Caterina Albert va viure prop de cent anys i va escriure prop de cent contes sota el pseudònim de Víctor Català. És l’autora més il·lustre i menys coneguda de la literatura catalana: la major part dels seus llibres no han estat llegits d’ençà que els va publicar. Aquesta antologia ofereix un recorregut de cap a cap de la seva obra i plasma l’extraordinària varietat del seu univers, des de Drames rurals fins a Jubileu. Encapçalats pel monòleg La infanticida, els nou contes d’aquest volum tenen la força, la veritat humana i la virtuositat de les obres mestres. Amb un postfaci de Lluïsa Julià.
Victor Català was the penname of Caterina Albert i Paradís, a catalan writer who took part in catalan Modernism movement. Her literary skill was first recognized in 1898, when she received the Jocs Florals (floral games) prize; soon thereafter, she began using the pseudonym Victor Català, taking it from the protagonist of a novel she never finished. Despite her success as a dramatist and her forays into poetry, she is best known for her work in narrative literature, with the force of her style and the richness of her diction being especially noted. She died in her hometown of l’Escala, Catalonia, in 1966 and is interred in the Cementiri Vell de l’Escala.
Caterina fue hija de una familia de propietarios rurales y su obra está fuertemente influenciada por el entorno campestre en el que creció. Si algo me ha gustado de esta antología es la sensibilidad y la riqueza léxica de la autora para describirnos el día a día y el transcurso de la vida en estos parajes donde la autenticidad humana reluce en toda su esencia, en contraposición a los artificios de la gran ciudad. Consigue transportarnos a esos escenarios gracias a su intenso y conciso estilo narrativo, la seguridad de su prosa y el trato crudo y explícito de los temas que analiza en cada una de sus obras.
Once cuentos que van desde algunos de sus primeros relatos hasta otros escritos en su última etapa. Personalmente me quedo con sus obras primerizas, así como con ‘La infanticida’, también incluido en esta antología. Se trata del polémico monólogo con el que la autora se dio a conocer y con el que ganó los Juegos Florales de Olot en 1898. Cuando el jurado descubrió que había sido escrito por una mujer decidieron no darle el premio, momento en el que Caterina empezó a utilizar su pseudónimo.
En conclusión, un libro muy recomendable para conocer la obra de esta gran autora y sumergirse en sus dramáticas y oscuras historias alejadas de toda idealización.
Interessant mostra d'una de les autores més emblemàtiques de la literatura catalana. Els primers relats, que pertanyen a les obres més primerenques de l'autora, són els millors: durs, freds i narrats amb un llenguatge contundent i sec, com els temes que tracta (infanticidis, maltractaments de tota mena, desamors, etc.). A mesura que anem avançant també anem avançant cronològicament en la seva obra i, des del meu punt de vista, els relats cada cop són més acomodaticis i, tot i que els temes tractats no deixen de ser interessants, el llenguatge perd aquella contundència que impregnaven els drames rurals.
Tenía ganas de volver a leer algún relato de esta escritora y esta antología no me ha defraudado para nada. Me encanta la crudeza y el detallismo con el que la autora relata la cara oscura de la época. Su froma de escribir consigue que empatice con los protagonistas de sus relatos como pocos autores han conseguido hacerlo, por no hablar de que pese al tiempo transcurrido, la mayoría de los problemas que ilustra siguen siendo de actualidad (el feminismo, el derecho a decidir ser o no madre, el acoso). Sin duda, es mi escritora clásica favorita.
Tast de relats breus. Vocabulari riquíssim -amb troballes com enfit, acomboiar o galotxa-. Les temàtiques giren entorn als cicles vitals, les ironies de l'atzar, les infancies maltractades, les solidaritats o la bogeria. Els fets són presentats amb talent i profunditat. Carta de presentació que incita a llegir-ne l'obra completa.
Unes fantasies descrites minuciosament que presenten un ventall de personatges tan variats i profunds com la realitat mateixa. I com aquesta,no sempre tenen un final dolç sinó una simfonia de matissos y boheries. Una delícia de llibre, no sols per gaudir de paraules que es van perdent ainó d'històries quotidianes totalment increibles.