Lluís Dalmau, novel·lista en crisi creativa, és confinat a una illa per les seues idees contràries a un règim dictatorial. La desolació inicial aviat canviarà pel contacte amb una gent disposada a preservar la petita parcel·la de llibertat que s’han construït. Dalmau s’integrarà en una història on un deute del passat està a punt de remoure uns foscos fets que semblaven enterrats. El misteriós personatge, propietari de la major part de l’illa, mantingut en l’anonimat i conegut com l’"holandès", té la clau per a salvar un territori i unes vides, però ningú sap qui és.
Amb L’illa de l’holandès, Ferran Torrent ha bastit una història commovedora, d’humor i d’intriga sobre el que realment és important per a les persones. Davant un món cada vegada més deshumanitzat i materialista, els personatges d’aquesta novel·la reclamen el dret a defensar per tots els mitjans un estil de vida fet a la seua mida.
Potser no es tracta d'una gran novel·la, però la veritat és que és una obra que es llegeix amb molt i molt plaer. L'estil de Torrent és dinàmic i fresc, el ritme no decau en cap moment i els personatges resulten absolutament entranyables. Potser el que passa és que ens agradaria que n'hagués tret més suc, per tal de poder-ne gaudir més. A banda dels personatges, m'ha agradat la combinació d'un context històrico-polític vague (però clarament identificat) amb una localització geogràfica situada en el límit entre la realitat històrica i la llegenda fantàstico-simbòlica. Quan llegeixes L'illa de l'holandès t'entren ganes d'anar-te-n'hi a viure, i només per això val la pena llegir-la.
Novel•la senzilla i curta però ben lligada sobre la força del poder polític i econòmic i com en aquest cas, estoicament, un petit territori (la mística de les illes) hi planta cara i se n’acaba sortint. Amb l’al•licient d’estar escrita en valencià, esclar.
Més que la història en sí, m’ha agradat sobretot trobar-me uns personatges molt versemblants i amb un gran caliu humà que m’han interessat i he tingut curiositat pel que es passava. Es llegeix molt bé perquè Torrent és mestre en la narració i els diàlegs.
Un libro que me ha sorprendido muy gratamente, con toques de misterio, novela negra y algo de humor. Narra las vivencias de un grupo de personas, en un corto periodo de tiempo, que viven en una pequeña isla del Mediterraneo, muy cerca de la peninsula. Probablemente en la decada de los 60. Es una isla peculiar, con un pasado en la que fue descubierta por piratas y usada para el restiro de estos. Desde entonces, sus habitantes, con pasados que quieren olvidar, residen haciendo una nueva vida.
Per tots vosaltres es coneguda la predilecció per Ferran Torrent, però tot i això vaig a tractar de ser tan imparcial com siga possible.
El llibre transcorre a una illa quasi-verge a l'Espanya dels darrers anys del franquisme, on mitjançant la vida natural i relaxada de la gent del poble s'analitza la societat dels anys 70 com es influenciada per les noves tendències i com a poc a poc el turisme amenaça fins als indrets més verges.
Es un llibre de lectura ràpida com sol escriure Ferran Torrent i coma a mi m'encanten. Malgrat no ser una novel·la negra sí es poden veure alguns estereotips dels personatges típics del grans llibres de Ferran Torrent. La trama no te grans canvis de ritme ni grans intrigues però el fet que et motiva a seguir llegint és la necessitat de saber que els personatges, als que els prens estima des del primer instant, estan bé.
Malgrat no ser el millor llibre de Ferran Torrent es molt recomanable. Sobretot per a aquests dies de confinament.
Un llibre rodó, una novel·la dinàmica, quasi teatre, i uns personatges vius. La capacitat de Ferran Torrent de crear un ambient versemblant i creïble i una trama de ritme creixent en només dues-centes pàgines és remarcable.