Les dones i els dies

by Gabriel Ferrater

Les dones i els dies (1968) és sens dubte un dels llibres més importants en la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Gabriel Ferrater hi va reunir els poemes que havia publicat anteriorment a Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), però no es va limitar a confegir un simple aplec de reculls de versos. Hi va incorporar poemes nous, en va deixar de banda algun de vell i va reordenar el conjunt per construir un volum orgànic, que posa en relleu la coherència d'un projecte poètic intens i consistent. La present edició reprodueix amb fidelitat la disposició dels poemes que presentava la primera, que Ferrater es va encarregar personalment de dissenyar, i corregeix les poques errades que presentava el text. A més, incorpora en un suplement els quatre poemes que Ferrater hauria afegit a Les dones i els dies si hagués tingut ocasió de preparar-ne l'edició definitiva.

Genres: Poetry, Classics

220 pages, Paperback

First published January 1, 1968

About the author

Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972). Escriptor i lingüista. Autor d'una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966), que va aplegar en un volum, i Les dones i els dies (1968) que va suposar el punt i final d'una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes. L'erotisme franc i el pas del temps són una constant en la seva obra. Els poemes "In memoriam" i "Poema inacabat", són uns dels testimonis més valuosos de la guerra civil i de les seves conseqüències. Professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar a escriure una sèrie d'articles de doctrina lingüística a Serra d'Or (1969-72) sota el títol "De causis linguae", dels quals destaca l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativo-transformacional proposada per Chomsky i Halle. Va traduir al català Der Prozess, de Franz Kafka; Language, de Leonard Bloomfield, i Cartesian linguistics, de Noam Chomsky.

Reviews

[Bru · Rating 5 out of 5]

Vull expressar l’odi més furibund a tots aquells qui us em considereu propers –en conjunt i, particularment, particularment– per no haver-me obligat, a punta de pistola, a llegir abans aquest senyor.

No sou dignes de mi.

Els altres, aquells que només passàveu per aquí o els qui no hagueu tingut el plaer de llegir Les dones i els dies, ho feu.

Una guia de lectura: aneu llegint i fent que sí amb el barret com si comprendre què vol dir l’escriptor no fos ben bé la finalitat de llegir-lo i, quan un poema us cridi especialment l’atenció, el busqueu a internet. Un cop el cercador us mostri els resultats, demaneu sisplau que només us n’ensenyi en català. Fills de puta, clar, que ens miren de fer empassar que si las mujeres i el poema inacabado. Malparits.

Un cop superat l’obstacle de la globalització, l’imperialisme castellà i l’aplanadora intel·ligència artificial, descobrireu DIVERSOS blogs que desglossen, interpreten i revisiten poemes. Es veu que hi ha autènticament bojos ferraterians.

El meu, de tots, poema preferit –enllà dels llargs–, ha estat “Kensington”. Un nosequè, té, que em va impressionar sense entendre’l ni una mica. I un cop buscat encara em va agradar més.

[Trodeponent · Rating 4 out of 5]

M'han agradat molt més els tres primers llibres que tota la resta!! Llegint les notes i les variants m'he quedat amb la sensació que Ferrater era un gran poeta però que tenia la titola massa fluixa... Aquest senyor lowkey estaria cancel·ladíssim avui dia. Cap poema passaria un test de Bechdel literari. Hi ha paraules i frases en alemany esparses en alguns poemes que, ja me sap greu, però me semblen autèntiques krissejades!!!

[Pere · Rating 5 out of 5]

Ara que n'és el centenari, em venia de gust rellegir-lo. L'he tornat a valorar amb 5 estrelles, com la primera vegada, i crec que he fet curt. És admirable la precisió amb què Ferrater descrivia la realitat i, sobretot, aquesta manera tan singular de poetitzar el record. Entre els poetes que he llegit, és, sens dubte, qui va entendre millor el mecanisme de la memòria.

[sònia montserrat · Rating 3 out of 5]

m'ha agradat bastant!!! estic intentant tornar-me a ficar en el món de la poesia, tot i que en algun moment m'ha costat bastant perquè és poesia molt descriptiva i jo sóc més de poemes curts. Hi ha un poema que dures unes 30 pàgines i això sí que em va matar perquè ja no sabia que m'estava explicant.

Els meus poemes preferits han sigut:
- Amistat del braç
- Temps enrera
- Un pas insegur
- Els miralls
- També

[Aina Capó]

Pràcticament tots es meus pensaments són sobre les dones o els dies, així que m'ha tocat d'aprop.
No vull rompre es meu costum de no posar estrelles a sa poesia, però si ho fes en tendria 500.

