Muntaner va ser mestre racional i personatge protagonista de la Companyia catalana que va fer estralls a la Romania en els primers anys del segle XIV. Procurador general de Roger de Flor, el cavaller amb el qual comença aquest relat, Ramon Muntaner va saber casar les armes i les lletres, bé que aquestes segones probablement van passar inadvertides per a molts dels que van acompanyar-lo en aquella llarga i treballada a l'Orient. En aquest apassionant episodi de la seva Crònica, el cavaller Ramon Muntaner relata l’anada de l’exèrcit almogàver a l’Imperi Bizantí. Capitanejada per Roger de Flor, la Companyia va partir de Sicília el 1303 per defensar l’Imperi de l’amenaça turca. Amb un estil viu i directe, sap fer-nos sentir propera una de les grans epopeies militars catalanes, les seves intrigues i els seus clarobscurs. Ramon Muntaner, va néixer a Perelada el 1265. Amb diversos càrrec a la cort, va viatjar per tota la Mediterrània al servei de la monarquia catalana. La seva Crònica és un dels monuments literaris alhora que un document històric imprescindible. L’adaptador al català actual, Jordi Llavina (1968), és un destacat poeta, prosista i articulista, premiat en diverses ocasions i amb presència habitual als mitjans de comunicació.
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca. Eminentment conegut per ser el redactor d'una de les quatre grans cròniques, visqué de primera mà diverses gestes militars dels reis d'Aragó. També fou camarlenc de Jaume III de Mallorca, batlle d'Eivissa i capità d'almogàvers.
What can I tell you? That’s Ramon Muntaner’s catchphrase throughout this book.
He tells a lot in fact as he was an eyewitness and also a participant to the events surrounding the Catalan Company, a mercenary force of light infantry called almogavars who, often outnumbered, beat enemy forces consisting of everything from Venetian, Genoese, Muslim, Alan, Byzantine and European knights and ended up carving their own fiefdown.
In the book you follow their leader Roger de Flor (for a while) as they pick up spoils (of which there are a lot, these guys are well paid) and women (becoming wives) after successful warfare, spending time on Gallipoli for years and when severely outnumbered, dress their women up in cuirasses to fight with them.
It’s a tall tale, and very self-aggrandising, but from what I can infer, also mostly true as the author experienced most of the things he writes about.
Una joyita la edición de Blasco Ibáñez que encontré en una feria del libro antiguo. Ejemplar intonso que fue necesario abrir con una abrecartas en ciertos pasajes para poder leer esas páginas por primera vez en más de cien años. Relato que versa de la mano de Ramón de Muntaner, cronista y protagonista de las aventuras y desventuras de los expedicionarios catalanes y aragones por el Mediterráneo Oriental en el siglo XIV. Y los epilogos y anuncios editoriales presentando a Jack London como autor a la audiencia hispanoparlante, y el libro de canciones infantiles de García Lorca la guinda de este inesperada delicia turca. Se ha disfrutado.