Una selecció de 50 personatges cèlebres que han passat pel programa Via Lliure del cap de setmana de RAC1, en la secció de Malcolm Otero i Santi Giménez dedicada a elogiar la mala reputació de la gent, descobrir els clarobscurs de personatges que han estat fonamentals per a la humanitat escrivint, actuant, composant, fent esport... i que són idolatrats.
Malcolm Otero i Santi Giménez no suporten els ídols. Poden admirar, però amb el fre de mà posat.
Com deia Billy Wilder, ningú no és perfecte, i en aquest llibre tots dos periodistes ens descobreixen que una cinquantena dels personatges més il·lustres de la humanitat també han estat execrables. El seu nivell va de premis Nobel cap amunt, i hi destaquen addiccions, poc respecte per la propietat privada (lladres), agressors, violents, racistes, envejosos, trepes... Tot i així, els autors els admiren perquè són el pilar que ha construït el paisatge cultural de la nostra vida.
El simple fet de ser famós, però, no dóna dret a entrar a la categoria d'il·lustre execrable. No hi són els famosos que ja cauen malament i les fellonies dels quals ja han estat escampades arreu.
Malcolm Otero i Santi Giménez es converteixen en detectius de la història i ens parlen de primeres espases mundials -dels quals no s'ha explicat mai tota la veritat- d'una manera mordaç, irònica i amb brillants cops d'enginy i d'humor, que arrossegarà els incondicionals del programa i un públic àvid d'entreteniment.
Nascut a Barcelona el 29 de novembre de 1973, Malcolm Otero Barral és un editor que va començar el seu camí en petites editorials de la capital, treballant després a Ediciones Bronce —en castellà— i Columna Edicions —en català—. També ha editat per a la col·lecció Áncora & Delfín d'Ediciones Destino i RBA.
Curiós...tot i que trobo comentaris molt "cunyats" dels que es es suposa que es mofen dels "cunyats". els execrables s'han d'entendre contextualitzats en la seva època (tot i que no es justifica) però dels autors, em grinyola força.
i la broma de la ESO, deixa de fer-me gràcia de la tercera vegada a la número 253.
La idea és interessant, però el resultat és pèssim, molt mal escrit, amb bromes sense gràcia que es repeteixen en cada capítol, informacions inexactes o falses, per exemple posen a viure a Emiliano Zapata y Pancho Villa a viure en la mateixa època que l'emperador Maximilià que va morir 15 anys abans que aquells, tot això després de l'enèsima broma recurrent sobre la falta de coneixements dels jóvens. Finalment, acusen d'execrables gent per participar en orgies o tindre desordres alimentaris.
Fluix. L'he acabat per l'interès històric que inclou. Però com a llibre deixa molt per desitjar, es fa repetitiu en les bromes i estructura. Col·loca directament els guions del programa de ràdio sobre el paper sense cap mena d'adaptació (sols una en el darrer capítol). Suposo que també hi fa que quan estàs llegint et venen al cap les entonacions i pauses del programa de ràdio i et costa creure't que estat llegint un llibre. Hagués estat molt millor reinterpretar el contingut, que té molt d'interès, i adaptar-lo a aquest format.
¿Puede ser alguien un benefactor de la humanidad y al mismo tiempo una mala persona, un ser aborrecible? No busque más: el libro "Il.lustres execrables" de Malcom Otero y Santi Giménez contesta afirmativamente a la pregunta y saca las vergüenzas de auténticas "vacas sagradas" como pueden ser Ghandi, Charlie Chaplin o La Madre Teresa de Calcuta.
Algunos le sorprenderán, otros le dolerán e incluso alguno habrá que le arrancará una sonrisa de lo cabrones que podemos llegar a ser.
Un recull interessant de personatges certament desagradables, que llevat algun comentari fora de to, resulta força entretingut i ideal per llegir en estones mortes. Tanmateix, crec que el llibre envellirà malament donades les nombroses referències massa actuals i, segurament, efímeres. Es nota que el consum original estava pensat com a secció radiofònica en un magazine d'actualitat.