[maria ceballos · Rating 5 out of 5]

tantes ganes de comentar-lo…

[rita camps homs · Rating 5 out of 5]

Mmm no sé què posar perquè és una eminència i què he de dir-ne, jo. Només puc parlar de mi: quan l’he entès he gaudit, i fins la meitat del llibre m’he esforçat en intentar anar-los entenent i para’ls-hi atenció una bona estona, però arriba un moment que ni així. Suposo que ja és això i que si d’aquí uns anys el torno a agafar entendré més coses! Tmb suposo que sent el primer cop que llegeixo un poemari així de totxo i tot seguit, anar posant esforç conscient a tot em desgastava la voluntat. Però bé bé, he gaudit! 🥰💓 crec que si l’hagués conegut m’hauria enamorat d’ell…

[Clara · Rating 5 out of 5]

Aquest llibre no s'ha acabat.

[Ivan Ruiz · Rating 3 out of 5]

Com ja he dit en alguna que altra ocasió, no soc un apassionat de la poesia. Algú altre més expert o que s'estimi més aquest gènere li treurà molt més rendiment a aquesta lectura que no pas jo. Dit això, m'ha agradat, sobretot, la terbolesa amb què tracta temes com la postguerra o la seva relació amb les dones. Es respira quelcom brut, trist, amarg de tot plegat que m'ha mantingut engantxat.

Us remeto a la ressenya de la Maite Mateos, que ho explica molt millor que jo.

[Paladí del temps · Rating 5 out of 5]

Cal afegir quelcom? Gabriel Ferrater.

[Candela Tolosa · Rating 5 out of 5]

"Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa".

[Paola · Rating 4 out of 5]

No sé quan s'acaba de llegir poesia, però considero que ja li he donat prou voltes al llibre i que hi tornaré quan toqui. Em fa l'efecte que quan hi torni la tria dels preferits canviarà. Ara n'hi ha que m'agraden molt (sobretot els que parlen del Temps) i n'hi ha alguns que no els entenc, però com a conjunt m'ha agradat molt la lectura i el personatge. Fins aviat, suposo!

[suso · Rating 3 out of 5]

bastante mid pero con picos (la mala missió top 3 poemas existentes)

[tiago. · Rating 2 out of 5]

Malauradament, aquest llibre no ha terminat d'agradar-me. Potser perquè venia amb expectatives molt altes, després d'entrar en contacte amb Gabriel Ferrater a través de l'antologia Resistir ao Tempo . Per una raó o altra, no puc trobar el lirisme d'aquests poemes en la majoria dels poemes que Ferrater hi inclou, que em semblen alguna cosa d'àrid, de prosaic. La meva manca de destresa amb el català tampoc va ajudar, això és cert. Però en general, crec que el problema és altre - això no va posar un problema amb Miquel Martí i Pol, per exemple. Pot ser que, molt simplement, Gabriel Ferrater no es per a mi.

[Alba Blancafort · Rating 4 out of 5]

"Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t'has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t'excites, te me'n vas darrera
d'un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb que tu palpeges."

no m'he pogut treure del cap aquest poema des que el vaig llegir

[Marck Anthony · Rating 4 out of 5]

Gràcies Pere per aquesta recomanació, no puc començar aquesta ressenya sense fer una crida als meus seguidors perquè llegiu a Ferrater.
La meva experiència es pot resumir en:
- Poemes curts que he rellegit de manera obsessiva.
- Fer recerca de les referències culturals que hi apareixen.
- Poemes llargs que m'han esgotat (ja m'agrada que un llibre em demani esforç per llegir-lo).
- Començar a recitar poesia.

El que més m'ha agradat de l'estil de Ferrater és la seva capacitat per crear una atmosfera amb els primers versos i canviar-la per complet cap al final, en definitiva, el contrast. Això fa que els poemes et deixin un regust agredolç i que segons el moment vital en què els llegeixis predomini un sentiment o un altre.
Un altre aspecte que m'ha agradat molt és la quotidianitat, estic saturat de tanta intensitat literària, i per això he pogut gaudir tant llegir sobre metros, places, bars i carrers.

Poemes preferits:
La mala missió
Tres llimones
In memoriam
Josep Carner
Però non mi destar
Si puc
El mutilat
Cambra de tardor

[Jordi Gisbert · Rating 4 out of 5]

"Entenc la poesia com la descripció, passant de moment en moment, de la vida moral d'un home ordinari, com ho sóc jo".

"El món no és per a ningú prou suggestiu, i tota vida és parcial, encara que l'agafem en la seva màxima latitud".

