Tres presoners

by Aurora Bertrana

Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tres presos alemanys són enviats en un poblet de França a treballar-hi sota les ordres dels civils. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'aquests presos haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència ben contrastades, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració.

154 pages, Paperback

First published January 1, 1957

About the author

Aurora Bertrana (Girona, 1892 – Berga, 1974) és una de les grans figures del feminisme català. Filla de l’escriptor Prudenci Bertrana, Aurora aprofita els estudis musicals per obrir-se camí lluny de la família i comença a guanyar-se la vida a Barcelona tocant de nit en un trio femení, abans de fundar a Ginebra la primera jazzband formada íntegrament per dones. Del seu pas per la colònia francesa de Tahití en surt el primer llibre que publica, Paradisos oceànics, aviat seguit per El Marroc sensual i fanàtic, llibre de viatge i estudi sobre la condició de la dona en un país musulmà. Poc abans d’esclatar la Guerra Civil, esdevé redactora en cap de Companya, la revista femenina del PSUC, i el 1938 s’exilia a Suïssa, d’on no tornarà fins al cap de deu anys. El seu exili en un país europeu, quan la majoria d’escriptors catalans es refugien a Amèrica, marca la seva obra posterior. Les novel·les Entre dos silencis (1958) i Tres presoners (1957) recullen la seva experiència al poble francès d’Étobon, on arriba just després de l’armistici del 1945, i elaboren una vivència que la literatura de l’època aborda rarament: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.

Reviews

[blanca noguera · Rating 4 out of 5]

Bertrana, dins de la seua variada i inabastable vida, va passar una temporada a la França ocupada pels nazis. D'aquí en sorgeixen dues novel·les, una que descriu la mateixa ocupació, Entre dos silencis, i Tres presoners, que narra el després. S'assembla indubtablement a El silenci del mar de Vercors, i de fet m'ha costat recordar que estava llegint una autora catalana, i no una traducció d'una obra estrangera (potser és perquè, en realitat, l'obra original era escrita en castellà. Ho he sabut a posteriori). Jo diria que, en aquest sentit, no aporta res nou, però les reflexions de Bertrana i la seua manera de veure la vida sempre és lúcida i encertada. Els personatges m'han sabut captivar tot i poder-los conèixer molt poc, en només 160 pàgines. I sempre tens aquella prosa preciosa amb una tria de paraules que fa caure de cul. No ho sé, estimades, llegiu-ho perquè de Bertrana està bé llegir-ho tot.

[Carlos García Cádiz · Rating 5 out of 5]

És increïble com Aurora Bertrana entra tan endins de tots els seus personatges i, en aquest cas concret, com troba la humanitat de tots ells fins i tot en la pitjor de les circumstàncies.

[tn · Rating 4 out of 5]

4,5

[Lora · Rating 3 out of 5]

_ Club de lectura de la biblio _

[Pep Bonet · Rating 4 out of 5]

Vaig descobrir n'Aurora, la filla d'en Prudenci, a Ginebra l'any passat en un acte organitzat a la Delegació de la Generalitat a Suïssa. La Bertrana va viure un temps a Ginebra, s'hi va casar i va passar després una part del seu curt exili. La seva personalitat em va encisar i vaig comprar-me la novel·leta, que hauria pogut estar la primera part d'un llibre amb dues històries. L'Aurora reflecteix el seu viscut en un poblet dels Vosges a la fi de la 2a guerra mundial. La seva visió dels vencedors i els vençuts és anticonvencional, però no és un conte de fades, una història de bons i dolents, ans al contrari, un relat força humà, carregat de força i d'emocions. Caldrà desenterrar altres llibres, com el seu interessant llibre de viatges dedicat al Marroc, que corro a buscar.

[Maria Metzina · Rating 3 out of 5]

Una novel·la que vol fer-nos sentir simpatia per uns presoners de guerra alemanys que han de treballar en un poble francès on no hi ha homes perquè tots havien estat afusellats durant la ocupació. Cadascun dels tres homes afronta la seva condició de presoner de guerra d'una manera diferent, i això és la part més interessant del llibre. En canvi els pagesos francesos son caricaturitzats i els diàlegs entre ells semblen molt artificials.
Una cosa que em va semblar estranya eren els noms dels personatges, com Linsa Wurm (nom d'un dels presoners),o els noms d'alguns francesos que semblen catalans (Hilari, Lluïsa) o alemanys .

[Maria Engràcia · Rating 4 out of 5]

Explica molt bé les relacions entre tres presoners de guerra i els habitants d'un poble alliberat, qüestionant el caràcter de vencedor i vençut. Està basat en fets reals de la segona guerra mundial a França. M'ha agradat i també llegiré "Entre dos silencis" de la mateixa autora.

[Makkusu Akira · Rating 4 out of 5]

I remember it from highschool with so much love :)

[Airins · Rating 3 out of 5]

3’5 ⭐️. Entretingut. Posa veu a una relats que no m’havia plantejat mai.

[ganxeta_lectora · Rating 4 out of 5]

Tres presoners, d’Aurora Bertrana

“Per quins set sous l’innocent fruït del crim d’un estranger enfollit de luxúria no tenia el mateix dret a la protecció i fins a la tendresa dels llogarrencs, que un fill de pare i mare legítims?

La trama transcorre just després de la Segona Guerra Mundial, quan tres presoners alemanys —Franz Thorn, Linsa Wurm i Kòstia Blitzau— arriben a un poble francès per participar en la reconstrucció després del conflicte.

Els homes, que havien format part de l’exèrcit agressor, s’han d’integrar en famílies pageses i conviure amb gent que els mira amb desconfiança i ressentiment. L’alcalde Anselm Saunier, qui reparteix les tasques i intenta gestionar la convivència. Altres veus clau de la comunitat són Vídua Rott, Lluïsa Gray, Andreua i Simonne Saunier, i la Gabriele, una jove embarassada que representa les conseqüències de la guerres envers les dones i la seva resiliència. Una vegada mes es demostra que sostenen la vida quotidiana: treballen la terra, cuiden famílies i afronten humiliacions, Tot i que cadascun dels personatges aporta una mirada diferent sobre la convivència, els conflictes i els desafiaments dins del context històric que es vivia: La postguerra, que genera moment de desconfiança, de ràbia, rebuig, prudència i també solidaritat i inesperada.

L’estil de Bertrana és clar i directe, que combina amb unes descripcions u unes escenes delicioses, centrant-se en petites accions quotidianes —collir, sembrar, menjar, parlar o callar— que serveixen com a finestres a les emocions més profundes i a la complexitat humana.

Tot i que la narrativa és intensa i plena de matisos, al final la història penso que esdevé massa alleugerida, amb una suavitat que fa que algunes tensions es resolguin més fàcilment del que probablement hauria passat en la realitat. Ara bé, potser d’altres pensaran que un bri d’esperança.

L’heu llegit? Ja fa un temps que @clubeditor va publicar aquesta obra de l’autora. Una dona amb una trajectòria vital molt interessant, però poc reconeguda en el mon literari.

Lectura proposada i comentada al “Club del Vernut” del Centre e Lectura de Reus.

[Ariadna · Rating 3 out of 5]

Aurora Bertrana jefaza