Relats: “Las estatuas sin cabeza”; “La mansión de los títeres” i “Los globos de la horca”.
“Las estatuas sin cabeza” es una bona història de terror. En l’estudi d’un professor d’art, les figures sense cap que serveixen de model agafen vida i es dediquen a assassinar la gent per arrencar-los el cap i barallar-se per ells. Molt bona idea i molt terrorífica, al més veritable estil Terrence Fischer!
Inquietant història la de “La mansión de los títeres”. Una mica rocambolesca, però bona, força bona. Un titellaire viatja sempre amb els seus tres fills i les seves titelles de poble en poble. El fill gran s’escapa d’aquesta vida i el pare mor. Amb el temps, el germà mitjà i la petita trobaràn al gran vivint a la ciutat en una mansió en la que ell, la dona i el fill petit viuen còmodament com titelles dirigides per criats i amb altres titelles a escala humana. Tot ho controla una titella dimoníaca que el fill gran s’havia emportat amb ell. Una nit aquesta titella assassina la nòvia del fill mitjà i aquest ho desmantella tot i descobreix que el germà gran i la seva família s’havien convertit en titelles!! Història originalíssima com sempre i també amb molt de terror (l’assassinat de la nòvia i la mateixa titella dimoníaca anomenada Jean-Pierre fan molta por). A més, com a mí les titelles sempre m’han fet molta grima...
“Los globos de la horca” és sense cap mena de dubte una de les millors històries de Junji Ito. Una noia, que és una estrella adolescent (no es diu de que, però pot ser una j-pop) i alhora la millor amiga de la protagonista, es penja un dia de la façana de la seva casa. A partir d’aleshores es van succeint misteriosament els suïcidis entre adolescents i no es troben els cossos. Després els nois comencen a dir que han vist el cap gegant de la noia flotant pel cel... Tot desemboca en una invasió massiva de caps gegants dels que penja una forca, cadascuna per un ciutadà, que no poden escapar d’aquestes i moren penjats sense remei. Fliiiipant, aquest autor és la bomba marinera!!! Crec que la qualitat d’aquests tres relats mereix un cinc, i a més els dibuixos els he trobat molt més elaborats (aquest primer pla de l’ull fantasma de la j-pop és boníssim! I en general tots tres còmics!)