"Es pot perdonar que un poeta sigui deficient en alguna cosa, però no trobo perdonables els molts poetes d'ara que reserven per a la poesia les seves estupefaccions, i la seva poesia dóna d'ells una imatge tan ximple que no pot ésser la de cap persona viva [...]".

Tot cites del prefaci a "Da nuces pueris".
Bravo!

[Polak · Rating 3 out of 5]

Els poemes que m'han agradat m'han agradat MOLT. La resta estan bé.

[Ruacks de l'aixopluc · Rating 4 out of 5]

"Vindrà el dia més llarg d’algun llarguíssim
estiu. De bon matí, ans que el telèfon
cridi a la platja o bosc, ens n’anirem.
Entre el baf dels carrers regats de fresc
travessarem la ciutat, fins a prendre
el tren més lent que surti. Baixarem
a la tercera estació, en un poble
de terra sense verds. El disc vermell
d’una taverna ens donarà el senyal.
Creurem. Ens asseurem, i tot el dia,
sense mirar mentre ens miren, beurem
la tèbia cervesa del silenci.
Tornarem ben segurs que cap record
no ha entrat en nosaltres. Quan trobem
el primer amic, i dins un bar encès
de veus i mans, comprenguem que aquell dia
ha estat el del prodigi, que s’han dit
el mot simple dels justos, i que els uns
han sabut creure els altres quan negaven
les hores de tants anys, i tothom riu,
riurem també, i guardarem el secret.
I més que mai, quan vindrà que els turmenti
l’esquinç del vespre pur (quan trepitjaven
caretes, i la pell al descobert
els deia tot el fàstic de com eren
abans: tal com hauran tornat a ser)
i s’agermanin tots dins l’odi mutu,
callarem. Que no sàpiga ningú
que no vam dir ni sentir res. Que puguin
odiar-nos també, fraternalment."

[Laura Pons Madrid · Rating 5 out of 5]

Aquest treball analitza Les dones i els dies (1968) de Gabriel Ferrater des de la perspectiva del Formalisme, centrant-se en la relació entre forma i significat com a generadora del sentit poètic. Partint de la idea que «el sentit d'un poema no s'acompleix sinó en la seva forma» (Oller, 1981, p.73) exemplificarem tres aspectes formalistes claus —la desautomatització, la literarietat i l’economia artística— a través d’alguns dels poemes de l’obra per veure com la construcció formal —ritme, estructura sintàctica i disposició del llenguatge— actua com a mecanisme de coneixement i no com a simple ornament.

Quan ens acostumem a qualsevol cosa, ens habituem i l'acabem percebent de manera automàtica i inconscient. L’objectiu de la poesia formalista és desautomatitzar el llenguatge per fer que el fet diari ens resulti exòtic i meravellós, tan interessant que sembli que ho vivim cada vegada per primer cop (Xklovski, 1995, p. 59 i p. 61).

Ferrater aconsegueix l’estranyament de l'experiència quotidiana a través d'imatges visuals i construccions fascinants del dia a dia, que presenta d'una manera nova i inusual per a força el lector a percebre'ls de manera diferent. Els seus poemes volen «mostrar què significa viure al món —un món que és accessible per a qualsevol persona capaç de veure'l» (Terry, 1991, p. 46).

Per trencar la mirada rutinària sobre el món, en «Tres llimones», Ferrater ho aconsegueix precisament transformant una escena trivial —literalment «tres llimones, posades / a l’aspre de la llosa» (Ferrater, 2010, p. 73, v. 5–6)— en un acte de contemplació. Davant aquest paisatge senzill el poeta convida a mirar amb calma i sense interpretació: «i pots considerar / sense dubte ni pressa / la mètrica senzilla / que les enllaça, et penses / que signifiquen res?» (v. 8–12), estranyant la realitat i fent-nos percebre la seva presència immediata més que el seu significat simbòlic.

El final —«Cor seduït, / renuncia des d’ara, / calla» (v. 15–17)— representa la renúncia a voler posseir o interpretar la bellesa, ja que el poeta accepta que la percepció és efímera i que els records tenen una «plàcida / manera de morir-se» (v. 23–24). Així, Ferrater respon al pensament formalista que diu que la percepció és un element artístic (Eichenbaum, 1995, p. 30) que no busca que comprenguem els objectes, sinó que els coneguem, «crear su visión y no su reconocimiento» (Xklovski, 1995, p. 65). A través d'aquest estranyament, Ferrater aconsegueix que el lector s'aturi a reflexionar sobre allò que normalment passa per alt i té normalitzat i que descobreixi la bellesa amagada en la quotidianitat.

