D'acord, entenc que la noia ha trobat en l'acadèmia d'art i els seus companys de projecte un refugi on poder ser ella mateixa. Punt positiu. Ara, el noi continua amb una actitud de merda, fent-se el misteriós amb contradiccions que només fan que confondre la pobra noia... Primer dic que vull fer un altre projecte amb tu, després et rebutjo, llavors m'implico i t'ajudo, però marco distància, et faig un petó que tampoc no sé explicar d'on ve... Tot plegat mentre la noia té la típica personalitat de bleda assolellada amb l'autoestima per terra. Això és una muntanya russa, quan veig signes d'esperança tot se'n va en orris :( m'imagino que al tercer volum tindrem una explicació del passat del noi, s'introdueix un tercer en discòrdia que apareix al final i espero que això provoqui un canvi d'actitud definitiu!!!!!