és el balanç d’una existència vista de l’exili estant. Una novel•la que és també la crònica antiheroica d’un desplaçat, un solitari que observa i reflexiona des d’una cambra de dispesa o que camina per la gran ciutat, decidit no pas a sobreviure, només, sinó a habitar un espai físic no escollit d’antuvi. I disposat a conquerir, alhora, el seu jo moral dintre aquest espai. Joan Ferrer és, doncs —d’aquí el joc irònic amb el nom—, l’exiliat per excel·lència.
Cèsar August Jordana (Barcelona, 1893 - Santiago de Xile, 1958). Narrador, novel·lista, traductor, crític, periodista i gramàtic. Estudia la carrera d'enginyer i exerceix com a tal fins que decideix dedicar-se exclusivament al món de les lletres. Compromès amb la causa republicana durant la Guerra Civil, l'any 1939 s'exilia a França i, posteriorment, a Xile, juntament amb altres escriptors catalans com Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Joan Oliver i Francesc Trabal. Més endavant es trasllada a viure a Buenos Aires, on fa d'assessor literari per l'Editorial Sudamericana, feina que compagina amb les traduccions i amb la creació literària. És autor de les novel·les El collar de la Núria (1927), L'incest (1927), L'anell i la fàbrica (1928), Una mena d'amor (1931), El Rusio i el Pelao (1950) i El món de Joan Ferrer, publicada pòstumament l'any 1971. Cal destacar, també, obres de narrativa breu com Quatre venjances (1923), Tot de contes (1929) o Tres a la reraguarda. Altres contes, apunts, esplai, amb la qual guanya el premi Concepció Rabell dels Jocs Florals de Buenos Aires del 1940. Són d'especial importància les seves traduccions de clàssics com Molière, Voltaire o Shakespeare, així com els diversos manuals i estudis de gramàtica que va realitzar, com El català i el castellà comparats (1968) o el Nou vocabulari de barbarismes, aparegut el 1992. Autor prolífic i treballador incansable de la cultura, Cèsar August Jordana és una figura molt rellevant dins del panorama de les lletres catalanes del segle XX.
No sé què dir sobre aquest llibre, la veritat. M'ha agradat l'evolució del personatge principal, que fa un recorregut mental a través dels seus records i fa una petita reflexió sobre el futur. Malgrat tot, la història (ubicada en un punt intermedi que oscil·la entre l'"Ulisses" de Joyce i una autobiografia de Jordana) ha sigut horriblement xafugosa, cansada, pesada. Era difícil separar la realitat dels somnis de Joan, i viceversa. No he trobat el sentit del llibre en si mateix, i ha sigut, en part, una decepció, perquè havia llegit moltes ressenyes positives. Estic confosa; potser és culpa meva, no ho entenc. La lectura guanya dos punts i mig, però, gràcies al concepte que ha empleat l'escriptor per abraçar tota la vida de Joan Ferrer: fer-ne ús dels set pecats capitals, de la vida i de la mort. Més enllà, només he trobat (goso dir) maldecaps.
M'ha agradat moltíssim. És ben be això, el món de Joan Ferrer: les seves vivències i els seus somnis, sense deixar de banda l'enyor per la seva terra, ja que no podem oblidar que, igual que C. A. Jordana, Joan Ferrer viu a l'exili. El final m'ha semblat preciós.