Olors culmina una trilogia que, formada per Una vella, coneguda olor i Baralla entre olors, ofereix la visió de Benet i Jornet sobre la transformació de Barcelona de la dictadura franquista fins a l'actualitat, centrada en una família del Raval.
Benet i Jornet ens presenta una família del Raval de Barcelona que ha d'anar-se'n del seu edifici perquè el van a enderrocar. En aquesta obra es fa palès el projecte de renovació d'alguns barris per tal de fer-los atractius, en un context en que Barcelona esdevé un important destí turístic. Açò deixa fora a la gent de classe treballadora que ha viscut tota la vida a aquests barris humils, i també als immigrants, que busquen una nova oportunitat a la ciutat i que no trobaran perquè se'ls exclourà. Maria, resignada, voldrà fotografiar la destrucció de tota una vida.
"Uns espais on no hi haurà cap lloc per posar-hi el periquito, ni paret on col·locar el Sant Sopar, ni racó on hi quedi bé la foto de la nena quan va fer la primera comunió. Espais sense balcons o, si n'hi ha, amb balcons astutament disposats perquè no puguis veure la cara del veí, xerrar-hi i espiar les seves baralles amb la parenta; des d'on no puguis tafanejar el carrer i prendre la fresca en samarreta. Sense espai per al folklore, valga'm Déu. Sense ni un racó per guardar la memòria. Uns arquitectes que, com ho has dit en arribar?, espongen el barri, el trastoquen, el desfiguren, el devoren i l'arrasen. L'arrasen! Aquí hi haurà una plaça preciosa. No hi quedarà res que recordi la manera de viure dels que van fer la ciutat dels pobres. (...) Estimava tant aquest barri, aquests patis! I me'ls assassinen!"
L'he llegit dues vegades perquè una cosa que m'encanta de llegir és rellegir ☕️💕
Josep Maria Benet i Jornet, posa fi a aquesta magnífica trilogia. En aquesta tercera obra tornen a aparèixer Maria i Joan. Ara bé, aquest últim no és el que ja s'havia presentat anteriorment, sinó el seu fill. Joan és un jove arquitecte recte com son pare. Apareixen també altres personatges del primer bloc com ara la Mercè, mare de la protagonista i en Manel el seu germà. Tots aquest han evolucionat, els barris han canviat i el llenguatge que utilitza Benet i Jornet també. El barri, malgrat tot, segueix en peu i les seves olors també. Així doncs, com podria ser el final d'aquest món de l'autor?