Julián Floria Cantero · Rating 5 out of 5]

Gracias Sergi A. por regalarme tremenda maravilla 🫰🏼

Leer este libro es como ir puliendo una joya e ir descubriendo cuánto puede brillar. No es sólo su prosa, que me parece densa pero impecable. Me encanta cómo integra los diálogos en la narración, las metáforas, el ritmo. Absolutamente todo es buenísimo. La historia, también, por supuesto. Qué podía esperar de ese inicio con ese flujo de conciencia tan bien llevado.

«Quién sabe si no me di cuenta demasiado pronto de que yo no estaba hecha del mármol de quienes aman en silencio, de quienes edifican amores perdurables, como es debido»

[núria · Rating 4 out of 5]

més aviat és un 3,9. A estones em perdia amb l'història, com em passa sempre amb els llibres de la Montserrat Roig. No acabes d'aclarir res, perquè tampoc passa mai res, almenys de manera clara. Però, com escriu tant tant bé i ho descriu tot fent-me sentir tant catalana doncs no me'n canso. Estava enamorada de Barcelona, la qual cosa no entenc, però suposo que com jo de Reus, acabem escombrant cap a casa.
En fi, m'ha agradat que la història toqui 3 periodes històrics tant importants a través de 3 dones que déu n'hi do i les seves cosetes amb els homes.

[Nagozeta · Rating 5 out of 5]

No sé si tiene que ver con que me acabo de mudar a Barcelona, pero este libro me ha parecido lo más. La historia de tres mujeres fuertes, que son familia y que comparten nombre, en diferentes momentos de la historia. Escrito de maravilla por una tía que es un referente. No sé qué más necesitas para ir corriendo a la librería a por él, la verdad.

[maria · Rating 3 out of 5]

es un 3,5 realmente sobre todo por el final, que me ha dejado un poco despistada. pero Montserrat Roig es una maravilla, la manera en que he podido visualizar a las tres narradoras en una Barcelona caótica, en tres épocas distintas. la construcción de las tres protagonistas es increíble! como se definen y siguen creciendo hasta el último momento. muy contenta con la lectura y con muchas ganas de seguir leyendo más de ella <3

[Mireia · Rating 5 out of 5]

uauauau només puc dir: montserrat roig gràcies per existir. quin gust llegir en la meva llengua i més quan està tan ben escrit.💖 5/5⭐️ perq tot i q no és una novel·la perfecta mha fet sentir de tot, ganes de comentar-la amb les meves atabaladess

[Isabelle Vandenborre · Rating 1 out of 5]

Ik kon niet genieten van dit boek, had gehoopt veel te weten te komen over de geschiedenis van Catalonië, maar kon die maar heel moeilijk vinden tussen de regels die een stukje leven van Ramona grootmoeder, moeder en dochter vertelden. Ik kon bovendien weinig empathie voelen met de drie vrouwen. Wel mooi, poëtisch geschreven.

[Miriam Gómez]

Ojalà escriure així de poèticament, en català... adoro

[Miriam Moncusí · Rating 4 out of 5]

La historia de tres mujeres; abuela, madre e hija y una ciudad; Barcelona que como ellas también va cambiando y creciendo.
3 mujeres que viven de forma muy distinta el amor y que sienten la vergüenza y la mirada de la sociedad en todos sus pasos.
Ramona adiós es conocer tus raíces; aprenderlas a querer, entender que cada amor es distinto y puede ser visceral y amar una ciudad por encima de sus contradicciones, pero abrazando sus luces y también sus sombras.

[Jordi J · Rating 4 out of 5]

La història de tres dones (àvia, mare, filla) i els condicionants de cada època pel fet de ser dones. Històries que coincideixen en moure’s entre l’amor i la frustració. I que bé que escrivia la Montserrat Roig, quin nivell literari, quin vocabulari i quins plantejaments expressius! Que bonic és el català amb ella i com s’hi endinsa a cada època històrica. Molt bon llibre.

