El guardià de les trufes

by Fèlix Edo Tena

En Leovigild ha desertat de l’exèrcit, durant la Guerra Civil, amb l’objectiu de tornar a casa. En el llarg camí que ha d’afrontar recorre una naturalesa desfermada que intenta sobreviure als paisatges arrasats i a la civilització en descomposició. En un altre temps, en Lluís i la seua família, tots ells masovers del mas de Forès, viuen i treballen a compàs de les estacions i en contacte amb la terra i les seues entranyes, sense poder restar aliens a les violències que els ha tocat viure. I encara en un altre temps, un dels últims habitants d’un món en extinció conviu amb l’amarga consciència d’aquest final i amb l’estoica resignació per tot el que li ha tocat viure. Resolt a no perdre la independència, tot i que sap que amb ell morirà el seu món, encara li queda un bri d’esperança... Hi planteja un rigorós exercici antropològic que és capaç de reflectir els sotracs de la història i que no està exempt de lirisme. L’obra és una conseqüència de les sèries d’articles temàtics que ha escrit a la revista Saó sobre la realitat natural, paisatgística i humana dels Ports i del Maestrat. Biografia de l’autor: Fèlix Edo Tena, nascut el 1981 a Vilafranca (Els Ports), es professor en un institut públic. Escriu de literatura, música i cinema en revistes com Debats, Serra d’Or o La Nau. A Internet, en destaquen els seus textos en Núvol, en el blog LEC (Lectures en comú) o en el seu mur de Facebook. "El guardià de les trufes" és la seva primera novel•la.

195 pages, Kindle Edition

Published February 22, 2017

About the author

Fèlix Edo Tena (Vilafranca, Alt Maestrat, 1981) és escriptor i professor de literatura en un institut públic. Col·labora habitualment a les revistes Serra d’Or, Debats, Núvol i la Llança.

Reviews

[Pep Bonet · Rating 3 out of 5]

He trobat aquest llibre fascinant per diferents conceptes. La imatge del masover per aquelles terres inhòspites dels Ports i el Maestrat, terra de guerra quasi constant des de fa segles, el tema de la guerra, el fet que l'àvia de la meva dona sigui de la contrada, la llengua emprada. La llengua sempre atreu la meva atenció i comprovo que és un català molt particular. En general, és valencià, però fa les primeres persones en o i els xiquets són sagals. És una llengua pròpia i fa goig llegir-la. Llavors per què tres estrelles? L'autor és molt poètic i no puc jutjar-lo en aquest terreny. La poesia i jo no ens entenem. Potser és bo en això, però em dificulta la lectura. El llibre són pinzellades amb un fil conductor tènue, però em resulta un xic pesat de seguir. M'ha agradat més intel.lectualment que pel plaer que hauria pogut causar-me. Però, si t'agrada la poesia, endavamt amb les atxes!

[Pau Monfort · Rating 5 out of 5]

Una prosa poètica poc comú en la literatura valenciana actual. De les millors novel·les sobre la temàtica de la vida a les comarques d'interior durant el franquisme.

[Nelet · Rating 3 out of 5]

Està molt ben escrit i reflecteix bastant bé la vida i el patiment de les zones rurals durant la guerra i postguerra.

[Carles Terès · Rating 3 out of 5]

Recordo que els primers paràgrafs quasi em van fer desistir de la lectura per l'excés d'adjectius. Però vaig avançar una mica i ja vaig entrar dins la història. M'ha agradat molt malgrat algunes coses que penso que amb una mica d'assessorament de l'editor s'haurien solucionat (açò dels adjectius, molts diàlegs massa literaris o poc "orals"...) però és un llibre del tot recomanable, ja que les virtuts superen de llarg aquests petits entrebancs. Ha sabut bastir una història aparentment com tantes (guerra, postguerra, vida rural als masos) però que enganxa i emociona, que retrata unes persones i una societat amb sensibilitat i contenció. A mi m'ha agradat també perquè m'és un territori pròxim, físicament i emocional, però no cal aquest element per gaudir-ne.
Un altre petit problema que no té a veure amb la novel·la és el cos de lletra massa menut triat per l'editorial. Són llibres molt ben editats però incomprensiblement aquest detall, bàsic per a la "usabilitat" del llibre, sembla que no s'ha tingut en compte. Respecte a la magnífica "Marges", de la mateixa col·lecció, penso que s'ha estretit els caràcters i se n'ha reduït l'interlletratge. "Marges" usava un cos menut però dins els límits de la legibilitat confortable (per a persones de més de 50 anys com jo, que també llegim), però a "El guardià de les trufes" penso que han ultrapassat aquest límit. No us espanteu: amb unes ulleres normals o els qui teniu bona vista, no patireu gens, però suposo que hi ha una part de deformació professional.
(Nota: per mi, 3 estrelles és una bona nota. 4 és excel·lent i 5 els que, a més de ser excel·lents, m'arriben al moll de l'os)

[Mario Domínguez Parra · Rating 5 out of 5]

Qué novela tan extraordinaria.