Afores

by Ramon Mas

«Les morts tràgiques són un gran esdeveniment als pobles petits, s’obren totes les comportes i afloren aspectes de la gent que ni ells mateixos coneixien.» Afores és una novel·la que parla especialment de «dins», perquè a Puigsech tot passa a porta tancada. Hi ha dos mons que només connecten quan algun fet extraordinari trenca el ritme monòton de la vida i llavors la transparència és possible, tot i que només dura uns instants. Afores és la constatació que el que veiem a la superfície tan sols és l’expressió de les tensions que ens dominen des de l’interior. Mas ha sabut trobar un llenguatge concís i intrigant en uns capítols que funcionen com narracions autònomes que s’enllacen a través dels habitants de Puigsech, tots ells gelosos dels seus secrets, reticents a expressar el que senten, misteriosos en la seva manera de fer. Com misteriosa és l’aparença anodina de la vida que se’ns escola entre les mans.

Genres: Fiction

144 pages, Paperback

Published September 1, 2017

About the author

Com a escriptor ha publicat les novel·les Afores (Edicions de 1984, 2017) i Crònica d’un delicte menor (L’Albí, 2012), el llibre de poemes Òsties (AdiA edicions, 2017) i un grapat de contes i articles escampats entre fanzins, revistes i antologies. Imparteix el seminari «Clàssics fora del cànon» (sobre literatura catalana no-realista) a l’Escola Bloom, i recentment ha fet la selecció i el pròleg del llibre Savis, bojos i difunts (El conte decadentista a Catalunya entre el 1895 i el 1930). També canta amb els grups de punk FP i Matagalls. Té una llicenciatura en Filosofia, però no sap què fer-ne.

Reviews

[Ada · Rating 3 out of 5]

Es llegeix molt i molt ràpid. Està ben escrit i ben construït. Els set capítols corresponen a set veus diferents que coincideixen en un poble petit després de que hi passi un fet tràgic. M'ha agradat la poca pretensiositat, en el sentit de que és un relat polifònic però no necessàriament cada fet i cada persona està connectada, sinó que des de la senzillesa de cada personatge es va teixint una història quotidiana i multifacètica. Molt bé.

[El Biblionauta · Rating 3 out of 5]

Ramon Mas és de sobres conegut com un dels editors de Males Herbes, editorial que ha fet una tasca ingent per difondre el fantàstic en català alhora que ha donat veu a una nòmina d’autors, novells i consagrats, que tot i tenir un discurs interessant, estan quedant fora del circuit editorial. A més d’editor, Mas es dedica a l’escriptura i després d’haver publicat un parell de novel·les -una amb pseudònim, Mentre el mon explota– i un poemari, ha tornat amb Afores, una novel·la on trobarem una proposta narrativa original.

Podeu llegir completa la ressenya d'Enric Bassegoda a: http://elbiblionauta.com/ca/2018/06/2...

[Sergi Oset · Rating 4 out of 5]

Ramon Mas es treballa “Afores” amb una prosa mesurada, sense excessos innecessaris, rica i madura.
Vinc de llegir “Mentre el món explota” i m’he trobat amb un altre Ramon, amb més matisos, més suggeridor que directe. Els set capítols que componen el llibre són unitats autònomes que s’unifiquen mitjançant un fil subjacent que l’autor recargola o deixa anar per atrapar al lector a l’ham com si es tractés d’una truita salmonada. En el meu cas ho ha aconseguit amb escreix.
A Puigsech trobem l’omertà d’uns habitants, veïns d’un poble que es coneixen de tota la vida però que no volen saber res del que son més enllà dels llocs comuns i les relacions de cordialitat diària. Un codi de silenci farcit de secrets que només es trenca en comptades ocasions i a desgrat. Els seus habitants semblen engabiats en una realitat aparentment marcada per la continuïtat, pel “aquí mai passa res”, per regles no escrites i comportaments que es perpetuen de generació en generació i de família en família.
I, en canvi, soterrades entre les aparences, trobem detalls propis del fantàstic que farceixen de singularitat “Afores” com poden ser l’aparició d’un doppelgänger, el ritus de pas d'infantesa a l’adolescència (que entronquen amb naturalitat amb els plantejaments d’Stephen King a “The body”), soterranis que contenen objectes més propis del que trobaries en una de les estacions de la Iniciativa Dharma a la sèrie Lost, ajudants de forner que poden mutar en bèsties assedegades de sang o barbers que no desentonarien en qualsevol film de David Lynch.
Ja tardeu en fer-li lloc a la prestatgeria.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 4 out of 5]

Una novel·la que et llegeixes amb una alenada, però que et canvi et transmet una sensació de calma i pausa deliciosa. Hi ha moments, les escenes que podríem qualificar de gènere fantàstic que et descol·loquen de la millor manera possible, a l'estil dels bons autors de realisme màgic. Potser m'ha faltat que sigués una mica més rodona, però jo la recomanaria sense cap mena de dubte.

