Entre dos silencis

by Aurora Bertrana, Joan Sales (Translator)

Acabada la Segona Gerra Mundial, Aurora Bertrana s’allista en una missió humanitària enviada a aixecar el poble francès d’Étobon, on l’ocupació nazi ha estat especialment ferotge: tots els homes són al cementiri, afusellats per la Gestapo una tarda de l’any 1944. Durant uns mesos, Aurora conviu amb dones estenallades pel record dels seus morts. A través de les converses, la presència tenaç dels afusellats se li va imposant: “Vaig comprendre que no m’alliberaria dels seus fantasmes fins a haver-ne donat testimoni en un llibre.” Entre dos silencis és aquest alliberament en forma de novel·la.

222 pages, Paperback

First published December 1, 1958

About the author

Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974) és una de les grans figures del feminisme català. Filla de l’escriptor Prudenci Bertrana, Aurora aprofita els estudis musicals per obrir-se camí lluny de la família i comença a guanyar-se la vida a Barcelona tocant de nit en un trio femení, abans de fundar a Ginebra la primera jazzband formada íntegrament per dones. Del seu pas per la colònia francesa de Tahití en surt el primer llibre que publica, Paradisos oceànics, aviat seguit per El Marroc sensual i fanàtic, llibre de viatge i estudi sobre la condició de la dona en un país musulmà. Poc abans d’esclatar la Guerra Civil, esdevé redactora en cap de Companya, la revista femenina del PSUC, i el 1938 s’exilia a Suïssa, d’on no tornarà fins al cap de deu anys. El seu exili en un país europeu, quan la majoria d’escriptors catalans es refugien a Amèrica, marca la seva obra posterior. Les novel·les Entre dos silencis (1958) i Tres presoners (1957) recullen la seva experiència al poble francès d’Étobon, on arriba just després de l’armistici del 1945, i elaboren una vivència que la literatura de l’època aborda rarament: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.

Reviews

[Ivan Ruiz · Rating 4 out of 5]

Potser la història ja la coneixem: poble ocupat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, amb tot el que això implica. Els homes, morts; les dones, aguantant la presència de l'enemic a casa seva, sabent que, tot i que no són els responsables directes de la mort dels seus marits, germans o fills, representen el mal i la desgràcia que ha envait la contrada. El que és realment valuós d'aquesta obra és la combinació de sensiblitat i duresa que impregna el relat, l'intent de posar-nos en la ment d'un tinent de l'exèrcit nazi i la seva lluita interna; també en la de la nostra protagonista, la Marta, una noia que ha de conviure amb els ocupants i això la farà debatir-se contínuament entre l'odi que sent i que hauria de sentir contra ells i el pas del temps, que, per difícil que sigui de comprendre, tot ho cura. Les reflexions psicològiques i els dilemes morals dels personatges són de gran volada, profunds, lluny dels estereotips.

També, i no menys important, un estil depurat i una narració àgil i contundent en alguns passatges i lenta i contemplativa en altres converteixen Entre dos silencis en una gran lectura. Aurora Bertrana és una gran escriptora.

[tn · Rating 4 out of 5]

4,5

[Sílvia · Rating 5 out of 5]

“La primavera pujava al cap dels soldats com una borratxera trista. Veien els arbres cobrir-se de fulles tendres, la infinita varietat de flors que no sabien anomenar, sentien les corredises de l’aigua, la piuladissa dels ocells, contemplaven l’ample firmament, i tot això era excitant i depriment: la crida imperiosa de la vida reviscolava en ells l’enyorança de la dona, la promesa o la companya. Banderes onejants i himnes guerrers els semblaven futilitats. Només pensaven en la terra d’on eren fills, en l’amor, en la família si en tenien.”

Capítol 17

[Regina G. Frixach · Rating 5 out of 5]

Aurora Bertrana narra a través de les dones d'Hernam l'ocupació i resistència francesa. Una història terrible, inspirada en la tragèdia del petit poble d'Étobon on ella va ser membre d'un voluntariat humanitari.
"9 de maig de 1945. El dol és més fort que la joia. De felicitat se'n veurà poca, a les cases del poble del bosc"

El llibre acaba amb un prospecte escrit per l'alcalde d'Étobon, Charles Perret. És una crida a la pau i demana que el planeta sigui deslliurat de monstres. Lamentablement un missatge que no ens ha arribat.

