What do you think?
Rate this book
Calaveres atònites
Quan Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, puja al tren, la informació que té sobre Mequinensa, la població a la qual es dirigeix per ocupar-hi la plaça de secretari del jutjat de pau, és més aviat escassa. El mapa que ha consultat no és gaire expressiu: el puntet arraulit a la confluència de l'Ebre amb el Segre no presenta cap tret remarcable en l'ensopiment general, cartogràfic i tot, de la dècada dels cinquanta. Això, al Mallol, ja li va bé. Vol un indret tranquil, amb moltes hores mortes que li permetin preparar amb calma unes oposicions a l'administració de justícia. Tanmateix, quan aconsegueix arribar a Mequinensa després d'un viatge caòtic, comprova que no és, ni de bon tros, l'oasi que ell imaginava. Com pots dedicar-te a l'estudi en una vila on, segons la senyora Caietana de Móra, Franco va perdre la guerra, el jutge Crònides administra justícia acompanyat del seu gos, l'apotecari capta la teoria de la relativitat mentre despatxa una cataplasma, la tripulació d'un llaüt té problemes metafísics a l'ombra d'unes acàcies o Penèlope Valldabó canta la canya per correu a un cardenal de la cúria romana?
256 pages, Paperback
First published October 1, 1999
6 people are currently reading
65 people want to read
About the author
Jesús Moncada
25 books21 followersJesús Moncada i Estruga fou un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població de la Franja d'Aragó, on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament de Riba-roja d'Ebre, és l'escenari principal de la seva obra literària.
Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio de la Crítica el 1988 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 2001. El 2004 va rebre el Premio de las Letras Aragonesas i a títol pòstum fou considerat fill predilecte de Mequinensa.
Jesús Moncada fou un dels autors més traduïts de la literatura en català, tanmateix ell fou traductor d'autors com Guillaume Apollinaire, Alejandro Dumas, Jules Verne y Boris Vian.
Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio de la Crítica el 1988 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 2001. El 2004 va rebre el Premio de las Letras Aragonesas i a títol pòstum fou considerat fill predilecte de Mequinensa.
Jesús Moncada fou un dels autors més traduïts de la literatura en català, tanmateix ell fou traductor d'autors com Guillaume Apollinaire, Alejandro Dumas, Jules Verne y Boris Vian.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 17 of 17 reviews
January 29, 2023
Us recomano, si us agrada llegir un català viu i vertiginós, que tingueu sempre aquest llibre a l’abast. El pròleg és meravellós, dels millors paràgrafs i diàlegs que trobareu en aquesta la nostra llengua n’hi ha més d’un s’amaga aquí. És encigalador, esmolat i elèctric. I és divertidíssim.
Quant a crítiques, val a dir que l’obra al complet, que és rodona i autoconclusiva, és també redundant i caduca. La fórmula que té Moncada de relatar és, de vegades, repetitiva.
Per això és recomanable de tenir el llibre a la vora i, si s’escau, dedicar deu minuts a engolir qualsevol dels relats i bona nit.
Això sí, insisteixo, el pròleg és digne de protegir. De fotocopiar i repartir-lo a tots els alumnes de primer de Batxillerat -com va fer el meu aleshores professor, i no vam entendre’n ni mitja paraula, i vaig buscar al diccionari “sentor” i “camàlic” i m’ha fet pregona alegria de retrobar-m’hi i, ara sí, agrair al professor i a l’autor que em fessin arribar a les mans aquesta obra. Cinc estrelles.
Quant a crítiques, val a dir que l’obra al complet, que és rodona i autoconclusiva, és també redundant i caduca. La fórmula que té Moncada de relatar és, de vegades, repetitiva.
Per això és recomanable de tenir el llibre a la vora i, si s’escau, dedicar deu minuts a engolir qualsevol dels relats i bona nit.
Això sí, insisteixo, el pròleg és digne de protegir. De fotocopiar i repartir-lo a tots els alumnes de primer de Batxillerat -com va fer el meu aleshores professor, i no vam entendre’n ni mitja paraula, i vaig buscar al diccionari “sentor” i “camàlic” i m’ha fet pregona alegria de retrobar-m’hi i, ara sí, agrair al professor i a l’autor que em fessin arribar a les mans aquesta obra. Cinc estrelles.
August 31, 2013
Feia temps que no reia llegint un llibre. Malaguanyat Moncada... Mira que escrivia bé...
September 3, 2025
L'únic negatiu que puc dir d'aquest llibre és que acabar-lo va suposar haver llegit tots els llibres del meu escriptor preferit. Suposo que n'hauré de descobrir de nous!
August 28, 2021
D'acord, ho reconec, en Moncada em té el cor robat i qualsevol dels seus llibres el gaudeixo d'allò més, però aquest en especial, m'ha enlluernat i m'ha fet riure a cor que vols.
Sigui per què tots els contes es poden llegir en veu alta, com si fos un monòleg punyent, inquisitiu i d'allò més divertit —tret d'un que té una part de narració, com si diguéssim, policíaca—. Sigui pels noms dels protagonistes: en Crònides, l'Honorat del Rom, la Leucofrina! (fundadora del MAV, Majordomes al Vaticà, i capaç de dir coses com aquestes "Una cosa és el coitus, el cunnilingus o la fellatio, en llatí, com a part de l'acte sublim d'unió de Crist amb l'Església...") i tants altres. Totes elles i ells inoblidables.
