Heterogeni recull de relats pel que fa a la temàtica, ja que s'hi combinen contes que s'inscriuen de ple en el món de Moncada que coneixem per obres posteriores com El cafè de la granota o Camí de sirga, amb d'altres que se'n desvinculen i situen les seves històries en d'altres indrets i ambients. Desconec si l'ordre en què es presenten els contes és cronològic, però sí que sembla veure-s'hi certa evolució literària, com un escriptor que va madurant el seu estil, ja que em sembla evident que els relats més aconseguits són els darrers. Em quedo especialment amb els següents aspectes:
- Els parroquians intrigats per què serà això d'una "buat" i que fan plans idealistes de futur que els allunyarien de la seva rutina ("Strip-tease").
- El personatge de l'esmolet de "La lluna, la pruna", d'una candidesa colpidora.
- La carta al president escrita pel forner-dramaturg ("La sirena del Baix Cinca").
- La punteria de Joe Galàxia.
- El "Debat d'urgència" de les estàtues de sants, potser el millor de tots els relats inclosos.
- La història del cap del marquès d' "Història dels dies senars", absolutament hilarant entre jacobins i girondins.
- Hèctor, el carter corrector ortogràfic, excel·lent exemple del to sorneguer que caracteritza Moncada.
- Les mans de l'oncle Jordi, vehicle de viatge en el temps de la memòria en el magnífic relat que tanca el recull.