Pels formalistes, la literatura és una ciència que estudia la «literarietat», allò que converteix un simple text en literatura (Padró, 2016, 01:27): la seva capacitat de convertir el llenguatge en fi i no en instrument. En aquest sentit, en l’obra de Ferrater, la forma no és un embolcall del contingut, sinó que també contribueix a la creació de significat. Si estudiem «La Platja» veurem que s’aconsegueix literarietat gràcies a l’ús conscient de recursos formals i poètics. Tots els signes de puntuació, la distribució dels versos, el to, les repeticions i paral·lelismes—«descalça com la mar, vestida com / la mar» (v. 2–3)— doten el poema d’un ritme poètic precís. També hi contribueixen totes les figures retòriques: metàfores —«el lleó de fúria total» (v. 5)—, antítesis —«descalça» i «vestida» (v. 2–3)—, personificacions —«El sol se l’ha menjat» (v. 1)—, al·literacions —«Tallem el vent de llauna amb la cisalla» (v. 7)—, etc. Com aquest, tots els poemes dins Les dones i els dies compleixen amb aquest requisit formalista, i manifesten la imaginació artística de Ferrater. Com assenyala Jordi Julià (2007), a l'hora de realitzar qualsevol creació artística la imaginació de l'autor crearà d'acord amb la seva imaginació, i Ferrater entén aquesta com una facultat intel·lectual que organitza la realitat per mitjà del llenguatge (p. 23).

Un dels principis que més clarament connecten la poesia de Ferrater amb la teoria formalista és el de l’economia artística, entesa com l’eficiència màxima del llenguatge per expressar el màxim d’emocions amb la menor quantitat de paraules. En aquest aspecte, el valor d’un poema no rau en la quantitat de recursos, sinó en la precisió amb què cada element contribueix al sentit.

Tot i que el nostre poeta no fa servir aquest concepte en masses dels seus poemes, sí que aplica a uns quants. Per veure com Ferrater redueix el llenguatge a l’essencial, cercant una claredat que no empobreix, sinó que condensa el pensament i l’emoció, he seleccionat el poema «Caragol». Es tracta d’un poema breu, de sis versos, que descriu un moment íntim entre una noia i un noi. Aquí, en poques línies i un to suau, però ple de malenconia, el poema captura la fi d’una etapa; acaba la setmana i acaba el dia —«Declina el diumenge» (v. 1), «i les deu de la nit que estan per tocar-li» (v. 2)—, els joves s’acomiaden —«Els seus darrers instants de portal» (v. 3) i, segons la interpretació, també podem llegir que s’acaba la il·lusió —«sense carícia ni esma» (v. 4)—.
En tan poques paraules, l’autor ha creat una imatge mental clara pel lector, donant a entendre que s’està experimentant a fi d’un instant tendre i la sensació de buidor o desconnexió entre els dos joves, amb un to ple de malenconia. Aquesta concisió expressiva fa que la poesia de Ferrater tingui un equilibri entre la forma i el contingut que converteix cada poema en una estructura autosuficient.

En conclusió, per tot el que acabem d’exposar, podem dir que l’obra Les dones i els dies es pot estudiar des de la crítica literària formalista, ja que exemplifica alguns dels seus principis més rellevants. Mitjançant la desautomatització, la literarietat i l’economia artística, el poeta transforma l’experiència quotidiana en coneixement poètic i convida el lector a mirar el món amb una nova intensitat, intentant demostrar així que la veritable força del llenguatge poètic rau en la seva capacitat de fer-nos veure, més que de fer-nos entendre, i d’elevar el que és comú a una exaltació especial.

Bibliografia:

Ballart, P. [Pere]. (1997). El segle XX. A J. [Joan] Abellan, P. [Pere] Ballart i E. [Enric] Sullà,
eds., Introducció a la Teoria de la Literatura (p. 25–43). Angle Editorial.
Eichenbaum, B. [Boris]. (1995). La teoría del ‘método formal’. A T [Tzvetan] Todorov, ed.,
Teoría de la literatura de los formalistas rusos (p. 21–54). Siglo XXI.
Ferrater, G. [Gabriel]. (2010). Les dones i els dies. LaButxaca.
Julià, J. [Jordi]. (2007). Imaginació artística. A J. [Jordi] Julià, L’art imaginatiu. Les idees
estètiques de Gabriel Ferrater (p. 21–47). Institut d’Estudis Catalans.
Oller, D. [Dolors]. (2001). La poètica de Gabriel Ferrater: accions i intencions. A D. [Dolors]
Oller i J. [Jaume] Subirana, Gabriel Ferrater, 'in memoriam' (p. 73–99). Proa.
Padró, B. [Bernat]. (2016). Formalisme. A N. [Neus] Rotger, coord., L’ABC dels Estudis
Literaris. Termes crítics per a l’estudi de la literatura [recurs d’aprenentatge
audiovisual]. Oberta Publishing.
Saussure, F. [Ferdinand]. (1990). Fragment. A F. [Ferdinand] de Saussure, Curs de lingüística
general (p. 36–58). Edicions 62.
Xklovski, V. [Víktor]. (1995). El arte como artificio. A T [Tzvetan] Todorov, ed., Teoría de la
literatura de los formalistas rusos (p. 55–70). Siglo XXI.
Terry, A. [Arthur]. (1991). Gabriel Ferrater: el sentit d’una vida. A A. [Arthur] Terry, Quatre
poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau (p. 11–46). Edicions 62.