Ves que aquestes històries no formin part del biçarru català, o si no ja em direu com interpretes que el jutge convoqui al Sagrat Cor de Jesús com a testimoni, o que una beata de ferro picat vulgui ser enterrada entre els pecadors per amor?
Els embolics judicials de Mequinensa ens porten a una època i a una gent que no hem d'oblidar, per molt que hi hagi qui vulgui fer creure que tot això no es va viure mai. I com molt bé diu en Crònides en el pròleg del llibre:
"No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi's en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm, això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites".
Sigui per què tots els contes es poden llegir en veu alta, com si fos un monòleg punyent, inquisitiu i d'allò més divertit —tret d'un que té una part de narració, com si diguéssim, policíaca—. Sigui pels noms dels protagonistes: en Crònides, l'Honorat del Rom, la Leucofrina! (fundadora del MAV, Majordomes al Vaticà, i capaç de dir coses com aquestes "Una cosa és el coitus, el cunnilingus o la fellatio, en llatí, com a part de l'acte sublim d'unió de Crist amb l'Església...") i tants altres. Totes elles i ells inoblidables.
Ves que aquestes històries no formin part del biçarru català, o si no ja em direu com interpretes que el jutge convoqui al Sagrat Cor de Jesús com a testimoni, o que una beata de ferro picat vulgui ser enterrada entre els pecadors per amor?
Els embolics judicials de Mequinensa ens porten a una època i a una gent que no hem d'oblidar, per molt que hi hagi qui vulgui fer creure que tot això no es va viure mai. I com molt bé diu en Crònides en el pròleg del llibre:
"No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi's en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui'm, això dura poc. En un tres i no res, passem d'embrions incerts a calaveres atònites".
March 10, 2025
Jesús Moncada va ser un escriptor admirable. Té un gran domini de la llengua i, tot i que la. Seua literatura és exigent i a vegades requereix esforç de concentració, la lectura té una recompensa enorme.
Aquest era l'últim dels seus sis llibres que em faltava per llegir i es pot dir que tinc pena de saber que ja no hi ha més obra d'ell per davant. Sempre puc, però, rellegir-lo. Sobretot Camí de sirga, que és una obra mestra.
Calaveres atònites és considerat un recull de relats però en realitat podria també ser una novel·la ja que tots estan entrellaçats. Tot i que els llibres de relats no em solen agradar (soc més de novel·la) aquest llibre m'ha paregut meravellós i he xalat molt amb la lectura.
Aquest era l'últim dels seus sis llibres que em faltava per llegir i es pot dir que tinc pena de saber que ja no hi ha més obra d'ell per davant. Sempre puc, però, rellegir-lo. Sobretot Camí de sirga, que és una obra mestra.
Calaveres atònites és considerat un recull de relats però en realitat podria també ser una novel·la ja que tots estan entrellaçats. Tot i que els llibres de relats no em solen agradar (soc més de novel·la) aquest llibre m'ha paregut meravellós i he xalat molt amb la lectura.
December 23, 2017
Recull de narracions breus que expliquen, amb l'enginy i la lluentor tan característics en l'estil de Jesús Moncada, anècdotes diverses de Mequinensa i els mequinensans. Després de llegir la meravella literària que resulta Camí de Sirga, es agradable recuperar alguns d'aquells personatges tan especials. Moncada es un mestre en la utilització del llenguatge, dites i frases fetes. Aquest recull de narracions ens en mostra un autèntic catàleg. Malgrat això, potser perqué n'hi ha tantes i tan lluïdes, que el lector corre perill d'acabar embafat.
January 14, 2025
Recull de contes de Jesús Moncada publicat el 1999. És el segon recull centrat a Mequinensa, després d’El Cafè de la Granota’ (1985). Es tracta de catorze narracions emmarcades per un pròleg i un epíleg que corresponen a dos personatges protagonistes dels contes: Mallol Fontcalda, secretari del jutjat de pau de Mequinensa i el jutge Crònides.
February 21, 2025
3,5
Molta gràcia i molta imaginació. Tornen les dues virtuts de Montcada: crear tot un imaginari de ficció partint d'un lloc real i l'ús d'un català viu i literari diferent dels autors de les varietats orientals.
Molta gràcia i molta imaginació. Tornen les dues virtuts de Montcada: crear tot un imaginari de ficció partint d'un lloc real i l'ús d'un català viu i literari diferent dels autors de les varietats orientals.
September 23, 2017
Absolutament genial conjunt de contes entrellaçats, no solament molt divertits, sinó també molt ben escrits, amb un gran domini de la narració i del llenguatge.
March 9, 2025
Molt i molt divertit; a més, fa gust llegir un català tan ric a nivell lingüístic!
May 19, 2025
Pura genialitat.
June 13, 2025
Brutel. Visca Mequinensa.
May 14, 2012
Divertida novel·la on pots gaudir amb la imaginació i l'hilaritat de l'autor. Família, justícia, església, politica,... tothom rep els seus cops pertinents. Decididament, hom tindrà una visió molt diferent de Mequinensa un cop llegides les obres de Jesús Moncada.
March 5, 2015
Un llibre amb molta conya sobre la esglèsia , els embolics judicials , la convivència dels vençuts de la nostra guerra civil y del llenguatge en un territori de intercanvi permanent, on avui día es parla el LAPAO, per mes conya encara, en contes de anomenar-lo senzillament, català oriental.
December 24, 2011
Deliciós i magistral. Més divertit que "Camí de sirga" però igualment compacte. Literatura amb majúscules.
September 18, 2025
Una absoluta meravella de prosa i de contingut.
Displaying 1 - 17 of 17 reviews