[Toni Padilla · Rating 4 out of 5]

Quin tros d'escriptora era Aurora Bertrana. El 1945 va visitar un poblet francès on els alemanys havien executat gairebé tots els homes. La història va acompanyar-la durant anys, fins que la va convertir en llibre. Llibre de part difícil que ara gaudir en la seva versió original. I no aquella retocada per Sales.

[Laura · Rating 5 out of 5]

he tardat bastant en llegir-lo però és el llibre que més m'ha atrapat de la tardor. no sé com aquesta escriptora no és més famosa/reconeguda. he llegit la versió 2019 de club editor, que no té influència/traducció de Joan Sales.

[Mar&Lecturas · Rating 5 out of 5]

Un imprescindible. Amo a Aurora... 🤷🏻‍♀️

[Nil Vinyals · Rating 4 out of 5]

Una novel·la de les m'agrada llegir. Com les d'antuvi, amb el vocabulari d'antuvi i els diàlegs d'antuvi.

[Xavier · Rating 4 out of 5]

La història d’un drama, com és l’assassinat de tots els homes per part dells alemanys en un poble francesa molt ben explicada des de l’estudi molt profund de la psicologia dels protagonistes

[Maria Dolors · Rating 3 out of 5]

Està bé

[Mariona · Rating 3 out of 5]

3,5

[Sònia Sureda · Rating 4 out of 5]

Novel•la de guerra molt ben escrita. Atmosfera grisa i una mica asfixiant. Descripcions de la natura brutals. És una bona lectura, recomanable.

[Laura Pagès · Rating 5 out of 5]

⚔️ Dos enemics. Els homes d’un bàndol i les dones de l’altre. Tots ells compartint i fent vida entre les mateixes parets. Ells, representen el mateix bàndol d’aquells que van afusellar els homes natius del poble que ocupen. Elles, són vídues, òrfenes, dones que han perdut germans, promesos, amics, veïns... obligades a allotjar l’enemic a les seves llars.

El rancor, la tristesa i la lleialtat s’han d’amagar a l’ombra. I en silenci...

Hi podia arribar a entrar el perdó en aquell escenari...? O la comprensió? S’hi podia convidar tan sols una mica de diàleg a aquelles cases?

Quan vaig acabar de llegir aquest llibre d’Aurora Bertrana, la que es va trobar entre dos silencis vaig ser jo. Vaig cloure la contraportada i no vaig poder acceptar el desenllaç. De primer moment.

Però és que en realitat no me’n podia esperar cap més altre... L’Aurora ja m’havia advertit amb el títol: Entre dos silencis.

Què pot germinar entre dos silencis que no sigui distància? Realment es pot esperar que dues parts silenciades connectin quan la distància és la d’un gran congost?

I l’amor? Realment pot germinar en el terreny àrid de la guerra?

El meu cor esperava que sí. Volia que trobés la forma, especialment per a la relació de la Marta Mons i l'Alexis von Greiz; dues persones fetes l'una per a l'altra.

L’Aurora, no obstant, me'l va fer veure com guspires que desapareixien en la gelor. I en mi, va quedar una profunda decepció.

🤔💭 Després, vaig canviar radicalment de parer. Ara recomano i re-recomano aquest llibre. T’agradaria saber per què?

📲 Pots llegir la meva ressenya al blog El pergamí seguint aquests passos:
1. Clicar l'enllaç agrupador: https://linktr.ee/laurapages
2. Seleccionar la 1ra opció: web i blog

☮️ #noalaguerra #prouguerra #pauiamor

📜 #entredossilencis #aurorabertrana #escriptorescatalanes #escriptorscatalans #lecturaencatalà #lecturaencatala #llegirencatalà #llegirensfalliures #llegirensfacréixer #bookstagrammercatalunya #llibresencatalà #llegirxllegir #llegiresunplaer #llibresrecomanats #lecturarecomanada #llibresimésllibres #installibres #bookstagrammer #boneslectures

[Maria Rosalia]

🏅🏅🏅🏅🏅🏅