Tantes mudes

by Mireia Calafell

A Tantes mudes, la poeta es refia de les paraules i les va posant al seu lloc per tractar de dir la pròpia subjectivitat en funció dels afectes, però de tant en tant s’alça una queixa, com a l’irònic poema «Diacrític» [«que violent és un accent / quan no fa prou diferència»] o a «Impossibilitats» [«Si és un llençol brodat per mans que no coneixes, / la gramàtica, / com dir estimar-te entre abrigalls on hi han dormit / tants d’altres.»]. En aquest poemari, dividit en tres parts que recullen sengles accepcions de muda, hi trobem un esbós de poètica, exercicis de com es conjuga o declina apassionadament l’amor, així com temptatives de dir la mudesa i l’escriptura en femení [«Qui engoleix la veu que es queixa, / això ningú no ho sap»] o, en fi, els poemes al voltant de la muda com a canvi del plomatge ―moment de metamorfosi, de renovació, de pèrdua, de mort― en una mena de bestiari que ens deixa entreveure la fragilitat del cos, dels temps i de la pell [«Nosaltres, en canvi, vam necessitar / l’esclat de la tempesta damunt la pell / per pressentir que el bon temps se’ns acabava»].

Genres: Poetry

80 pages, Unknown Binding

Published January 1, 2014

About the author

Mireia Calafell i Obiol (Barcelona, 23 de juny de 1980) és una poeta, escriptora i productora cultural catalana. Alguns dels seus poemes formen part d'antologies publicades a l'Argentina, Brasil, Holanda, Regne Unit, Emirats Àrabs i Espanya.
Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, treballa a Sullivan, des d'on desenvolupa projectes culturals i educatius. Va ser codirectora del festival Poesia i + (2016 i 2017) i des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia.

Reviews

[Toni Bertólez]

No li poso estrelles perquè és el primer llibre de poesia que llegeixo i no en sé tant, però m'ha semblat molt bonic. Bonic l'eix vertebrador dels poemes (les mudes). Poemes tendres, poemes crítics, poemes d'estimar-se, poemes d'introspecció es van filant però tots encaixen.

Pel Toni del futur, o per si l'heu llegit i voleu comparar, alguns dels que m'han agradat són:

Literatura
L'única frontera
Espeleologia
Certesa
Set
L'ordre
Balenes franques
Subjuntiu
Posidònia
Així

PS: punts especials perquè me l'ha deixat l'Aina però resulta que aquest llibre me'l devia llegir fa ~8 anys en un repte de la biblioteca i me n'havia oblidat. L'únic llibre de poesia que he llegit mai... i me l'he llegit dos cops.

[natàlia · Rating 4 out of 5]

Tot i que per circumstàncies personals no m’he sentit identificada amb el fil conductor del llibre (un amor que s’apaga), la força i el sentiment m’han arribat i m’han colpejat. El poemari desprèn una bellesa senzilla i un sentiment de calma brutals. Estic desitjant llegir més coses de la Mireia Calafell.

[Oscar · Rating 4 out of 5]

«Podeu, si us plau, anar a buscar-la
i dir-li que estimar és primer la porta,
tenir la porta oberta, i ja després
trobar la clau que haurà d’obrir al vertígen
de cent graons pujats sense barana?»
(del poema “L’ordre”)

[Neus Elfa · Rating 5 out of 5]

M’ha arribat al fons de les entranyes!

[Bàrbara · Rating 5 out of 5]

Fantàstic! És molt curiós com t'interpel·len d'una manera o d'una altra. Alguns dels meus preferits són: "Gravetat", "Crisàlides", "Certesa" "Batec", "Ancorar" "Evasives", "Reminisciència", "Set", "L'ordre" i "Ponts". Curiosament n'he marcat molts més de la primera i de la segona part.

[Mireia Crusellas · Rating 4 out of 5]

Com trobava a faltar a la Calafell. I sí, que no m'ha marcat tant com "Nosaltres, qui", però no està gens malament tampoc.

[Yaiza · Rating 4 out of 5]

Llegiria sempre a Mireia Calafell

[Enric Martí · Rating 5 out of 5]

Impressionant. Dels millors poemaris que he llegit. És com posar-se davant d'un mirall

[Núria Renau · Rating 4 out of 5]

Poesia