[Maite Mateos · Rating 3 out of 5]

Áspera, amarga, sombría, lúgubre, desconcertante, deprimente, realista, intensa, sensual… La poesía de Gabriel Ferrater es una poesía que transpira una gran apertura de mente, es rica en referencias clásicas, con guiños a ciertos autores medievales y está impregnada de desencanto, de un erotismo franco, elegante y de una gran dosis de infelicidad.
Les dones i els dies / Las mujeres y los días es una compilación de poemas publicados en 1968 y ha sido considerado como el libro de poesía catalana más importante de la segunda mitad del siglo XX. Aborda temas tan interesantes como las complejas relaciones humanas y en especial las complejas relaciones con el sexo femenino.
Los poemas de Ferrater rezuman complejidad y una enorme obsesión por el paso del tiempo. El autor dialoga con su propia conciencia, en su afán por distanciarse del sentimentalismo propio de la poesía lírica, para intentar abordar las emociones desde un sentido más experimental e intelectual, cayendo a menudo en la frivolidad. Pero la risa, la ironía o el sarcasmo de los poemas de Ferrater tienen como trasfondo mostrar lo absurdo del mundo, la falsedad de ciertos valores sociales e indagar acerca del conocimiento sincero y profundo de la realidad, de las mujeres y de su propio yo.

[Javier Calderón · Rating 3 out of 5]

“Ho diré l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames y dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent como un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.”
(«A l'inrevés»)

A ver, es una poesía verdaderamente heterobásica la de Gabriel Ferrater, pero tiene algunos poemas de amor verdaderamente bonitos, y algún otro en el que trata la “temática de la posguerra” sin hacerme bostezar. Al final es un señoro hablando de mujeres y días.

[Raquel · Rating 5 out of 5]

Uma vida que recusou o seu meio século. E nada mais tendo dito, restou tudo o que importa à beleza.

--


"Tantas paredes entre tú y yo. La nostalgia,
exhausta, no llega hasta ti. No ve cómo se te va haciendo
vida, en lugares y en momentos que son verdad aguda,
no deshechos como su desesperación. Perro
pródigo de desconcierto brutal, se lanza a revolcarse
por el polvo de un verano sin remedio.
Oh, para la sed demasiado confusa, un solo
hielo de agua, un solo recuerdo tuyo a cada instante,
hasta que me seas devuelta."

[Alcedo atthis · Rating 3 out of 5]

Club tàndem. Que difícil que em sembla llegir reculls de poesia. Els poemes s’han d’analitzar amb prou profunditat individual perquè no tinguin sentit i aglutinar-los tots i llegir-los d’un seguit. Em saturo i no gaudeixo. L’arbre no em deixa veure el bosc. Per això en selecciono uns quants i els faig cas, els llegeixo amb profunditat, a fons. Els altres els ignoro, confiant que, quan hagin d’arribar, ja arribaran. Els seleccionats són: “El mutilat”, “Posseït”, “Cambra de tardor”, “Ídols”, “Joc”, “Kensington” i “Kore”.

[Martina · Rating 3 out of 5]

color d'olor de poma <3333

[peremarchfiol · Rating 5 out of 5]

quin senyor més intens…simplement m’encanta
el meu poema preferit és “la cambra de la tardor” és obsesiu :) recoman-ho molt aquest llibre !

[Xavier Dc · Rating 5 out of 5]

TOTA VERTICAL SE'NS DECANTA

pg 53

[Marta BJ · Rating 5 out of 5]

El llibre on sempre torno. El porto tatuat a la pell, al cap i al cor.

[Miranda · Rating 3 out of 5]

“De nit, en un cafè, es pot tenir pare” i posseït.

[Elpunyalet · Rating 4 out of 5]

Recoman no posar-se una bossa an es cap en acabar es llibre