Suehiro Maruo ( 丸尾 末広) is a Japanese manga author and illustrator. Maruo graduated from junior high school in March 1972 but dropped out of senior high school. At the age of 15 he moved to Tokyo and began working for a bookbinder. At 17, he made his first manga submission to Weekly Shōnen Jump, but it was considered by the editors to be too graphic for the magazine's format and was subsequently rejected. Maruo temporarily removed himself from manga until November 1980 when he made his official debut as a manga artist in Ribon no Kishi (リボンの騎士) at the age of 24. It was at this stage that the young artist was finally able to pursue his artistic vision without such stringent restrictions over the visual content of his work. Two years later, his first stand-alone anthology, Barairo no Kaibutsu (薔薇色の怪物; Rose Colored Monster) was published.
Maruo was a frequent contributor to the legendary underground manga magazine Garo (ガロ).
Like many manga artists, Maruo sometimes makes cameo appearances in his own stories. When photographed, he seldom appears without his trademark sunglasses. Though most prominently known for his work as a manga artist, Maruo has also produced illustrations for concert posters, CD Jackets, magazines, novels, and various other media. Some of his characters have been made into figures as well.
Though relatively few of Maruo's manga have been published outside of Japan, his work enjoys a cult following abroad. His book Shōjo Tsubaki (aka Mr. Arashi's Amazing Freak Show) has been adapted into an animated film (Midori) by Hiroshi Harada with a soundtrack by J.A. Seazer, but it has received very little release.
Tercer volum d’aquesta immensa obra. A Elise li estan construint un enorme temple (l’Esglèsia de l’ESvàstica Daurada) i la generen com una princesa. La nena pop esta perdent la seva entitat com a ésser humà i està totalment trista per la pèrdua de Tomino. Aquesta viu amb Laszlo el pintor, que l’ha adoptat i li diu que és el seu pare. Mentrestant, a una granja al camp a prop de Tokio hi viu la senyoreta Utako (ara ja Masae Matsuda) amb els nens, Mentrestant, Katan no ha pogut fugir de l’illa amb Aya i el vell es cau al mar i és decorat pels taurons. El seu cadàver arriba al poble dels pescadors fet pedaços. Al temple les obres van malament i Wang dona en adopció a Tomino al senyor Zhang. Al palau hi ha una erpidèmia de tisis i la princesa sembla conjurar i matar finalment a Zhang en una al·lucinació. Zhang i Lewenstein volen en avió per escapar de Japó cap a Alemània (?) amb Elise. Zhang diu que Japó serà destruït però Lewenstein diu que serà Xina qui ho farà. Lewenstein diu que el símbol de l’Esglèsia de Wang s’assembla a l’ESvàstica de Hitler i serà el que dominarà el món, diu: “El Reich de los Mil Años esthtá esperando a Elise”. Però Elise es posa a tocar un tambor frenètica ment i l’avió s’estavella. Ella sobreviu com un deu daurat per sobre dels arbres i les montanyes. Tomino ho ha viscut tot telepàtica ment. També els nens amb Masae ho perceben, tothom. La policia visita la guarida on està Tomino i ella intenta escapar. També Katan…
This entire review has been hidden because of spoilers.
Grande Suehiro maruo dentro del eroguro. Por que ahora la dosis del horror lo dan las muertes violentas usando animales, cuervos, tiburones y gusanos, generando en el lector un escalofrio que ira en aumento. Aquí además vemos maldiciones y continuamos con personajes tan pero tan raros y monstruosos que solo puedes pasar las hojas rápido por que no soportaras mirarlos. Aunque al final de la trama se vuelve algo esperanzador, Maruo pone una referencia a un hecho histórico primordial que hará que la trama de un giro trepidante.
Le está costando contar esta historia a Maruo, se está liando un poco y no deja las cosas claras. Eso sí, este todo termina bastante prometedor para el cuarto y último.