[Xavi · Rating 4 out of 5]

Una agradable sorpresa. Vaig a buscar Estigmes, que tinc ganes de tornar a Puigsech.

[Enric Herce · Rating 4 out of 5]

Un poble, Puigsech, i set relats. Set punts de vista diferents amb personatges que s'entrecreuen formant un tot. El tarannà de la vida de poble i els seus referents: el veí, el bosc, el poble del costat, el bar, formen un submón on mai sembla passar res, però n'hi ha prou amb gratar una mica la crosta de falsa calma o amb una petita ferida, un enterrament, perquè emergeixin les emocions i es pugui entreveure el corrent subterrani que batega rere la tramoia, ple de fets inexplicables, ple de màgia.

[Miquel Codony · Rating 4 out of 5]

Encara no el puntuo ni dic gaire cosa, però és molt bo.

[J · Rating 5 out of 5]

I enjoyed this one quite a lot. It's billed as a novel, but really it's more a collection of seven short stories, all set in the same small Catalan town, and all of them interconnected, with the suicide of a young man as the connecting point among them. Like Edgar Lee Masters' 'Spoon River Anthology', each section is told from the point of view of a different character - the postman, the bar owner, a young girl with a strange sleepwalking condition, a teacher who is new in town, and so on - with a larger story emerging from the way the pieces fit together. The final story is narrated by someone with a special connection to the suicide victim - the person who saw him die. In some of the stories, things initially do not seem to make sense, but things become clearer with revelations to be found in a later one. The revelations are sometimes very surprising and usually very satisfying.

One thing I liked about the story is the balance between the realistic and the fantastic. On the one hand, the author paints a detailed, realistic picture of life in a small town in Catalonia, but on the other hand, there are weird and mysteries elements as well. For instance, the barber shop, which seems to be open 24 hours a day, and yet no one is ever seen coming in or out of it. Or the mysterious letter the postman must deliver, apparently to a nonexistent address. Or the bar owner, Robert, who is apparently replaced for six months out of each year by a doppelganger, without anyone noticing. And the book's not without a touch of sometimes wry humor, as in the story about the young boy who misunderstands his grandfather's stories about 'the Reds', with the boy's misunderstanding almost leading to tragic results.

Hopefully Ramon Mas has written, or will write, more stories set in his fictional town of Puigsech - I'd love to return there and spend more time with these characters and stories.

[La Central · Rating 3 out of 5]

Quan obres Afores sense saber-ne res de res i en llegeixes les primeres pàgines, pots pensar que ets davant d’un llibre de contes curts. Però a mesura que avances, veus que el lloc, els personatges i els fets són els mateixos i que, en realitat, l’última obra de Ramon Mas és una novel·la en forma de trencaclosques on cada capítol, set en total, és narrat per un personatge diferent.

L'escenari és Puigsech, un poble petit que podria ser anònim, ja que sembla representar tots els llocs on tothom es coneix però ningú, al final, sap ben bé res de l’altre. Arran de l'últim fet que sacseja aquesta població, el suïcidi d'un noi jove criat al poble i dels seu enterrament imminent, ens endinsem en la vida íntima de set personatges que de forma separada construeixen un relat polifònic.

Ramon Mas retrata de meravella el mapa humà reduït però complex que habita o visita la localitat en el moment d’agitació. De mica en mica el lector va veient les connexions amagades entre les persones i se li revela discretament la realitat d'un poble que habitualment passa tot portes endins.

[Dani Vilaró · Rating 4 out of 5]

Molt bo, com ho és també “Estigmes”. Que bé que escriu Ramon Mas... L’estil depurat, gairebé quirúrgic, mostra la gran feina de l’autor amb la llengua. La manera com introdueix i planta l’element fantàstic, d’estranyesa, és un altre gran encert: mai grinyola i fa créixer enormement la història. I la significació, tot allò que no es diu però s’intueix: “En aquest poble tot va per sota”. Vull més Puigsech!

[Ferran d'Armengol · Rating 5 out of 5]

D'entrada diries que no saps si l'acabaràs, però a mesura que vas avançant et va engrescant l'estrany tarannà de la gent que es descriu en el recull de relats entrelligats els uns amb els altres, i et sents enganxat per l'estil narratiu de l'autor, que sembla senzill, però no.
Un llibre molt recomanable que m'he llegit en dues segudes.

[Antoni Vallejo Ripoll · Rating 3 out of 5]

Bé, però et deixa amb gana. A l'espera de noves entregues.

[Joan Pantaleón · Rating 2 out of 5]

Una història, quatre veus, bé.

[Eloi Puig · Rating 4 out of 5]

Ressenya en català:

http://www.elkraken.com/Ressenyes_Cat...

Reseña en castellano:

http://www.elkraken.com/Esp/A-esp/R-a...