[Jana Oteo Carceller · Rating 5 out of 5]

visca catalunya, barcelona i les dones<3

[Txe Polon · Rating 4 out of 5]

Es tracta d'una novel·la molt ben escrita i intel·ligentment estructurada, amb paral·lelismes a través del temps i de tres generacions de dones. De les tres històries, la més fluixa -al meu parer- és la de la néta, ja que no acaba de justificar-se'n l'actuació ni de descriure'n les conseqüències, al temps que és el personatge més fluix. En canvi, les històries de la mare i de l'àvia són molt més sòlides i susciten un interés molt major.

[Raül · Rating 4 out of 5]

La història de tres dones -àvia, mare i filla- a Barcelona -la quarta protagonista-, en tres moments del temps: el canvi de segle XIX a XX, la guerra civil espanyola i el final dels 60. Compartiran amb el lector els seus pensaments sobre els seus amors i amants, la família, la religió, la política, les diferències de classe… Veurem com passa el temps per a elles i per a la mateixa ciutat de Barcelona i com canvien les formes de vida i les convencions respecte al que s'esperava d'una dona en cada moment.

M’ha costat entrar a la història, per l’estil exigent: entrecreuant les històries dels tres moments temporals, barrejant narradors en primera i segona persona, que usen tant la forma de dietari com el monòleg interior o el narrador extern... Però al final es demostra que Montserrat Roig era una gran escriptora capaç d’utilitzar aquests recursos literaris eficaçment. Just enguany fa 75 anys del seu naixement i 30 de la seua prematura mort, d’un càncer de mama.

"No vull renunciar a res, a la vida"

"Ets un excel·lent personatge de novel·la: contradictòria, esnob, ambigua".

El llibre l’he llegit en l’edició electrònica d’eBiblio, el servei de prèstec gratuït de llibres electrònics de la Generalitat. He de dir que l'edició electrònica conté errades de maquetació i de transcripció.

[Clara Palop · Rating 5 out of 5]

2023 comença i jo ja tinc llibre preferit. Quina meravella d'escriptura! Quina manera de descriure. A voltes odie ser eixa persona que només estima i recomana llibres que parlen d'amor, però també me'n adono de que he après a estimar millor del que penso. Montserrat Roig parla de totes nosaltres i ho fa amb una gràcia envejable. Transita generacions però la nostra feblesa roman, i a mi em dona ràbia però tambe goig identificarme pero fer-ho cada vegada menys. Continue gaudint els petits relats, els que parlen de les flors i del desdejuni, de la pell estarrufada davant d'una mirada. Però m'haguera agradat viure, amb aquestes noies, histories estrafolàries, viscudes, i no vore-les amagar-se dintre de la literatura. Perquè per a mi, la literatura només funciona si el goig també el trobe fora.

[Marina Alart · Rating 5 out of 5]

Una delícia de lectura. Molt ben escrit, sensible, feminista, colpidor. Definitivament Montserrat Roig passa a la meva llista d'escriptores top. La nissaga familiar de 3 generacions, 3 Ramones (Mundetes), des del 1894 als anys 60. La guerra civil, la República, el franquisme i les revoltes universitàries. Barcelona com a un element més protagonista. La classe burgesa de l'Eixample, Gràcia i Valldoreix. Sobre com evoluciona la relació de la dona amb l'home, com intenten separar-se dels seus destins imposats. L'amor, la llibertat, la búsqueda de voler ser i sentir.

[Jeanneke · Rating 3 out of 5]

Catalonië, eerste helft 20e eeuw. De grootmoeder, moeder en dochter vertellen ieder hun verhaal. In het begin vond ik het lastig te volgen omdat ze alledrie dezelfde naam hebben en er geen duidelijke afbakening is. Uiteindelijk wordt duidelijk dat er niets nieuws onder de zon is, politieke spanningen, oorlog, geweld, duistere zaakjes én vrouwenonderdrukking zijn van alle tijden.
Over de stad Barcelona, de straten, pleinen, de zee, het licht, is het leuk lezen omdat het herkenbaar is.

[María E. · Rating 4 out of 5]

Como sentarte en una mesa camilla con tu madre, tu abuela y tu bisabuela a que te cuenten su vida: familia, guerra, amores, política, secretos, los cambios de la sociedad y de Barcelona durante el siglo XX. Narrado con mucha oralidad, de forma desordenada, con repeticiones y errores, frases inacabadas y anécdotas que se cuentan mientras la yaya reza el rosario… Me ha dado mucho gustico leerlo.