La vida sentimental de les parelles té variacions infinites, potser tantes com la música. Alba Dalmau ha triat onze cançons clàssiques del jazz per formar aquest brillant repertori de sentiments, esperances, desitjos i desacords.
Una parella perfecta a ulls de tothom però que és a punt de trencar-se, un matrimoni que es reenamora quan ell es jubila, parelles que són un trio —o un quartet—, l’estranya relació a distància d’una hostessa de vol i un home que té pànic a volar, una dona que vol abandonar fills i marit i no acaba de trobar mai el moment…
Alba Dalmau aconsegueix, amb un estil fresc i directe, que el lector sintonitzi amb uns personatges que, com tothom, busquen aquell miracle que és la felicitat compartida —a vegades la troben; a vegades, no.
Alba Dalmau i Viure (Cardedeu, Vallès Oriental, 1987) és una escriptora catalana. Va estudiar Comunicació Audiovisual i un màster de creació literària a la Universitat Pompeu Fabra. L'any 2019 publicà El camí dels esbarzers, un aplec de 25 relats corals on recrea l'ambient conservador i decadent del poble estatunidenc i imaginari de Sandville. La universalitat de temes com l'amor incondicional, el dolor d'una pèrdua, la por de la diferència, les tensions familiars, el racisme o l'homofòbia es manifesta en un entorn d'aires carregats amb certa olor de resclosit.
no me l’he llegit sencer, he arribat a les 60 pàgines i l’he deixat perquè no m’ha despertat interès ni curiositat seguir-lo… la idea és bona però trobo que els contes son poc enginyosos. la descripció dels personatges femenins m’han semblat com si els hagués escrit un home i tot 😳😳 m’ha sabut greu deixar-lo, però provaré de llegir-ne algun altre de la mateixa autora per no tatxar-ho tal qual!
Imprescindible. Autora que li agrada tafanejar en l’univers amorós des de tots els angles possibles. De cada estandar podria fer-ne una novela. Ben escrit , gens empalagos, amb un sentit de l’humor per mi brutal. Històries de tots els colors i olors. Un buffet lliure on poder tastar tant petites misèries com grans gestes en la recerca de l’amor .Per lectors que busquen el sentit de la vida. La relacio amb el jazz i les històries es el trobo forçat i alguns estandarts no acaben d’encaixar.
Ha estat un plaer llegir aquests relats. L'autora ha aconseguit un recull equilibrat i molt ben escrit, on mai tens la sensació que s'estigui explicant més del que cal. Són relats emocionants i amb personatges que sents tan a prop que sembla que els coneguis i els hi puguis fer un cop de colze. Amb finals sorprenents i ben acabats, no hi ha dubte que la lectura d'Estàndards enganxa (i no oblideu posar-hi la banda sonora!).